Se solicitó al Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya planes, programas y guías de la Taula de l'Esport i de l'Activitat Física para personas con discapacidad. El reclamante alegó que la respuesta recibida carecía de contenido. La GAIP desestimó la reclamación porque la Administración ya informó de la inexistencia de dicha información, cumpliendo así con el derecho de acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP considera que el hecho de que una Administración no disponga de una determinada información constituye en sí mismo un dato en poder de la Administración y, por tanto, es información pública.
2
Se determina que la información pública fue efectivamente facilitada al solicitante en el momento en que la Administración reconoció la inexistencia de planes, programas o guías específicos.
3
De acuerdo con el artículo 2.b de la LTAIPBG, la información pública es aquella elaborada por la Administración o que tenga en su poder; no se puede proporcionar contenido que físicamente no existe.
4
La Comisión aclara que no es su competencia valorar la conveniencia o necesidad de que la Administración haya elaborado o disponga de guías o planes específicos en la materia solicitada.
Texto completo
Resolució 595/2023, de 6 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 574/2023
Administració reclamada: Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya
Informació reclamada: Plans, programes, guies de la Taula de l’Esport i de l’Activitat Física de
Catalunya per a persones amb discapacitat.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada va resoldre amb
estimació parcial la SAIP i va considerar inadmetre el punt objecte de reclamació per entendre
que no tenia la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la LTAIPBG al
no existir plans, programes, guies específics de la Taula de l’Esport i de l’Activitat Física per a
la pràctica en persones amb discapacitat. Si bé és cert que aquesta Comissió ve considerant
que el no disposar d’aquesta informació ja és en sí mateixa una dada en mans de
l’administració i per tant, és informació pública, també és cert que aquesta informació pública ja
va ser facilitada a la persona reclamant al reconèixer que no n’existeixen d’específics per a
persones amb discapacitat.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència. Reclamació contra
estimació parcial. Plans. Guies. Programes. Discapacitat. Pèrdua.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 16 de juny de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 574/2023, en relació a una sol·licitud
d’accés a la informació pública, presentada contra el Departament de Presidència de la
Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
La persona reclamant informa que ha rebut resposta de l’administració però que no se li ha
facilitat la informació pública sol·licitada.
El dia 15 de maig de 2023 la persona reclamant, va registrar una sol·licitud d’accés a la
informació pública (SAIP) en la que demana diversa informació pública en relació a la
constitució de la Taula de l’Esport i de l’Activitat Física de Catalunya. Entre aquestes, la
pregunta 4. “Planes, programas, guías de dicha taula, al efecto de la práctica de la AF en
personas con discapacidad que solo es del 1%”, l’única que és objecte d’aquesta
reclamació.
En relació a aquest punt, en la Reclamació la persona reclamant diu: “la respuesta que he
recibido no ofrece contenido alguno, en referencia a esa pregunta”.
El dia 21 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació. Aquesta admissió és acceptada per la persona reclamant en data 5 d’abril del
2023.
El 22 de juny de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Presidència i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
El 28 de juny de 2023, el Consell Català de l’Esport, com a responsable tramitador,
trasllada a la GAIP informe i expedient de la SAIP en els que es posa en evidència que la
SAIP va ser estimada parcialment per resolució de 13 de juny. Si bé, i pel que fa al punt 4,
es va considerar inadmesa d’acord amb “l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en
remissió a l’article 53, en tant que la informació demanada no té la consideració
d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”
perquè “no n’hi ha específiques i, en conseqüència, no és possible reconèixer el dret
d’accés a la informació sol·licitada tal” tal i com s’expressa el fonament jurídic 5 de la
resolució.
Del mateix informe i expedient es desprèn que la notificació d’aquesta resolució va ser
notificada i entregada a la persona reclamant en data 15 de juny de 2023.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada va resoldre amb estimació
parcial la SAIP a través del Consell Català de l’Esport (CCE) i va considerar procedent
inadmetre el punt que és objecte d’aquesta reclamació per entendre que no tenia la
consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la LTAIPBG al no existir plans,
programes, guies específics de la Taula de l’Esport i de l’Activitat Física per a la pràctica en
persones amb discapacitat.
Si bé és cert que aquesta Comissió ve considerant que el fet que una Administració no disposi
d’una determinada informació ja és en sí mateix una dada en mans de l’Administració, dada
que és, per tant, informació pública, també és cert que, en el cas que ens ocupa, aquesta
informació pública ja va ser facilitada a la persona reclamant, al reconèixer l’Administració
reclamada que no existeixen plans, programes o guies específics de la Taula de l’Esport i de
l’Activitat Física per a la pràctica de l’esport per persones amb discapacitat.
Malgrat que la persona reclamant considera que la resposta a aquesta qüestió no té contingut,
cal cenyir-se a la consideració d’informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG: “
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En
conseqüència, és procedent desestimar la reclamació ja que el CCE ja ha admès de forma
clara i rotunda la no existència d’aquesta informació, i, per tant, no es pot afegir contingut al
que no existeix. Finalment, aquesta Comissió vol emfasitzar que no és competència nostra
valorar la necessitat o no de disposar de guies, plans o programes específics en l’àmbit
concernit per aquesta Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 6 de juliol de 2023, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 574/2023 d’acord amb el fonament jurídic 2.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 574/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.