Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Boi de Llobregat las preguntas y respuestas de dos aspirantes a una plaza de técnico de administración general. El solicitante alegó que la respuesta municipal fue parcial y fuera de plazo. La GAIP desestimó la reclamación porque el derecho a la intimidad de los aspirantes prevalece sobre un interés público genérico y moderado.
Puntos clave de la argumentación
1
El acceso a exámenes de aspirantes es intrusivo para la privacidad, ya que difunde datos sobre sus conocimientos y capacidades sin aportar un control significativo del proceso selectivo.
2
La ponderación entre el interés público y los derechos de los afectados concluye que prevalece la protección de datos personales frente a un interés de acceso meramente genérico.
3
El solicitante no ostenta la condición de interesado en el proceso selectivo, lo que excluye el derecho de acceso reforzado o privilegiado que tendrían otros participantes.
4
Se mantiene el criterio reiterado de la GAIP de permitir el acceso a ejercicios solo cuando el solicitante es un aspirante con menor puntuación y el examinado fue el seleccionado.
5
La demora de dos días en la respuesta municipal no tiene efectos significativos en el resultado, ya que el silencio administrativo no puede ser estimatorio cuando concurre el límite de protección de datos.
Texto completo
Resolució 828/2021, de 10 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 584/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Informació reclamada: Preguntes i respostes d’unes oposicions.
Sentit de la Resolució: Desestimació
Resum: La divulgació d’informació pública, per si mateixa, és positiva per a l’interès públic, i
més encara si amb la divulgació en qüestió es millora la transparència i l’objectivitat en l’accés
a l’ocupació pública, que és una de les finalitats prioritàries de la legislació de transparència i
accés a la informació pública. Nogensmenys, no s’ha acreditat que amb la informació
reclamada (les proves de dos aspirants, dels quals es desconeix si varen ser seleccionats o no
i la seva posició relativa en relació amb la resta) s’incrementi la transparència del procés de
selecció, de manera que l’interès públic en l’accés a la informació sol·licitada és merament
genèric i més aviat moderat en relació amb les finalitats de la transparència i el dret d’accés a
la informació pública. En canvi, el perjudici que aquest accés causaria a les persones afectades
és significatiu, perquè la divulgació dels seus exàmens és molt intrusiva per a la seva privacitat,
ja que difon dades relatives als seus coneixements i capacitats, sense que amb això, com
s’acaba de dir, es faci cap aportació significativa al control del procés selectiu, ni a la defensa
dels interessos de les altres persones interessades. A títol de referència, i en la línia de la
resolució municipal de la sol·licitud, s’ha de tenir en compte que un criteri reiterat de la GAIP és
donar accés a còpia dels exercicis fets pels aspirants a un procés selectiu a l’ocupació pública
que han estat seleccionats, per part d’aspirants que han obtingut una menor puntuació, i
desestimar-lo en la resta de situacions.
Paraules clau: Ajuntaments. Personal. Procés selectiu. Exàmens. Reclamació contra
lliurament parcial. Silenci administratiu .Límits. Intimitat i altres drets privats legítims. Dades
personals. Ponderació. APDCAT.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 27 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 584/2021, presentada contra
l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 21 de maig de 2021 la persona reclamant fa referència a un concurs oposició per
proveir una plaça de tècnic/a d’administració general i demana a l’Ajuntament de Sant Boi
de Llobregat les preguntes formulades a l’exercici 1 de la prova 2 i a l’exercici 2, així com
les respostes donades per dos aspirants que identifica amb el número de DNI.
3. El 23 de juny de 2021 l’Ajuntament contesta la sol·licitud anterior invocant el límit de
l’article 21.1.f LTAIPBG (la intimitat i altres drets privats legítims) i facilita a la persona
reclamant les preguntes o enunciats dels exercicis indicats a l’antecedent anterior i als
criteris de correcció.
4. La Reclamació presentada el 27 de juny de 2021 indica que l’Ajuntament ha contestat fora
de termini i només parcialment.
5. El 29 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Boi de
Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 30 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
7. El 16 de juliol de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, que argumenta sobre la base
del dret a la intimitat i a la protecció de dades personals, amb referències a
pronunciaments de les autoritats de protecció de dades personals i a la jurisprudència, que
no es poden facilitar les proves realitzades de dos aspirants perquè la persona reclamant
no té la condició d’interessada en el procés selectiu.
8. El 20 de juliol de 2021 la GAIP demana a l’Autoritat catalana de protecció de dades
personals (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i comunica a les parts
l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet.
9. El 3 de setembre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou el següent:
“D’acord amb la normativa de protecció de dades cal denegar l’accés a la informació
objecte de la reclamació consistent en el contingut de les proves efectuades per dos
candidats, identificats amb el seu DNI, en un procediment de selecció de personal”.
Aquesta conclusió es fonamenta en les consideracions següents: “(...) la pretensió s’ha de
sotmetre a una ponderació d’acord amb la previsió de l’article 24.2 de l’LTC. Aquesta
ponderació raonada entre l’interès públic en la divulgació de la informació i el dret de les
persones afectades ha de tenir en compte les circumstàncies que afecten cada cas i, en
concret, els diferents elements que enumera el citat article (finalitat de l’accés, el fet que
pugui afectar la seguretat de les persones, etc.). Com ha posat de manifesta aquesta
Autoritat en anteriors informes, el fet que la persona reclamant tingui la condició
d’interessat en un procés selectiu respecte del qual sol·licita informació li atorga un dret
d’accés reforçat o privilegiat respecte d’altres possibles sol·licitants d’informació que no
hagin participat en aquell procés selectiu. En el cas que ens ocupa, però, d’acord amb la
documentació que integra l’expedient, en concret l’informe emès per l’ajuntament reclamat,
la persona que fa la sol·licitud d’accés no tindria la condició d’interessada en el procés de
selecció de personal del qual sol·licita informació. La persona reclamant especifica en la
reclamació que el motiu pel qual sol·licita la informació és que “la persona nombrada
funcionaria ocupa ilegalmente una plaza de funcionario al no pertenecer al grupo A1 y la
plaza convocada lo ha sido "ad hoc"”. Aquest és un element que es pot tenir en
consideració en la ponderació de drets tal com de fet preveu l’article 24.2.b) LTC. La
finalitat expressada pel reclamant en el sentit d’exigir transparència en l’actuació municipal
i el retiment de comptes, coincidiria amb la finalitat de la Llei de transparència recollida a
l’article 1.2 de LTC que estableix que “la finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de
relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats,
fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació
ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la
garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública”. És en aquest
context que cal valorar si estaria o no justificat l’accés a la informació personal dels/les
participants en el procés de selecció dels quals es requereix la informació i si la finalitat
esgrimida pel reclamant s’assoliria amb l’accés a la informació sol·licitada. Cal tenir en
consideració que els procediments de selecció de personal es basen, d’acord amb la seva
normativa reguladora en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, transparència i publicitat.
(...) Les previsions de la normativa esmentada constituirien un element a favor de l’accés
pel reclamant a aquella informació necessària per comprovar que el procediment de
selecció sobre el qual versa la consulta s’ha tramitat amb ple respecte als principis rectors
d’aquest tipus de procediments. (...) Aquestes previsions constitueixen també un element
favorable a l’accés a aquella informació que pugui ser reclamada pel sol·licitant i que ja ha
estat objecte de publicitat activa. En conseqüència des del punt de vista de la normativa de
protecció de dades no hauria inconvenient en facilitar al reclamant la informació sobre
quines són les proves realitzades, el lloc on es van efectuar i les persones admeses a
cada prova o exercici del procés i la persona finalment seleccionada identificats amb el
seu nom i cognom i quatre números del seu DNI o document equivalent. El reclamant
demana, però, expressament, que l’Ajuntament li faciliti les proves realitzades per dos
candidats que identifica amb el seu DNI (es desconeix si un d’aquests és el candidat
finalment seleccionat). Val a dir que a efectes de transparència, podria ser rellevant
conèixer la puntuació obtinguda pel candidat finalment seleccionat en les diferents
proves que hagi realitzat i que justificarien que sigui aquesta la persona finalment
seleccionada. Ara bé, no sembla que l’accés al contingut concret de les proves realitzades
pels aspirants (siguin els candidats finalment seleccionats o no) pugui resultar justificat,
atès que pot comportar un perjudici per a les persones afectades que haurien participat en
un procediment de selecció, amb unes expectatives de privacitat respecte del contingut de
les seves proves (delimitades per la normativa reguladora de la convocatòria que en el cas
de ser seleccionat podria comportar l’accés al seu contingut per part d’altres participants
en el procés, però no per qualsevol ciutadà sense un interès directe en el procediment),
constitueix un element desfavorable a la comunicació de la informació. Per tant, el judici de
ponderació de drets en el cas que ens ocupa faria prevaldre el dret a la protecció de dades
dels aspirants al procés de selecció respecte dels quals es sol·licita la informació per sobre
el dret d’accés a la informació de la persona reclamant”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Silenci administratiu
La Reclamació fa referència expressa a què l’Ajuntament hauria contestat la sol·licitud
d’informació pública fora del termini establert legalment, motiu pel qual s’hauria produït silenci
administratiu. Certament, la sol·licitud d’informació té entrada a l’Ajuntament el 21 de maig de
2021 i la persona reclamant no rep la resposta municipal fins el 23 de juny del mateix any,
excedint, per tant, en dos dies el termini establert per l’article 33.1 LTAIPBG.
Nogensmenys, des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública aquesta demora, a
part de posar de manifest l’incompliment de l’obligació legal de resoldre en termini, no té
efectes significatius, ja que el sentit del silenci administratiu produït, al concórrer en la
informació sol·licitada el límit de la protecció de les dades personals, com es comprova al
següent apartat, en aplicació de l’article 35.2 LTAIPBG no pot ser de cap manera estimatori.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada és la relativa a les preguntes formulades a l’exercici 1 de la prova 2 i a
l’exercici 2, així com les respostes donades per dos aspirants que identifica amb el número de
DNI, d’un concurs oposició per proveir una plaça de tècnic o tècnica d’administració general de
l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. La informació relativa a les preguntes dels exàmens ja
va ser facilitada a la persona reclamant abans de presentar la Reclamació i en queda al marge.
Per tant, l’objecte d’aquest procediment es limita a les respostes donades pels dos aspirants
dels quals la persona reclamant n’assenyala el número de DNI. En la mesura que aquesta
informació es troba previsiblement en poder de l’Ajuntament, es pot qualificar d’informació
pública, atesos els termes en què defineix aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG i, en aplicació
d’allò previst pels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat
que concorrin límits legals al dret d’accés a la informació pública que puguin determinar-ne la
denegació.
En aquest cas hi concorre el límit de la protecció de les dades personals, perquè la persona
reclamant demana una dada (còpia dels exàmens fets) vinculada a dues persones físiques de
les quals en coneix la identitat. Com que presumiblement als exàmens fets no hi deu haver
dades personals especialment protegides, no és d’aplicació l’article 23 LTAIPBG. Tampoc és
d’aplicació l’article 24.1, perquè la sol·licitud no es limita a demanar dades merament
identificatives relatives a l’organització i el funcionament de l’Administració. Per tant, l’accés
sol·licitat s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació
que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la
prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones
afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les
circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té
una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es
tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les
persones”.
Aquest precepte autoritza legalment l’accés a les dades personals afectades per ell, en funció
del que resulti de la “ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les
persones afectades”. La divulgació d’informació pública, per si mateixa, és positiva per a
l’interès públic, i més encara si amb la divulgació en qüestió es millora la transparència i
l’objectivitat en l’accés a l’ocupació pública, que és una de les finalitats prioritàries de la
legislació de transparència i accés a la informació pública. Nogensmenys, no s’ha acreditat que
amb la informació reclamada (les proves de dos aspirants, dels quals es desconeix si varen ser
seleccionats o no i la seva posició relativa en relació amb la resta) s’incrementi la transparència
del procés de selecció, de manera que l’interès públic en l’accés a la informació sol·licitada és
merament genèric i més aviat moderat en relació amb les finalitats de la transparència i el dret
d’accés a la informació pública. En canvi, el perjudici que aquest accés causaria a les persones
afectades és significatiu, perquè la divulgació dels seus exàmens és molt intrusiva per a la seva
privacitat, ja que difon dades relatives als seus coneixements i capacitats, sense que amb això,
com s’acaba de dir, es faci cap aportació significativa al control del procés selectiu, ni a la
defensa dels interessos de les altres persones interessades. A títol de referència, i en la línia de
la resolució municipal de la sol·licitud, s’ha de tenir en compte que un criteri reiterat de la GAIP
és donar accés a còpia dels exercicis fets pels aspirants a un procés selectiu a l’ocupació
pública que hagin estat seleccionats, per part d’aspirants que han obtingut una menor
puntuació, i desestimar- lo en la resta de situacions.
En definitiva, l’accés sol·licitat comporta un sacrifici per als drets i interessos dels dos aspirants
afectats, sense obtenir a canvi res que es pugui qualificar d’escrutini dels processos selectius,
ni de defensa dels altres interessos privats en joc. A la vista d’aquesta ponderació, és
procedent concloure, en la mateixa línia que ho fa l’informe de l’APDCAT aportat a aquest
procediment, que ha de prevaldre la protecció dels drets i interessos de les persones afectades
per la sol·licitud per damunt de l’interès públic genèric de l’accés a la informació sol·licitada i,
en conseqüència, que cal desestimar la Reclamació.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 10 de setembre de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 584/2021, per les
raons expressades pel fonament jurídic 3, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de
la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.