Solicitud de información sobre el uso de la lengua catalana en los Centros Deportivos Municipales del Prat de Llobregat y resultado de estimación parcial

Resolució 619/2022, de 22 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 556/2022 Administració reclamada: Ajuntament del Prat de Llobregat Informació reclamada: Sobre l’ús de la llengua als centres esportius municipals de la població. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: El tercer apartat de la sol·licitud demana la llengua en la que es dirigeixen per defecte els tècnics que fan les activitats ("monitors/es") a les usuàries dels CEM. La documentació aportada per l’Ajuntament a aquest procediment no facilita aquesta informació, ni justifica motivadament i específicament que no la tingui en el seu poder. De fet, és obvi que aquesta informació es troba en poder de l’Ajuntament, ja que els monitors i les monitores deuen saber perfectament en quina llengua es dirigeixen a les usuàries i usuaris dels CEM; si l’Ajuntament no disposa d’aquesta informació documentada, la pot obtenir fàcilment sense necessitat d’un esforç desproporcionat, demanant-la als monitors i monitores dels CEM. L’Ajuntament ha fet una referència indirecta a aquesta qüestió, quan afirma que als empleats del CEM gestionat directament per ell se’ls exigeix el coneixement del català, però que aquest no és un requisit que es pugui exigir als empleats dels CEM de gestió privada. Sense qüestionar aquestes consideracions, cal dir que no és això el que demana aquest apartat de la sol·licitud, sinó que es limita a demanar no la llengua o llengües que coneixen o dominen els monitors i les monitores, sinó la que fan servir per defecte al adreçar- se a les usuàries i usuaris. I tots i cada un dels monitors i de les monitores ho deuen saber perfectament, de manera que seria fàcil demanar-los a tots aquesta informació i facilitar el resultat agregat a la persona reclamant. Per una altra banda, l’Ajuntament fa referència a què hi ha CEM gestionats per una empresa privada com a argument per justificar, més que sigui indirectament, el fet de no disposar de part de la informació sol·licitada. Tal com apunta la persona reclamant a les seves al·legacions, el fet que la gestió d’un servei públic sigui privada no impedeix que l’Ajuntament pugui requerir-li la informació relativa al servei que li sigui demanada en l’àmbit de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. En aquest sentit, l’article 3 LTAIPBG, entre altres qüestions, estableix el següent: “1. Aquesta llei és aplicable: (...) d) A les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic. (...) 2. En els casos de l’apartat 1.d i e, el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa”. Tenint en compte que la llengua amb la que els monitors i monitores s’adrecen a les usuàries i usuàries és un aspecte rellevant del servei que presten els CEM, l’Ajuntament ha de requerir aquesta dada a les empreses adjudicatàries dels CEM de gestió privada, les quals haurien de requerir-la als seus monitors i monitores, i finalment l’Ajuntament podria facilitar-la a la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Elaboració d’informació. Informació dels gestors privats del servei. Centres esportius. Ús del català. Informació en poder de l’Administració. Empreses privades que gestionen serveis públics. Lliurament parcial extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 10 de juny de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 556/2022, presentada per una usuària del servei dels centres esportius municipals contra l’Ajuntament del Prat de Llobregat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de juny de 2022 la persona reclamant presenta la instància següent a l’Ajuntament del Prat de Llobregat: “El dia 7 de juliol de 2021 vaig enviar un correu electrònic a l'adreça [email protected] mostrant la meva preocupació per la nul·la presència del català en les activitats dirigides del CEM Sagnier (però que també es podria fer extensible al CEM Estruch). Absolutament totes les activitats dirigides del gimnàs són en castellà i absolutament tots els tècnics es dirigeixen per defecte en castellà als usuaris (i no canvien mai de llengua, la gran majoria, ni tan sols quan els usuaris se'ls hi dirigeixen en català). Una persona de la regidoria em va trucar per telèfon i em va comunicar que intentarien modificar aquesta situació i garantir els drets lingüístics de les persones catalanoparlants. La informació que sol·licito és: - Quines actuacions ha dut a terme l'Ajuntament del Prat per garantir que les activitats dirigides als CEM són en català? - Quin percentatge de classes dirigides dels CEM són en català? - En quina llengua es dirigeixen per defecte els tècnics que fan les activitats ("monitors/es") a les usuàries dels CEM? - Com es garanteix el compliment de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística als CEM del Prat de Llobregat?” 3. El 10 de juny de 2022 l’Ajuntament del Prat de Llobregat estima la sol·licitud anterior, en els termes següents: “Per resoldre aquesta sol·licitud s’ha demanat informe a la cap de Secció d’Esports, document que ha estat emès el dia 09/06/2022, i que diu literalment el següent: “Als complexos esportius municipals hi ha una atenció directa amb la persona usuària, ja sigui en el personal d’atenció al públic com en el personal tècnic que dirigeix les activitats, controla l’ús de la sala de fitnes o realitza el servei de salvament i socorrisme. En el cas del CEM Sagnier, el personal d’atenció al públic és gestiona directament amb personal municipal i, en aquest cas, es garanteix el coneixement de la llengua catalana. La resta de personal tècnic està gestionat per una empresa de serveis i periòdicament es van donant indicacions per que facilitin les instruccions a les seves sessions en llengua catalana. Tot i això, coneixedors de que la llengua de comunicació principal als Centres Esportius Municipals és el castellà, estem treballant en el Grup de Treball per l’Ús de la Llengua Catalana, de la mà d’altres departaments municipals i entitats (Educació, Cultura, Consorci per a la Normalització Lingüística del Prat, Creu Roja, Francesc Palau, AFAs...). Actualment, en aquest grup, estem desenvolupant la implantació de programes de sensibilització en col·lectius determinats (tècnics esportius i monitors de menjadors), iniciant una prova pilot al CEM Fondo d’en Peixo. En base a aquesta experiència es planificaran les accions futures per a millorar la sensibilització de determinats referents en l’ús de la llengua catalana. L’objectiu és, progressivament, anar incorporant l’ús de la llengua catalana a molts més espais de la ciutat, entre ells, als complexos esportius municipals.” Per tot l'exposat anteriorment, en ús de les competències delegades per l'Alcaldia, mitjançant Decret d'organització DEC/7774/2021, de 10 de desembre, publicat en el BOP del 30 de desembre de 2021, resolc: Primer.- Estimar la sol·licitud d’accés a la informació de xxxxx, presentada el dia 7 de juny de 2022, amb número de registre d’entrada 30778/2022, en què presenta queixa relativa a la llengua que s’utilitza a les activitats dirigides als centres esportius municipals. La resposta és la que consta a la part expositiva d’aquesta resolució”. 4. La Reclamació presentada el 10 de juny de 2022 indica que l’Ajuntament ha contestat la sol·licitud i fa la següent valoració de la resposta obtinguda: “L'Ajuntament dona una resposta evasiva, sense facilitar la informació que es demanava. - En concret, no es facilita el percentatge d'activitats dirigides als Centres Esportius Municipals (CEM) que són en català, ni en quina llengua es dirigeixen als usuaris dels CEM els tècnics que fan les activitats dirigides (diu que són d'una "empresa de serveis", com si això eximís l'Ajuntament de facilitar aquesta informació). - Pel que fa a les actuacions per garantir les activitats en llengua catalana i el compliment de la Llei de política lingüística, tampoc es facilita aquesta informació, atès que es respon amb un genèric que no garanteix l'accés a la informació, amb afirmacions com "periòdicament es van donant indicacions" al personal tècnic o "la implantació de programes de sensibilització en col·lectius determinats", sense facilitar de quins programes es tracta ni cap mena d'identificatiu que em permeti tenir coneixement d'aquestes actuacions”. 5. El 17 de juny de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Prat de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 17 de juny de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 7 de juliol de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, que fa les següents consideracions: “1. L’article 2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern diu que s’entén per informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. 2. L’Ajuntament del Prat ha resolt de manera expressa i favorable la sol·licitud d’accés a la informació pública RE 30778/2022, de 07-06-2022, (exp. 21800/2022), facilitant tota la informació en poder d’aquesta Corporació a data de la seva resolució. 3. La persona interessada fonamenta la seva reclamació en que la resposta és “evasiva, sense facilitar la informació que es demanava”, segons indica “ en concret, no es facilita el percentatge d’activitats dirigides als Centres Esportius Municipals que són en català, ni en quina llengua es dirigeixen els usuaris del CEM als tècnics que fan les activitats dirigides”. I continua dient que “pel que fa a les actuacions per garantir les activitats en llengua catalana i el compliment de la Llei de política lingüística, tampoc es facilita aquesta informació, atén que es respon amb un genèric que no garanteix l’accés a la informació, amb afirmacions com periòdicament es van donant indicacions al personal tècnic o la implantació de programes de sensibilització en col·lectius determinats, sense facilitar de quins programes es tracta ni cap mena d’identificatiu que em permeti tenir coneixement d’aquestes actuacions”. 4. La resposta donada per l’Ajuntament a la sol·licitud ha comprès la informació de què disposa aquesta Administració, ja que la concreció que demana la persona sol·licitant respecte d’indicadors d’actuacions, percentatge de classes, llengua amb la qual es dirigeixen els i les monitores als usuaris, etc... no són recollits ni avaluats, ja que els indicadors que es tenen en compte són les assistències i les incidències, relacionats exclusivament amb l’activitat física i la pràctica esportiva. 5. El Decret Legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’Esport no fa cap referència a l’ús de la llengua en els diferents àmbits de la pràctica de l’activitat física. Igualment, la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport, no estableix cap nivell mínim de nivell de català per a l’obtenció de qualsevol titulació vinculada a l’exercici de l’esport. 6. El Plecs de Condicions Tècniques dels contractes de gestió del serveis de monitoratge dels diferents centres esportius del Prat de Llobregat, no contemplen l’exigència d’un nivell mínim de català al personal contractat. Aquests contractes són: - Expedient 8178/2018 per a la gestió dels serveis esportius i de salut del CEM Sagnier CEM Estruch. - Expedient 3179/2017 per a la gestió integral dels serveis esportius del CEM Fondo d’en Peixo. - Expedient 6570/2017 per a la gestió integral dels serveis esportius del CEM Julio Méndez. 7. D’altra banda, la persona sol·licitant de l’accés a la informació pública es refereix bàsicament a la pràctica de les activitats dirigides en les quals la llengua emprada pel monitor/a és el de la majoria de participants a les classes. 8. Pel que fa a la pregunta de com es garanteix el compliment de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística als CEM del Prat de Llobregat, es pot consultar l’enllaç https://www.elprat.cat/esports, on es mostra que tota la comunicació institucional es fa amb llengua catalana, així com les diferents iniciatives que s’estan duent a terme i que són les assenyalades en el punt 2 dels antecedents. 9. Efectivament, doncs, la resposta donada podria haver-se formulat en altres termes però no hauria variat el sentit de la mateixa ni hauria pogut afegir la informació que sol·licita la persona interessada. S’entén, per tant, que no es tracta de no haver donat un accés efectiu a la informació, sinó que aquest Ajuntament ha facilitat la informació de la que disposa”. 8. L’11 de juliol de 2022 la GAIP comunica a la persona reclamant l’informe municipal anterior i li atorga 5 dies per formular al·legacions. 9. El 13 de juliol de 2022 la GAIP rep les al·legacions següents de la persona reclamant: “Primera.- L’Ajuntament afirma que ha donat accés a tota la informació de què disposa. L’objectiu de la SAIP, i així es posava de manifest, era conèixer quin ús de la llengua catalans fan els monitors encarregats de les activitats dirigides als Centres Esportius Municipals del Prat de Llobregat. En concret, es sol·licitava el percentatge de classes que es fan en català i castellà. Tal com també s’especificava, l’objectiu de la SAIP està relacionat amb l’exercici dels drets per part de la usuària del CEM (que formula la SAIP), que segons manifesta, es troba que absolutament totes les classes dirigides on ella ha assistit són en castellà i que tots els monitors que realitzen aquestes classes se li dirigeixen per defecte en castellà i que no canvien de llengua al català. Per tal de poder conèixer quines classes de les que s’ofereixen als CEM són en català i poder-hi assistir, així com per conèixer quina és la decisió en matèria de política lingüística en les activitats esportives municipals, davant de prèvies comunicacions a la regidoria, en què es demanava una major presència del català (i per tal de poder veure si han tingut efecte en les polítiques públiques les seves demandes) és necessari disposar de la informació sol·licitada. L’Ajuntament, a l’escrit d’al·legacions, reconeix que malgrat que la SAIP ha estat estimada, no s’ha facilitat a la sol·licitant tota la informació sol·licitada, atès que, segons afirma, ha facilitat només d’aquella informació de què disposa. Segona: És obligació de l’Ajuntament facilitar la informació sol·licitada, en tant que les empreses que presten el servei al CEM són subjectes obligats per la Llei 19/2014 i el Decret 8/2021 D’acord amb l’article 8 del Decret 8/2021, són “Persones obligades a subministrar informació a les administracions públiques responsables”, aquelles que “ b) Prestin serveis públics, titularitat de les administracions públiques, prestats mitjançant formes contractuals o no contractuals de finançament.” Així doncs, malgrat que els plecs de contractació pública de l’empresa que gestiona els CEM no faci cap referència sobre l’ús de la llengua catalana en les activitats dirigides, el DIR, empresa adjudicatària, com a subjecte obligat per la Llei 19/2014, ha d’informar a l’Ajuntament del Prat, si aquest li ho requereix, sobre la llengua en què s’imparteixen les mencionades activitats dirigides, si així es sol·licita per un ciutadà mitjançant una SAIP, i aquest últim ha de facilitar aquesta informació al ciutadà. Tercera.- Una interpretació com la que proposa l’Ajuntament del Prat seria un nefast precedent pel dret d’accés a la informació pública a Catalunya Una interpretació dels drets d’accés a la informació pública com la que proposa l’Ajuntament del Prat a les al·legacions presentades comportaria que la deixadesa de les Administracions Públiques en l’exercici de les seves potestats de control i seguiment de les empreses adjudicatàries de concursos públics repercutís negativament sobre els drets d’accés a la informació pública de la ciutadania. En cap cas, doncs, que l’Ajuntament no hagi fet ús d’aquestes potestats de control i seguiment de la contractació pública dels CEM, en un tema essencial en la prestació d’un servei públic, com és la llengua en què es presta aquest servei, pot comportar que no es faciliti a la ciutadania la informació sol·licitada. Una interpretació de la normativa de transparència com la que proposa l’Ajuntament del Prat propiciaria la gestió indirecta de serveis públics sense cap mena de control per part de les Administracions locals, atès que aquestes s’escudarien en l’empresa adjudicatària per tal d’evitar qualsevol tipus de control de l’execució de les polítiques públiques per part de la ciutadania”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada en aquest procediment és la relativa a les qüestions següents: les actuacions que ha dut a terme l'Ajuntament del Prat per garantir que les activitats dirigides als CEM són en català; el percentatge de classes dirigides dels CEM que són en català; la llengua en la que es dirigeixen per defecte els tècnics que fan les activitats ("monitors/es") a les usuàries dels CEM i de quina manera es garanteix el compliment de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística als CEM del Prat de Llobregat. Atès que tota la informació sol·licitada està relacionada directament amb el funcionament d’un servei públic municipal, es pot qualificar d’informació pública, sempre que es trobi en poder de l’Ajuntament. Al tractar- se d’informació pública, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). L’Ajuntament no ha invocat cap causa legal que pugui justificar la denegació de la informació sol·licitada, ni sembla plausible que n’hi pugui concorre cap, motiu pel qual és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada existent al seu poder, en el marc d’aquest procediment. Efectivament, entre el decret de 9 de juny de 2022 (antecedent 3) i l’informe municipal aportat a aquest procediment, l’Ajuntament facilita algunes respostes a la sol·licitud i l’informe municipal afirma clarament que l’Ajuntament ha facilitat a la persona reclamant “tota la informació en poder d’aquesta Corporació a data de la seva resolució”, afirmació que el mateix informe justifica raonadament, especialment en algun dels seus apartats. En tot cas, atès que la sol·licitud té diversos apartats, és pertinent valorar la consistència de la resposta municipal en relació amb cada un d’ells. El primer apartat de la sol·licitud demana les actuacions que ha dut a terme l'Ajuntament del Prat per garantir que les activitats dirigides als CEM són en català; el decret municipal de 9 de juny de 2022 dóna algunes respostes a aquesta sol·licitud, que l’escrit de Reclamació considera evasives, si bé com a exemples d’aquesta manca de concreció cita únicament la informació sol·licitada als dos apartats següents (percentatge de classes en català i llengua usada pel personal per defecte). Així mateix, l’informe municipal afirma que no existeixen indicadors de les actuacions que puguin ser avaluats, resposta que, per sí sola, proporciona informació sol·licitada. Cal entendre, per tant, que, sens perjudici de les consideracions que es fan en els dos apartats següents, aquest primer apartat s’ha de considerar contestat per l’Ajuntament, motiu pel qual es pot concloure que, en relació amb ell, s’ha produït la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació, per més que la persona reclamant consideri insuficients les respostes, cosa que es pot deure aquí l’Ajuntament ha fet poques actuacions en aquest àmbit i que, en conseqüència, si és aquest el cas, constituiria la resposta pertinent a la informació sol·licitada per aquest primer apartat de la sol·licitud. El segon apartat de la sol·licitud demana el percentatge de classes dirigides dels CEM que són en català; la resposta municipal justifica raonadament la manca de dades per poder establir aquests percentatges, a causa de què la llengua usada no és una informació que recullin, ni tinguin perquè recollir obligatòriament, els indicadors sobre les activitats esportives. Cal entendre que aquesta és precisament la informació existent sobre aquesta part de la sol·licitud (que no es recullen els indicadors sobre la llengua usada), de manera que també cal entendre que, en relació amb ella, s’ha produït la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. El tercer apartat de la sol·licitud demana la llengua en la que es dirigeixen per defecte els tècnics que fan les activitats ("monitors/es") a les usuàries dels CEM. La documentació aportada per l’Ajuntament a aquest procediment no facilita aquesta informació, ni justifica motivadament i específicament que no la tingui en el seu poder. De fet, és obvi que aquesta informació es troba en poder de l’Ajuntament, ja que els monitors i les monitores deuen saber perfectament en quina llengua es dirigeixen a les usuàries i usuaris dels CEM; si l’Ajuntament no disposa d’aquesta informació documentada, la pot obtenir fàcilment sense necessitat d’un esforç desproporcionat, demanant-la als monitors i monitores dels CEM. L’Ajuntament ha fet una referència indirecta a aquesta qüestió, quan afirma que als empleats del CEM gestionat directament per ell se’ls exigeix el coneixement del català, però que aquest no és un requisit que es pugui exigir als empleats dels CEM de gestió privada. Sense qüestionar aquestes consideracions, cal dir que no és això el que demana aquest apartat de la sol·licitud, sinó que es limita a demanar no la llengua o llengües que coneixen o dominen els monitors i les monitores, sinó la que fan servir per defecte al adreçar-se a les usuàries i usuaris. I tots i cada un dels monitors i de les monitores ho deuen saber perfectament, de manera que seria fàcil demanar-los a tots aquesta informació i facilitar el resultat agregat a la persona reclamant. Per una altra banda, l’Ajuntament fa referència a què hi ha CEM gestionats per una empresa privada com a argument per justificar, més que sigui indirectament, el fet de no disposar de part de la informació sol·licitada. Tal com apunta la persona reclamant a les seves al·legacions, el fet que la gestió d’un servei públic sigui privada no impedeix que l’Ajuntament pugui requerir-li la informació relativa al servei que li sigui demanada en l’àmbit de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. En aquest sentit, l’article 3 LTAIPBG, entre altres qüestions, estableix el següent: “1. Aquesta llei és aplicable: (...) d) A les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic. (...) 2. En els casos de l’apartat 1.d i e, el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa”. Tenint en compte que la llengua amb la que els monitors i monitores s’adrecen a les usuàries i usuàries és un aspecte rellevant del servei que presten els CEM, l’Ajuntament ha de requerir aquesta dada a les empreses adjudicatàries dels CEM de gestió privada, les quals haurien de requerir-la als seus monitors i monitores, i finalment l’Ajuntament podria facilitar-la a la persona reclamant. Ateses les anteriors consideracions, és procedent estimar parcialment la Reclamació, en relació amb el tercer apartat de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva, i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sobre la llengua que usen per defecte els monitors i les monitores dels CEM del Prat de Llobregat, inclosos els de gestió privada, quan s’adrecen a les usuàries i usuaris del servei. El quart apartat de la sol·licitud demana de quina manera es garanteix el compliment de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística als CEM del Prat de Llobregat. Tant el decret, com l’informe municipal, responen aquesta part de la sol·licitud i, com ja s’ha dit, l’informe municipal insisteix a indicar que ha facilitat tota la informació disponible. Cal concloure, per tant, que la manera que té l’Ajuntament per garantir el compliment de la Llei 1/1998 és la que ha indicat en aquests documents, i la persona reclamant pot treure la seves conclusions sobre si les actuacions indicades per l’Ajuntament garanteixen efectivament o no el compliment de la Llei 1/1998. En qualsevol cas, i des del punt de vista de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, s’ha de considerar que l’Ajuntament ha contestat aquest apartat de la sol·licitud, motiu pel qual s’ha de concloure que s’ha produït la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació en relació amb aquest apartat de la sol·licitud. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de juliol de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 556/2022 en relació amb el tercer apartat de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva, i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sobre la llengua que usen per defecte els monitors i les monitores dels CEM del Prat de Llobregat, inclosos els de gestió privada, quan s’adrecen a les usuàries i usuaris del servei. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació, en relació amb la resta d’apartats de la sol·licitud, per les raons indicades al fonament jurídic 2. 3. Requerir a l’Ajuntament del Prat de Llobregat que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim d’un mes, un cop haver-la recavat dels monitors i monitores dels CEM, bé directament, o bé a través de l’empresa privada gestora del servei. 4. Requerir a l’Ajuntament del Prat de Llobregat a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 556/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.