Solicitud de información sobre apoyo a personas con discapacidad en centros cívicos y resultado de estimación parcial

Resolució 826/2021, d e 10 de setembre Número d'expedient de la reclamació : 572/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Sobre suport dels centres cívics a les persones amb discapacitat. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial d'objecte de la Reclamació Resum : Segurament la persona reclamant tindrà raó en considerar que l'Ajuntament hauria de realitzar més actuacions per atendre les necessitats de les persones amb discapacitat, però no hi ha cap dubte de què, des del punt de vista del dret d'accés a la informació pública, si la persona reclamant demana informació de les actuacions de la XAVI des de febrer de 2020 i l'Ajuntament li respon que el 2019 es van posar en marxa els preus bonificats i que, per això, no ha considerat necessari dur a terme més actuacions, la sol·licitud d'informació ha quedat plenament satisfeta referent a aquest punt, ja que si l'Administració municipal afirma que no ha considerat necessari fer res més, difícilment pot informar d'actuacions que serien inexistents. Per tant, també s'ha facilitat, en el marc d'aquest procediment, la informació sol·licitada per l'apartat 2 de la sol·licitud, motiu pel qual és procedent declarar la pèrdua parcial sobrevinguda d'objecte de la Reclamació en relació amb el mateix. L'únic límit al dret d'accés a la informació pública que es presenta en la informació sol·licitada per l'apartat 3 de la sol·licitud és el relatiu a la protecció de les dades personals, perquè el nom complet dels empleats en qüestió és sens dubte una dada personal seva. L'accés a aquest tipus d'informació es regeix per l'article 24.1 LTAIPBG, segons el qual “s'ha de donar accés a la informació pública si es tracta d'informació directament relacionada amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració que contingui dades personals merament identificatives”. I l'article 70.2 del Decret 8/2021 inclou el nom i cognoms en les dades merament identificatives als que es refereix l'article 24.1 de la Llei. S'ha de concloure, per tant, que la persona reclamant té dret a què l'Ajuntament li faciliti el nom i cognoms dels referents de discapacitat de cada centre cívic, conclusió en la qual coincideix plenament l'informe de l'autoritat de protecció de dades aportat a aquest procediment. Paraules clau: Ajuntaments. Persones amb discapacitat. Centres cívics. Identificació de personal públic. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani parcial de la informació. Informació inexistent. Dades personals. Dades identificatives. APDCAT. Ponent : Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 21 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 572/2021, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la El text original, elaborat pel ponent, s’ha escrit en castellà. informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de maig de 2021 la persona reclamant presenta al registre del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya una sol·licitud adreçada a l'Ajuntament de Barcelona, que demana la informació següent: 1. Detall complet de l'activitat desenvolupada per la XAVI (Xarxa d'Autonomia de Vida Independent) des de febrer de 2020 a maig de 2021. 2. Gestions realitzades per aplicar preus bonificats a l'oferta formativa dels casals de barri dirigida a els persones amb discapacitat. 3. Nom complet dels referents de discapacitat en cada centre cívic. 4. Llista de seminaris o tallers programats en els C.C. entre març i maig de 2021. Demana de rebre la informació mitjançant correu postal. 3. La Reclamació presentada el 21 de juny de 2021 indica que l'Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 23 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació 5. El 30 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 14 de juliol de 2021 l'Ajuntament de Barcelona contesta la sol·licitud de l'antecedent 2 mitjançant una comunicació emparada per l'article 34.8 LTAIPBG, que facilita a la persona reclamant la informació següent: En relació amb l'apartat 1 de la sol·licitud, li facilita la informació aportada per l'Institut municipal de persones amb discapacitat. En relació amb l'apartat 2, assenyala que els preus bonificats es van posar en marxa el 2019, motiu pel qual no han estat necessàries més gestions. En relació amb l'apartat 3, contesta que no considera adequat facilitar el nom dels treballadors i facilita el nom i les dades de contacte dels centres que disposen de la figura del referent de discapacitat. En relació amb el sol·licitat per l'apartat 4, assenyala que encara no es disposa de les dades demanades i ofereix a la persona reclamant dades del 2020 i la previsió que per a l'any en curs seran inferiors. 7. El 14 de juliol de 2021 la GAIP rep les al·legacions següents de la persona reclamant a la resposta indicada per l'antecedent anterior: No fa cap comentari a la informació facilitada en relació amb l'apartat 1 de la sol·licitud. En relació amb l'apartat 2 de la sol·licitud, argumenta que la resposta municipal no contesta el sol·licitat, perquè entén que les bonificacions dels casals de barri estan lluny d'estar arreglades. En relació amb l'apartat 3 de la sol·licitud, indica que no se li facilita la identitat dels referents de cada centre. No fa cap comentari en relació amb l'apartat 4 de la sol·licitud. 8. El 16 de juliol de 2021 la GAIP sol·licita l'informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades Personals (APDCAT) previst per l'article 42.8 LTAIPBG i comunica a les parts l'ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 9. El 16 de juliol de 2021 la GAIP trasllada a l'Ajuntament les al·legacions de la persona reclamant indicades per l'antecedent 7. 10. El 16 de juliol de 2021 la GAIP rep l'informe i còpia de l'expedient de l'Ajuntament. L'informe municipal invoca la comunicació indicada a l'antecedent 6 i afirma que ja va facilitar la informació sol·licitada, motiu pel qual considera que la GAIP hauria d'arxivar o desestimar la Reclamació. 11. El 6 de setembre de 2021 la GAIP rep l'informe de l'APDCAT, que conclou que la legislació de protecció de dades personals no impedeix l'accés a la informació relativa a la identitat (nom i cognoms, càrrec que ocupen o dades de contacte professional) dels referents de discapacitat dels centres cívics. 12. El 7 de setembre de 2021 la GAIP comunica a les parts l'informe de l'APDCAT. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d'accés a la informació sol·licitada D'acord amb els antecedents, l'Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada pels apartats 1, 2 i 4 de la sol·licitud indicada per l'antecedent 2, motiu pel qual s'hauria produït la pèrdua parcial sobrevinguda d'objecte de la Reclamació, en relació amb els mateixos. Efectivament, la comunicació municipal d'informació de 14 de juliol de 2021 (antecedent 6), ratificada per l'informe que l'Ajuntament aporta a aquest procediment (antecedent 10) afirma i argumenta haver facilitat a la persona reclamant tota la informació sol·licitada, extrem que les al·legacions de la persona reclamant (antecedent 7) no qüestionen en relació amb el sol·licitat pels apartats 1 i 4. En canvi, aquestes al·legacions sí que qüestionen la resposta rebuda en relació amb els apartats 2 i 3 de la sol·licitud. L'apartat 2 de la sol·licitud demana el detall complet de l'activitat desenvolupada per la XAVI (Xarxa d'Autonomia de Vida Independent) des de febrer de 2020 a maig de 2021, a la qual cosa l'Ajuntament respon que els preus bonificats es van posar en marxa el 2019, motiu pel qual no han estat necessàries més gestions, resposta, que les al·legacions de la persona reclamant consideren que no contesta el sol·licitat perquè entén que les bonificacions dels casals de barri estan lluny d'estar arreglades. Segurament la persona reclamant tindrà raó en considerar que l'Ajuntament hauria de realitzar més actuacions per atendre les necessitats de les persones amb discapacitat, però no hi ha cap dubte de què, des del punt de vista del dret d'accés a la informació pública, si la persona reclamant demana informació de les actuacions de la XAVI des de febrer de 2020 i l'Ajuntament li respon que el 2019 es van posar en marxa els preus bonificats i que, per això, no ha considerat necessari dur a terme més actuacions, la sol·licitud d'informació ha quedat plenament satisfeta referent a aquest punt, ja que si l'Administració municipal afirma que no ha considerat necessari fer res més, difícilment pot informar d'actuacions que serien inexistents. Per tant, també s'ha facilitat, en el marc d'aquest procediment, la informació sol·licitada per l'apartat 2 de la sol·licitud, motiu pel qual és procedent declarar la pèrdua parcial sobrevinguda d'objecte de la Reclamació en relació amb el mateix. L'apartat 3 de la sol·licitud demana el nom complet dels referents de discapacitat en cada centre cívic i l'Ajuntament contesta que no considera adequat facilitar els noms dels treballadors. Aquesta part de la sol·licitud, que és l'única que no ha estat degudament contestada per l'Ajuntament, és la que esdevé l'única pretensió de la persona reclamant sobre qui s'ha de pronunciar aquesta Resolució. El nom complet dels referents de discapacitat en cada centre cívic és sens dubte una informació pública, ja que sens dubte ha d'estar en poder de l'Ajuntament i es refereix a un objecte tan essencialment públic com és el nom de les persones empleades de l'Administració. En conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a la informació esmentada, tret que es presentin límits al dret d'accés a la informació pública que determinin la seva denegació. L'únic límit al dret d'accés a la informació pública que es presenta en la informació sol·licitada per l'apartat 3 de la sol·licitud és el relatiu a la protecció de les dades personals, perquè el nom complet dels empleats en qüestió és sens dubte una dada personal seva. L'accés a aquest tipus d'informació es regeix per l'article 24.1 LTAIPBG, segons el qual “s'ha de donar accés a la informació pública si es tracta d'informació directament relacionada amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració que contingui dades personals merament identificatives”. I l'article 70.2 del Decret 8/2021 inclou el nom i cognoms en les dades merament identificatives als que es refereix l'article 24.1 de la Llei. S'ha de concloure, per tant, que la persona reclamant té dret a què l'Ajuntament li faciliti el nom i cognoms dels referents de discapacitat de cada centre cívic, conclusió en la qual coincideix plenament l'informe de l'autoritat de protecció de dades aportat a aquest procediment. 3. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de setembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 572/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa al nom complet dels referents de discapacitat en cada centre cívic, sol·licitada per l'apartat 3 de la sol·licitud d'informació pública indicada per l'antecedent 2. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d'objecte de la Reclamació 572/2021, en relació amb la resta d'apartats de la sol·licitud. 3. Requerir l'Ajuntament de Barcelona que lliuri la informació indicada en l'apartat anterior a la persona reclamant en el termini de deu dies des de la notificació de la present resolució i perquè tot seguit n'informi la GAIP. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 572/2021 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.