Estimada parcialmente 23/07/2021 · 38 días en resolverse

Reclamación contra el Ayuntamiento de Barcelona por acceso a respuesta de la Sindicatura de Greuges y justificación legal de plazas de aparcamiento

Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona (Distrito de Sant Martí) copia de una respuesta enviada a la Sindicatura de Greuges y la justificación legal sobre reservas de aparcamiento para personas con movilidad reducida. Ante el silencio administrativo, la GAIP resuelve que hubo pérdida de objeto parcial al entregarse la copia y desestima la solicitud de justificación legal por ser un pedido de dictamen.

Puntos clave de la argumentación

1 La solicitud de una justificación legal específica no constituye una petición de información pública, sino una solicitud de informe o dictamen.
2 De acuerdo con el artículo 29.2 de la LTAIPBG, las peticiones de informes o dictámenes deben ser inadmitidas como solicitudes de acceso a la información pública.
3 Se produce la pérdida sobrevenida del objeto cuando la Administración facilita la información solicitada durante la tramitación de la reclamación, extinguiendo la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 702/2021, d e 23 de juliol Número d'expedient de la reclamació : 558/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Una resposta del Districte de Sant Martí a la Sindicatura de Greuges. Sentit de la resolució: Desestimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l'objecte de la Reclamació Resum : El Districte ha inadmès el segon apartat de la sol·licitud d'informació pública indicada per l'antecedent 2, que demana “la justificació legal en què es basa el Districte per dir que la reserva de plaça d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda l'ha de demanar el titular de l'activitat”, perquè considera que tal petició pròpiament no és una sol·licitud d'informació pública, sinó una petició d'informe o dictamen, que ha de ser inadmesa com a sol·licitud d'informació pública partint de l'article 29.2 LTAIPBG. Aquesta inadmissió està jurídicament justificada, motiu pel qual és procedent desestimar la Reclamació, en relació amb el sol·licitat per l'apartat segon de la sol·licitud. Paraules clau: Ajuntaments. Districtes. Informes o dictàmens. Aparcament reservat. Persones amb mobilitat reduïda. Persones amb discapacitat. Reclamació contra silenci. Derivació. Informació pública. Ponent : Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 15 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 558/2021, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de maig de 2021 la persona reclamant presenta al registre del Departament de la Presidència una sol·licitud d'informació pública dirigida a l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Sant Martí) que, després de fer referència a una resolució de la Síndica municipal, demana: 1. Còpia de la resposta íntegra que el Districte de Sant Martí va enviar a la Sindicatura de Greuges el 3 de febrer de 2021. 2. La justificació legal que es basa el Districte per dir que la reserva de plaça d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda l'ha de demanar el titular de l'activitat , El text original, elaborat pel ponent, s’ha escrit en castellà. ja que hauria ofert aquesta resposta a la Síndica el 3 de febrer de 2021. Demana de rebre la resposta per correu postal. 3. La Reclamació presentada el 15 de juny de 2021 indica que l'Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 23 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 23 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 16 de juliol de 2021 la GAIP rep l'informe del Districte de Sant Martí, que assenyala que, en assabentar-se de la sol·licitud pel requeriment d'informe de la GAIP, els serveis municipals haurien procedit a facilitar a la persona reclamant el demanat per l'apartat 1 de la sol·licitud (unes al·legacions). Així mateix, l'informe també justifica la inadmissió de la segona part de la sol·licitud, perquè de fet demana un informe o dictamen, la qual cosa ha de ser inadmès en aplicació de l'article 29.2 LTAIPBG i també perquè les al·legacions a la Síndica, que sí que es faciliten a la persona reclamant, per ser informació pública, ja ofereixen la justificació jurídica demanada en el segon apartat de la sol·licitud. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda parcial de l'objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada per la primera part de la sol·licitud, en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la que deriva la Reclamació, en relació amb el seu primer apartat, i comporta la pèrdua parcial d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, sempre en relació amb el sol·licitat pel seu primer apartat, sense necessitat de formular cap declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit. 1. Desestimació parcial de la Reclamació El Districte ha inadmès el segon apartat de la sol·licitud d'informació pública indicada per l'antecedent 2, que demana “la justificació legal en què es basa el Districte per dir que la reserva de plaça d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda l'ha de demanar el titular de l'activitat”, perquè considera que tal petició pròpiament no és una sol·licitud d'informació pública, sinó una petició d'informe o dictamen, que ha de ser inadmesa com a sol·licitud d'informació pública partint de l'article 29.2 LTAIPBG. Aquesta inadmissió està jurídicament justificada, motiu pel qual és procedent desestimar la Reclamació, en relació amb el sol·licitat per l'apartat segon de la sol·licitud. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de juliol de 2021, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l'objecte de la Reclamació 558/2021, en relació amb les pretensions de l'apartat primer de la sol·licitud, perquè el Districte ho ha estimat i ha facilitat la informació sol·licitada. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 558/2021, en relació amb les pretensions de l'apartat segon de la sol·licitud, perquè la inadmissió adoptada pel Districte és adequada a l'ordenament jurídic. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 558/2021 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.