Reclamación de un concejal contra el Ayuntamiento de Sentmenat por denegación de acceso a expedientes municipales y resultado de estimación parcial

Resolució 800/2020, de 28 de desembre Número d’expedient de la reclamació: 569/2020, 715/2020 i 716/2020 (acumulades) Administració reclamada: Ajuntament de Sentmenat Informació reclamada: Accés a expedients. Sentit de la resolució: Estimació i inadmissió parcials Resum: L'article 33.6 RGAIP disposa que la manca de remissió de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeixen que aquesta continuï amb la tramitació, i considerant que la persona reclamant ja s’ha vist perjudicada pel silenci de l’Ajuntament en el procediment previ de sol·licitud d’informació i que una nova dilació en la resolució d’aquest procediment de reclamació agreujaria injustificadament aquest perjudici, el què és especialment greu tenint en compte que el dret d’accés s’exerceix en exercici de les seves funcions com a persona regidora, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de Sentmenat, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució. En el cas objecte de reclamacions, no està clar si correspon aplicar a les sol·licituds el marc regulador del règim d’accés directe, que no requereix l’autorització de l’alcaldia per accedir-hi, o si l’accés a la informació s’ha de considerar sotmès al règim d’autorització previst per l’article 164.3 TRLMRLC, però fins i tot en aquest cas, les sol·licituds haurien quedat estimades pel silenci de l’alcaldia. D’acord amb això, la reclamació s’ha d’estimar en relació amb els expedients indicats i l’Ajuntament ve obligat, pel marc jurídic i pels seus propis actes, a facilitar-ne l’accés a la persona reclamant. Igualment, aquesta Comissió s’ha pronunciat també recomanant l’adopció de mecanismes d’accés directe i autònom als expedients, per tal de garantir i facilitar l’accés dels electes a la informació sense sobrecàrrega dels serveis municipals, especialment en relació amb la informació dels assumptes a tractar pels òrgans col·legiats. Així s’estableix des del Dictamen 7/2019, fins a la recent Resolució 597/2020. Nogensmenys, cal indicar que resulta inadmissible en aquest procediment de reclamació la pretensió de garantia de l’accés directe d’informació amb caràcter genèric i orientat al futur, ja que aquesta via de garantia queda reservada a les peticions d’informació existent sol·licitades prèviament a l’administració i desestimades o limitades per ella. Pel que fa al dret a obtenir còpia de la informació, cal dir que l’article 164.5 TRLMRLC el reconeix, si bé resulta adequat que sigui exercit causant el mínim perjudici possible al normal funcionament dels serveis municipal. Més enllà de les consideracions sobre la protecció que mereix el dret d’accés de les persones regidores fetes anteriorment, cal recordar que les competències d’aquesta Comissió estan circumscrites a l’execució de les seves resolucions (article 43.2 LTAIPBG), i que aquestes resolucions fan referència a unes sol·licituds d’informació prèvies --de les què la part reclamant ha d’acreditar que han estat sotmeses a la consideració de l’administració i que han estat desestimades o limitades--, i amb un contingut informatiu concret i identificat a la sol·licitud --per tal que aquesta Comissió pugui avaluar l’eventual concurrència de límits a l’accés--, de manera que no és admissible en aquest procediment de reclamació la pretensió de la part reclamant de què aquesta Comissió requereixi a l’administració el lliurament d’informació l’accés a la qual no ha estat estimada per ella en alguna de les seves resolucions, ni que es pronunciï estimant l’accés a d’altres sol·licituds d’informació que no han estat identificades davant d’ella, més enllà de la referència genèrica a què s’haurien realitzat fa un any. Finalment, pel que fa a la petició de rebre resposta escrita als dubtes que plantegin les persones regidores, cal indicar que queda fora de l’abast d’aquesta Comissió pronunciar-s’hi, ja que depassa l’àmbit del dret d’accés a la informació, que es projecta sobre la informació preexistent i no empara la pretensió d’obtenir resposta a consultes, o que s’elaborin informes o dictàmens arran de la sol·licitud, motiu pel qual cal inadmetre les reclamacions en aquesta part. Paraules clau: Ajuntament. Electe. Expedients. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Règim especial d’accés. Accés directe. Còpia. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 5 d’octubre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 569/2020, presentada per un electe de l’Ajuntament de Sentmenat contra el mateix ajuntament, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. En l’escrit de reclamació es fa referència a diferents instàncies presentades per integrants del mateix grup municipal contra l’Ajuntament de Sentmenat que no haurien obtingut resposta. Per aquest motiu la GAIP va escindir d’ofici la reclamació presentada, corresponent a la Reclamació 569/2020 la sol·licitud presentada el dia 22 de juny de 2020, la Reclamació 715/2020 a la sol·licitud presentada el dia 27 de juliol de 2020, i la Reclamació 716/2020 a la sol·licitud del dia 24/09/2020. Totes aquestes sol·licituds fan referència a expedients que han estat tractats pel Ple. En el cas de la Reclamació 715/2020, la sol·licitud especifica que es sol·licita l’accés ja sigui mitjançant el programa GESTIONA o amb una cita amb els tècnics municipals corresponents 3. La Reclamació presentada el 5 d’octubre de 2020 posa de manifest que no s’hauria obtingut una resposta a la sol·licitud anterior, així com haver rebut respostes informals en el sentit que no tindrien dret a accedir als expedients sol·licitats: “[...] 5. Que ens han dit de manera informal i hem demanat que ens passin per escrit formalment sense resposta també, que ells creuen que no tenim accés als expedients que demanem i que ja en tenim prou amb la informació que rebem. 6. Que hem sol·licitat de manera explícita i concreta els expedients que volem veure, no tots, sols aquells que ens generen dubtes o volem tenir més informació sense rebre cap contestació favorable, tal i com se’ns va indicar que havíem de fer. Que portem més d’un any sense poder exercir els nostres drets com a regidors de l’oposició i volem que això no sigui així durant tota la legislatura ni per les que vinguin. [...]”. A causa de la situació de conflicte que es detalla a l’escrit que acompanya el formulari de reclamació, la electe reclamant sol·licita a la GAIP “ Que es tingui per presentat aquest escrit i es resolgui favorablement les peticions de: -Accés directe i autònom a tota la documentació dels expedients del plenari. –Accés en paper si s’escau a d’altre documentació. –Dret a còpia dels documents municipals. –Dret a rebre resposta escrita dels dubtes locals. Que s’informi degudament a l’Ajuntament de Sentmenat en cas favorable de les mesures a prendre i dels drets de l’oposició i en cas desfavorable que se’ns informi dels nostres drets com a electes a l’oposició i el seu abast. Que s’insti a l’Ajuntament de Sentmenat a contestar les peticions de l’oposició amb celeritat i es contestin per escrits les fetes fa un any. “ 4. El 3 de novembre de 2020 la GAIP comunica les Reclamacions a l’Ajuntament de Sentmenat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre elles, així com còpia de l’expedient de les sol·licituds d’informació de les què deriven i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 5. El 5 de novembre de 2020 la GAIP admet provisionalment les Reclamacions, informa a l’electe reclamant de l’escissió de la seva reclamació i dels els aspectes més rellevants de la seva tramitació, així com de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. Al mateix temps, indica a l’electe reclamant la conveniència de millorar la seva reclamació mitjançant l’aportació del document adjunt a la seva sol·licitud de 22 de juny de 2020 i la del 27 de juliol de 2020. 6. El 15 de novembre de 2020 l’electe reclamant presenta, a través d’un nou formulari de reclamació, la documentació sol·licitada com a millora de la reclamació i que consisteix en una taula on s’hi recullen els números d’expedient i una breu referència a l’assumpte o tema dels mateixos. 7. Al moment de l’aprovació d’aquesta Resolució, la GAIP no ha rebut l’informe i els expedients requerits a l’Ajuntament de Sentmenat en relació amb aquestes reclamacions el dia 3 de novembre de 2020, havent quedat àmpliament superat el termini de quinze dies concedit per a què ho fes. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. Les reclamacions es presenten per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. Les reclamacions reuneixen els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, són admissibles a tràmit. 2. Acumulació L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Aquesta identitat substancial es produeix clarament en el cas de les Reclamacions objecte d’aquesta Resolució, ja que hi ha una identitat de parts i del sentit en què han de finalitzar els procediments. D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions 569/2020, 715/2020 i 716/2020. 3. Manca de col·laboració L'Ajuntament reclamat no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud d'accés objecte d’aquestes Reclamacions, ni tampoc ha aportat la informació requerida per aquesta Comissió, incomplint així el deure de col·laboració de les administracions amb la GAIP que estableix l'article 33.4 RGAIP, de conformitat amb el qual les administracions reclamades han d'aportar dins el termini de quinze dies còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. L'article 33.6 RGAIP disposa que la manca de remissió de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeixen que aquesta continuï amb la tramitació, i considerant que la persona reclamant ja s’ha vist perjudicada pel silenci de l’Ajuntament en el procediment previ de sol·licitud d’informació i que una nova dilació en la resolució d’aquests procediments de reclamació agreujaria injustificadament aquest perjudici, el què és especialment greu tenint en compte que el dret d’accés s’exerceix en exercici de les seves funcions com a persona regidora, s'ha continuat amb els procediments sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament de Sentmenat, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució. 4. Objecte de la reclamació Tal i com es desprèn dels antecedents, l’objecte d’aquesta reclamació és l’accés a uns expedients que tenen relació amb els assumptes tractats pel Ple. L’Ajuntament no ha justificat, ni a la persona regidora ni a aquesta Comissió, l’impediment jurídic a l’accés a la informació reclamada, més enllà de les manifestacions orals que reprodueix la persona reclamant i que posarien de manifest que el consistori manté dubtes respecte del dret dels regidors i regidores a accedir-hi. Però el cas és que l’accés a la informació reclamada queda emparat i reconegut expressament pel règim jurídic especial d’accés aplicable als electes locals en relació amb la informació de la seva corporació, que garanteix, d’una banda, un règim d’accés directe als assumptes que s’han de tractar en una propera sessió plenària (article 164.2 TRLMRLC: “Els serveis de la corporació han de facilitar directament informació als membres de les corporacions quan: (...) b) Es tracti d'assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres. (...) 4 El que disposen els apartats anteriors s'entén sens perjudici de l'obligació de facilitar a tots els membres de la corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria. Quan es tracti d'un assumpte inclòs per declaració d'urgència, s'haurà de distribuir, com a mínim, la documentació indispensable per poder tenir coneixement dels aspectes essencials de la qüestió sotmesa a debat.”); i de l’altra, empara les sol·licituds d’informació alienes a la preparació de les sessions d’òrgans col·legiats, amb un sistema molt àgil (resolució de l’alcalde dins dels quatre dies següents a la sol·licitud) i limitació molt estricta dels supòsits en què la sol·licitud pot ser desestimada: així, l’article 164.3 TRLMRLC disposa que: “En els altres casos, la sol·licitud d'informació s'entén com a acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. En qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial.” En el cas objecte de reclamacions, no està clar si correspon aplicar a les sol·licituds el marc regulador del règim d’accés directe, que no requereix l’autorització de l’alcaldia per accedir-hi, o si l’accés a la informació s’ha de considerar sotmès al règim d’autorització previst per l’article 164.3 TRLMRLC, però fins i tot en aquest cas, les sol·licituds haurien quedat estimades pel silenci de l’alcaldia. D’acord amb això, la reclamació s’ha d’estimar en relació amb els expedients indicats i l’Ajuntament ve obligat, pel marc jurídic i pels seus propis actes, a facilitar- ne l’accés a la persona reclamant. L’escrit de reclamació planteja altres peticions de pronunciament que són alienes pròpiament a la informació concreta reclamada. En aquest sentit, les reclamacions demanen que “es resolgui favorablement les peticions de: -Accés directe i autònom a tota la documentació dels expedients del plenari. –Accés en paper si s’escau a d’altre documentació. –Dret a còpia dels documents municipals. –Dret a rebre resposta escrita dels dubtes locals. Que s’informi degudament a l’Ajuntament de Sentmenat en cas favorable de les mesures a prendre i dels drets de l’oposició i en cas desfavorable que se’ns informi dels nostres drets com a electes a l’oposició i el seu abast. Que s’insti a l’Ajuntament de Sentmenat a contestar les peticions de l’oposició amb celeritat i es contestin per escrits les fetes fa un any.” La posició d’aquesta Comissió és clara i ha estat reiterada en relació amb l’especial protecció que les corporacions locals han de donar al dret d’accés a la informació dels seus membres, en tant que expressió del seu dret fonamental a la participació política, d’acord amb la consolidada jurisprudència del Tribunal Constitucional declarant que l’exercici del dret a la representació política de l’article 23.2 CE no només empara l’accés al càrrec, sinó la permanència en ell sense obstacles que n’impedeixin l’exercici de funcions (STC 220/1991 ECLI:ES:TC:1991:220), i que el dret a la informació dels electes abasta tant el dret a demanar informació com a obtenir- la (STC 203/2001 ECLI:ES:TC:2001:203). Igualment, aquesta Comissió s’ha pronunciat també recomanant l’adopció de mecanismes d’accés directe i autònom als expedients, per tal de garantir i facilitar l’accés dels electes a la informació sense sobrecàrrega dels serveis municipals, especialment en relació amb la informació dels assumptes a tractar pels òrgans col·legiats. Així s’estableix des del Dictamen 7/2019, fins a la recent Resolució 597/2020. Nogensmenys, cal indicar que resulta inadmissible en aquest procediment de reclamació la pretensió de garantia de l’accés directe d’informació amb caràcter genèric i orientat al futur, ja que aquesta via de garantia queda reservada a les peticions d’informació existent, sol·licitades prèviament a l’administració i desestimades o limitades per ella. Pel que fa al dret a obtenir còpia de la informació, cal dir que l’article 164.5 TRLMRLC el reconeix, si bé resulta adequat que sigui exercit causant el mínim perjudici possible al normal funcionament dels serveis municipals. En aquest sentit, podria ser una pràctica adequada permetre al consulta física dels expedients, facilitant a partir d’ella les còpies que la persona regidora consideri necessari obtenir-ne, o permetre la consulta digital dels expedients, de forma que les persones regidores n’obtinguin pels seus propis mitjans les còpies que considerin adients, tenint sempre present que el seu ús i difusió queden afectats pel deure de confidencialitat previst a l’article 164.6 TRLMRLC. La reclamació demana, igualment a aquesta Comissió “Que s’insti a l’Ajuntament de Sentmenat a contestar les peticions de l’oposició amb celeritat i es contestin per escrits les fetes fa un any.” Més enllà de les consideracions sobre la protecció que mereix el dret d’accés de les persones regidores fetes anteriorment, cal recordar que les competències d’aquesta Comissió estan circumscrites a l’execució de les seves resolucions (article 43.2 LTAIPBG), i que aquestes resolucions fan referència a unes sol·licituds d’informació prèvies --de les què la part reclamant ha d’acreditar que han estat sotmeses a la consideració de l’administració i que han estat desestimades o limitades--, i amb un contingut informatiu concret i identificat a la sol·licitud --per tal que aquesta Comissió pugui avaluar l’eventual concurrència de límits a l’accés--, de manera que no és admissible en aquest procediment de reclamació la pretensió de la part reclamant de què aquesta Comissió requereixi a l’administració el lliurament d’informació l’accés a la qual no ha estat estimada per ella en alguna de les seves resolucions, ni que es pronunciï estimant l’accés a d’altres sol·licituds d’informació que no han estat identificades davant d’ella, més enllà de la referència genèrica a què s’haurien realitzat fa un any. Finalment, pel que fa a la petició de rebre resposta escrita als dubtes que plantegin les persones regidores, cal indicar que queda fora de l’abast d’aquesta Comissió pronunciar-s’hi, ja que depassa l’àmbit del dret d’accés a la informació, que es projecta sobre la informació preexistent i no empara la pretensió d’obtenir resposta a consultes, o que s’elaborin informes o dictàmens arran de la sol·licitud, motiu pel qual cal inadmetre les reclamacions en aquesta part. D’acord amb l’exposat, correspon estimar parcialment les reclamacions i declarar el dret d’accés de la persona reclamant a accedir als expedients sol·licitats en sengles escrits de 22 de juny de 2020, 27 de juliol de 2020 i 24 de setembre de 2020, i a obtenir-ne les còpies que considerin necessàries per a l’exercici de la seva funció. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de desembre, resol per unanimitat: 1. Acumular les Reclamacions 569/2020, 715/2020 i 716/2020. 2. Estimar parcialment les Reclamacions 569/2020, 715/2020 i 716/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir expedients sol·licitats en sengles escrits de 22 de juny de 2020, 27 de juliol de 2020 i 24 de setembre de 2020, i a obtenir-ne les còpies que consideri necessàries per a l’exercici de la seva funció. 3. Inadmetre la reclamació en relació amb la resta de pretensions, per ser alienes al procediment d’accés a la informació, d’acord amb el fonament jurídic 4. 4. Requerir a l’Ajuntament de Sentmenat que faciliti a la persona reclamant l’accés a la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, i que un cop consultats, aporti les còpies que li siguin sol·licitades. 5. Requerir a l’Ajuntament de Sentmenat a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 569/2020, 715/2020 i 716/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.