Acceso al proyecto lingüístico del Institut d'Aran

Resolució 643/2019, de 16 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 580/2019 Administració reclamada: Institut d’Aran (Vielha e Mijaran) Informació reclamada: Projecte lingüístic del Centre. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada (el projecte lingüístic de centre de l'Institut reclamat) és sens dubte informació pública, perquè ha estat elaborat pel propi institut públic, fet que segons l'article 2. b LTAIPBG comporta el seu caràcter d'informació pública. En aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG és procedent declarar el dret de qualsevol persona a accedir-hi, ja que no és versemblant que concorrin límits que puguin impedir-ho. Així ho estableix també la Resolució de la GAIP 351/2019, que invoca a més a més la normativa sobre educació per acreditar que, a més, ha de ser objecte de publicitat activa. Paraules clau: Centres públics d’educació. Departament d’Educació. Administració de la Generalitat. Llengua. Educació. Projectes lingüístics. Reclamació contra silenci. Derivació. Publicitat activa. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 8 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 490/2019, presentada contra el Departament d’Educació, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 d’agost de 2018 la persona reclamant demana la informació següent al Departament d’Educació de la Generalitat: còpia de tots els projectes lingüístics dels centres educatius d’infantil, primària i secundària públics de Catalunya. El procediment de reclamació posa de manifest que aquesta informació no estaria en poder del Departa ment d’Educació, sinó de cada Centre públic afectat, perquè serien aquests els responsables d’elaborar-los i difondre’ls i el Departament no en tindria còpia. En conseqüència, i atès el previst per l’article 30 LTAIPBG, la Resolució de la GAIP 351/2018, de 21 de novembre, ordena retrotreure el procediment de sol·licitud d’informació iniciat l’1 d’agost de 2018 i practicar la derivació regulada per l’article 30 LTAIPBG a tots i cada un dels centres públics concernits, per tal que sigui cada centre qui doni resposta directa, en allò que l’afecta, a la sol·licitud formulada per la persona reclamant. 3. La Reclamació presentada el 8 de setembre de 2019 indica que tot i que la Resolució de la GAIP 351/2018, de 21 de novembre, va ser notificada a tots els centres públics d’educació de Catalunya afectats, conjuntament amb la derivació de la seva sol·licitud d’informació, i malgrat el temps transcorregut des d’aleshores, hi hauria un total de 96 centres (dels que n’adjunta la relació) que encara no li haurien proporcionat el projecte lingüístic respectiu. 4. El 12 de setembre de 2019 la GAIP notifica l’escrit següent a la persona reclamant: “En relació amb la vostra reclamació, presentada el 8 de setembre de 2019, amb el número de registre 9015- 745998/2019, en la que es desprèn què reclameu l’accés als projectes lingüístics dels 96 centres escolars que no us haurien lliurat de la informació que va ser objecte de la Resolució 351/2018, de 21 de novembre de 2019, per la qual s’estimava el dret a accedir als projectes lingüístics dels centres educatius públics, mitjançant la derivació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya als 2.325 centres educatius, caldria que preciséssiu alguns aspectes. Atès que es tracta d’informació relativa a 96 centres educatius públics diferenciats, s’hauria d’iniciar un expedient per a cadascun dels centres. Per tant, us demanem que ens confirmeu la vostra voluntat de reclamar i continuar amb el procediment amb l’inici dels 96 nous procediments de reclamació. Si així ho manifesteu expressament, us informem, que la GAIP durà a terme una escissió d’ofici de la Reclamació presentada en data 8 de setembre, que comportarà la demora d’uns dies, donat l’elevat volum de feina que implica l’obertura de 96 nous expedients”. 5. El 16 de setembre de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP la seva voluntat de continuar amb la reclamació dels 96 projectes lingüístics pendents, si bé també expressa la seva estranyesa pel fet que calgui donar lloc a 96 reclamacions diferents. 6. Entre el 17 i el 18 de setembre de 2019 la GAIP escindeix la Reclamació presentada contra el Departament d’Ensenyament en 96 reclamacions, una per a cada un dels centres educatius que no haurien facilitat el projecte lingüístic respectiu a la persona reclamant. Un cop feta aquesta escissió, la Reclamació 580/2019 correspon a l’Institut d’Aran. 7. El 19 de setembre de 2019 la GAIP notifica a la persona recl amant el nom del centre destinatari d’aquesta Reclamació, el de la persona responsable de la seva tramitació, les dades per contactar-hi i les actuacions i previsions principals sobre la seva tramitació. 8. El 19 de setembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Institut d’Aran i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti “- Un informe on exposeu els antecedents de fet i fonamenteu en dret el vostre posicionament en relació amb aquesta Reclamació i respecte la sol·licitud d’accés a la informació de la qual deriva, que assenyali expressament: - si heu facilitat el projecte lingüístic del centre a la part reclamant o bé, li podeu fer arribar properament directament o a través de la Comissió; - si ja consta publicat, amb la indicació de l’enllaç web corresponent; - si no disposeu de projecte lingüístic del centre. Si és aquest el cas, haureu de deixar constància escrita de la inexistència d’aquesta documentació. - L’expedient complet relatiu a la sol·licitud d’accés a la informació pública, tramitada per la vostra administració”. 9. El 3 d’octubre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Institut d’Aran. Adjunta còpia d’un paràgraf on comunicaria a la persona reclamant l’enllaç web amb el seu projecte lingüístic de centre. Tanmateix, ni s’adjunta el text complert per poder comprovar l’adreça a la qual s’enviava, ni n’acredita la notificació a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (el projecte lingüístic de centre de l'Institut reclamat) és sens dubte informació pública, perquè ha estat elaborat pel propi institut públic, fet que segons l'article 2. b LTAIPBG comporta el seu caràcter d'informació pública. En aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG és procedent declarar el dret de qualsevol persona a accedir-hi, ja que no és versemblant que concorrin límits que puguin impedir-ho. Així ho estableix també la Resolució de la GAIP 351/2019, que invoca a més a més la normativa sobre educació per acreditar que també ha de ser objecte de publicitat activa. L'informe aportat pel centre argumenta que hauria enviat l’enllaç web al projecte educatiu del centre a la persona reclamant i inclou un paràgraf literal que així li lo manifesta. Però ni acredita la tramesa de l’escrit en qüestió ni la seva notificació a la persona reclamant. En conseqüència, és procedent estimar aquesta Reclamació, declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i requerir a l'Institut Joan Miró que li la faciliti. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 d’octubre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 580/2019 i declarar el dret de la persona reclamant al projecte lingüístic de centre de l’Institut d’Aran. 2. Requerir a l’Institut d’Aran que lliuri a la persona reclamant i a la GAIP la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Institut d’Aran a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 580/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execu ció davant dels Tr bunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.