Se solicitó al Ayuntamiento de Vic información detallada sobre denuncias de barreras arquitectónicas derivadas por la Generalitat. El ciudadano alegó que no obtuvo respuesta completa. La GAIP resuelve una pérdida parcial del objeto por haber facilitado parte de la información y la inadmisión parcial del resto por requerir una tarea compleja de elaboración.
Puntos clave de la argumentación
1
La administración acreditó que la información detallada de 115 expedientes debía extraerse manualmente, ya que muchos no son susceptibles de exploración informática.
2
La necesidad de elaborar la información mediante un esfuerzo desproporcionado sitúa dicha solicitud al margen del derecho de acceso a la información pública.
3
Se produce una pérdida sobrevenida del objeto en la medida en que el Ayuntamiento facilitó datos generales y detallados que satisfacen parcialmente la solicitud.
Texto completo
Resolució 590 /2020, de 22 d’octubre
Número d’expedient de la reclamació: 563/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Vic
Informació reclamada: Denúncies derivades per la Generalitat
Sentit de la resolució: Pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació i inadmissió parcial.
Resum: A la vista dels antecedents i de les anteriors consideracions, cal concloure que
l'Ajuntament ha facilitat part de la informació sol·licitada, en relació amb la qual s'hauria produït
una pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació, en la mesura que satisfà parcialment
la sol·licitud d'informació de la qual deriva la Reclamació. En relació amb la resta d'informació
sol·licitada, una vegada acreditada la necessitat d'una tasca complexa per a elaborar -la, és
procedent declarar la inadmissibilitat parcial de la Reclamació, perquè la necessitat d'elaborar-
la mitjançant un esforç desproporcionat porta al fet que quedi al marge del dret d'accés a la
informació pública, circumstància que segons l'article 33.2 RGAIP constitueix una causa
d'inadmissibilitat de les reclamacions davant la GAIP.
Paraules clau: Ajuntament. Barreres arquitectòniques. Persones amb discapacitat. Reclamació
contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Tasca complexa d’elaboració
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 2 d’octubre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 563/2020, presentada contra
l’Ajuntament de Vic, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a
l’antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per
l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 31 d’agost de 2020 la persona reclamant presenta al registre del Departament de la
Presidència de la Generalitat de Catalunya una sol·licitud dirigida a l’Ajuntament de Vic en
la que, desprès de fer referència a la presentació i tramitació de denuncies en matèria
d’accessibilitat i barreres arquitectòniques, demana: 1. La llista de denuncies derivades per
la Generalitat a l’Ajuntament de Vic, entre 2016 i 2020, amb indicació de la data de
recepció i segregada per anys naturals. 2. Gestió detallada de cada denúncia per
l’Ajuntament. 3. Detall complet dels establiments que han eliminat les barreres. 4. Detall
La versió original d’aquesta resolució redactada pel ponent és la versió castellana
complet dels establiments que han eliminat la barrera, prèvia inspecció municipal. 5. Detall
dels establiments pendents de visita d’inspecció municipal. Demana rebre la informació
per correu postal.
3. La Reclamació presentada el 2 d’octubre de 2020 indica que la persona reclamant no ha
obtingut resposta a la seva sol·licitud i que la seva motivació és denunciar la desídia de
l’Ajuntament davant el comerç inaccessible.
4. El 6 d’octubre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vic i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe
sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que n’és causa
i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació.
5. El 7 d’octubre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment
administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentrestant duri la Reclamació.
6. El 7 d’octubre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Vic que adjunta còpia de la
resposta enviada a la persona reclamant el 24 de setembre de 2020, en relació amb la
seva sol·licitud. La resposta indica la possible concurrència de la causa d'inadmissibilitat
de les sol·licituds d'informació pública de l'article 29.1.b LTAIPBG (tasca complexa
d'elaboració de la informació), però això no obstant informa de la situació de les 115
denúncies en matèria d'accessibilitat presentades per la persona reclamant: assenyala les
dates de recepció de les derivacions de la Generalitat; informa de les actuacions
municipals realitzades en relació con cadascuna de les denúncies; indica que a causa del
volum de les denúncies no es possible facilitar el detall sol·licitat i, en relació con les 115
denúncies presentades, 64 establiments no han estat requerits per acollir-se a la
disposició addicional 3a del RDL 1/2013, 51 han estat requerits a eliminar les seves
barreres d'accessibilitat i 10 d'ells han dut a terme les actuacions requerides.
7. El 5 d’octubre de 2020 la GAIP rep les al·legacions de la persona reclamant a la resposta
municipal anterior. Senyala que l’Ajuntament no facilita la informació sol·licitada per
l’apartat 1 de la sol·licitud, no facilita part de la informació demanada a l’apartat 2
(“notificació de la data màxima d’eliminació de barreres”) i no facilita la informació
requerida pels apartats 3, 4 i 5 de la sol·licitud. Qüestiona que la tramitació de les
denuncies requereixi un gran esforç per l’Ajuntament, atès que compta amb el recolzament
de la Generalitat. Es queixa de que l’Ajuntament no justifica els motius pels quals més de
la meitat dels establiments poden acollir-se a la disposició addicional 3ª del RDL 1/2013.
Assenyala que no se li ofereix informació per cada establiment concret, ni la data màxima
d’eliminació d eles barreres. La GAIP trasllada aquestes al·legacions a l’Ajuntament.
8. El 16 d’octubre de 2020 la GAIP rep un informe addicional de l’Ajuntament de Vic, en el
que, ateses les al·legacions de la persona reclamant, argumenta amb detall la
concurrència de la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.b. LTAIPBG (tasca complexa
d’elaboració de la informació): servint-se d’un exemple, acrediten que la informació
sol·licitada hauria de ser elaborada amb dades extretes manualment de cadascun dels
115 expedients, doncs molts d’ells no són susceptibles d’exploració informàtica; és el cas
de les visites d’inspecció o comprovació i dels requeriments, i encara més la data per a
l’eliminació de les barreres, que només consta a les notificacions. Tenint en compte que
aquestes dades detallades es sol·liciten de 115 expedients, la seva extracció sens dubte
requeriria diversos dies de feina. Amb tot, adjunta un resum sobre la situació actual de
cada activitat, amb la que ofereix informació addicional a la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per
a tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·liciutd d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i
condicions regulats per la present llei”. Por la seva banda, l’apartat b del mateix precepte
defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta
té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions,
inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta
llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’ accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’ Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a que els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública son temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua parcial de l’objecte i inadmissibilitat parcial de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que la elaboració de la informació sol·licitada requeria una
tasca complexa i desproporcionada a l’Ajuntament de Vic, atès que demana diverses dades
detallades que s’haurien d’extreure manualment de diversos informes i documents d’un nombre
important d’expedients (115). Malgrat això, l'Ajuntament ofereix a la persona reclamant (o a la
GAIP, que l'adjunta a aquesta Resolució) informació, tant general, com a detallada, sobre l'estat
de tramitació de les denúncies i els expedients sol·licitats, incloent dades amb els quals la
persona reclamant pot satisfer l'objecte de la Reclamació (denunciar la lentitud amb què
l'Ajuntament de Vic tramita les denúncies relatives a les barreres arquitectòniques).
En les seves al·legacions la persona reclamant, a banda de requerir informació que no havia
sol·licitat (la justificació de perquè molts dels establiments sol·licitats poden acollir-se a la
disposició addicional 3a del RDL 1/2013) i que, per tant, per congruència no pot reclamar,
insisteix a sol·licitar informació detallada i particularitzada per a l'elaboració de la qual
l'Ajuntament ha acreditat la concurrència d'una tasca complexa d'elaboració.
A la vista dels antecedents i de les anteriors consideracions, cal concloure que l'Ajuntament ha
facilitat part de la informació sol·licitada, en relació amb la qual s'hauria produït una pèrdua
sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació, en la mesura que satisfà parcialment la sol·licitud
d'informació de la qual deriva la Reclamació. En relació amb la resta d'informació sol·licitada,
una vegada acreditada la necessitat d'una tasca complexa per a elaborar-la, és procedent
declarar la inadmissibilitat parcial de la Reclamació, perquè la necessitat d'elaborar-la
mitjançant un esforç desproporcionat porta al fet que quedi al marge del dret d'accés a la
informació pública, circumstància que segons l'article 33.2 RGAIP constitueix una causa
d'inadmissibilitat de les reclamacions davant la GAIP.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la
Comissió previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 22 d’octubre de 2020, resol per unanimitat :
1. Finalitzar parcialment la Reclamació 563/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu
objecte.
2. Inadmetre parcialment la Reclamació 563/2020 pels motius senyalats al fonament jurídic 3.
3. Notificar adjunt a aquesta Resolució els informes aportats per l’Ajuntament de Vic.
4. Disposar la publicació de la present resolució sobre la Reclamació 563/2020 al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des del dia següent de la notificació de la
Resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.