Solicitud de acceso a documentación de procesos selectivos y contratos del personal del Ayuntamiento de Rabós d'Empordà con estimación parcial

Resolució 771/2022, de 15 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 555/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Rabós d’Empordà Informació reclamada: Documentació relativa a la selecció i contractació del personal. Sentit de la Resolució: Estimació parcial Resum: Nombroses reclamacions a la GAIP tenen per objecte informació sobre processos de selecció de personal, i quan es demana informació sobre les proves que han de fer o han fet les persones que concorren a la selecció se sol entendre que es demana merament el seu enunciat, perquè el termes “proves” remet precisament als exercicis que cal fer, l’enunciat del cas pràctic, les preguntes del test, etc. Si les persones reclamants pretenen accedir, a més, a les respostes demanades per les persones aspirants, se sol indicar expressament així en la sol·licitud, que demana l’enunciat (o la prova), més la resposta donada pels aspirants. També es dedueix aquesta interpretació de l’ús que se sol fer en la documentació dels processos selectius del terme “proves” (primera prova, segona prova, etc), que sol ser relatiu a l’exposició o enunciat de la prova en qüestió. A més, al formulari de Reclamació la persona reclamant indica que demana la informació assenyalada per l’antecedent 2 perquè no és divulgada al web municipal, i si bé és del tot versemblant que el web municipal difongui l’enunciat de les proves dels processos de selecció de personal, és pràcticament inimaginable que també divulgui les respostes de les persones aspirants. Paraules clau: Ajuntaments. Personal de l’Administració. Selecció. Proves selectives. Contractes de treball. Reclamació contra silenci. Silenci administratiu. Manca de col·laboració de l’Administració. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 2 de juny de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 555/2022, presentada contra l’Ajuntament de Rabós d’Empordà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 d’abril de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà la còpia de les proves realitzades en els processos selectius de tot el personal municipal que forma part de la plantilla, les bases de cada procés selectiu, les publicacions als diaris oficials i el contracte de cadascú. 3. La Reclamació presentada el 2 de juny de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. I justifica la sol·licitud en el fet que la informació sol·licitada no seria publicada en el web municipal. 4. El 14 de juny de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta a la GAIP la recepció d’aquesta documentació. 5. El 14 de juny de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 3 de juliol de 2022 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa les parts de l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 7. El 8 de setembre de 2022 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “El dret a la protecció de dades no impedeix a la persona reclamant accedir i obtenir còpies, en els termes exposats, de la informació relativa als processos selectius dels empleats de l’Ajuntament de Rabós pel que fa al tipus de proves a realitzar, les bases de cada procés selectiu i les publicacions als corresponents diaris oficials que hagi estat objecte de publicació d’acord amb la normativa vigent, referit a les persones candidates finalment seleccionades. Ara bé, no resulta justificat l’accés al contingut de les proves realitzades per cada un dels candidats en els procediments de selecció de personal, així com els contractes de cadascú”. Aquesta conclusió es fonamenta en les consideracions següents: “Atès l’objecte de la reclamació, i, en concret, el fet que es demani informació sobre els processos selectius, fa preveure que entre la informació sol·licitada pugui haver-hi categories de dades que mereixen una especial protecció, com ara les dades relatives a la salut. En aquest sentit, pel que fa a la petició de les proves realitzades, cal tenir en compte que en els processos de selecció de personal poden haver-hi proves físiques, proves que comportin una avaluació d’aspectes de la personalitat, adaptacions de les proves o certificats mèdics d’aptitud. (...) D’acord amb aquestes previsions, cal preservar la confidencialitat d’aquestes dades i limitar- ne l’accés, llevat que amb la sol·licitud s’aportés el consentiment exprés de les persones afectades. No es desprèn de la informació disponible que la persona reclamant disposi del consentiment de les persones afectades. En relació amb la resta de dades personals que puguin constar en la documentació reclamada que no estigui afectada per les previsions de l’article 23 de l’LTC, l’anàlisi s’ha de dur a terme a partir de les previsions de l’article 24 de l’LTC, segons el qual: (...) En primer lloc, cal assenyalar, que de la sol·licitud d’accés a la informació presentada pel reclamant davant l’ajuntament, no es desprèn que la persona reclamant tingui la condició d’interessada en els processos de selecció de personal dels quals sol·licita informació i que li atorgaria un dret d’accés reforçat o privilegiat respecte d’altres possibles sol·licitants d’informació que no hagin participat en aquell procés selectiu. Dit això, des del punt de vista del dret a la protecció de dades, una de les circumstàncies que pot ser tinguda en compte es la finalitat de l’accés. En aquest sentit, si bé l’article 18.2 de l’LTC disposa que l’exercici del dret d’accés no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, i no resta subjecte a motivació no requereix la invocació de cap norma, conèixer la motivació per la qual la persona reclamant desitjat obtenir la informació por ser un element rellevant a tenir en compte. Segons la informació que consta a l’expedient tramès, no se’n desprenen elements que permetin deduir quin seria la finalitat de sol·licitar l’accés. En tot cas, s’haurà d’estar a la finalitat de la Llei de transparència recollida a l’article 1.2 de LTC que disposa que “la finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública”. És en aquest context que cal valorar si estaria o no justificat l’accés a les proves realitzades pels participants de cadascun dels processos de selecció dels quals es requereix la informació que ara són empleats de la Corporació, les bases de cada procés selectiu, les publicacions als diaris oficials i els contractes de cadascú. En primer lloc, cal tenir en consideració que els procediments de selecció de personal es basen, d’acord amb la seva normativa reguladora en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, transparència i publicitat. (...) Per tant les bases de la convocatòria en principi no contindran dades personals. Però fins i tot en el cas que en continguessin, cal tenir en compte que estan sotmeses a publicació, per la qual cosa, des del punt de vista del dret a la protecció de les dades personals, no sembla que hi hagi d’haver obstacle a que s’hi pugui accedir per la via del dret d’accés. El Decret també preveu, entre d’altres, la necessitat de publicar la llista d’admesos i exclosos (article 78), els nomenaments dels personal funcionari al diari oficial corresponent (articles 82) el nomenament del personal interí i la contractació del personal laboral temporal, en el cas de màxima urgència (article 94). En segon lloc, des del punt de vista de la publicitat activa, l’article 9.1.e) de la LTC estableix que s’han de publicar (al portal de la transparència o seu electrònica corresponent) “Les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal”. Aquest article ha estat desenvolupat per l’article 21 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, que estableix: (...) D’acord amb tot l’exposat, la normativa de règim local com la normativa de transparència, preveuen diferents obligacions de publicitat en relació amb els processos de selecció de les administracions. Per tant, en el cas que ens ocupa, el dret a la protecció de dades no impedeix l’accés a la informació sobre el resultat de les proves realitzades, les bases de cada procés selectiu i les publicacions als diaris oficials. Això en el benentès que la informació s’hauria de limitar als candidats seleccionats. En canvi, i en virtut del principi de minimització no estaria justificat l’accés a aquesta informació respecte dels candidats no seleccionats, atès que en aquest cas els perjudicis per a la seva privacitat poden ser majors i, per altra banda, l’interès públic en la seva transparència és molt menys intens. Ara bé, no sembla que l’accés al contingut concret de les proves realitzades, en el seu moment, pels els candidats finalment seleccionats, així com els contractes de cadascú pugui resultar justificat. D’entrada és clar que l’accés al contingut concret de les proves realitzades pot comportar un perjudici per a les persones afectades i, fins i tot, pot acabar actuant com un element dissuassori a l’hora que la ciutadania decideixi la participació en un procés selectiu. Òbviament si la participació en un procés selectiu pot acabar comportant la difusió general del contingut de les proves realitzades, això pot desincentivar la participació, en haver d’exposar públicament les pròpies capacitats i coneixements. Les persones afectades que haurien participat en un procediment de selecció, amb unes expectatives de privacitat respecte del contingut de les seves proves (delimitades per la normativa reguladora de la convocatòria que en el cas de ser seleccionat podria comportar l’accés al seu contingut per part d’altres participants en el procés, però no per qualsevol ciutadà sense un interès directe en el procediment), constitueix un element desfavorable a la comunicació de la informació. Igualment, l’accés al contingut dels contractes de cadascú comporta una intrusió al dret a la protecció de dades dels treballadors, que pot afectar a la seva esfera personal, social, econòmica o professional. Això sens perjudici que qualsevol ciutadà pugui tenir accés al lloc ocupat per tot el personal, la seva categoria i nivell, el sou i els complements retributius associats al lloc de treball, tal com es deriva de les relacions de llocs de treball i dels acords sobre condicions de treball que han de ser publicats. L’article 70.5 del Decret 8/2021 de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, estableix que els casos en els quals, en aplicació de la ponderació raonada de l'article 24.2 de LTC, es denegui l'accés a la informació pública que conté dades personals, les administracions públiques, en aplicació dels principis de proporcionalitat i d'accés parcial, han de donar accés a la resta d'informació, prèvia anonimització o pseudonimització d'aquestes dades, quan sigui possible. En el cas que ens ocupa l’anonimització o la pseudonimització de la informació sol·licitada no pot constituir un mitjà eficaç per garantir els drets de les persones afectades, atès que no es pot garantir que no es produirà la reidentificació de les persones afectades tenint en consideració, entre d’altres el context en el que es produiria la comunicació (un municipi relativament petit amb 178 habitants l’any 2019) o la informació prèvia que sobre aquestes persones pugui tenir la persona destinatària de la informació que li permeti arribar a identificar als titulars de la informació facilitada, de tal manera que la supressió de les dades identificatives seria una anonimització ineficaç. Per tant, en aquest cas, caldrà limitar l’accés a les proves realitzades i al contingut dels contractes de treball establerts amb cadascun dels treballadors”. 8. El 9 de setembre de 2022 la GAIP comunica a les parts l’informe de l’APDCAT referit per l’antecedent anterior. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada en aquest procediment és una còpia de les proves realitzades en els processos selectius de tot el personal municipal que forma part de la plantilla, les bases de cada procés selectiu, les publicacions als diaris oficials i el contracte de cadascú. És informació relativa a una qüestió eminentment administrativa, com és el cas de la selecció i nomenament o contractació del personal al servei de l’Administració, i que amb tota probabilitat es deu trobar en poder de l’Ajuntament. En conseqüència, s’ha de considerar informació pública, atesa la definició feta per l’article 2.b LTAIPBG i, per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació. L’Ajuntament no ha invocat cap causa legal que justifiqui la denegació de la informació sol·licitada. Tanmateix, la GAIP aprecia d’ofici la concurrència del límit de la protecció de les dades personals i, per aquest motiu, ha sol·licitat l’informe de l’APDCAT que consta als antecedents. Les bases de cada procés selectiu i les publicacions als diaris oficials són dades que no només són públiques, sinó que també han estat objecte de publicitat, ja que així s’estableix legalment. A les bases dels processos selectius, i a diverses publicacions als diaris oficials, a més, no consten dades personals de ningú, ni altres límits al dret d’accés a la informació pública establerts legalment. Nogensmenys, a algunes de les publicacions als diaris oficials (llistes d’admesos i exclosos o el resultat del procés selectiu, per exemple) previsiblement hi constaran dades personals d’aspirants o de la persona seleccionada, però es tracta d’informació que ja ha estat divulgada amb la seva publicació al diari oficial, de manera que l’accés sol·licitat en aquest procediment no causa un perjudici mínimament significatiu a les persones afectades. En aplicació d’aquestes consideracions, cal concloure que és procedent estimar l’accés sol·licitat a les bases de cada procés selectiu i a les publicacions als diaris oficials. L’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment, després de la corresponent ponderació entre els drets i interessos en joc, conclou que no és procedent donar accés a la persona reclamant a una còpia de les proves realitzades en els processos selectius de tot el personal municipal que forma part de la plantilla. L’autoritat de protecció de dades arriba a aquesta conclusió després d’excloure que la persona reclamant tingui la condició d’interessada en aquest procediment o que hi hagi qualsevol altre circumstància que reforci el seu dret genèric d’accés a la informació pública. I d’interpretar que l’expressió “proves realitzades” inclou tant els enunciats, com les respostes dels aspirants o el contingut de les proves realitzades. Nombroses reclamacions a la GAIP tenen per objecte informació sobre processos de selecció de personal, i quan es demana informació sobre les proves que han de fer o han fet les persones que concorren a la selecció se sol entendre que es demana merament el seu enunciat, perquè el terme “proves” remet precisament als exercicis que cal fer, l’enunciat del cas pràctic, les preguntes del test, etc. Si les persones reclamants pretenen accedir, a més, a les respostes demanades per les persones aspirants, se sol indicar expressament així en la sol·licitud, que demana l’enunciat (o la prova), més la resposta donada pels aspirants. També es dedueix aquesta interpretació de l’ús que se sol fer en la documentació dels processos selectius del terme “proves” (primera prova, segona prova, etc.), que sol ser relatiu a l’exposició o enunciat de la prova en qüestió. A més, al formulari de Reclamació la persona reclamant indica que demana la informació assenyalada per l’antecedent 2 perquè no és divulgada al web municipal, i si bé és del tot versemblant que el web municipal pugui difondre l’enunciat de les proves dels processos de selecció de personal, és pràcticament inimaginable que també divulgui les respostes de les persones aspirants. Ateses les anteriors consideracions, és procedent entendre que amb la referència a les proves realitzades la persona reclamant demana còpia de l’explicació i enunciat de cada prova, i en aquest document no és imaginable que hi pugui haver dades personals, motiu pel qual és procedent declarar el dret de la persona reclamant a una còpia de les proves realitzades en els processos selectius de tot el personal municipal que forma part de la plantilla. Finalment, i en relació amb la sol·licitud de còpia del contracte de cadascun dels membres de la plantilla de personal de l’Ajuntament, l’informe de l’APDCAT considera que “l’accés al contingut dels contractes de cadascú comporta una intrusió al dret a la protecció de dades dels treballadors, que pot afectar a la seva esfera personal, social, econòmica o professional”. L’accés als contractes del personal municipal amb l’Ajuntament (en la mesura en què aquests contractes existeixin, ja que la relació funcionarial no està subjecta a contracte, sinó a nomenament, i els contractes de treball a l’Administració estan circumscrits al personal laboral) s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. Hi ha dos tipus de consideracions que porten a què s’hagi de considerar rellevant la divulgació dels contractes de personal: per una banda, perquè comporten despesa pública i, per una altra, perquè poden tenir un contingut relativament discrecional, i ambdues circumstàncies són objectes prioritaris del control social que es pot exercir mitjançant la transparència i el dret d’accés a la informació pública. En quant al perjudici que aquesta difusió pot causar a l’àmbit dels drets i interessos de les persones afectades, aquest perjudici serà poc significatiu si els contractes sol·licitats limiten el seu contingut a allò que els és propi, que són les qüestions professionals i econòmiques, mentre que la seva afectació seria sens dubte excessiva si afectés també l’esfera personal dels empleats afectats. Doncs bé, resulta ponderat entre el dret d’accés a la informació pública i el de protecció de les dades personals atorgar a la persona reclamant accés als contractes sol·licitats, si bé suprimint prèviament d’ells les referències que afectin l’esfera personal de l’empleat o empleada contractant, a excepció del nom i cognoms, que sí que haurien de constar, de manera que la informació contractual divulgada es limiti a aspectes estrictament professionals i econòmics i de condicions de treball del personal afectat amb l’Ajuntament. També caldria suprimir dels contractes les signatures manuscrites que hi hagi, ja que poden revelar dades i indicis sobre el caràcter o la personalitat de les persones signants, manifestament invasives de la seva privacitat. L’anterior és sens perjudici de la facultat que l’article 37 LTAIPBG atribueix a les Administracions públiques de sotmetre a taxa, que l’Ajuntament, si s’escau, podria requerir prèviament a la preparació de la informació, “l’expedició de còpies i la transposició a formats diferents de l’original”. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de setembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 555/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a una còpia de les proves realitzades (enteses com a limitades als enunciats respectius) en els processos selectius de tot el personal municipal que forma part de la plantilla, les bases de cada procés selectiu, les publicacions als diaris oficials i el contracte de cadascú, sens perjudici d’allò previst a l’apartat anterior. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 555/2022, en relació amb l’accés a les dades dels contractes que afectin l’esfera personal dels empleats i empleades contractants i amb les signatures manuscrites que hi constin. 3. Requerir a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 555/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.