Reclamación de acceso a acta policial y expediente sobre vertido de residuos con resultado de estimación parcial

Resolució 1452/2024, de 28 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 563/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Pineda de Mar Informació reclamada: Informació relativa a un abocament. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública i és informació de caràcter ambiental d’acord amb l’article 2.3 de la LAIMA. La DA 1a de l’LTAIPBG, apartat segon, estableix que “l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, l’Ajuntament no considera aquesta regulació específica i emparant-se amb l’LTAIPBG dona audiència a les terceres persones que poguessin resultats afectats els seus drets i interessos. En el procediment d’aquesta reclamació l’Ajuntament ha informat a aquesta Comissió que les diligèncie s d’investigació han finalitzat i no ha derivat a l’obertura de cap procediment sancionador. Per tant, es considera procedent estimar parcialment el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada amb el benentès que caldrà anonimitzar les dades person als que es refereixen a persones representants de l’empresa afectada ja que no són rellevants per l’objecte de la reclamació. Informar a l’Ajuntament que té la responsabilitat exclusiva d’aplicar el règim previst als articles 23, 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució. Paraules clau: Ajuntament. Persones físiques. Informació ambiental. Abocaments. Olors. Actuacions policials. Denúncies. Reclamació contra silenci. Mediacions fallides. Desestimacions tardanes. Investigacions. Sancions. Límits. Protecció de dades. Estimació parcial. Mediador: Josep Ramon Barberà Gomis Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents 1. El 16 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 563/2024, presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Pineda de Mar, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta de l’Ajuntament. 2. El 24 de gener de 2024 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Pineda de Mar una sol·licitud d’accés a informació pública (SAIP) en la que demana en relació a un presumpte abocament de residus: “- Acces a l'instancia redacatda per la policia local; - Acces a l'expedient que se'n derivi”. El 3 d’abril la persona reclamant, novament, reitera la SAIP. 3. El 3 de maig la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 4. En la mateixa data la GAIP tramet a l’Ajuntament de Pineda de Mar la Reclamació i li requereix perquè en el termini de cinc dies faci arribar les dades identificatives i de contacte (nom i càrrec dins l’organització, correu electrònic i telèfon) de la persona o persones que representaran l’Administració a la sessió de mediació així com dues possibles dates per a agendar la celebració de la sessió i pel cas que es vulgui celebrar per mitjans telemàtics, indiqui els motius de la preferència. 5. El 14 de maig la GAIP rep comunicació de l’Ajuntament informant que el 16 d’abril ha incoat l’expedient de dret d’accés a informació pública en relació a les dues instàncies i que en “la instrucció de l’expedient es troba en fase de recopilació de la documentació sol·licitada”, motiu pel qual sol·licita la interrupció del tràmit de mediació. 6. Passat temps suficient, el 5 de juliol la GAIP novament reclama a l’Ajuntament que en el termini de 5 dies ens faci arribar la informació que ja es va requerir el 3 de maig (antecedent 4) i un informe, en el termini de 15 dies, on s’exposi els antecedents de fet i fonamenti en dret el seu posicionament en respecte la SAIP de la qual deriva la reclamació i que justifiquin raonadament, si escau, l'aplicació d'algun límit a l'accés i la part de la informació que en quedaria afectada, l’expedient complet i la identificació de les terceres persones que en resultin afectades, si n’hi ha. 7. El 18 de juliol l’Ajuntament directament notifica a la GAIP la resolució de l’expedient 4037/2024 relatiu a la SAIP objecte d’aquesta Reclamació mitjançant la qual acorda: “Desestimar la petició de dret d’accés a la informació pública presentada pel senyor AED, en data 24 de gener de 2024, (E/2399/2024), consistent en accedir a la instància redactada per la Policia Local i accés a l’expedient que se’n derivi, relatiu a un presumpte abocament de residus que va ser notificat a la Policia Local la tarda del dia 7 de gener de 2024 al carrer Benavente entre Garraf i Aribau, atès que es vulnerarien els drets a la protecció de dades personals especialment protegides, de conformitat amb els articles 23 i 24 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i es vulnerarien dades especialment protegides com poden ser les relacionades amb una possible investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries”. De la resolució referida es desprèn que, en aplicació a l’article 31 LTAIPBG, l’Ajuntament ha donat audiència als tercers afectats durant el termini de 10 dies. Dels tres afectats la mercantil XXX va presentar al·legacions “mitjançant les quals manifesta la seva oposició a donar accés a la informació sol·licitada atès que consten dades personals i considera que les actuacions policials que consten en un atestat policial, per una actuació en investigació d’un presumpte delicte d’abocament, encara que siguin actuacions policials iniciades per denúncia d’un particular, no són dades que tinguin la consideració d’informació pública, i no poden ser divulgades a tercers, atès que la seva divulgació afectaria a drets fonamentals, podent afectar a la seva seguretat”. 8. El 30 d’agost de 2024 el vocal mediador certifica la impossibilitat d’acord de mediació per la manca de col·laboració de l’Ajuntament de Pineda de Mar en la convocatòria de la sessió de mediació. 9. El 10 de setembre de 2024 la GAIP requereix a l’Ajuntament de Pineda de Mar que en el termini de 5 dies ens faciliti la identificació de les persones els drets de les quals es puguin veure afectats per l'accés objecte de Reclamació, d’acord amb el seu informe de 18 de juliol. També les hi demanem que ens confirmin si les actuacions d'investigació iniciades arran de la denúncia han finalitzat i si com a conseqüència aquestes actuacions han donat lloc a l'obertura d'un procediment sancionador, i si és així, si aquest ha finalitzat o és un expedient obert. 10. El 19 de setembre la GAIP trasllada a l’Ajuntament el certificat de la impossibilitat de realitzar la mediació. 11. El 3 d’octubre la GAIP rep informe de l’Ajuntament del que es desprèn que: 11.1. En fase SAIP l’Ajuntament va donar tràmit d’audiència als tercers afectats. 11.2. L’empresa XXX va presentar al·legacions en el sentit que “manifesta la seva oposició a donar accés a la informació sol·licitada atès que consten dades personals i considera que les actuacions policials que consten en un atestat policial, per una actuació en investigació d’un presumpte delicte d’abocament encara que siguin actuacions policials iniciades per denuncia d’un particular, no són dades que tinguin la consideració d’informació pública, i no poden ser divulgades a tercers, atès que la seva divulgació afectaria a drets fonamentals, podent afectat a la seva seguretat”. 11.3. Conclou l’Ajuntament: “es considera procedent desestimar la petició de dret d’accés a la informació pública presentada pel YYY en data 24 de gener de 2024, (E/2399/2024), consistent en accedir a l'acta redactada per la Policia Local i accés a l'expedient que se'n derivi, relatiu a un presumpte abocament de residus que va ser notificat a la Policia Local la tarda del dia 7 de gener de 2024 al carrer Benavente entre Garraf i Aribau, atès que es vulnerarien els drets a la protecció de dades personals especialment protegides, de conformitat amb els articles 23 i 24 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern sobre dades especialment protegides com poden ser els relacionades amb una possible investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinaries. En conseqüència, el seu accés ha de ser desestimat”. 11.4. Facilita les dades dels tercers afectats. 11.5. En relació al requeriment descrit en l’antecedent 9 informa que “per aquest servei s'han finalitzat les investigacions, i que no dona lloc a l’obertura d’un procediment sancionador, per no haver una pressa de mostres adequada a procediment”. 12. El 14 d’octubre la GAIP notifica als tercers afectats d’acord amb el que preveu l’article 34.1 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP), aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, i els informa que disposen d’un termini de 10 dies per presentar les al·legacions o els documents que estimi oportuns en defensa dels seus drets o interessos. Les notificacions van ser acceptades els dies 18 i 30 d’octubre i una va ser rebutjada pel sistema eNotum el dia 25 d’octubre. 13. El 21 d’octubre la GAIP notifica a la persona reclamant l’ampliació del termini per a resoldre d’acord amb l’article 34.1 del RGAIP. 14. A data d’aquesta reclamació no s’ha rebut cap al·legació per part dels tercers afectats. Fonaments de dret 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada - relativa a un abocament de residus a la xarxa de clavegueram- és, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG) i l’exercici d’aquest dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG). En la Reclamació la persona reclamant manifesta que “els desaigües de l’habitatge desprenien un fort olor a dissolvent” motiu pel qual “es va notificar a la policia local que es va personar i va aixecar acta i va recollir mostra del clavegueram”. D’acord amb l’article 2.3 de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (LAIMA) s’entén per informació ambiental la que engloba l'estat de l'aire, l'aigua, el sòl, la terra, els paisatges i espais naturals, inclosos ens aiguamolls i les platges, la diversitat biològica; les substàncies contaminants, el foment de les energies renovables, soroll, residus, emissions o abocaments que puguin afectar el medi ambient. Per tant, la informació reclamada és informació ambiental. La DA 1a de l’LTAIPBG, apartat segon, estableix que “l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. L’accés a la informació ambiental és una d’aquestes, de manera que queda sotmès primerament a la regulació a la LAIMA que en l’article 3.1.a) pel que fa a l’accés a la informació diu: “A accedir a la informació ambiental que estigui en poder de les autoritats públiques o en el d’altres subjectes en nom seu, sense que per a això estiguin obligats a declarar un interès determinat, sigui quina sigui la seva nacionalitat, domicili o seu”. I l’article 10.2.c) LAIA estableix que el termini màxim per a resoldre és d’un mes des de la recepció de la sol·licitud en el registre de l'autoritat pública competent per resoldre- la, amb caràcter general; i de dos mesos i el volum i la complexitat de la informació són tals que resulta impossible complir el termini abans indicat. I, en darrer terme, l’article 13 d’aquesta mateixa Llei regula les excepcions a l’obligació de facilitar la informació ambiental. En el cas que ens ocupa, l’Ajuntament no considera aquesta regulació específica i emparant-se amb l’LTAIPBG dona audiència a les terceres persones que poguessin resultats afectats els seus drets i interessos. D’aquests, segons es desprèn de la resolució de l’Ajuntament, l’empresa XXX manifesta la seva oposició (antecedent 7) per considerar “que consten dades personals” i que “les actuacions policials que consten en un atestat policial, per una actuació en investigació d’un presumpte delicte d’abocament, encara que siguin actuacions policials iniciades per denúncia d’un particular, no són dades que tinguin la consideració d’informació pública, i no poden ser divulgades a tercers, atès que la seva divulgació afectaria a drets fonamentals, podent afectar a la seva seguretat”. En primer lloc cal palesar que aquesta Comissió no ha pogut verificar el contingut de les al·legacions formulades per l’empresa xxx més enllà del que informa l’Ajuntament. Tampoc ha pogut comprovar quines dades apareixen en l’acta redactada per la policia local ni en l’expedient que hagi derivat. Ara bé, la mera existència de dades personals no comporta per se que s’hagi de denegar l’accés a la informació a no ser que es tracti de les dades personals especialment protegides previstes en l’article 23 LTAIPBG. L’article 20.2 LTAIPGB refereix que “les limitacions legals al dret d’accés han de ser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia”. I l’article 25.1 LTAIPBG estableix que “si és aplicable algun dels límits d’accés a la informació pública establerts pels articles anteriors, la denegació d’accés només afecta la part corresponent de la documentació, i s’ha d’autoritzar l’accés restringit a la resta de les dades”. Pel que fa a l’afirmació que “no són dades que tinguin la consideració d’informació pública” ens remetem, sense més, al paràgraf primer d’aquest fonament jurídic pel que fa concepte d’informació pública. En segon lloc, en la resolució de desestimació, l’Ajuntament invoca també la vulneració dels drets a la protecció de dades personals especialment protegides (article 23 i 24) i “dades especialment protegides com poden ser les relacionades amb una possible investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries”. Pel que fa a la protecció de dades personals ja ens hi hem referit en el paràgraf anterior; i pel que fa a les dades especialment protegides sorprèn, en primer terme, que sigui el mateix Ajuntament el que s’expressi amb el terme “possible investigació o sanció...” perquè, en qualsevol cas, recau sobre aquesta autoritat la investigació i, si escau, el procediment sancionador que se’n derivi. Per tant, l’Ajuntament ha de ser coneixedor de l’estat en que es troba l’expedient que s’hagi derivat de l’abocament. Recordar que, d’acord amb l’article 66.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, els municipis tenen competències, entre altre matèries, a la protecció del medi i de la salubritat pública (lletres f) i h)). I és el mateix Ajuntament que a requeriment d’aquesta Comissió informa que “s'han finalitzat les investigacions, i que no dona lloc a l’obertura d’un procediment sancionador, per no haver una pressa de mostres adequada a procediment” (antecedent 11.5). No podem oblidar que l’LTAIPBG es configura amb la finalitat d’establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública (article 1.2). El fet de poder accedir a la informació que ha comportat l’arxivament d’una denúncia després d’haver-se realitzat la fase d’investigació, no és més que un exercici de qualitat democràtica. Així doncs, i tenint en compte les circumstàncies del cas concret, el límit previst per l’article 21.1.b) relatiu a la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries no és d’aplicació ja que com el mateix Ajuntament informa, les diligències d’investigació han finalitzat i no ha derivat a l’obertura de cap procediment sancionador. Per tot així, aquesta Comissió no aprecia límits d’accés més enllà de les dades personals merament identificatives de les persones que actuen en representació de l’empresa afectada i del personal de la mateixa administració. D’acord amb l’article 24 LTAIPBG 1. “s’ha de donar a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”; 2- “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. Dit això, és procedent estimar parcialment el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada amb el benentès que caldrà anonimitzar les dades personals que es refereixen a persones representants de l’empresa afectada ja que no són rellevants per l’objecte de la reclamació. Informar a l’Ajuntament que té la responsabilitat exclusiva d’aplicar el règim previst als articles 23, 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics i de les dades a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar degudament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Actuacions dels cossos de seguretat i protecció ciutadana (codi 0243), sèrie Denúncies i infraccions de les ordenances municipals (2948). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de novembre de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 563/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Pineda de Mar que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 563/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.