Un concejal solicitó al Ayuntamiento del Vendrell documentación de Renfe sobre el número de viajeros entre dos estaciones. Tras presentar reclamación por falta de respuesta, el Ayuntamiento entregó la información. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) decide finaliza el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para admitir reclamaciones de electos locales, ya que estos no pueden tener un derecho de acceso a la información inferior al de los ciudadanos individuales.
2
La normativa de transparencia (LTAIPBG) se aplica de forma supletoria al régimen local para completar las garantías de acceso a la documentación corporativa de los concejales.
3
El derecho de los miembros de corporaciones locales a obtener antecedentes y datos necesarios para su función debe interpretarse restrictivamente en cuanto a sus límites, en beneficio del derecho de acceso.
4
La resolución finaliza el procedimiento debido a que se produjo una satisfacción extemporánea de la solicitud, confirmada por el propio reclamante.
Texto completo
Resolució 682/2021, de 16 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 574/2021
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Documentació facilitada per Renfe per determinar el nombre de viatgers
entre dues estacions ferroviàries concretes .
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament del Vendrell ha lliurat a la persona
reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, i així mateix ho ha confirmat
la persona reclamant a la Comissió, demanant expressament la finalització del procediment.
Havent-se produït la satisfacció extemporània de la sol·licitud de la què deriva aquesta
Reclamació, s’ha perdut sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar el procediment.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Tra nsports. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 22 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 574/2021, presentada per un electe local
contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 de juny de 2021 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament del Vendrell
mitjançant la qual exposa: “Que en el ple ordinari del passat 31 de maig de 2021 es va aportar
a aprovació una modificació de crèdit que suposava destinar la quantitat de 10.000€ a un
Conveni amb Renfe. En la seva intervenció sobre aquest Conveni, l’Alcalde va expressar que
es tenien dades concretes del nombre de viatgers entre El Vendrell i Sant Vicenç de Calders.”
i sol·licita: “1/ Que em facilitin qualsevol informació, informe o document que els hagi facilitat
Renfe per tal de determinar el nombre de viatgers entre les dues estacions”.
3. La Reclamació presentada el 22 de juny de 2021 assenyala que reclama atès que
l’Administració no li ha lliurat la informació demanada.
4. El 28 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. En la mateixa data, comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 2 de juliol de 2021 l’Ajuntament del Vendrell trasllada a la GAIP la documentació que hauria
tramès a la persona reclamant i li obra un termini de cinc dies per a presentar al·legacions.
7. En la mateixa data, el regidor reclamant comunica a la Comissió que la documentació que
l’Ajuntament del Vendrell li hauria fet arribar no es correspondria amb la que és objecte
d’aquest procediment.
8. El 6 de juliol de 2021 la GAIP trasllada les al·legacions del regidor reclamant a l’Ajuntament
del Vendrell i el requereix que, en un termini de cinc dies, lliuri la informació que mancaria, o
bé, justifiqui els motius que ho impedeixen.
9. El 9 de juliol de 2021 l’Ajuntament del Vendrell comunica a la GAIP que ja hauria lliurat al
reclamant la informació.
10. El 12 de juliol la persona reclamant comunica a la Comissió que ja hauria rebut la informació
reclamada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals
la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016,
que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i
negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret
d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació
de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les
resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article
164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la
seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la
normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2,
de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de
les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens
perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no
tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals
perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE,
tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur
normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les
previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica
de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15
i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat
mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de
la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició
final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en
tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG,
en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la
reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions
dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació
de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els
electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà
desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el
coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat
personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació
general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits
aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de
protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la
llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i,
per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament del Vendrell ha lliurat a la persona reclamant
la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment i així mateix ho ha confirmat la persona
reclamant a la Comissió, demanant expressament la finalització del procediment. Havent-se
produït la satisfacció extemporània de la sol·licitud de la què deriva aquesta Reclamació, s’ha
perdut sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar el procediment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
16 de juliol de 2021, resol per unanimitat f inalitzar la reclamació 574/2021, per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.