Se solicitó al Ayuntamiento de Llançà la formulación de una denuncia, copia del permiso de tala de árboles e información a la policía local. Ante el silencio administrativo, la GAIP inadmitió las peticiones de denuncia e información policial por no ser solicitudes de información pública, y estimó la entrega del permiso de tala, condicionada a la anonimización de datos personales.
Puntos clave de la argumentación
1
Las solicitudes de formular una denuncia o informar a la policía local son inadmisibles por no tener por objeto el derecho de acceso a la información pública.
2
El permiso municipal de tala de árboles constituye información pública al ser un documento elaborado por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
3
La falta de respuesta y colaboración del Ayuntamiento con la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
4
Es procedente la supresión de datos personales del permiso solicitado basándose en el principio de minimización de datos, ya que la identidad del solicitante es irrelevante para comprobar la autorización de la tala.
Texto completo
Resolució 774/2021, de 19 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 563/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Llançà
Informació reclamada: Còpia del permís municipal per tallar arbres.
Sentit de la Resolució: Inadmissió parcial i estimació parcial.
Resum: En el permís de tala segurament hi concorrerà el límit de la protecció de dades
personals, perquè previsiblement hi constarà la identitat de la persona que l’ha sol·licitat i les
seves dades de contacte; es tracta de dades poc rellevants per a la finalitat de l’accés, que és
comprovar si s’ha autoritzar la tala dels arbres afectats; per tant, en aplicació del principi
d’anonimització de les dades és procedent suprimir del permís sol·licitat les dades personals
que pugui contenir.
Paraules clau: Ajuntaments. Permisos. Tala d’arbres. Reclamació contra silenci. Manca de
col·laboració amb l’Administració. Dades personals.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 9 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 563/2021, presentada contra
l’Ajuntament de Llançà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 19 de maig de 2021 la persona reclamant esmenta una tala d’arbres que considera
irregular i demana a l’Ajuntament de Llançà: “(1) Formular denúncia amb aquesta
instància, (2) Demanar còpia del permís donat per l'ajuntament per a la tala i (3) Us prego
d'informar la policia local de Llançà sobre la vigència de dita ordenança, si s'escau” .
3. La Reclamació presentada el 9 de juliol de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud.
4. El 13 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Llançà i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Havent transcorregut a bastament el termini indicat, no consta resposta de
l’Ajuntament.
5. El 13 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclama ció.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de
manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació
sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa
de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La sol·licitud de la que deriva la Reclamació demana, en relació amb una tala d’arbres que la
persona reclamant considera irregular, els tres objectes següents: (1) Formular denúncia amb
aquesta instància, (2) Demanar còpia del permís donat per l'ajuntament per a la tala i (3) Us
prego d'informar la policia local de Llançà sobre la vigència de dita ordenança, si s'escau. La
primera i la tercera pretensions han de ser inadmeses, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP,
perquè no demanen informació i, per tant, no tenen per objecte el dret d’accés a la informació
pública.
L’apartat 2 de la sol·licitud, en canvi, sí que demana informació pública, concretament una
còpia del permís atorgat per l’Ajuntament per a la tala d’arbres indicada a la sol·licitud.
Tractant-se d’un permís municipal, si existeix sens dubte és informació pública. Per tant,
qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que determinin la
denegació d’aquesta informació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). En el permís de tala
segurament hi concorrerà el límit de la protecció de dades personals, perquè previsiblement hi
constarà la identitat de la persona que l’ha sol·licitat i les seves dades de contacte; es tracta de
dades poc rellevants per a la finalitat de l’accés, que és comprovar si s’ha autoritzar la tala dels
arbres afectats; per tant, en aplicació del principi minimització de les dades és procedent
suprimir del permís sol·licitat les dades personals que pugui contenir.
D’acord amb les anteriors consideracions, és procedent inadmetre la Reclamació, en relació
amb allò demanat als apartats 1 i 3 de la sol·licitud, perquè no tenen per objecte el dret d’accés
a la informació pública, i estimar-la, en relació amb allò demanat pel seu apartat 2, sens
perjudici de la necessitat de suprimir les dades personals que pugui contenir.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 19 d’agost de 2021, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 563/2021, en relació amb allò demanat als apartats 1 i 3 de la
sol·licitud, perquè no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública.
2. Estimar la Reclamació 563/2021, en relació amb la part de la sol·licitud que demana còpia
del permís donat per l'ajuntament per a la tala d’arbres, sens perjudici de la necessitat de
suprimir les dades personals que pugui contenir.
3. Requerir a l’Ajuntament de Llançà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 2 dins del termini màxim de deu dies.
4. Requerir a l’Ajuntament de Llançà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 563/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.