Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Sadurní d’Anoia la normativa municipal sobre instalación de ascensores. Ante la falta de respuesta y de publicación en la web, la GAIP estima la reclamación y obliga al ayuntamiento a entregar la información o comunicar su inexistencia, basándose en que las normas aprobadas son objeto de publicidad activa obligatoria.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o del incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
La falta de colaboración de la Administración al no remitir el expediente solicitado por la Comisión no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
3
La normativa municipal solicitada constituye información pública según la definición del artículo 2.b de la LTAIPBG y es accesible para cualquier persona salvo causa legal justificada.
4
El artículo 10.1.a de la LTAIPBG impone la obligación de publicar las normas aprobadas en los espacios web, por lo que, siendo objeto de publicidad activa, deben ser accesibles mediante el derecho de acceso.
5
El incumplimiento de las resoluciones de la GAIP puede ser calificado como infracción muy grave según el artículo 77.2.b de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 740/2022, de 2 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 586/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia
Informació reclamada: Normativa municipal sobre instal·lació d’ascensors.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: No és versemblant que en les disposicions normatives sol·licitades hi puguin concórrer causes
legals que puguin justificar la desatenció de la sol·licitud de la persona reclamant. De fet, l’article 10.1.a
LTAIPBG estableix l’obligació de les Administracions públiques de publicar en els seus espais web “les
normes aprovades per l’Administració pública –de les quals hi ha d’haver disponibles les versions en el
format originari i, en el cas de les normes que hagin estat modificades, les versions consolidades– i les
dades relatives a l’avaluació de l’aplicació de les normes”, i si han de ser objecte de publicitat activa, amb
més raó han de poder ser objecte de l’exercici del dret d’accés a la informació pública.
Paraules clau: Ajuntaments. Normativa municipal. Ascensors.
Reclamació contra silenci. Manca de
col·laboració de l’Administració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 21 de juny de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 586/2022, presentada contra l’Ajuntament de
Sant Sadurní d’Anoia, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 4 de maig de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia “accés
als reglaments i normativa municipal relacionada amb la instal·lació d'ascensors en habitatges
unifamiliars i plurifamiliars”.
3. La Reclamació presentada el 21 de juny de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud i que la informació sol·licitada no és publicada al web municipal.
4. L’1 de juliol de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta
municipal a aquest requeriment.
5. El 3 de juliol de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada.
6. L’1 de setembre de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP la seva renúncia el procediment
de mediació que havia sol·licitat inicialment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de
reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material
del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests
preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i
no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que
li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió
comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia
completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents
que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe
i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”).
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat
dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot
impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el
fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a
més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no
emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada en aquest procediment és la dels reglaments i normativa municipal relacionada
amb la instal·lació d'ascensors en habitatges unifamiliars i plurifamiliars. Es tracta, sens dubte,
d’informació pública, atesa la definició que fa d’aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, reproduït al
fonament jurídic anterior. En conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG).
No és versemblant que en les disposicions normatives sol·licitades hi puguin concórrer causes legals que
puguin justificar la desatenció de la sol·licitud de la persona reclamant. De fet, l’article 10.1.a LTAIPBG
estableix l’obligació de les Administracions públiques de publicar en els seus espais web “les normes
aprovades per l’Administració pública –de les quals hi ha d’haver disponibles les versions en el format
originari i, en el cas de les normes que hagin estat modificades, les versions consolidades – i les dades
relatives a l’avaluació de l’aplicació de les normes”, i si han de ser objecte de publicitat activa, amb més
raó han de poder ser objecte de l’exercici del dret d’accés a la informació pública.
En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i
l’obligació municipal de facilitar-li-la dins d’un termini raonable. En cas que l’Ajuntament de Sant Sadurní
d’Anoia no disposi de normes o reglaments que regulin els ascensors, cal que així ho indiqui a la persona
reclamant.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de
setembre de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 586/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
dels reglaments i normativa municipal relacionada amb la instal·lació d'ascensors en habitatges
unifamiliars i plurifamiliars.
2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de 10 dies, o que dins del mateix termini la informi de la
seva inexistència, si s’escau.
3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies,
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 586/2022 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administr ació
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar -
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.