Reclamación contra la denegación de acceso a los datos identificativos del trabajador de la EDAR de Cabacés

Resolució 947/2024, de 18 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 568/2024 Administració reclamada: Agència Catalana de l’Aigua (ACA) Informació reclamada: Dades identificatives del treballadors de l’EDAR de Cabacés. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Així doncs, al tractar-se d’una informació que transcendeix l’àmbit municipal i que no és competència directa municipal, no és d’aplicació en el present assumpte l’article 164 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, referent la dret de la informació dels regidors dels ajuntaments. Tot i així la condició de regidor de la persona reclamant i l’al·legació de l’exercici de les seves funcions podria ser un element a tenir en compte en la ponderació a l’hora d’aplicació de límits. La LTAIPBG inclou a les persones jurídiques prestadores de serveis públics dintre del seu àmbit d’aplicació, tot i que obliga l’administració responsable de la seva tutela a complir amb les obligacions establertes en matèria de transparència, tant les derivades de publicitat activa com les derivades de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. I, a tal efecte, les dites entitats han de lliurar a l’administració responsable la informació a què fa referència aquest article 3.2. Tot i que no és necessari l’existència de motivació a l’hora de determinar l’aplicació de límits, si qui sol·licita la informació motiva la mateixa, és un element que es pot tenir en compte en la ponderació. En aquest cas, el reclamant ha al·legat la seva condició de regidor de l’Ajuntament de Cabacés, i a més a més indica en la reclamació que: “Necessito comprovar, en l'exercici de les meves funcions com a electe, si concorre alguna causa d'incompatibilitat en la contractació d'aquesta persona o si hauria pogut accedir a aquest lloc de treball mitjançant l'ús d'informació privilegiada, i l'única manera de fer-ho és coneixent la seva identitat”. L’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment (antecedent 8), fa una detallada ponderació dels interessos en joc i conclou que “Per altra banda, s’han de valorar les expectatives de privacitat que aquesta persona ha de tenir, que han de ser adequades al lloc de responsabilitat que ocupa, ja que ostenta la responsabilitat de la gestió d’una instal·lació que ofereix un servei púbic de sanejament de les aigües residuals del municipi (encara que sigui en període de proves), i la menor afectació que suposaria a la seva privacitat comunicar únicament la seva identificació amb el seu nom i cognoms. (...) no pot considerar-se que les seves dades identificatives hagin de requerir una protecció o confidencialitat específica, especialment si es té en consideració que, pel que fa a les seves dades identificatives (nom i cognoms i núm. de col·legiat) i professió, es tracta d’una informació que els corresponents col·legis professionals ja han de fer pública”. Paraules clau: Ajuntament. Electe. Regidor. Agència Catalana de l’Aigua. Treballador. Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR). Nom del treballador. Reclamació contra desestimació. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 19 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 568/2024, presentada una persona electa de l’Ajuntament de Cabacés contra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 42 i següents del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 19 de març de 2024 l’electe reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública a l’ACA en què demana: “Com a regidor de l’Ajuntament de “Cabacés” (Cabassers) necessito aquesta informació sobre l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals que l’Agència Catalana de l’Aigua ha construït al municipi: -Saber quina empresa la gestiona i còpia de la documentació que reguli la gestió. -Conèixer la identitat del treballador que s’encarrega del funcionament de la planta”. La Reclamació presentada el 19 d’abril de 2024 adjunta la resolució de l’ACA de 18 d’abril de 2024 en la que acordava: “Desestimar l’accés a la part de la sol·licitud on es demanen les dades identificatives de la persona treballadora de l’empresa adjudicatària del contracte que regula l’explotació actual de les instal·lacions de la nova estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Cabacés (primers 12 mesos), per aplicació del límit recollit en l’article 24.2 de la LTAIPBG, prèvia ponderació raonada entre els drets i interessos afectats, i estimar la resta de la sol·licitud. El regidor reclamant al presentar la reclamació davant la GAIP indica que: “Desestimava facilitar- me l'accés a les dades identificatives del treballador de l'EDAR de Cabassers perquè no és treballador públic sinó d'una empresa contractada per l'Agència Catalana de l'Aigua. Argumenta la resolució, amb el seu fonament jurídic 9, que cal fer una ponderació entre l'interès públic en la divulgació i els drets de la persona afectada. Per contra, formulo la sol·licitud com a regidor de l'Ajuntament de Cabassers, i com a càrrec electe que sóc considero que no hi ha cap motiu per a no facilitar-me el nom i cognoms del treballador que gestiona una instal·lació pública, encara que l'hagi contractat una empresa privada contractada, al seu torn, per l'Agència Catalana de l'Aigua. Necessito comprovar, en l'exercici de les meves funcions com a electe, si concorre alguna causa d'incompatibilitat en la contractació d'aquesta persona o si hauria pogut accedir a aquest lloc de treball mitjançant l'ús d'informació privilegiada, i l'única manera de fer-ho és coneixent la seva identitat. És per aquest motiu que és excessiu limitar l'accés a dades personals que no estan especialment protegides, com el nom i cognoms d'un treballador que gestiona una instal·lació al cap i a la fi pública, i més tenint en compte que l'art. 24.2 de la LTAIPBG estableix que es pot donar accés a aquest tipus de dades prèvia ponderació raonada de l'interès públic en la divulgació i dels drets de les persones afectades. L'interès públic, en aquest cas, és evident. No disposar d'aquesta informació impediria el meu deure de posar en coneixement de l'autoritat competent presumptes infraccions si en la contractació d'aquesta persona s'hi apreciés algun il·lícit” El 25 d’abril de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 26 d’abril de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’ACA i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El mateix 26 d’abril de 2024 la Comissió sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG i notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. El 30 d’abril de 2024 la GAIP rep l’informe de l’ACA, que en termes generals coincideix principalment amb la resolució de 19 d’abril, però de nou hi afegeix que: “Tanmateix, més enllà de les consideracions que ja es van reflectir en la resolució, i tenint en compte que el sol·licitant es va identificar com a regidor de l’Ajuntament de Cabacés, es pot afegir també ara que el dret d’accés dels càrrecs electes que formen part de les corporacions municipals té la seva pròpia regulació específica, recollida en l’article 164 del Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC). Certament, aquest precepte estableix un règim d’accés privilegiat per als càrrecs electes municipals, d’un abast més ampli que el de qualsevol altre ciutadà, pel fet d’estar connectat a les funcions pròpies de control de l’activitat de govern municipal. Segons està recollit en l’apartat 2 de la disposició addicional primera de la LTAIPBG, l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica, i només amb caràcter supletori per la mateixa LTAIPBG. Això significa que el precepte que cal aplicar de manera preferent en aquest cas és l’article 164 del TRLMRLC. Ara bé, aquest règim d’accés ampliat no implica un dret d’accés absolut, sinó que també està subjecte a límits, si bé aquests límits són més reduïts que els que estableix la legislació sobre transparència que regula el dret d’accés per a la resta de ciutadans. En concret, l’apartat 3 de l’article 164 del TRLMRLC es refereix als límits sobre la base dels quals es pot denegar aquest dret d’accés privilegiat, que inclou els dos supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l’honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge, o bé b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. És clar, doncs, que el precepte que regula específicament l’accés a la informació per als càrrecs electes municipals també contempla com a límit la possible vulneració del dret a la intimitat personal, de manera que la ponderació entre els drets i els interessos afectats ja raonada en la resolució de la sol·licitud seguiria essent vàlida. En aquest sentit, es considera que el dret a la intimitat personal comporta la protecció de les dades de caràcter personal –codis de documents d’identitat, adreces postals o electròniques, números de telèfon personals, rúbriques, etc.– de tota mena de persones físiques, si bé per als treballadors públics o per a les persones que mantenen alguna relació amb l’Administració per raó de la seva posició d’alta responsabilitat en entitats de l’àmbit privat s’admet l’accés a les seves dades merament identificatives (nom i cognoms), tenint en compte el règim general d’accés establert en l’article 24.1 de la LTAIPBG. En canvi, quan es tracta de ciutadans que no són treballadors públics ni tampoc ostenten responsabilitats especials en entitats de l’àmbit privat que mantenen alguna relació amb l’Administració, l’Agència Catalana de l’Aigua segueix considerant que, de manera genèrica cal protegir també les seves dades merament identificatives, fins i tot si qui demana l’accés ostenta un càrrec electe municipal. En aquest cas en concret, a més, tampoc no s’aprecia que la motivació adduïda pel reclamant pugui actuar justificant l’accés de manera excepcional, quan argumenta que li caldria accedir a la informació per tal de poder ‘comprovar, en l’exercici de les seves funcions com a electe, si concorre alguna causa d’incompatibilitat en la contractació d’aquesta persona o si hauria pogut accedir a aquest lloc de treball mitjançant l’ús d’informació privilegiada’. Per contra, aquí cal tenir en compte que s’està parlant d’un contracte de treball formalitzat entre una persona i una entitat privada assistida pel dret constitucional a la llibertat d’empresa, dret que només podria estar restringit per aspectes com possibles discriminacions relacionades amb drets laborals o altres drets fonamentals, i on no sembla que hi puguin tenir cap rellevància aspectes com eventuals incompatibilitats o ús d’informació privilegiada, com si qui hagués contractat aquesta persona fos un ens que forma part de l’Administració pública” El 29 de maig de 2024 la Comissió rep l’informe sol·licitat a l’APDCAT, que entre les seves consideracions: “D’aquestes previsions se’n deriven obligacions concretes de transparència a les quals estan sotmeses les persones jurídiques que presten serveis públics. En el cas que ens ocupa, si bé el contracte principal és un contracte d’obres, la prestació del servei d’explotació de la planta de tractament, encara que sigui en període de proves, s’ha d’entendre com la prestació d’un servei públic. Entre la informació que han de facilitar aquests subjectes, s’inclouen les activitats directament relacionades amb la gestió de serveis públics, i aquest és un concepte molt ampli que pot incloure diversa informació. Per altra banda, no es pot descartar que el nom de la persona que exerceix aquestes funcions ja sigui coneguda pel mateix regidor, atès que es tracta d’un municipi petit i conèixer la identitat de les persones que hi treballen no sembla que requereixi esforços desproporcionats per una persona que ocupa un lloc de càrrec electe. Així mateix, ateses les funcions que ha de desenvolupar la persona responsable de la planta, no es pot descartar tampoc que la persona contractada sigui un professional col·legiat atès que la llei de col·legis professionals exigeix la col·legiació per a l’exercici de determinades professions (arquitectura, enginyeries superiors i tècniques, etc.). La col·legiació ja comporta una publicitat de determinada informació relativa als professionals col·legiats. Com s’indicava a l’informe IAI 19/2020, que es pot consultar al web de l’APDCAT en el següent enllaç“ (...)no pot considerar-se que les seves dades identificatives hagin de requerir una protecció o confidencialitat específica, especialment si es té en consideració que, pel que fa a les seves dades identificatives (nom i cognoms i núm. de col·legiat) i professió, es tracta d’una informació que els corresponents col·legis professionals ja han de fer pública.” Per altra banda, s’han de valorar les expectatives de privacitat que aquesta persona ha de tenir, que han de ser adequades al lloc de responsabilitat que ocupa, ja que ostenta la responsabilitat de la gestió d’una instal·lació que ofereix un servei púbic de sanejament de les aigües residuals del municipi (encara que sigui en període de proves), i la menor afectació que suposaria a la seva privacitat comunicar únicament la seva identificació amb el seu nom i cognoms. Per tot l’exposat, en el judici de proporcionalitat entre l’interès públic en l’accés a la informació per part de la persona reclamant l regidor i el dret a la protecció de dades de la persona interessada ha de ser favorable a l’accés”. El 10 de juny de 2024 es dona trasllat de l’informe de l’APDCAT al reclamant i a l’ACA pel seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la condició de la persona reclamant El reclamant tant en la sol·licitud d’accés a la informació pública com a la reclamació presentada davant la GAIP fa valdre la seva condició de regidor de l’Ajuntament de Cabacés. No obstant, la informació que sol·licita no està relacionada amb l’activitat municipal desenvolupada per l’Ajuntament. De fet la SAIP no es presenta davant l’Ajuntament sinó davant l’ACA, que és l’administració competent per l’àmbit de sanejament d’aigües residuals i és qui disposa de la informació que sol·licita. Així doncs, al tractar-se d’una informació que transcendeix l’àmbit municipal i que no és competència directa municipal, no és d’aplicació en el present assumpte l’article 164 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, referent la dret de la informació dels regidors dels ajuntaments. Tot i així la condició de regidor de la persona reclamant i l’al·legació de l’exercici de les seves funcions podria ser un element a tenir en compte en la ponderació a l’hora d’aplicació de límits. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i els seus límits En primer lloc, la informació sol·licitada, “conèixer la identitat del treballador que s’encarrega del funcionament de la planta”, en relació a la l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR), és informació pública d’acord amb l’establert a l’article 2. b) de la Llei 19/2014 LTAIPBG i article 53.1 del Decret 8/2021 de 9 de febrer, doncs és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”, i “la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. En segon lloc, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es troba dins de l’àmbit d’aplicació de la LTAIPBG segons allò previst en el seu article 3.a). Al tractar-se d’informació pública, les persones tenen el dret d’accedir-hi i l’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma (art. 18.1 LTAIPG) i l’administració comminada ha de contestar en temps i forma a la sol·licitud d’accés a la informació pública. No obstant es tracti d’informació pública i l’ACA sigui subjecte passiu d’aquest dret d’accés a la informació, en el cas que ens ocupa ha al·legat l’existència d’un límit, el previst a l’article 24 LTAIPBG referit a la protecció de dades personals. Certament el que es demana és una dada personal: conèixer el nom cognoms de la persona que s’encarrega del funcionament de la planta EDAR de Cabacés. En aquest cas l’ACA pondera l’aplicació d’aquest límit perquè el treballador en qüestió no és un treballador públic, sinó d’una empresa contractada per l’ACA, en el marc del contracte formalitzat sota el nom: “Execució de les obres de l’estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors en alta a Cabacés i explotació al TM de Cabacés’ (expedient CTN2100271)”, i especifica que la mateixa empresa adjudicatària de l’execució de les obres assumeix també la realització d’un període de proves de funcionament de 3 mesos –que es va iniciar en data 19/02/2024–, així com l’explotació de les instal·lacions executades durant els primers 12 mesos, abans que es pugui produir el lliurament definitiu de l’obra”. En conclusió, una Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) és un servei públic que l’ACA ha acordat que la seva construcció i posada en funcionament, es faci, no amb mitjans propis, sinó mitjançant contractació pública. La LTAIPBG inclou a les persones jurídiques prestadores de serveis públics dintre del seu àmbit d’aplicació, tot i que obliga l’administració responsable de la seva tutela a complir amb les obligacions establertes en matèria de transparència, tant les derivades de publicitat activa com les derivades de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. I, a tal efecte, les dites entitats han de lliurar a l’administració responsable la informació a què fa referència aquest article 3.2. Tot i que no és necessari l’existència de motivació a l’hora de determinar l’aplicació de límits, si qui sol·licita la informació motiva la mateixa, és un element que es pot tenir en compte en la ponderació. En aquest cas, el reclamant ha al·legat la seva condició de regidor de l’Ajuntament de Cabacés, i a més a més indica en la reclamació que: “Necessito comprovar, en l'exercici de les meves funcions com a electe, si concorre alguna causa d'incompatibilitat en la contractació d'aquesta persona o si hauria pogut accedir a aquest lloc de treball mitjançant l'ús d'informació privilegiada, i l'única manera de fer-ho és coneixent la seva identitat”. El límit invocat, com s’ha dit, és el de la protecció de les dades personals. Atès que la informació sol·licitada és la relativa a dades personals vinculades a la realització d’una feina per compte de l’ACA i a la percepció de recursos públics, l’accés a elles s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. En principi, no sembla que la divulgació de la informació sol·licitada hagi de causar perjudici a la persona afectada, ja que és molt probable que tal i com es recull a l’informe de l’APDCAT (antecedent 8): “no es pot descartar que el nom de la persona que exerceix aquestes funcions ja sigui coneguda pel mateix regidor, atès que es tracta d’un municipi petit i conèixer la identitat de les persones que hi treballen no sembla que requereixi esforços desproporcionats per una persona que ocupa un lloc de càrrec electe.), mentre que és rellevant per a la transparència i per als interessos públics que es pugui conèixer el nom i cognoms de la persona que és responsable del funcionament de la planta EDAR, i que fan tasques encarregades per l’Administració”. L’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment (antecedent 8), fa una detallada ponderació dels interessos en joc i conclou que “Per altra banda, s’han de valorar les expectatives de privacitat que aquesta persona ha de tenir, que han de ser adequades al lloc de responsabilitat que ocupa, ja que ostenta la responsabilitat de la gestió d’una instal·lació que ofereix un servei púbic de sanejament de les aigües residuals del municipi (encara que sigui en període de proves), i la menor afectació que suposaria a la seva privacitat comunicar únicament la seva identificació amb el seu nom i cognoms. (...) no pot considerar-se que les seves dades identificatives hagin de requerir una protecció o confidencialitat específica, especialment si es té en consideració que, pel que fa a les seves dades identificatives (nom i cognoms i núm. de col·legiat) i professió, es tracta d’una informació que els corresponents col·legis professionals ja han de fer pública”. Amb idèntic criteri a l’expressat per l’APDCAT aqueta Comissió estima el dret del reclamant a obtenir la informació sol·licitada i reclamada: el nom i cognoms de la persona responsable de l’EDAR. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de juliol de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 568/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’ACA que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’ACA a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 568/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.