Reclamación sobre acceso a información tributaria del Área Metropolitana de Barcelona y previsión de nuevos tributos con estimación parcial

Resolució 778/2021, de 19 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 586/2021 Administració reclamada: Àrea Metropolitana de Barcelona Informació reclamada: Diversa informació en relació amb un tribut. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La reclamació es fonamenta en tres objeccions que la reclamant formula contra la resposta rebuda de l’AMB: que és parcial, que és poc clara i entenedora i, finalment, es qüestiona la idoneïtat de la formalitat adoptada en la resposta, que no reuneix els requisits d’una resolució administrativa. En relació amb aquest darrer punt, cal dir que la via de la comunicació directa de la informació pot substituir vàlidament la resolució expressa de la sol·licitud, d’acord amb l’article 34.8 LTAIPBG, sempre que s’estimi completament la sol·licitud i no s’hagi produït l’oposició de tercers. Certament, però, tal i com admet l’Agència de Transparència de l’AMB en el seu informe, no resulta adequada per declarar la inadmissibilitat de la darrera qüestió plantejada (previsió de nous tributs). Sí, en canvi, podria ser adequada la comunicació substitutiva de la resolució expressa en el cas que l’AMB hagués d’informar sobre la inexistència d’aquesta previsió de creació de nous tributs, ja que deixar-ne constància en aquests termes no s’ha d’equiparar a la desestimació de la sol·licitud, sinó ben al contrari, suposaria estimar-la i satisfer-la informant de la inexistència de la informació. Quant a l’objecció sobre la claredat de la resposta, certament els termes en què s’expressa l’ordenança del TM i dels altres tributs i taxes poden resultar complexos, per ser un llenguatge tècnico- tributari i d’especialitat jurídica. Tanmateix, l’informe de l’Agència de Transparència de l’AMB, traslladat a la persona reclamant, aporta una altra pàgina web divulgativa de la pròpia AMB, que ofereix informació sobre aquell tribut i la seva base de càlcul en llenguatge més planer, dins de la complexitat intrínseca dels conceptes fiscals. Cal fer una darrera avaluació de l’al·legació presentada per la persona reclamant (antecedent 12), que insistiria en la necessitat de que la informació sigui “clara i entenedora per a tothom. El ciutadà no té perquè interpretar normatives ni calcular tributs. És l'administració qui ha de facilitar de manera clara i comprensible allò que el ciutadà demana ja que hi té tot el dret com a contribuent”. D’aquesta al·legació formulada després de rebre tota la informació abans analitzada, se’n desprèn que la pretensió de la persona reclamant és que l’AMB elabori, expressament i per satisfer aquesta sol·licitud, una explicació més divulgativa i planera dels diferents conceptes del TM i de la resta de taxes i tributs i les seves bases de càlcul. Aquesta pretensió no pot ser emparada en aquest procediment de garantia, que queda limitat, d’acord amb els articles 2.b, 18 i 39 LTAIPBG, a la revisió de decisions administratives en relació amb informació prèviament existent en poder de l’Administració l’accés a la qual s’hagi desestimat, essent inadmissible utilitzar el procediment d’accés a informació pública per sol·licitar l’elaboració de bell nou d’informes i dictàmens o per formular consultes jurídiques, d’acord amb l’article 29.2 LTAIPBG. El que planteja la reclamació és una reivindicació en termes de participació ciutadana i de govern obert, de millorar la difusió i comprensió de la normativa per permetre l’acció de les plataformes ciutadanes, que pot merèixer tota la consideració d’aquesta Comissió, però que queda fora de les seves competències revisores i de l’àmbit d’aquest procediment, que l’article 39 LTAIPBG reserva al procediment d’accés a la informació pública. Paraules clau: Àrea Metropolitana de Barcelona. Plataforma ciutadana. Informació tributària. Millora. Reclamació contra comunicació substitutiva de resolució. Lliurament parcial de la informació. Informació futura. Informació inexistent. Informació clara. Consulta jurídica. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 22 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 586/2021, presentada per una persona física que afirma actuar en representació de la plataforma Stop Tribut AMB de Molins de Rei, entitat que no disposa de personalitat jurídica pròpia, contra l’Àrea Metropolitana de Barcelona (en endavant, AMB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de maig de 2021, la persona reclamant presenta una instància al registre de l’AMB en la què fa referència al tribut metropolità (TM) i demana: a) bases de càlcul i fórmula del TM 2021; b) Tipus que s’aplicarà; c) Reduccions: criteris i fórmula de càlcul; d) Bonificacions: criteris i fórmula de càlcul. Demana també, a part del TM, quins altres tributs girarà enguany l’AMB i amb quina base de càlcul, i finalment, la previsió de futurs tributs de l’AMB i la seva base de càlcul. 3. El 31 de maig de 2021, l’Agència de Transparència de l’AMB comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva sol·licitud d’informació i l’inici del procediment, així com l’òrgan responsable de la seva tramitació i resolució, el termini per resoldre i el sentit del silenci, i les vies de reclamació o recurs, si escau. Expressament, la comunicació informa també que “en cas que en resposta a la vostra petició d’accés us sigui lliurada informació de manera directa sense resolució expressa d’estimació total o parcial i considereu que la informació lliurada és insuficient, incomplerta o no es correspon amb la vostra petició, també podeu presentar una reclamació davant la GAIP”. Seguidament, li indica que pot obtenir informació sobre com presentar una reclamació a la GAIP en l’enllaç al web de la GAIP que aporta. 4. El 7 de juny de 2021, registre de sortida 7307, l’AMB va respondre la sol·licitud d’informació amb un escrit que no revesteix la forma de Resolució, en aquests termes: en relació amb les preguntes sobre el tribut metropolità, li remet l’enllaç a l’Ordenança reguladora del tribut metropolità per a l’any 2021, publicada al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 18 de desembre de 2020. Pel que fa a la pregunta sobre altres tributs de l’AMB i la seva base de càlcul, li remet l’enllaç a la pàgina web de l’AMB on trobar altres ordenances que regulen aquells tributs, la seva base de càlcul i els subjectes als qui són d’aplicació. Finalment, en relació a futurs tributs a aplicar per l’AMB, considera que es demana informació futura que no té la condició d’informació pública i per tant, no pot ser objecte d’una sol·licitud d’informació pública. 5. La reclamació, de 22 de juny, aporta els documents indicats als antecedents 2, 3 i 4, i es fonamenta en què la resposta rebuda és parcial i “utilitza un llenguatge poc clar i entenedor” i reclama obtenir informació “clara i entenedora de tot el que s’ha sol·licitat”. Paral·lelament, planteja l’adequació de la forma de resposta als requisits propis d’una resolució d’accés a la informació pública. Aporta, igualment, un escrit de la persona física reclamant amb la signatura de vuit persones més, datat el 23 de desembre de 2019 i adreçat a l’Ajuntament de Molins de Rei, sol·licitant el reconeixement de la Plataforma Stop Tribut AMB de Molins de Rei. 6. El 30 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. Així mateix, als efectes de millorar la documentació aportada, requereix a la persona reclamant que faci arribar a la GAIP el formulari de reclamació degudament complimentat. 7. L’1 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. L’1 de juliol de 2021 la persona reclamant dona resposta al requeriment de millorar la documentació aportada a la GAIP, i tramet el formulari de reclamació degudament complimentat. 9. El 2 de juliol de 2021 la persona reclamant assenyala expressament que no sol·licita seguir el procediment de mediació. 10. El 22 de juliol de 2021 té entrada al registre de la GAIP l’informe de l’Agència de Transparència de l’AMB, en el qual s’admet, en primer lloc, que la inadmissió parcial de la pregunta sobre tributs futurs hauria requerit una resolució expressa, enlloc d’una comunicació substitutiva, però fa constar tanmateix que en l‘escrit d’admissió a tràmit ja s’havia informat de la via de reclamació davant la GAIP, de manera que aquest defecte formal no havia generat indefensió en la part reclamant. Quant a la informació lliurada, l’Agència considera que la informació legal tributària tramesa amb l’Ordenança es podria haver completat amb la informació de divulgació que es conté en la pàgina web de l’AMB . Quant a la resta de tributs a aplicar el 2021, l’Agència de Transparència admet que, tot i que la pàgina web informada, on consten publicades totes les ordenances, permet fàcilment filtrar els tributs i taxes per any, hauria estat més adequat, facilitar-li una relació dels tributs i taxes a aplicar el 2021 amb l’enllaç a l’ordenança corresponent en la part que conté la base de càlcul; finalment, i pel que fa a la previsió de nous tributs, l’Agència de Transparència fa constar que “entenent que l’AMB no ha adoptat cap acord ni ha iniciat cap actuació que faci preveure l’establiment de nous tributs, en comptes de considerar inadmissible aquesta part de la sol·licitud, potser hauria sigut més adequat respondre que “ni l’Acord programàtic per al govern de l’AMB per l’actual mandat, ni el Pla d’Actuació Metropolità 2019- 2023 preveuen l’establiment de nous tributs”. En conclusió, malgrat que globalment la sol·licitant ha tingut accés efectiu material a la informació sol·licitada que consta a la normativa facilitada, l’administració hagués pogut facilitar-li la comprensió d’aquesta informació oferint una petita explicació de la informació lliurada que ajudés a localitzar en la normativa les respostes a les diverses preguntes plantejades. Probablement, la sobrecàrrega de feina que té la Tresoreria arran de les múltiples consultes que rep sobre l’aplicació del Tribut Metropolità no li ha permès atendre aquesta sol·licitud amb la profunditat que hauria estat desitjable”. 11. El 24 de juliol de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’AMB reproduït parcialment a l’antecedent anterior a la persona reclamant i li dóna un termini de cinc dies per a presentar al·legacions. 12. El 29 de juliol de 2021 la persona reclamant al·lega davant la GAIP la seva disconformitat amb la informació rebuda, en aquests termes: “La resposta és la mateixa de sempre. No facilita la informació que se li demana de manera clara i entenedora per a tothom. El ciutadà no té perquè interpretar normatives ni calcular tributs. És l'administració qui ha de facilitar de manera clara i comprensible allò que el ciutadà demana ja que hi té tot el dret com a contribuent. L'AMB continua amb la seva política d'opacitat i distracció a tots nivells. Per tant demanem que de manera definitiva se'ns proporcioni la informació sol·licitada.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació , ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració subjecte a l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’objecte de la reclamació La reclamació es fonamenta en tres objeccions que la reclamant formula contra la resposta rebuda de l’AMB: que és parcial, que és poc clara i entenedora i, finalment, es qüestiona la idoneïtat de la formalitat adoptada en la resposta, que no reuneix els requisits d’una resolució administrativa. En relació amb aquest darrer punt, cal dir que la via de la comunicació directa de la informació pot substituir vàlidament la resolució expressa de la sol·licitud, d’acord amb l’article 34.8 LTAIPBG, sempre que s’estimi completament la sol·licitud i no hi s’hagi produït l’oposició de tercers. Certament, però, tal i com admet l’Agència de Transparència de l’AMB en el seu informe, no resulta adequada per declarar la inadmissibilitat de la darrera qüestió plantejada (previsió de nous tributs). Sí, en canvi, podria ser adequada la comunicació substitutiva de la resolució expressa en el cas que l’AMB hagués d’informar sobre la inexistència d’aquesta previsió de creació de nous tributs, ja que deixar-ne constància en aquests termes no s’ha d’equiparar a la desestimació de la sol·licitud, sinó ben al contrari, suposaria estimar-la i satisfer-la informant de la inexistència de la informació. Certament, tal i com afirma l’informe de l’Agència de Transparència de l’AMB, la part reclamant va ser informada adequadament de la via de reclamació davant la GAIP en l’escrit d’admissió a tràmit de la sol·licitud per al cas que la comunicació de la informació fos parcial o insatisfactòria, evitant la indefensió, però tanmateix resulta adequat advertir de la improcedència de preveure de manera genèrica en els escrits tipus d’admissió a tràmit de l’AMB la previsió que la informació sigui comunicada directament en substitució d’una resolució d’estimació parcial, ja que aquesta via només és aplicable quan l’estimació de la informació és total, d’acord amb l’article 34.8 LTAIPBG esmentat. Quant a la parcialitat de la informació rebuda, tenint en compte que l’AMB ha informat de les ordenances que regulen tots els tributs, i a falta de cap concreció ni major explicació de la reclamant de la informació que li manca rebre, cal entendre que es planteja en relació amb la no-resposta a la informació sobre la previsió de futurs tributs a aplicar per l’AMB. L’AMB objecta a l’admissibilitat d’aquesta pregunta que es tracta d’informació futura, exclosa del dret d’accés, però tenint en compte que la sol·licitud ho plateja en termes de previsions, podria ser admissible si existissin documentades o acordades aquestes previsions de nova fiscalitat en esborranys, acords, plans de govern, etc. L’informe de l’Agència de Transparència de l’AMB admet que caldria respondre amb una major concreció per part de l’AMB de la inexistència d’aquestes previsions, enlloc d’inadmetre aquest punt de la sol·licitud, però no és concloent en afirmar-ne la inexistència, sinó que ho planteja com una interpretació que fa dels termes en què s’expressa la comunicació adreçada per l’AMB a la persona reclamant: “entenent que l’AMB no ha adoptat cap acord ni ha iniciat cap actuació que faci preveure l’establiment de nous tributs...”. En aquests termes, no es pot donar per perdut l’objecte de la reclamació en relació amb la previsió de nous tributs amb l’aportació que fa l’Agència de Transparència de l’AMB indicant la seva presumpció o deducció de què no existeixen, i correspon estimar parcialment la reclamació en relació amb aquest darrer punt de la sol·licitud declarant el dret de la persona reclamant a què l’AMB li informi de manera concreta i expressa si existeix una previsió, en l’Acord programàtic per al govern de l’AMB per l’actual mandat, en el Pla d’Actuació Metropolità 2019-2023, o en qualsevol altre format, d’establiment de nous tributs, i en aquest cas, de la informació de què es disposi prèviament a la sol·licitud sobre la seva base de càlcul. Quant a l’objecció sobre la claredat de la resposta, certament els termes en què s’expressa l’ordenança del TM i dels altres tributs i taxes poden resultar complexos, per ser un llenguatge tècnico- tributari i d’especialitat jurídica. Tanmateix, l’informe de l’Agència de Transparència de l’AMB, traslladat a la persona reclamant, aporta una altra pàgina web divulgativa de la pròpia AMB, que ofereix informació sobre aquell tribut i la seva base de càlcul en llenguatge més planer, dins de la complexitat intrínseca dels conceptes fiscals: “La base imposable de l’impost és el valor cadastral (suma del valor del sòl i de la construcció) del bé immoble que es grava. Aquest valor és fixat pel Ministeri d’Hisenda a partir de les dades que consten en el cadastre immobiliari; és diferent del que figura en l’escriptura o el que ha pagat el comprador. L’Ordenança fiscal reguladora estableix el tipus impositiu, les reduccions i bonificacions corresponents. La quota íntegra de l’impost s’obté multiplicant el valor cadastral pel tipus impositiu: valor cadastral x tipus impositiu = quota íntegra. Si el bé immoble gaudeix de reduccions i bonificacions, s’han de restar de la quota íntegra per obtenir la quota líquida: quota íntegra - reduccions - bonificacions = quota líquida. En el cas que no existeixin bonificacions o reduccions, la quota íntegra és igual que la quota líquida. L’ordenança estableix l’exempció dels habitatges que constitueixin primera residència i que no superin el valor cadastral de 46.210,11 €. Aquest import és de 72.033,78 € en aquells municipis que van fer la revisió cadastral durant l’any 2012.” Per tant, l’AMB ha ofert a la persona reclamant, prèviament a la reclamació l’ordenança fiscal del TM 2021, on es trobaven regulades totes les qüestions que es plantejaven a la sol·licitud, per bé que en uns termes que la persona reclamant considera poc entenedors, i que la pròpia Agència de Transparència de l’AMB qualifica com a insuficients, tenint en compte que l’AMB disposava d’altres documents de difusió del TM prèviament elaborats de caràcter més divulgatiu, com ho és la pàgina web de divulgació del TM que difon l’AMB, que hauria d’haver estat igualment aportada en la resposta. En tot cas, tenint en compte que s’ha aportat aquesta informació complementària en el marc d’aquest procediment, i que ha estat traslladada al coneixement de la persona reclamant, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació en relació amb la informació prèviament elaborada de caràcter divulgatiu sobre el TM. Quant a la resta de taxes i tributs que l’AMB preveu girar al 2021, l’AMB va facilitar l’enllaç al web on es troben publicades totes les ordenances que els regulen; aquesta informació aportada no té en compte la concreció temporal sol·licitada, per bé que la pàgina permet aplicar filtres amb l’any interessat i obtenir-ne una selecció acotada a aquell exercici, i hauria estat més adequat que l’AMB facilités aquesta informació filtrada i seleccionada d’acord amb els criteris de la sol·licitud, vist que l’elaboració no és complexa i es pot fer per mitjans automatitzats. La pròpia Agència de Transparència de l’AMB admet que seria més entenedor facilitar una relació de cada tribut i taxa amb l’enllaç a la taxa corresponent on consti la seva base de càlcul, però no s’aporta, de manera que no es pot donar per perdut l’objecte de la reclamació amb aquesta sola constatació i es requerirà que l’AMB aporti, en execució d’aquesta Resolució, aquesta relació que la seva pròpia Agència de Transparència proposa com a més adequada a la sol·licitud. Cal fer una darrera avaluació de l’al·legació presentada per la persona reclamant (antecedent 12), que insistiria en la necessitat de que la informació sigui “clara i entenedora per a tothom. El ciutadà no té perquè interpretar normatives ni calcular tributs. És l'administració qui ha de facilitar de manera clara i comprensible allò que el ciutadà demana ja que hi té tot el dret com a contribuent”. D’aquesta al·legació formulada després de rebre tota la informació abans analitzada, se’n desprèn que la pretensió de la persona reclamant és que l’AMB elabori, expressament i per satisfer aquesta sol·licitud, una explicació més divulgativa i planera dels diferents conceptes del TM i de la resta de taxes i tributs i les seves bases de càlcul. Aquesta pretensió no pot ser emparada en aquest procediment de garantia, que queda limitat, d’acord amb els articles 2.b, 18 i i 39 LTAIPBG, a la revisió de decisions administratives en relació amb informació prèviament existent en poder de l’Administració l’accés a la qual s’hagi desestimat, essent inadmissible utilitzar el procediment d’accés a informació pública per sol·licitar l’elaboració de bell nou d’informes i dictàmens o per formular consultes jurídiques, d’acord amb l’article 29.2 LTAIPBG. El què planteja la reclamació és una reivindicació en termes de participació ciutadana i de govern obert, de millorar la difusió i comprensió de la normativa per permetre l’acció de les plataformes ciutadanes, que pot merèixer tota la consideració d’aquesta Comissió, però que queda fora de les seves competències revisores i de l’àmbit d’aquest procediment, que l’article 39 LTAIPBG reserva al procediment d’accés a la informació pública. Així, si bé l’LTAIPBG recull com a principi la claredat de la informació a la ciutadania com a pressupòsit de la transparència i del bon govern (concretament, disposa en l’article 62.1 LTAIPBG, en el capítol dedicat a la qualitat normativa del títol corresponent al bon govern, l’obligació de les administracions de procurar que el marc normatiu sigui “fàcil de conèixer i de comprendre”, a l’igual que l’article 5.3 LTAIPBG preveu que la informació púbica sotmesa al règim de transparència es difongui als webs de les administracions de manera clara i estructurada), la llei no atribueix a aquesta Comissió cap competència en la garantia de les disposicions en matèria de transparència o de bon govern, quedant limitada exclusivament la seva garantia al procediment del dret d’accés, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG, i en aquest procediment, l’objecte garantit no és proporcionar informació entenedora per a qualsevol persona, sinó la informació pública tal com es troba realment en poder de l’Administració, i aquesta Comissió no té competències per ordenar que sigui elaborada de manera més clara o reelaborada per fer-la més entenedora, ni per avaluar tan sols si la norma té la claredat adequada respectant els requisits exigibles de rigor tècnic i jurídic, o si la informació complementària de divulgativa és suficient i entenedora, sinó solament per revisar la decisió administrativa de lliurar la informació sol·licitada de què disposi. Per tant, cal desestimar la reclamació en la seva pretensió de que s’elabori per satisfer a la persona reclamant una explicació més clara i entenedora del TM i de la resta de tributs i la seva base de càlcul, per ser una pretensió aliena a aquest procediment. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 d’agost de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 586/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a ser informada de si l’AMB té la previsió de crear nous tributs, i si és així, la seva base de càlcul, i a obtenir la relació de les taxes i tributs de l’AMB per al 2021, especificant per a cadascun l’enllaç a l’ordenança on consti la seva base de càlcul. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació en relació amb la informació sobre el tribut metropolità, amb la referència a la pàgina divulgativa aportada en el marc d’aquest procediment. 3. Desestimar la reclamació en la resta de les seves pretensions, d’acord amb el fonament jurídic 2. 4. Requerir a l’Àrea Metropolitana de Barcelona a lliurar la informació indicada en l’apartat 1 a la persona reclamant, dins del termini de quinze dies, i a informar la GAIP, dins del mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 586/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de c omptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.