Una persona electa solicitó al Ayuntamiento del Vendrell un listado mensual de decretos de Alcaldía ordenados por departamentos y con extracto. Alegó que la Carpeta del Regidor dificulta el acceso por falta de filtros y organización. La GAIP desestimó la reclamación al considerar que la información es accesible y que las deficiencias de formato no impiden materialmente el acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no es obstáculo para admitir reclamaciones ante la GAIP, aplicándose supletoriamente la legislación de transparencia según jurisprudencia del Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022).
2
Los miembros de corporaciones locales tienen un derecho reforzado de acceso a antecedentes y datos necesarios para su función, según el artículo 164.1 del TRLMRLC.
3
La Carpeta del Regidor se considera un medio idóneo y tecnológico para el acceso autónomo a la información pública, aliviando la carga técnica de solicitudes concretas.
4
Cuando las deficiencias técnicas de una herramienta digital dificultan el manejo de la información pero no impiden materialmente el acceso al contenido, no cabe la estimación de la reclamación.
5
La solicitud de un listado con clasificación específica y extractos fue valorada por la administración como una tarea de elaboración y reelaboración por volumen y complejidad (art. 29.1.b LTAIPBTG).
Texto completo
Resolució 750/2024, de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 554/2024
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Llistat mensual de tots els decrets d’Alcaldia ordenat per departaments
i amb un extracte des de l’inici d’aquesta legislatura i fins a la finalització de la mateixa.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: El sol·licitat en aquesta reclamació es refereix al format del lliurament de la informació,
ja que es demana un llistat de Decrets d’Alcaldia, el contingut material del qual està disponible
per a l’electe a la carpeta del regidor i no es qüestiona el seu accés contingut de la informació
sol·licitada que efectivament consisteix en informació pública d’acord amb l’article 2.b
LTAIPBG.
Es constata que les mancances denunciades en l’accés a la carpeta del regidor per a obtenir la
informació reclamada, si no impedeixen materialment el seu accés, sinó que dificulten el seu
maneig, no es pot més que recomanar la corresponent petició de millora en l’organització
d’aquesta documentació, i també que es doni el corresponent suport en el sistema de cerca
que pot facilitar aquest recurs tecnològic. Si la deficiència és de tal magnitud que no permet
aquestes millores, el cert é s que depassa de les competències d’aquesta Comissió poder
realitzar un pronunciament sobre aquest recurs.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Decrets alcaldia. Carpeta regidor. Reclamació contra
silenci. Estimació.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 14 d’abril entra a la GAIP la Reclamació 554/2024 presentada per una persona electa
contra l’Ajuntament del Vendrell en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. A la reclamació s’indica que l’Ajuntament no ha respost la sol·licitud d’accés a la
informació, ni ha facilitat la informació reclamada.
El 24 de gener de 2024 la persona electa reclamant sol·licita a l’Ajuntament del Vendrell el llistat mensual de tots els decrets d’Alcaldia ordenat per departaments i amb un extracte
des de l’inici d’aquesta legislatura i fins a la finalització d’aquesta, atesa la impossibilitat d’accedir a la informació de forma correcta, es refereix a uns tres cents decrets d’Alcaldia al
mes, que no estan ordenats i no es coneix el departament, no disposa d’extracte i valora
com a inviable la seva gestió.
El 19 d’abril de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 19 d’abril de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 del Decret
111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del
Dret d'Accés a la Informació Pública ( RGAIP) , li trameti un informe sobre la Reclamació,
així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
En data 13 de maig de 2024 la GAIP rep de l’Ajuntament la informació que en síntesi
manifesta que la reclamant disposa de la Carpeta del Regidor/a, on pot accedir a la totalitat
dels decrets que s’emeten. Reitera el que ja es va traslladar a la reclamant: els decrets
s’enumeren automàticament per ordre de signatura i que el gestor d’expedients els quals
es disposa no permet fer classificacions per Departaments. S’afegeix que l’electa reclamant
pot consultar a la Carpeta del Regidor/a.
Finalment, es conclou que es tracta “d’una sol·licitud d’elaboració i classificació
administrativa, que per abastar, només a data d’avui, a més de 3.400 decrets, es
incardinable dins els supòsits d’inadmissió previstos a l’article 29.1.b LTAIPBTG, per volum
i complexitat d’elaboració o reelaboració”.
El 29 de maig de 2024 la GAIP trasllada la resposta de l’Ajuntament a la reclamant amb l’advertiment de què si en un termini de 5 dies hàbils no ens comuniqueu el contrari,
entendrem que dona resposta a la sol·licitud d’informació pública, i finalitzarà el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.
El 3 de juny la GAIP rep al·legacio ns de l’electa reclamant que insisteix en el nombre de
decrets d’alcaldia que s’elaboren que xifra en 350/400 decrets mensualment, que la
indicació que es dona es la seva ordenació numèrica i per data. Valora que la carpeta de la
regidora no dona la possibilitat de descarregar, un document Excel i poder fer filtres, i el
nombre de 400 decrets, la gran majoria sense cap extracte, i sense referència a
l’assumpte, no facilita l’accés a la informació. S’esmenta jurisprudència sobre el dret
d’informació dels electes municipals, la regulació d’aquest dret i es referma en la petició
inicial sobre el llistat de decrets amb el format demanat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern ( LTAIPBG) estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG,
sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem ( rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que
estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els
òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la
Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la
informació pública.
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Sobre el dret a la informació sol·licitada: condicions del lliurament informació i
desestimació
L’objecte de la reclamació consisteix a disposar d’un llistat mensual de tots els decrets
d’Alcaldia ordenat per departaments i amb un extracte des de l’ inici d’aquesta legislatura i fins a
la finalització d’aquesta.
La informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública,
ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret
d'accés a la informació pública inclou “qualssevol dades o documents que les administracions
públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a
conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de
manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi
concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
En aquest cas escau recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la
corporació. En aquest sentit, s’expressa l’article 164.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril,
pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya ( TRLMRLC),
en disposar que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o
alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que
són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur
funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar
els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC).
D’acord amb aquest caràcter reforçat de llur dret d’accés a la informació pública, els electes
locals poden sol·licitar qualsevol informació de la corporació, i només es podrà desestimar per
resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement
o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o
familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre
secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
El que se suscita en aquesta reclamació, és el format del lliurament de la informació, ja que el
contingut material de la informació sol·licitada, els decrets d’alcaldia, resten fora del debat i no
es qüestiona atès que no s’impedeix l’accés al seu contingut.
Aquesta Comissió ha declarat sobre la carpeta del regidor que “La carpeta del regidor/a és una
eina tecnològica que implica que la informació ja no es troba en format físic i a la seu
consistorial, sinó que es troba emmagatzemada en un espai accessible en format digital i de
manera immediata. La informació, doncs, és continguda tècnicament en funció de la
infraestructura IT emprada per a cada administració (on premise, cloud o cloud hibrid). Aquesta
eina permet l’accés al gestor d’expedients des de qualsevol lloc físic amb els mitjans
tecnològics adequats, prèvia definició i configuració dels rols i permisos específics en funció de
si es tracta de regidors/res amb delegacions de gestió o no i amb l’adequada classificació de la
informació a partir del Quadre de Classificació Documental i la tipificació dels documents amb
l’assignació del codi de tipologia documental, entre altres funcions.
Per tant, és del tot plausible que l’accés i/o lliurament de la informació pública per part dels
càrrecs electes es realitzi a través d’aquest mitjà. I fins i tot, en exercici del dret d’accés a la
informació pública, l’eina es pot convertir, a partir dels rols, permisos, filtres i criteris de gestió
documental en un mitjà perfectament idoni per permetre’ls-hi accedir a la informació pública de
forma autònoma, sense necessitat d’haver de fer sol·licituds concretes alleugerint la tasca
tècnica i administrativa que comporta la resolució d’aquestes peticions, i contribuint, en
definitiva, a la millora qualitativa de la transparència en el marc de l’administració pública”
(Resolució 142/2024, de 8 de febrer).
La reclamant electa denuncia les mancances tècniques que ofereix la carpeta del regidor que
dificulten el seu accés a la informació pretesa, els decrets d’alcaldia. Aquesta Comissió no té
constància fefaent de les característiques tècniques de l’eina utilitzada per l’Ajuntament i el seu
corresponent motor de cerca i com es facilita el treball de l’accés per determinats camps i
cerques, com pretén la reclamant.
En tot cas, es constata que aquestes mancances denunciades, si no impedeixen materialment
l’accés a la informació, sinó que dificulten el seu maneig, no es pot més que recomanar la
corresponent petició de millora en l’organització d’aquesta documentació, i també que es doni
el corresponent suport en el sistema de cerca que pot facilitar aquest recurs tecnològic. Si la
deficiència és de tal magnitud que no permet aquestes millores, el cert és que depassa de les
competències d’aquesta Comissió poder realitzar un pronunciament sobre aquest recurs.
En qualsevol cas, no es pot més que resoldre que la informació ha estat lliurada, malgrat les
dificultats palesades i que en conseqüència escau declarar la desestimació de la reclamació.
3. Publicitat
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la
sessió de 6 de juny de 2024, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 554/2024,
d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2, declarar-ne finalitzat el
procediment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.