Solicitud de inventario actualizado de bienes e inmuebles del Ayuntamiento de Pallejà y desestimación de ampliación de datos

Resolució 889/2021, de 7 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 556/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà Informació reclamada: Inventari actualitzat de Bens i Immobles. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte Resum: L’objecció que planteja la persona reclamant a la informació rebuda, de ser incompleta, i la pretensió d’obtenir un nou inventari que actualitzi el del 2013 i on s’incorpori l’adreça, superfície i destí de béns immobles, no pot ser estimada per aquesta Comissió, per diverses raons: en primer lloc, el principi de congruència entre la sol·licitud i la reclamació porta a acotar l’objecte de la reclamació a allò que es sol·licitava, que era l’inventari de béns i drets actualitzat respecte del de 2013. Deixant de banda que, stricto sensu, no existeix com a tal un inventari aprovat pel Ple municipal posterior al del 2013 --el què podria portar a desestimar directament la sol·licitud, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG--, en tot cas el cert és que en aquell inventari del 2013, publicat al web municipal, no hi constaven els camps que ara demana la persona reclamant incorporar (adreça, superfície i destí), essent el llistat actualitzat dels béns i drets municipals proporcionat per l’Ajuntament congruent i adequat al format i contingut de l’inventari publicat del què se’n demanava l’actualització temporal, però no l’ampliació del contingut; en aquests termes, demanar aquesta ampliació d’informació en el recurs de reposició i en les al·legacions a aquest procediment suposa una ampliació de l’objecte de la sol·licitud que és inadmissible, per incongruent, en via de reclamació. En segon lloc, perquè l’Ajuntament ha lliurat la informació de la què pot disposar amb un esforç proporcionat, extraient la informació del mòdul de gestió patrimonial del programa comptable municipal, mentre que resultaria una tasca complexa i desproporcionada exigir que refés aquesta base de dades incorporant-hi aquesta informació per completar cada registre de bé immoble. Finalment, cal dir que no obsta al que s’ha dit anteriorment el fet que el Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals, prevegi en el seu article 20 que la informació reclamada hauria de constar en l’inventari de béns immobles, perquè el dret d’accés a la informació no pot emparar l’elaboració ex novo d’informació ni tan sols quan està legalment exigida, resultant en tot cas idoni per a que la persona reclamant pugui fer un seguiment i control de l’adequació a dret de l’inventari que elabora l’Ajuntament i formar-se’n una opinió crítica. Paraules clau: Ajuntaments. Inventari de béns. Reclamació contra silenci. Lliurament parcial extemporani de la informació. Recurs de reposició. Duplicitat de procediments de revisió . Suspensió del procediment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 17 de juny entra a la GAIP la Reclamació 556/2021, presentada per una entitat veïnal contra l’Ajuntament de Pallejà, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de maig de 2021 la persona reclamant presenta al registre de l’Ajuntament de Pallejà una sol·licitud en la què demana accés a l’últim inventari de béns i drets municipals de Pallejà actualitzat i el posterior a la data indicada (31-12-2013) o bé al link enviat per e- mail, PDF o CD. 3. La Reclamació presentada el 17 de juny indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la seva sol·licitud. 4. El 21 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 22 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 15 de juliol de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Pallejà, que exposa que la falta de personal i la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 ha provocat un col·lapse en la tramitació dels procediments, motiu pel qual no han pogut donar resposta a la sol·licitud de la persona reclamant. Així mateix, acrediten que el 15 de juliol l'Ajuntament hauria notificat un Decret d'Alcaldia i entregat la informació objecte de la Reclamació estreta del mòdul de gestió patrimonial del programa comptable municipal a data del tancament de l’exercici 2020 (31.12.2020) que és la base de dades més actualitzada de què disposa l’Ajuntament. 7. El 19 de juliol de 2021 la GAIP trasllada l'informe de l'Ajuntament de Pallejà a la persona reclamant perquè formuli les al·legacions que consideri oportunes i li indica que, si transcorreguts cinc dies no argumenta el contrari, es donarà per satisfeta la seva reclamació 8. El 19 de juliol .de 2021 la GAIP rep un correu electrònic de la persona reclamant en el que manifesta que es disposa a presentar un recurs de reposició davant l’Ajuntament en desacord amb la informació rebuda en resposta a la seva sol·licitud, ja que no s’hi indica ni l’adreça, ni la superfície ni el destí dels béns immobles de propietat municipal, i demanant que, un cop rectificada en aquests termes, li sigui lliurada de nou. 9. El 2 d’agost de 2021 la GAIP demana a la persona reclamant que aporti còpia registrada de la presentació del recurs de reposició davant l’Ajuntament de Pallejà. 10. El mateix dia, la GAIP rep còpia del recurs de reposició presentat davant l’Ajuntament de Pallejà contra la Resolució d’Alcaldia nº 2021 – 1240 – Exp. nº 1741/2021 i exposant la seva queixa pel retard en l’atenció de la sol·licitud d’informació i la seva disconformitat pel fet que l’adreça dels béns immobles estava incompleta mancant l’adreça, superfície i destí des de la pàgina 23 a la 40 ambdues incloses, i sol·licitant que li fos lliurada l’adreça, superfície i destí de tots els béns Immobles de l'Inventari de Pallejà corresponent a l'any 2020, així com el plànol actual del parc forestal. 11. El 13 d’agost de 2021 la GAIP aprova l’acord de suspensió de la Reclamació 556/2021, mentre es resol el recurs de reposició interposat, per evitar la duplicitat de procediments de revisió simultanis. 12. El 19 d’agost de 2021 la GAIP notifica l’acord de suspensió a la part reclamant i a l’Ajuntament de Pallejà. 13. El 30 d’agost de 2021 la GAIP rep, mitjançant un formulari de Reclamació, un escrit presentat per la persona reclamant en el que exposa que no hauria rebut resposta al recurs de reposició presentat en data 20 de juliol de 2021 i ja hauria transcorregut el termini de l’Ajuntament per resoldre’l. 14. El 22 de setembre de 2021 la GAIP comunica a l’Ajuntament de Pallejà que ja hauria transcorregut el termini per resoldre el recurs de reposició i li demana que, en el termini de 7 dies, faci arribar les al·legacions i la informació que consideri oportunes en relació amb la Reclamació i el recurs de reposició. A data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament no ha respost aquest requeriment Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Duplicitat de vies d’impugnació i suspensió del procediment de reclamació D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, abans transcrit, contra les resolucions administratives en matèria del dret d’accés es pot presentar recurs potestatiu de reposició davant la pròpia Administració, i reclamació davant la GAIP. L’article 42.1 LTAIPBG preveu que les reclamacions davant la GAIP s’han de presentar en el termini d’un mes des de la desestimació del recurs de reposició, si s’ha presentat. Amb major detall, l’article 32 RGAIP estableix que “Les reclamacions davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública s'han d'interposar en el termini d'un mes, a comptar des de: .... c) La notificació de la desestimació del recurs de reposició interposat contra una resolució en matèria d'accés a la informació el transcurs del termini per a resoldre i notificar...”, i l’apartat 2 del mateix article 32 RGAIP disposa que “en el supòsit que la persona interessada hagi interposat el recurs potestatiu de reposició previst a l'article 38 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, no es podrà interposar reclamació fins que no s'hagi produït la resolució expressa o presumpta del recurs de reposició”. Dels preceptes anteriors i de la pròpia naturalesa del procediment davant la GAIP com a òrgan de garantia i de revisió de la legalitat de les decisions administratives en matèria del dret d’accés a la informació pública, se’n desprèn que la via de reclamació a la GAIP ha de ser en tot cas posterior a la darrera decisió administrativa presa en relació amb la sol·licitud d’informació, sigui expressa o tàcita, de manera que, si es fa ús del recurs potestatiu de reposició, que ofereix a l’Administració l’oportunitat de revisar la seva pròpia decisió prèvia limitativa del dret d’accés, la GAIP no ha d’entrar a revisar la decisió administrativa fins que sigui definitiva, resultant inadmissible a tràmit la reclamació mentre no s’hagi resolt el recurs de reposició prèviament interposat, o s’hagi esgotat el termini per fer-ho. En aquest cas, però, el recurs de reposició s’ha interposat posteriorment a la presentació de la reclamació davant la GAIP --que havia estat admesa a tràmit vist que s’havia interposat vàlidament després d’esgotar-se el termini per resoldre la sol·licitud-- , i aquesta interposició extemporània del recurs de reposició ha generat una duplicitat de vies de revisió d’una mateixa decisió administrativa contràries als principis d’eficiència administrativa i a la naturalesa d’aquest procediment, atès que una mateixa decisió administrativa relativa a la informació pública sol·licitada s’estaria revisant, simultàniament, per la pròpia Administració en el marc del recurs de reposició, i per la GAIP, en el marc de la reclamació. En aquests termes, s’hauria produït la inadmissibilitat sobrevinguda de la reclamació, però en ares del principi Pro Actione, en benefici del dret d’accés a la informació que podria ser ara estimat per l’Administració, i per evitar que, cas contrari, la persona reclamant hagi d’iniciar novament el procediment de reclamació, s’acorda deixar en suspens la tramitació de la reclamació fins que es produeixi la decisió administrativa definitiva, i reprendre-la si resulta desestimatòria de la pretensió d’accés objecte de reclamació. Així es va notificar a les parts. Un cop desestimat el recurs de reposició per silenci administratiu, s’ha reprès la tramitació de la reclamació, oferint a l’Ajuntament de Pallejà un nou termini per posicionar-se en relació amb la discrepància que manté la part reclamant en relació amb la informació lliurada en el marc d’aquest procediment, sense que l’Administració hagi fet cap al·legació al respecte. 3. Objecte de la reclamació i dret a la informació reclamada La sol·licitud de la què deriva aquesta reclamació demanava l’últim inventari de béns i drets municipals de Pallejà actualitzat i el posterior a la data indicada (31- 12-2013). El portal de transparència de l’Ajuntament de Pallejà publica l’inventari de béns i drets sol·licitat tancat el 21 de desembre de 2013, i el certificat de l’acord del Ple municipal que el va aprovar, el 27 de novembre de 2014 (https://palleja.eadministracio.cat/transparency/9303d3df-ddca-4558-9f8b- 7b88dc304b0b/) D’això se’n desprèn que l’Ajuntament no ha aprovat un inventari posterior al publicat, de manera que no existiria, com a tal, un inventari “actualitzat i posterior a la data indicada (31-12- 2013), que és el que sol·licita la persona reclamant. Tenint això en compte, i d’acord amb l‘article 2.b LTAIPBG, el dret d’accés no podria abastar un inventari inexistent en el moment de sol·licitar-lo, ni podria emparar la pretensió que s’elaborés de nou arran de la sol·licitud i per satisfer-la. Tanmateix, segons consta als antecedents, l’Ajuntament ha lliurat en el marc d’aquest procediment el llistat de béns i drets més actualitzat de què disposa, que és el que pot extreure per mitjans automatitzats del mòdul de gestió patrimonial del programa comptable municipal, que tot i no estar aprovat pel Ple com a inventari de béns i drets municipals, constitueix una base de dades que li permet oferir la informació relativa als béns i drets de titularitat municipal que l’Ajuntament té inventariats amb l’actualització màxima que demana la persona reclamant. La persona reclamant no es dóna per satisfeta perquè considera que la informació rebuda és incompleta, vist que en relació amb els béns immobles de les pàgines 23 a 40, al llistat no s’hi fa constar la seva adreça, superfície i destí. Això motiva la presentació de recurs de reposició extemporani sol·licitant aquesta informació, que queda desestimat per silenci administratiu. Formula, igualment, en el recurs de reposició, la petició del plànol actual del parc forestal. L’objecció que planteja la persona reclamant a la informació rebuda, de ser incompleta, i la pretensió d’obtenir un nou inventari que actualitzi el del 2013 i on s’incorpori l’adreça, superfície i destí de béns immobles, no pot ser estimada per aquesta Comissió, per diverses raons: en primer lloc, el principi de congruència entre la sol·licitud i la reclamació porta a acotar l’objecte de la reclamació a allò que es sol·licitava, que era l’inventari de béns i drets actualitzat respecte del de 2013. Deixant de banda que, stricto sensu, no existeix com a tal un inventari aprovat pel Ple municipal posterior al del 2013 --el què podria portar a desestimar directament la sol·licitud, d’acord amb l’article 2,b LTAIPBG--, en tot cas el cert és que en aquell inventari del 2013, publicat al web municipal, no hi constaven els camps que ara demana la persona reclamant incorporar (adreça, superfície i destí), essent el llistat actualitzat dels béns i drets municipals proporcionat per l’Ajuntament congruent i adequat al format i contingut de l’inventari publicat del què se’n demanava l’actualització temporal, però no l’ampliació del contingut; en aquests termes, demanar aquesta ampliació d’informació en el recurs de reposició i en les al·legacions a aquest procediment suposa una ampliació de l’objecte de la sol·licitud que és inadmissible, per incongruent, en via de reclamació. En segon lloc, perquè l’Ajuntament ha lliurat la informació de la què pot disposar amb un esforç proporcionat, extraient la informació del mòdul de gestió patrimonial del programa comptable municipal, mentre que resultaria una tasca complexa i desproporcionada exigir que refés aquesta base de dades incorporant-hi aquesta informació per completar cada registre de bé immoble. Finalment, cal dir que no obsta al que s’ha dit anteriorment el fet que el Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals, prevegi en el seu article 20 que la informació reclamada hauria de constar en l’inventari de béns immobles, perquè el dret d’accés a la informació no pot emparar l’elaboració ex novo d’informació ni tan sols quan està legalment exigida, resultant en tot cas idoni per a que la persona reclamant pugui fer un seguiment i control de l’adequació a dret de l’inventari que elabora l’Ajuntament i formar-se’n una opinió crítica. D’acord amb l’expressat anteriorment, correspon finalitzar la reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte amb el lliurament realitzat per l’Ajuntament de les dades sobre els béns i drets actualitzats de què disposa, i desestimar la pretensió de la persona reclamant de que l’Ajuntament ampliï i completi la informació incorporant-hi el domicili, superfície i destí dels béns immobles de les pàgines 23 a 40 i el plànol actualitzat del parc forestal. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 d’octubre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 556/2021, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, amb la informació aportada per l’Ajuntament de Pallejà en el marc d’aquest procediment, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.