Solicitud de instrucciones y criterios de valoración del grado de dependencia y finalización por pérdida de objeto

Resolució 557/2023, 22 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 557/2023 Administració reclamada: Departament de Drets Socials Informació reclamada: Instruccions, guies, criteris en els processos de valoració del grau de dependència. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la sol·licitud Resum: Els antecedents posen de manifest que l’administració reclamada ha fet lliurament extemporani de la informació objecte de reclamació i acredita que ha estat tramesa i rebuda per part de la persona reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’ha esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament de Drets Socials. Direcció General d’Autonomia i Discapacitat. Instruccions. Guies. Criteris. Valoració del grau de dependència. Reclamació contra silenci. Pèrdua d’objecte. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 12 de juny de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 557/2023 contra la Departament de Drets Socials, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que l’administració no li ha lliurat la informació. El 7 de maig de 2023 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública a la Departament de Drets Socials demanant “les instruccions, guies, criteris, etc., siguin escrits o verbals, siguin formals o informals, que es segueixen en els processos de valoració del grau de dependència de les persones, per part dels tècnics que fan les valoracions i informes de dependència”. El 16 de maig de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data es comunica la Reclamació al Departament de Drets Socials i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33. 4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 20 de juny de 2023 el Departament de Drets Socials tramet a GAIP tramet còpia de la Resolució de data 19/06/2023, de la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat, per la qual s’estima totalment la sol·licitud d’accés a la informació pública de la persona reclamant. Acredita l’evidència de la notificació de data 19 de juny que va ser acceptada en la mateixa data. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents descrits posen de manifest que l’Administració reclamada ha fet lliurament extemporani de la informació i acredita que ha estat tramesa i rebuda per la persona reclamant en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de juny de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 557/2023 per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la sol·licitud d’informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.