Solicitud de organigramas, fichas de puestos y relación de personal al Ayuntamiento de Mataró con resultado de estimación parcial

Resolució 833/2023, de 14 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 552/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Mataró Informació reclamada: Còpia de les fitxes dels llocs de treball, juntament amb manual de Valoració de llocs de treball. Organigrames de la Corporació des de l'any 2010 i relació de llocs de treball amb identificació de les persones que els ocupen, en els termes que s'indiquen. Decret de nomenament o delegació de funcions pel qual se li confereix al Director de Recursos Humans, funcions de fe pública per realitzar Certificats. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació. Resum: Així doncs, l’organigrama actual de la corporació i la relació de llocs de treball és informació pública i a més a més, son objecte de publicitat activa. De fet, l’Ajuntament de Mataró admet en el seu informe de 18 de juliol que la Relació de Llocs de Treball (RLT) és informació pública sotmesa a publicitat activa: “Efectivament la normativa vigent, en concret, el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, obliga en el seu article 20 a la publicació de la RLT amb el contingut que la normativa vigent preveu respecte de les mateixes, en cap cas, es refereix a les fitxes del lloc de treball”. No obstant aquesta apreciació, en cap moment, ni quan la reclamant presenta la SAIP, ni quan aquesta Comissió sol·licita informe de l’Ajuntament de Mataró ha adjuntat la RLT o bé l’enllaç a la pàgina web on poder consultar-la. L’Ajuntament respecte dels organigrames en el seu informe de 18 de juliol indica que: “el mateix passa amb els organigrames que la senyora Xxxx ha sol·licitat de la Corporació des de l’any 2010. L’Administració no disposa d’aquesta informació, sens perjudici dels que disposa i que són els del darrer mandat i que s’acompanyen amb el present informe”. Resulta contradictori que l’Ajuntament de Mataró en un primer estadi indiqui que inadmet la SAIP per tasca complexa, segons Resolució d’1 de juny, i després, quan aquesta Comissió la requereix, aporti un Decret d’Alcaldia de 5 de juliol de 2019 que té per objecte “Aprovar l’adequació de l'organització de l’administració municipal” i que digui que sols té aquest organigrama. Resulta si més no estrany que s’aprovi una “adequació” de l’organització i s’afirmi que no es disposa d’organigrames anteriors. L’adequació necessita un precedent sobre el qual poder adequar. A banda de resultar que l’organigrama vigent al moment de sol·licitar la informació és objecte de publicitat activa, també és una obligació legal recollida a l’article 31 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, a l’expedient administratiu d’aprovació i/o modificació d’una relació de llocs de treball (RLT) s’hi ha d’incloure, entre d’altra informació, “l’estudi justificatiu de l’estructura administrativa o el seu organigrama funcional” (apartat 1.a). Per tant, la manifestació feta per l’Ajuntament d’inexistència d’organigrames anteriors al facilitat aprovat per Decret d’Alcaldia de 5 de juliol, només respon parcialment a la sol·licitud. No sembla versemblant que sigui informació inexistent, màxim si tenim en compte que la informació sobre l’estructura organitzativa interna de les administracions és informació d’obligada publicitat activa respecte de l’organigrama actual i d’informació pública respecte dels anteriors organigrames de 2010 fins a l’actualitat, d’acord amb l’article 9.1.b LTAIPBG, i existeix una obligació legal per la seva existència. Finalment, també cal afegir que és un document imprescindible per conèixer la pròpia organització i d’un ajuntament i pel seu bon funcionament. Sobre tasca complexa, l'article 29 LTAIPBG disposa que siguin inadmeses les sol·licituds d'informació pública: “b) Si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant”. La simple manifestació de tasca complexa com indica l’article que acabem de citar no és suficient, sinó que ha d’existir una motivació per poder acollir aquesta raó d’inadmissió, tal i com preveu l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre Transparència, el Dret d’Accés a la Informació pública en el sentit que: “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. 2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. L’Ajuntament reclamat en cap moment motiva la inadmisió per tasca completa i per aquesta raó no es pot aplicar aquest motiu d’inadmisió al present cas. Sobre l’abús de dret, hem de dir que les nombroses sol·licituds d’accés a la informació pública sobre diverses qüestions presentades per un mateix reclamant, per voluminoses que puguin ser, han de ser resoltes, atès que han estat presentades en dates diferents i no repeteixen les qüestions plantejades. La manca d’identitat d’objecte en les sol·licituds, és requisit necessari per la inadmissió de la sol·licitud d’acord amb la doctrina establerta per la GAIP, requisit que no concorre en aquest cas. No és admissible que l’Ajuntament de Mataró, una població amb més de 100.000 habitants, amb un sistema de gestió informatitzada afirmi que no disposa d’informació sobre la identificació del personal que es troba al seu servei, quin lloc ocupa, el número de plaça associada, quines són les places vacants de la RLT, relació d’interins amb data de nomenament indicant el lloc que ocupa, la data, el número i tipus de procediment. Atès que l’objecte de la sol·licitud són dades tan inqüestionablement públiques com són les relatives al personal al servei de les Administracions públiques, s’ha de considerar que es tracta d’informació pública, que sens dubte deu estar efectivament en poder de l’Administració (article 2.b LTAIPBG), pel que l’Ajuntament no es pot excusar en la inexistència de les dades que es demanen. Paraules clau: Ajuntament. Corporació. Fitxes llocs de treball. Manual. Valoració lloc de treball. Organigrama. Relació de llocs de treball. Places associades. Places vacants. Interins. Plantilla. Director de recursos humans. Funció Pública. Tasca complexa. Abús de dret. Inexistència informació. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 9 de juny de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 552/2023, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Mataró, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El passat 16 d’abril de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Mataró: “‐Còpia del conjunt de fitxes dels llocs de treball de l’Ajuntament de Mataró. Juntament amb manual de Valoració de llocs de treball. ‐ Organigrames de la Corporació des de l’any 2010. ‐ Relació de llocs de treball, amb identificació de les persones que els ocupen, número de plaça associada i places vacants; relació d’interins amb data de nomenament, indicant el lloc que ocupa i la Convocatòria; així com relació de personal treballant fora de plantilla, indicant el lloc que ocupa, la data, el número i tipus de procediment. ‐ Decret de nomenament o delegació de funcions pel qual se li confereix al Director de Recursos Humans, funcions de fe pública per realitzar Certificats.” La Reclamació presentada el 6 de juny de 2023 adjunta resolució de l’Ajuntament de Mataró d’1 de juny on s’indica que el 30 d’abril l’Ajuntament acusa recepció de la sol·licitud d’accés a informació pública, i prorroga el termini de 15 dies addicionals per resoldre la sol·licitud. L’1 de juny l’Ajuntament de Mataró resol “inadmetre la sol·licitud presentada per la senyora Xxxx, en relació a les tres primeres peticions, i s’informa desfavorablement respecte a la quarta petició”. L’Ajuntament argumenta aquesta decisió: “En relació a les tres primeres peticions efectuades per la Sra. Xxxx en data 16 d’abril de 2023, d’accés a la informació pública (E-08121- 2023- 027506). , de conformitat amb l’article 29.1.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en concordança amb l’article 18.1.e) de la Llei estatal 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, cal inadmetre les esmentades sol·licituds, atès que, per una banda, per obtenir la informació que demana la senyora Xxxx cal una tasca molt complexa d’elaboració, i per l’altra, les sol·licituds de la senyora Xxxx tenen un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de transparència de la pròpia llei. En relació a la quarta petició, indicar que no és possible facilitar a la senyora Xxxx la documentació que sol·licita, atès que el director de Recursos Humans i Organització no ostenta facultats de fe pública”. La reclamant argumenta en contra la resolució de la SAIP que: “La informació sol·licitada és informació pública, de conformitat amb l'article 2.b de la Llei 19/2014. No obstant, la Corporació ha postergat la resolució de l'assumpte, per després directament INADMETRE la meva Sol·licitud. Qüestió que s'entén no procedeix perquè és informació pública. En aquest sentit, al contrari, gran part de la informació sol·licitada com és la RLT i les fitxes dels llocs de treball, haurien de ser públics sense necessitat de demanar-ho. Per altra banda, no cal justificar el dret d'accés a la informació i aquesta pot estar justificada únicament en relació a retiment de comptes i transparència. En aquest cas però, a més, hi ha circumstàncies directes amb la informació sol·licitada que m'afecten directament”. El 30 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Mataró, i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 18 de juliol de 2023 l’Ajuntament de Mataró tramet a aquesta Comissió l’informe sol·licitat i l’expedient. L’Ajuntament reclamat després de transcriure el Decret 5744/2023, d’1 de juny (antecedent 3) indica que: “Aquesta Corporació entén que la resposta que es va donar a la senyora Xxxx va ser correctament ponderada, adequada i conforme a dret. (...) Efectivament la normativa vigent, en concret, el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, obliga en el seu article 20 a la publicació de la RLT amb el contingut que la normativa vigent preveu respecte de les mateixes, en cap cas, es refereix a les fitxes del lloc de treball. D’altra banda, l’article 74 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic estableix quin es el contingut mínim de la RLT. Dins d’aquest contingut es fa esment a: la denominació del lloc, el grup o subgrups de classificació professional a que corresponen, els cossos o escales a què estan adscrits, els sistemes de provisió, les retribucions complementàries, així com els requisits exigits pel seu desenvolupament. Aquest contingut mínim pot ser ampliar per lleis de funció pública, si bé el decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, no ho fa respecte de les fitxes dels llocs. Evidentment que aquesta Corporació té publicada la seva RLT, la qual s’aprova pel Ple i es publica cada any, però el que demanava la senyora Xxxx va molt més enllà de les obligacions que aquesta administració ha de complir i que compleix, ja que la mateixa no es limitava a demanar la RLT, sinó que pretenia que s’identifiquessin les persones que ocupen aquests llocs, amb el número de plaça associada i places vacants; relació d’interins amb data de nomenament, indicant el lloc que ocupa, la data, el número i tipus de procediment. Aquesta corporació no disposa d’aquesta informació per poder-la facilitar ni a la senyora Xxxx ni a ningú. I el mateix passa amb els organigrames que la senyora Xxxx ha sol·licitat de la Corporació des de l’any 2010. L’ Administració no disposa d’aquesta informació, sens perjudici dels que disposa i que són els del darrer mandat i que s’acompanyen amb el present informe. No es pot lliurar aquella informació de la qual no es disposa. (...) En base a tot l’anterior doncs, aquesta Corporació no pot facilitar la informació interessada per la senyora Xxxx, sens perjudici dels organigrames que adjuntem al present informe”. L’1 d’agost es dona trasllat de l’informe de l’Ajuntament de Mataró a la reclamant, indicant-li que si en el termini de cinc dies no presenta al·legacions s’entendrà que es dona resposta a la seva sol·licitud i es finalitzarà el procediment per pèrdua sobrevinguda de l’objecte del procediment. La notificació és acceptada per la reclamant el 9 d’agost i el dia 11 remet correu electrònic a aquesta Comissió indicant que: “Envio el present correu per deixar constància que, havent obert la notificació el passat dia 09.08.2023, faig constar que no s’ha produït la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació, qüestió que fàcilment es pot comprovar en veure que no s’ha satisfet la sol·licitud efectuada”. El 16 d’agost de 2023 la reclamant presenta al·legacions en les que reitera que la informació sol·licitada és objecte de publicitat activa. A més a més afegeix les següents argumentacions: “En un primer moment, tal i com reconeix el propi Ajuntament es va atorgar 15 dies addicionals, atès el volum de la informació sol∙licitada. No obstant, posteriorment i havent ampliat el termini per aquest motiu, es va inadmetre la sol·licitud vers a les tres primeres peticions, al·legant que era una tasca molt complexa d’elaboració, sense proporcionar‐la i informant desfavorablement de la quarta petició. Posteriorment i sorpresivament, ara diuen que “aquesta Corporació no disposa d’aquesta informació”. Quelcom que resulta completament inverossímil, tal i com s’exposarà més endavant. Les fitxes dels llocs de treball, es corresponen amb la Relació de llocs de treball. Sent documents complementaris. Per tant, han d’existir. Així mateix, el manual de valoració és un document públic que com a tal, també s’ha de facilitar. Vers la presumpta inexistència de la Relació de llocs de treball en correlació amb les persones que ocupen aquests llocs, relació d’interins i relació de personal treballant fora de plantilla. L’Ajuntament manifesta que no disposa d’aquesta informació. Quelcom que resulta del tot inverossímil i inversemblant. Resultant evident que han de disposar d’aquesta informació, però que no la volen facilitar. Sent evident que l’Administració ha de tenir un registre de personal, així com un seguiment de les places ocupades i les vacants, per posar‐les a l’Oferta pú blica o per amortitzar‐les. Sent a més que en base als processos d’estabilització s’ha d’haver fet una revisió de totes les places. Així com en base a la normativa és necessari saber l’antiguitat dels interins, vinculat a la data de nomenament. Per tot l’expressat, no és plausible que no es disposi de la informació sol·licitada i sembla simplement una fal·làcia per no proporcionar‐la. Vers la presumpta inexistència dels Organigrames. (...) A tal efecte, s’al·lega que l’aportat són únicament modificacions parcials de l’Organigrama, que no s’ajusta al sol·licitat. Per altra banda, d’acord amb l’article 31 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, a l’expedient administratiu d’aprovació i/o modificació d’una relació de llocs de treball (RLT) s’hi ha d’incloure, entre d’altra informació, “l’estudi justificatiu de l’estructura administrativa o el seu organigrama funcional” (apartat 1.a). L’anàlisi, descripció, valoració i classificació dels llocs de treball són els primers passos a seguir per elaborar i/o modificar la RLT. En la descripció d’un lloc de treball, l’organigrama té per objecte facilitar la informació qualitativa sobre l’estructura que configura l’entorn. (...) En segon lloc, l’RLT, en regular el règim de publicitat activa, estableix que l’administració pública, en aplicació del principi de transparència, ha de fer pública la informació relativa a “l’estructura organitzativa interna de l’Administració (...)” (article 9.1.b). Motiu pel qual no sembla plausible tampoc que no es disposi de la informació sol∙licitada, sent que al contrari, un instrument que s’ha de tenir amb caràcter previ a l’aprovació o modificació de la RLT, segons s’ha descrit. Amb el que si cada any es publica una RLT, cada any ha d’haver-hi un estudi justificatiu de l’estructura administrativa o organigrama. (...) I sembla simplement una fal·làcia per no proporcionar‐la. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre publicitat activa i dret d’accés a la informació pública. La sol·licitud d’informació pública que presenta la reclamant a l’Ajuntament de Mataró és la que consta en l’antecedent 2 d’aquesta resolució. Tota la informació / documentació que sol·licita la reclamant es tracta d’informació pública, en la mesura en què ha estat elaborada per l’Administració i que es troba en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o l’exercici de les seves funcions, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG, essent objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG, que només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. Els tres primers ítems de la SAIP versen sobre informació pública relativa a personal de l’Ajuntament de Mataró, i alguns d’aquest ítems són objecte de publicitat activa. L’article 2 LTAIPBG defineix, per una banda, el concepte d’informació pública, i per l’altra, la publicitat activa. La publicitat activa implica la difusió de la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva i que aquesta sigui actualitzada i comprensible, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació. En canvi, el dret d'accés a la informació pública pot tenir per objecte qualsevol informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions. Per tant, la informació pública que pot ser objecte del dret d'accés inclou la que ha de ser objecte de publicitat activa, però té un contingut molt més ampli. Concretament, l’Administració té l’obligació de fer públic el contingut d’informació pública que determina el capítol II del títol II de l’LTAIPBG, tal i com es desprèn de l’article 2.i) LTAIPBG. Com ha senyalat aquesta Comissió de manera reiterada, quan les normes jurídiques determinen amb un grau raonable de certesa jurídica que una informació ha de ser objecte de publicitat activa, cal entendre que la determinació del legislador comporta per si sola la prevalença dels interessos públics favorables a l'accés. Això vol dir que si es tracta d'informació en la qual concorren límits d'accés i en conseqüència, en el marc de l'exercici del dret d'accés, caldria resoldre sobre la sol·licitud prèvia ponderació dels drets i interessos favorables, respectivament, a la difusió o a la protecció de les dades demanades. Nogensmenys, si aquesta mateixa informació clarament ha d'haver estat objecte de publicitat activa la ponderació esdevé innecessària, ja que es pot considerar substituïda per la determinació legal que imposa la seva publicitat. Aleshores, en el cas que una determinada informació sigui objecte de publicitat activa i l’Administració no l’ha publicada a disposició dels ciutadans, de manera que qui la vulgui obtenir ha d’iniciar un procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública, resulta que el subjecte públic incompleix doblement la legislació de transparència. Cal aclarir, però, que en l’àmbit de la publicitat activa, l’LTAIPBG no delega competències a aquesta Comissió perquè n’exerceixi cap control, a qui es reserva la intervenció com a garant del dret d’accés a la informació pública. En el cas que ara ens ocupa, algunes de les qüestions sol·licitades en la Reclamació, són informació que es regeix pel disposat als article 8.1.a) i d) LTAIBG sobre publicitat activa: 1. L’Administració pública, en aplicació del principi de transparència, ha de fer pública la informació relativa a: a) L’organització institucional i l’estructura administrativa. d) La plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu. La sol·licitud d’Organigrames de la Corporació des de l’any 2010 i Relació de llocs de treball es troben dins d’aquest article. Així mateix l’article 9 especifica amb detall què ha de ser objecte transparència en l’organització institucional i l’estructura administrativa: 1. La informació relativa a l’organització institucional i l’estructura administrativa que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure: a) La descripció de l’organització de l’Administració i dels organismes i ens públics vinculats o dependents, i també de les societats, les fundacions públiques i els consorcis dels quals forma part l’Administració, amb la inclusió d’un organigrama actualitzat. b) L’estructura organitzativa interna de l’Administració i dels organismes i entitats a què fa referència la lletra a, amb la identificació dels responsables dels diversos òrgans i llur perfil i trajectòria professionals. c) Les funcions que tenen atribuïdes l’Administració i els organismes i entitats a què fa referència la lletra a, amb indicació de l’ens, l’entitat o l’òrgan que les exerceix en cada cas. d) La relació de llocs de treball del personal funcionari, laboral i eventual, i la plantilla i la relació de contractes temporals i d’interinatges no vinculats a cap lloc de treball de la dita relació de llocs. h) La relació dels llocs ocupats per personal adscrit pels adjudicataris de contractes signats amb l’Administració que, en virtut del contracte, dugui a terme una activitat, un servei o una obra amb caràcter permanent en una dependència o un establiment públic, i també el règim de dedicació i el règim retributiu d’aquest personal i les tasques que duu a terme. Així doncs, l’organigrama actual de la corporació i la relació de llocs de treball és informació pública i a més a més, son objecte de publicitat activa. De fet, l’Ajuntament de Mataró admet en el seu informe de 18 de juliol que la Relació de Llocs de Treball (RLT) és informació pública sotmesa a publicitat activa: “Efectivament la normativa vigent, en concret, el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, obliga en el seu article 20 a la publicació de la RLT amb el contingut que la normativa vigent preveu respecte de les mateixes, en cap cas, es refereix a les fitxes del lloc de treball”. No obstant aquesta apreciació, en cap moment, ni quan la reclamant presenta la SAIP, ni quan aquesta Comissió sol·licita informe de l’Ajuntament de Mataró ha adjuntat la RLT o bé l’enllaç a la pàgina web on poder consultar-la. L’Ajuntament respecte dels organigrames en el seu informe de 18 de juliol indica que: “el mateix passa amb els organigrames que la senyora Xxxx ha sol·licitat de la Corporació des de l’any 2010. L’Administració no disposa d’aquesta informació, sens perjudici dels que disposa i que són els del darrer mandat i que s’acompanyen amb el present informe”. Resulta contradictori que l’Ajuntament de Mataró en un primer estadi indiqui que inadmet la SAIP per tasca complexa, segons Resolució d’1 de juny, i després, quan aquesta Comissió la requereix, aporti un Decret d’Alcaldia de 5 de juliol de 2019 que té per objecte “Aprovar l’adequació de l'organització de l’administració municipal” i que digui que sols té aquest organigrama. Resulta si més no estrany que s’aprovi una “adequació” de l’organització i s’afirmi que no es disposa d’organigrames anteriors. L’adequació necessita un precedent sobre el qual poder adequar. A banda de resultar que l’organigrama vigent al moment de sol·licitar la informació és objecte de publicitat activa, també és una obligació legal recollida a l’article 31 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, a l’expedient administratiu d’aprovació i/o modificació d’una relació de llocs de treball (RLT) s’hi ha d’incloure, entre d’altra informació, “l’estudi justificatiu de l’estructura administrativa o el seu organigrama funcional” (apartat 1.a). Per tant, la manifestació feta per l’Ajuntament d’inexistència d’organigrames anteriors al facilitat aprovat per Decret d’Alcaldia de 5 de juliol, només respon parcialment a la sol·licitud. No sembla versemblant que sigui informació inexistent, màxim si tenim en compte que la informació sobre l’estructura organitzativa interna de les administracions és informació d’obligada publicitat activa respecte de l’organigrama actual i d’informació pública respecte dels anteriors organigrames de 2010 fins a l’actualitat, d’acord amb l’article 9.1.b LTAIPBG, i existeix una obligació legal per la seva existència. Finalment, també cal afegir que és un document imprescindible per conèixer la pròpia organització i d’un ajuntament i pel seu bon funcionament. 3. Inadmissió per tasca complexa i caràcter abusiu de la pròpia llei L’Ajuntament reclamat en un primer moment mitjançant Resolució d’1 de juny inadmet tres de les quatre peticions fetes per la reclamant: “En relació a les tres primeres peticions efectuades per la Sra. Xxxx, en data 16 d’abril de 2023, d’accés a la informació pública (E- 08121- 2023- 027506), de conformitat amb l’article 29.1.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en concordança amb l’article 18.1.e) de la Llei estatal 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, cal inadmetre les esmentades sol·licituds, atès que, per una banda, per obtenir la informació que demana la senyora Xxx cal una tasca molt complexa d’elaboració, i per l’altra, les sol·licituds de la senyora Xxx tenen un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de transparència de la pròpia llei”. En cap moment l’Ajuntament justifica quina és la tasca complexa que ha de dur a terme, i tampoc argumenta el caràcter abusiu de les sol·licituds de la reclamant. Sobre tasca complexa, l'article 29 LTAIPBG disposa que siguin inadmeses les sol·licituds d'informació pública: “b) Si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant”. La simple manifestació de tasca complexa com indica l’article que acabem de citar no és suficient, sinó que ha d’existir una motivació per poder acollir aquesta raó d’inadmissió, tal i com preveu l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre Transparència, el Dret d’Accés a la Informació pública en el sentit que: “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. 2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. L’Ajuntament reclamat en cap moment motiva la inadmisió per tasca completa i per aquesta raó no es pot aplicar aquest motiu d’inadmisió al present cas. Sobre l’abús de dret, hem de dir que les nombroses sol·licituds d’accés a la informació pública sobre diverses qüestions presentades per un mateix reclamant, per voluminoses que puguin ser, han de ser resoltes, atès que han estat presentades en dates diferents i no repeteixen les qüestions plantejades. La manca d’identitat d’objecte en les sol·licituds, és requisit necessari per la inadmissió de la sol·licitud d’acord amb la doctrina establerta per la GAIP, requisit que no concorre en aquest cas. Per últim, i tal i com estableix la Resolució d’aquesta Comissió 356/2017, “aquesta Comissió ja s’ha pronunciat en d’altres ocasions sobre l’aplicació a l’àmbit del dret d’accés del principi general de la bona fe i de prohibició de l’abús de dret recollit a l’article 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi Civil espanyol, que faria inadmissible l’exercici abusiu del dret d’accés, però en el benentès que el caràcter abusiu no pot fer referència al volum d’informació sol·licitada o al fet que una mateixa persona hagi formulat diverses sol·licituds, sinó que s’ha d’aplicar restrictivament als casos en que s’acrediti que la intencionalitat de la persona reclamant no és obtenir informació per fer el control de l’activitat pública, sinó col·lapsar l’Administració o perjudicar-ne intencionadament el seu bon funcionament, instrumentalitzant amb aquesta finalitat l’exercici del dret d’accés a la informació pública, i correspon a l’Administració que l’invoca la càrrega d’acreditar -ho (Resolució de la reclamació 36/2015 i Resolució de la reclamació 7/2016)”. En la resposta a la SAIP, l’Ajuntament menciona que les sol·licituds de la senyora Xxx tenen un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de transparència de la pròpia llei”. Més enllà de la pròpia afirmació ni aporta cap prova o indici que justifiquin l’abús, pel que no ha quedat acreditada la intenció o la voluntat de la persona reclamant més enllà de l’accés a la documentació. D’altra banda, cal recordar a l’Ajuntament que l’article 26.2 de la LAIPTBG estableix que el sol·licitant pot exposar els motius que justifiquen l’exercici del dret d’accés a la informació pública. “L’absència de motivació en cap cas no pot ésser una causa per a dener la sol·licitud”. En el present cas, és públic i notori i l’Ajuntament reclamat no es pot dir que no sap que la reclamant és treballadora de l’Ajuntament, i per tant persona interessada en l’obtenció de la informació que sol·licita, tota ella referida a temes de personal. Per les raons exposades, no és admissible els dos motius al·legats per inadmetre la sol·licitud d’informació de tasca complexa d'elaboració invocada sense justificació objectiva, ometent l'audiència de la interessada i tampoc l’abús de dret per part de la sol·licitant. 4. Inexistència de la informació sol·licitada. Pel que fa a la següent informació sol·licitada: “Còpia del conjunt de fitxes dels llocs de treball de l’Ajuntament de Mataró. Juntament amb manual de Valoració de llocs de treball. Identificació de les persones que ocupen, número de plaça associada i places vacants; relació d’interins amb data de nomenament, indicant el lloc que ocupa i la convocatòria; així com la relació de personal treballant fora de la plantilla, indicant el lloc que ocupa, la data, el número i tipus de procediment”, en relació a la RLT. En un primer moment l’Ajuntament de Mataró al contestar la SAIP, l’1 de juny va inadmetre- la per tasca complexa i abús de dret. En l’informe de l’Ajuntament de 18 de juliol s’obvia el primer ítem sol·licitat: conjunt de fitxes dels llocs de treball, juntament amb els manuals de valoració dels llocs de treball. Segons informació que consta a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya: “Els llocs de treball s'avaluen mitjançant un mètode que assigna valor a cada lloc d'acord amb uns paràmetres de mesura. Per fer -ho correctament, cal tenir en compte el següent: Disposar de la descripció de cada lloc, és a dir, de la fitxa descriptiva de cadascun i del manual de funcions. Ha d'estar degudament actualitzat i vigent, i en tot cas considerar com són o han de ser els llocs en un futur immediat, però mai com van ser o havien de ser abans. Així doncs, l’Ajuntament de Mataró és bastant probable que hagi elaborat les fitxes dels llocs de treball i disposi d’uns manuals de funcions, aquests documents son informació pública d’acord amb l’article 2.b) LTAIPBG, no sotmesa a cap límit i que ha de facilitar a la reclamant d’acord amb la seva sol·licitud. L’Ajuntament al·lega respecte del tercer ítem sol·licitat que: “Evidentment que aquesta Corporació té publicada la seva RLT, la qual s’aprova pel Ple i es publica cada any, però el que demanava la senyora Xxxx va molt més enllà de les obligacions que aquesta administració ha de complir i que compleix, ja que la mateixa no es limitava a demanar la RLT, sinó que pretenia que s’identifiquessin les persones que ocupen aquests llocs, amb el número de plaça associada i places vacants; relació d’interins amb data de nomenament, indicant el lloc que ocupa, la data, el número i tipus de procediment. Aquesta corporació no disposa d’aquesta informació per poder -la facilitar ni a la senyora Xxxx ni a ningú. La Taula d’Accés i Avaluació Documental (TAAD) sobre Registre general de personal (codi 1018; DOGC 8667) estableix que la informació que ha de contenir és la següent: “Cognoms i nom, número de dni, data de naixement, sexe, Estat civil, sistema d'accés a l'Administració, classe de personal, cos, escala o categoria laboral, número de registre personal, data de nomenament o del contracte i si s'escau, data de publicació, titulació aportada en el procés selectiu, grau personal inicial, situació administrativa o laboral, sistema de previsió social, número d'afiliació i dates d'alta i de baixa. En relació amb els llocs de treball i els càrrecs ocupats: nom i codi de lloc o càrrec, nivell de lloc o càrrec, forma d'accés al lloc o al càrrec, centre de treball i localitat, Departament i unitat directiva, data de presa de possessió o d'incorporació, complement específic i destinació i data i motiu de finalització en l'ocupació del lloc o el càrrec”. A més aquesta informació és de conservació permanent. Resulta molt improbable, per no dir impossible que un Ajuntament com el de Mataró no disposi d’aquesta informació. No és admissible que l’Ajuntament de Mataró, una població amb més de 100.000 habitants, amb un sistema de gestió informatitzada afirmi que no disposa d’informació sobre la identificació del personal que es troba al seu servei, quin lloc ocupa, el número de plaça associada, quines son les places vacants de la RLT, relació d’interins amb data de nomenament indicant el lloc que ocupa, la data, el número i tipus de procediment. Atès que l’objecte de la sol·licitud són dades tan inqüestionablement públiques com són les relatives al personal al servei de les Administracions públiques, s’ha de considerar que es tracta d’informació pública, que sens dubte deu estar efectivament en poder de l’Administració (article 2.b LTAIPBG), pel que l’Ajuntament no es pot excusar en la inexistència de les dades que es demanen. Sobre el quart ítem de la sol·licitud d’informació pública que fa la reclamant en referència a: “Decret de nomenament o delegació de funcions pel qual se li confereix al Director de Recursos Humans, funcions de fe pública per realitzar Certificats”. L’Ajuntament en la Resolució d’1 de juny de 2023 ja va indicar que: “En relació a la quarta petició, indicar que no és possible facilitar a la senyora Xxx la documentació que sol·licita, atès que el director de Recursos Humans i Organització no ostenta facultats de fe pública”. En referència a aquesta sol·licitud existeix una pèrdua sobrevinguda de l’objecte, doncs l’Ajuntament reclamat ja va contestar la mateixa, tot i que la resposta fos la inexistència del document que se sol·licitava, donant l’explicació que no existeix perquè el director de Recursos Humans i Organització no ostenta facultats de fe pública. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar -ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Estructura administrativa i organigrama (codi 0025) i Organització dels recursos humans (0057). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de setembre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 552/2023. i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada en els tres primers punts de la reclamació efectuada, d’acord amb les consideracions fetes als fonaments jurídics 2, 3 i 4. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte respecte del quart ítem de la sol·licitud d’informació pública donat que la informació ja ha estat facilitada. 3. Requerir a l’Ajuntament de Mataró que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Mataró a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 552/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.