Solicitud de plantilla de personal y retribuciones al Consell Comarcal del Solsonès finalizada por pérdida sobrevenida del objeto

Resolució 799/2020, de 28 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 566/2020 Administració reclamada: Consell Comarcal del Solsonès Informació reclamada: Plantilla de personal i retribucions. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que el Consell Comarcal ha estimat extemporàniament, en el marc d’aquest procediment, el dret de la persona reclamant a accedir a la informació, certament, amb un clamorós retard d’un any, que no queda justificat per les minses explicacions donades relatives a l’acumulació de tasques o l’impacte de la Covid 19. De l’anterior es desprèn que, tot i que és reprovable el retard amb què el Consell Comarcal ha atès la petició d’un membre de la Corporació local i que la dificultat per satisfer-lo encara hores d’ara sembla indiciària d’una mala organització de la informació de personal, si no d’una desídia en l’atenció del seu dret d’accés, les parts no mantenen una discrepància jurídica sobre el dret d’accés de la persona reclamant que hagi de ser dirimida en aquest procediment, motiu pel qual cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació i és procedent finalitzar-la per aquesta causa, sens perjudici de què, atès que el lliurament de la informació no és complet, la persona reclamant pugui plantejar davant d’aquesta Comissió un incident d’execució, si persisteixen les dificultats en accedir a la informació pendent de lliurament. Paraules clau: Consell Comarcal. Electe local. Personal. Retribucions. Plantilla. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 5 d’octubre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 566/2020, presentada per un conseller comarcal del Consell Comarcal del Solsonès contra aquest mateix Consell Comarcal, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no demana seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 de novembre de 2019 l’electe local presenta una instància al Consell Comarcal del Solsonès mitjançant la qual demana “Relació de plantilla de personal del Consell C omarcal, del Centre Sanitari del Solsonès i del Patronat de Turisme del Solsonès, amb el catàleg retributiu i tota la documentació que incorpori complements de sou (decrets de presidència, conveni/pactes laborals, acords,...).” Indica que accepta que al informació es lliuri de forma anonimitzada. 3. El 3 de setembre de 2020 la persona reclamant presenta una nova instància al Consell Comarcal reiterant la sol·licitud 4. La Reclamació presentada el dia 5 d’octubre de 2020 indica que l’Administració no hauria atès la sol·licitud de referència. 5. El 8 d’octubre de 2020 la GAIP informa a la persona reclamant de l’admissió provisional a tràmit de la seva Reclamació i l’informa dels propers tràmits que es realitzaran, així com de les vies de contacte per si vol fer-ne el seguiment. 6. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació al Consell Comarcal del Solsonès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 14 d’octubre de 2020 la GAIP rep l’informe i l’expedient requerits al Consell Comarcal del Solsonès. L’informe argumenta que la instància presentada el 28 de novembre de 2019 no hauria estat resposta atesa l’acumulació de tasques de l’Administració municipal i l’impacte de la Covid 19. L’informe afegeix que tant bon punt van rebre la instància del 3 de setembre de 2020, es va preparar la informació, que va ser tramesa parcialment en data 7 d’octubre de 2020, i explica que des de l’Ajuntament es manté contacte telefònic amb la persona reclamant, i que li està preparant la resposta a uns aclariments que ha demanat. 8. El 23 d’octubre de 2020 la GAIP trasllada l’informe del Consell Comarcal del Solsonès a la persona reclamant, i li dona un termini de 5 dies per a presentar les al·legacions que estimi oportunes, si és el cas. 9. El 26 d’octubre de 2020 tenen entrada les al·legacions de la persona reclamant mitjançant les quals es comunica, en termes literals, el següent: “Que en data 07/10/2020 se’m va trametre la relació de la plantilla de personal del Consell Comarcal, del Centre Sanitari del Solsonès i del Patronat de Turisme del Solsonès, amb el catàleg retributiu, sent aquesta només una part de la informació sol·licitada el 28/11/2019 i el 03/09/2020. Que resta pendent de rebre segons es demana a les sol·licituds del 28/11/2019 i del 03/08/2020, tota la documentació que incorpori complements de sou (decrets de presidència, conveni/pactes laborals, acords...).” 10. En data 28 d’octubre de 2020 la GAIP tramet les al·legacions de la persona reclamant sobre la informació rebuda al Consell Comarcal del Solsonès i el requereix que, en un termini de deu dies, faci arribar la informació que manca per lliurar, o bé un informe explicant els motius que justificarien no lliurar la documentació demanada. 11. El 18 de novembre de 2020, la GAIP reitera al Consell Comarcal del Solsonès el requeriment assenyalat a l’antecedent 10è. 12. El 9 de desembre de 2020 des del Consell Comarcal del Solsonès es comunica a la GAIP que es manté contacte amb la persona reclamant i que li van trametent la informació demanada a mesura que la van localitzant, ja que es tracta d’informació relativa a exercicis molt antics. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona electe local membre del Consell Comarcal i en relació amb informació d’aquesta Corporació local. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a.: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que la Corporació local té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que el Consell Comarcal ha estimat extemporàniament, en el marc d’aquest procediment, el dret de la persona reclamant a accedir a la informació, certament, amb un clamorós retard d’un any, que no queda justificat per les minses explicacions donades relatives a l’acumulació de tasques o l’impacte de la Covid 19. Els antecedents posen igualment de manifest que, un cop iniciat aquest procediment de reclamació, l’Ajuntament ha lliurat parcialment la informació, i que res ha oposat jurídicament al lliurament de la informació pendent, més que la complexitat fàctica de localitzar la informació relativa als complements retributius, al·legant que fan referència a exercicis anteriors. De l’anterior es desprèn que, tot i que és reprovable el retard amb què el Consell Comarcal ha atès la petició d’un membre de la Corporació local, i que la dificultat per satisfer-lo encara hores d’ara sembla indiciària d’una mala organització de la informació de personal, si no d’una desídia en l’atenció del seu dret d’accés, no existeix una discrepància jurídica sobre el dret d’accés de la persona reclamant que hagi de ser dirimida en aquest procediment, motiu pel qual cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació i és procedent finalitzar-la per aquesta causa, sens perjudici de què, atès que el lliurament de la informació no és complet, la persona reclamant pugui plantejar davant d’aquesta Comissió, un incident d’execució si persisteixen les dificultats en accedir a la informació pendent de lliurament. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de desembre de 2020, resol per unanimitat 1. Finalitzar la Reclamació 566/2020, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver estimar extemporàniament l’administració el dret d’accés a la informació reclamada. 2. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en relació amb el lliurament de la informació encara pendent. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 566/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.