Reclamación sobre actividades de ocio educativo para escolares con discapacidad y resolución por pérdida de objeto

Resolució 637 /2020, de 5 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 572/2020 Administració reclamada: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Informació reclamada: Activitats d’oci educatiu per escolars amb discapacitat. Sentit de la resolució: F inalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: la persona reclamant formula diverses queixes en relació amb la informació rebuda, queixes que, tal com indica el Departament, tenen més a veure amb la informació que al seu judici hauria de tenir el Departament que amb qüestionar que aquest li hagi facilitat realment la informació que es troba en el seu poder. En tot cas, la DGJ afirma clarament que la informació facilitada és la sol·licitada que té en el seu poder. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, atès que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Activitats d’oci. Educació. Infància i joventut. Persones amb discapacitat. Reclamació contra lliurament de la informació. Informació inexistent. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 d’octubre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 572/2020, presentada contra la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 de setembre de 2020 la persona reclamant presenta al registre del Departament de Salut una sol·licitud d’informació pública dirigida a la Presidència de la Generalitat que, en relació amb el total de participants, activitats i monitors i responsables de l’oci educatiu organitzat a Catalunya, demana el nombre absolut i el percentatge de participants amb discapacitat, d’activitats adaptades a nens i monitors amb discapacitat i de monitors i responsables amb discapacitat a la campanya “Lleure Educatiu 2020” organitzada pel DTASF. Demana rebre la informació sol·licitada per escrit i mitjançant correu postal. La versió original d’aquesta resolució redactada pel ponent és la versió castellana 3. El 4 de setembre el Departament de la Presidència de la Generalitat deriva la sol·licitud al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF), informant d’això a la persona reclamant 4. La Reclamació presentada el 7 d’octubre de 2020 indica que l a sol·licitud d’informació anterior no hauria estat contestada. 5. El 13 d’octubre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentrestant duri la Reclamació. 6. El 14 d’octubre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que n’és causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 7. EL 15 d’octubre de 2020 la persona reclamant comunica a la GAIP còpia de la resolució de la Directora general de la joventut (DGJ) en relació amb la sol·licitud anterior, acompanyada de les al·legacions de la persona reclamant. La resolució de la DGJ estima la sol·licituds de la persona reclamant i li facilita la informació següent: les activitats d’oci educatiu són organitzades majoritàriament per entitats i empreses privades, que no tenen la obligació de facilitar cap de les dades sol·licitades per la persona reclamant, de manera que la DGJ no disposa de la informació sol·licitada. En les seves al·legacions la persona reclamant qüestiona que la DGJ no disposi d’aquesta informació. 8. El 28 d’octubre de 2020 la GAIP trasllada les al·legacions anteriors de la persona reclamant al DTASF. 9. El 3 de novembre de 2020 la GAIP rep l’informe del DTASF. Afirma que el 5 d’octubre de 2020 la Direcció General de la Joventut (DGJ) va notificar a la persona reclamant l’estimació de la sol·licitud. Considera que la Reclamació i posteriors al·legacions són una queixa per la informació que la persona reclamant considera que l’Administració hauria de disposar i no disposa i no com pròpiament una impugnació. L’informe adjunta la resolució estimatòria de la DGJ. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per a tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i condicions regulats per la present llei”. Por la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’ accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’ Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a que els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública son temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; tot i que l’Administració afirma que la resolució estimatòria i la informació sol·licitada han estat notificades amb anterioritat a la presentació de la Reclamació, en realitat no s’acredita la recepció d’aquests documents per la persona reclamant en dates prèvies a la presentació de la Reclamació, de manera que sembla més probable que aquesta es presentes abans del perfeccionament de la notificació en la forma sol·licitada (per correu postal). Per tant, l’accés efectiu a la informació sol·licitada s’hauria produït per la persona reclamant una vegada presentada la Reclamació. D’altra banda, la persona reclamant formula diverses queixes en relació amb la informació rebuda, queixes que, tal com indica el Departament, tenen més a veure amb la informació que al seu judici hauria de tenir el Departament que amb qüestionar que aquest li hagi facilitat realment la informació que es troba en el seu poder. En tot cas, la DGJ afirma clarament que la informació facilitada és la sol·licitada que té en el seu poder. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, atès que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies es procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Pl e de la GAIP, en la sessió de 5 de novembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 572/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des del dia següent de la notificació de la Resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.