Un representante del sindicato CSIF solicitó al Ayuntamiento de Barcelona la relación de secciones sindicales constituidas y su fecha de notificación. El Ayuntamiento denegó la información alegando falta de obligación legal de registrarla. La GAIP estima parcialmente la reclamación: el Ayuntamiento no debe elaborar datos inexistentes, pero sí entregar la información que materialmente posea.
Puntos clave de la argumentación
1
La competencia de la GAIP se limita a la revisión de decisiones en materia de derecho de acceso, sin capacidad para dirimir interpretaciones judiciales sobre la constitución de secciones sindicales.
2
El derecho de acceso a la información pública no obliga a la Administración a recopilar, elaborar o crear información que no estuviera previamente en su poder.
3
Se reconoce que cualquier comunicación recibida por la Administración sobre secciones sindicales constituye información pública accesible, independientemente de la obligatoriedad legal de su recepción.
4
La resolución distingue entre la obligación de entregar información materialmente existente y la inexistencia de obligación de generar un registro sistemático de secciones sindicales.
Texto completo
Resolució 703/2021, de 23 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 561/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Seccions sindicals constituïdes a l’Ajuntament de Barcelona i data en
què es va notificar aquesta constitució a l’Ajuntament.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: La via de reclamació davant la GAIP, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG transcrit en el
fonament jurídic anterior, només pot tenir per objecte la revisió de decisions administratives en
matèria de dret d’accés, i per tant, no correspon a aquesta Comissió revisar les decisions
municipals en relació amb la constitució de les seccions sindicals que hi actuen, ni entrar a dirimir
la correcta interpretació que s’hagi de donar del pronunciament judicial que citen les parts al
respecte. D’acord amb això, no es pot estimar la reclamació en la pretensió d’obtenir la
informació relativa a la totalitat de les seccions sindicals constituïdes i la data en què es va
notificar la constitució a l’Ajuntament, perquè l’Ajuntament ja ha manifestat prèviament que no
recull sistemàticament aquesta informació per no tenir-ne l’obligació legal, i l’exercici del dret
d’accés no empara, com sembla pretendre la persona reclamant, que per satisfer-lo l’Ajuntament
actuï recopili o elabori aquesta informació que prèviament a la sol·licitud que es reclama no
estava en el seu poder. Tanmateix, la resposta de l’Ajuntament no exclou la possibilitat de què
disposi parcialment de la informació sol·licitada, en la mesura en què hagi rebut comunicacions
de seccions sindicals prèvies a la seva acció, al marge de les consideracions sobre
l’obligatorietat legal o no d’obtenir-les o comunicar-les. I si és així, aquesta seria informació
pública inclosa en la sol·licitud d’informació que ara es reclama, en relació amb l’accés a la qual
no s’invoquen per part de l’Ajuntament, ni s’albiren per aquesta Comissió, límits legals que en
restringeixin l’accés .
Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Seccions sindicals. Reclamació contra lliurament
de la informació. Objecte del procediment. Informació inexistent .
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 18 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 561/2021, presentada per un
representant del treballadors del sindicat CSIF contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 19 d’abril de 2021 un representant del CSIF, sol·licita a l’Ajuntament de Barcelona la
informació següent: “Seccions Sindicals constituïdes a l’Ajuntament, i la data de notificació a
l’administració”.
3. El dia 10 de maig de 2021 l’Ajuntament de Barcelona adreça una comunicació al sindicat, en
aquests termes: “Com vostè es coneixedor, la constitució de seccions sindicals forma part
de la llibertat d’autoorganització dels sindicats. L’article 8.1.a de la Llei orgànica de llibertat
sindical regula que “els treballadors afiliats a un sindicat podran, en l’àmbit de l’empresa o
centre de treball, constituir seccions sindicals de conformitat amb el que estableixen els
estatuts del sindicat”.
La llei no exigeix cap procediment a seguir en la seva constitució, deixant-se completament
a la voluntat dels subjecte implicats, podent ser recollit en els estatuts de l’organització
sindical o en normes internes complementàries. Pel que fa a la comunicació a l’empresari
cal indicar que aquesta és a efectes merament receptius, sense que sigui necessari que
aquesta emeti alguna declaració al respecte.
Cal afegir que no és exigible cap forma de publicitat o registre i, menys encara, de control
administratiu o judicial sobre el fet de la constitució d’una secció sindical. La comunicació a
l’empresari d’acord amb la STC 292/1993, de 18 d’octubre tampoc no és requisit per a la
constitució d’una secció sindical ja que d’acord amb la sentència “Tampoc la comunicació de
l’acte constitutiu de la secció sindical esta subjecta a cap forma que no vingui establerta en
els Estatuts i la seva posada en coneixement de l’empresari només és necessària en la
mesura que es precisi per desenvolupar l’acció sindical de l’empresa” Tenint en compte
aquestes consideracions no resulta possible fer una relació de les seccions sindicals
creades ni de la data de la seva constitució”.
4. El 15 de maig de 2021 un representant del mateix sindicat CSIF presenta a través d’una
instància al Consorci Administració Oberta de Catalunya adreçada a l’Ajuntament de
Barcelona una nova petició on es posa de manifest que la resposta obtinguda de
l’Ajuntament de Barcelona no satisfà la sol·licitud on es demanava la informació de les
Seccions sindicals constituïdes a l’Ajuntament de Barcelona i reitera: “tornem a sol·licitar
que ens informi de les seccions sindicals que estan constituïdes a l’Ajuntament i
desenvolupen la seva acció sindical, conforme a la legislació vigent, per a poder exercir a
l’Ajuntament de Barcelona, han de comunicar a l’administració la seva constitució tal com va
fer el CSIF l’any 2016.
Com vostè bé sap, la comunicació a l’empresari d’acord amb la STC 292/1993, de 18
d’octubre no és un requisit per a la constitució en si mateixa d’una secció sindical, però la
sentència si que estableix que és necessària la comunicació a l’empresari (administració) en
la mesura que sigui precisa per a desenvolupar l’acció sindical dins de l’empresa.
Per tot això reiterem que se’ns informi de les seccions sindicals que desenvolupen la seva
acció sindical a l’Ajuntament i la data de constitució i comunicació a l’Ajuntament."
5. El 7 de juny de 2021 l’Ajuntament de Barcelona respon novament a l’escrit esmentat a
l’antecedent anterior remetent-se en la seva integritat a la resposta ja facilitada el dia 10 de
maig de 2021.
6. La Reclamació presentada el 18 de juny de 2021 es fonamenta en la disconformitat amb les
respostes obtingudes de l’Ajuntament de Barcelona.
7. El 22 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
8. El 23 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
9. El dia 5 de juliol de 2021 l’Ajuntament de Barcelona informa a la GAIP de que s’ha respost a
les peticions del sindicat reclamant fins a en dues ocasions, es reitera la resposta ja
facilitada el dia 10 de maig i manifesta: “El motiu pel qual no s’ha donat resposta a la relació
de les seccions sindicals constituïdes a l’Ajuntament consta sobradament explicat, altre cosa
és que el reclamant no hi estigui d’acord, essent que els canals per vehicular el desacord no
són ni el dret d’accés ni la Comissió a la qual ens dirigim”. Finalme nt, l’informe de
l’Ajuntament de Barcelona conclou sol·licitant a la GAIP que desestimi la reclamació per
satisfacció.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1.a).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El
dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a
la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat
i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que
en justifiquen l’aplicació”.
2. Objecte de la reclamació
La reclamació es presenta motivada en la discrepància que manté la persona reclamant en
relació amb el contingut de la informació rebuda, i no per la manca de resposta a les seves
sol·licituds.
La via de reclamació davant la GAIP, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG transcrit en el fonament
jurídic anterior, només pot tenir per objecte la revisió de decisions administratives en matèria de
dret d’accés, i per tant, no correspon a aquesta Comissió revisar les decisions municipals en
relació amb la constitució de les seccions sindicals que hi actuen, ni entrar a dirimir la correcta
interpretació que s’hagi de donar del pronunciament judicial que citen les parts al respecte.
D’acord amb això, no es pot estimar la reclamació en la pretensió d’obtenir la informació relativa
a la totalitat de les seccions sindicals constituïdes i la data en què es va notificar la constitució a
l’Ajuntament, perquè l’Ajuntament ja ha manifestat prèviament que no recull sistemàticament
aquesta informació per no tenir-ne l’obligació legal, i l’exercici del dret d’accés no empara, com
sembla pretendre la persona reclamant, que per satisfer-lo l’Ajuntament actuï recopi li o elabori
aquesta informació que prèviament a la sol·licitud que es reclama no estava en el seu poder.
Tanmateix, la resposta de l’Ajuntament no exclou la possibilitat que disposi parcialment de la
informació sol·licitada, en la mesura en què ha gi rebut comunicacions de seccions sindicals
prèvies a la seva acció, al marge de les consideracions sobre l’obligatorietat legal o no d’obtenir -
les o comunicar-les. I si és així, aquesta seria informació pública inclosa en la sol·licitud
d’informació que ara es reclama, en relació amb l’accés a la qual no s’invoquen per part de
l’Ajuntament, ni s’albiren per aquesta Comissió, límits legals que en restringeixin l’accés.
D’acord amb l’exposat, correspon estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la
persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament la informació de què disposi materialment,
prèviament a la sol·licitud, sobre les seccions sindicals constituïdes i la data en què es van
comunicar a l’Ajuntament.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
23 de juliol de 2021, resol per unanimitat
1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la
relació de seccions sindicals que constin constituïdes a l’Ajuntament de Barcelona
prèviament a la sol·licitud, i la data en què es va comunicar, si consta.
2. Desestimar la reclamació en relació amb l’elaboració de la relació completa de seccions
sindicals constituïdes en l’àmbit de l’Ajuntament de Barcelona
3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, i a què en aquest mateix termini
informi a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així
com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies.
4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 561/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini
fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió
abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la
persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament
a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.