Estimada 26/08/2021 · 71 días en resolverse

Reclamación de acceso a información sobre la adjudicación y costes de servicios de asesoría jurídica externa del IMPJB

Dos delegadas de personal solicitaron al Instituto Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona datos sobre la contratación y costes de un despacho de abogados externo. Tras la falta de respuesta efectiva del organismo, la GAIP estima la reclamación al considerar que la contratación pública y el gasto de recursos son materias donde prima la transparencia.

Puntos clave de la argumentación

1 La información solicitada es de naturaleza pública al tratarse de documentación contractual y económica de un organismo público según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
2 La disposición de recursos públicos y la contratación pública son materias donde se proyecta de manera especial el derecho de acceso a la información pública.
3 No concurren límites legales para denegar el acceso, ya que ni la Administración reclamada ni el bufete afectado formularon alegaciones de oposición.
4 La falta de colaboración de la Administración al no remitir el expediente solicitado por la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.

Texto completo

Resolució 789/2021, de 26 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 555/2021 Administració reclamada: Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona Informació reclamada: Diverses dades de contractació dels serveis d’un despatx d’advocacia. Sentit de la resolució: Estimació Resum: No s’han invocat límits legals que concorrin a la informació pública sol·licitada, i no sembla plausible que n’hi hagi, perquè es tracta d’informació pròpia d’un procediment d’adjudicació d’un contracte públic i del cost d’una prestació feta en el marc d’aquest contracte, i tant una matèria com l’altra (disposició dels recursos públics i contractació pública) són matèries en les que es projecta de manera especial la transparència i el dret d’accés a la informació pública; a més, s’ha donat audiència tant a l’Administració reclamada, com al bufet afectat, i no han formulat cap al·legació d’oposició a l’accés sol·licitat. En conseqüència, és procedent declarar el dret de les delegades reclamants a la informació sol·licitada. Paraules clau: Organismes municipals. Delegades del personal. Contractes. Despeses públiques. Serveis d’advocacia. Reclamació contra comunicació. Manca de col·laboració de l’Administració. Trasllat a tercers. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 16 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 555/2021, presentada per dues delegades del personal (d’igualtat i de prevenció) contra l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona (IMPJB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. Les reclamants no sol·liciten el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de maig de 2021 les delegades reclamants exposen que en un litigi determinat l’IMPJB està representat per assistència d’advocacia externa (el Despatx xxxx), argumenten que aquest Institut té serveis jurídics propis i que la contractació externa d’aquesta mena de serveis ha de seguir uns requisits determinats i demanen la informació següent: 1. Còpia de la documentació relacionada amb el procés d’adjudicació dels serveis d’advocacia amb el despatx xxxx, segons la legislació de contractes. 2. Contracte d’adjudicació al despatx indicat. 3. Cost dels honoraris d’aquest bufet per a cada una de les dues instàncies del procediment 587/2020 davant del TSJC. 4. Objectius i criteris de la contractació de l’esmentat bufet (tipus de litigis en els que intervé el bufet i tipus de litigis en els que intervenen els serveis propis, fins a quin punt el personal de l’IMPJB pot accedir als serveis d’aquest bufet, etc.). 3. El 28 de maig de 2021 l’IMPJB remet la resposta a la sol·licitud anterior a la Plataforma de serveis de contractació pública i explica com accedir a la contractació sol·licitada. 4. La Reclamació presentada el 16 de juny de 2021 indica que les explicacions donades per l’IMPJB remeten a una pàgina que no està operativa. 5. El 21 de juny de 2021 la GAIP requereix a les delegades reclamants que acreditin la representació. 6. L’1 de juliol de 2021 queda acreditada la representació de les reclamants. 7. El 2 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’IMPJB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver transcorregut aquest termini, no consta a la GAIP resposta de l’IMPJB a aquest requeriment. 8. El 7 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 9. El 9 d’agost de 2021, a la vista de la manca de resposta de l’IMPJ, la GAIP trasllada la Reclamació al despatx d’advocats afectat per ella i li dóna un termini de 10 dies per formular les al·legacions que estimi pertinents en defensa dels seus drets i interessos. També informa les parts de la suspensió del termini per resoldre causada per aquest fet. Un cop vençut el termini otorgat per formular al·legacions, no consta resposta del despatx afectat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 7 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada en aquest procediment és relativa a la contractació per part de l’IMPJB de serveis d’advocacia al despatx xxxx; concretament, demana còpia de la documentació del procés d’adjudicació, còpia del contracte d’adjudicació, cost dels honoraris relatius al procediment 587/2020 davant del TSJC (cada una de les dues instàncies) i objectius i criteris de la contractació de l’esmentat bufet (tipus de litigis en els que intervé el bufet i tipus de litigis en els que intervenen els serveis propis, fins a quin punt el personal de l’IMPJB pot accedir als serveis d’aquest bufet, etc.). Es tracta de documentació contractual d’un organisme públic i de documentació econòmica del cost de serveis determinats prestats, de manera que ha de ser qualificada d’informació pública, atesa la definició feta d’aquest concepte per l’article 2.b LTAIPBG. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir a la informació sol·licitada, llevat que concorrin límits legals que puguin determinar-ne la denegació. No s’han invocat límits legals que concorrin a la informació pública sol·licitada, i no sembla plausible que n’hi hagi, perquè es tracta d’informació pròpia d’un procediment d’adjudicació d’un contracte públic i del cost d’una prestació feta en el marc d’aquest contracte, i tant una matèria com l’altra (disposició dels recursos públics i contractació pública) són matèries en les que es projecta de manera especial la transparència i el dret d’accés a la informació pública; a més, s’ha donat audiència tant a l’Administració reclamada, com al bufet afectat, i no han formulat cap al·legació d’oposició a l’accés sol·licitat. En conseqüència, és procedent declarar el dret de les delegades reclamants a la informació sol·licitada. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 d’agost de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 555/2021 i declarar el dret de les delegades de personal reclamants a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, és a dir: còpia de la documentació del procés d’adjudicació de serveis d’advocació de l’IMPJB al bufet xxxx, còpia del contracte d’adjudicació, cost dels honoraris relatius al procediment 587/2020 davant del TSJC (cada una de les dues instàncies) i objectius i criteris de la contractació de l’esmentat bufet (tipus de litigis en els que intervé el bufet i tipus de litigis en els que intervenen els serveis propis, fins a quin punt el personal de l’IMPJB pot accedir als serveis d’aquest bufet, etc.). 2. Requerir a l’IMPJB que lliuri a les delegades reclamants la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. En cas que part de la informació demanada no existeixi, cal indicar-ho expressament. 3. Requerir a l’IMPJB a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 555/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.