Solicitud de información sobre gastos mediante tarjetas de crédito y pagos electrónicos al Patronat de Turisme de Tarragona finalizada por pérdida de objeto

Resolució 754/2020, de 10 de desembre Número d’expedient de la reclamació: 551/2020 Administració reclamada: Patronat de Turisme de Tarragona Informació reclamada: Despeses fetes mitjançant instruments de pagament electrònic. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Organismes municipals. Periodistes. Pagaments. Despeses. Targetes de crèdit. Reclamació contra silenci. Mediació no celebrada. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 30 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 551/2020, presentada contra el Patronat de Turisme de Tarragona (PTT), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de febrer de 2020 la persona reclamant indica que vol saber quantes targetes de crèdit hi ha i hi havia a l’Ajuntament de Tarragona i als seus organismes i empreses des de 2015 fins a l’actualitat i la relació de pagaments fets amb elles i demana específicament: (i) Despeses, dates i motiu de cada despesa de cada targeta de l’Ajuntament o dels seus organismes i empreses (cita singularment el PTT), des de l’any 2015 fins a l’actualitat; (ii) titular de cada targeta; (iii) còpia dels extractes de les targetes. El 28 de maig del 2020 la persona reclamant fa referència a la sol·licitud anterior i demana que comprengui tant les targetes de crèdit, com de dèbit, així com també qualsevol altra targeta o sistema de pagament electrònic. El 17 de juny de 2020 la persona reclamant fa referència a les dues sol·licituds anteriors i demana a l’Ajuntament la mateixa informació però des de l’any 2000 fins a l’actualitat. 3. La Reclamació presentada el 30 de setembre de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut cap resposta del PTT, que és l’organisme a qui s’adreça específicament aquesta Reclamació. 4. El 6 d’octubre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al PTT i a l’Ajuntament de Tarragona i els requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti n un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També els demana el nom de la persona que representarà el Patronat i l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 16 d’octubre de 2020 la GAIP rep una comunicació de l’Ajuntament de Tarragona que informa de la derivació de la Reclamació al PTT. 6. El 10 de novembre de 2020 la GAIP trasllada de nou la Reclamació al PTT, tot requerint la informació indicada a l’antecedent 4. 7. El 3 de desembre de 2020 la GAIP informa a la persona reclamant sobre les dificultats per celebrar la mediació sol·licitada, degut a la manca de col·laboració del PTT, que ni tramet a la GAIP l’informe i l’expedient requerits, ni ofereix dates per a la primera sessió de mediació. En aquestes circumstàncies, la GAIP apunta la possibilitat de substituir el procediment de mediació per la resolució de la Reclamació pel Ple de la GAIP, si bé entén que en aquest cas difícilment es podria substituir la manca d’accés als registres antics de targetes per l’accés al Llibre major de comptes, tal com s’ha acordat en la mediació amb el mateix objecte amb altres organismes municipals. 8. El 3 de desembre de 2020 la GAIP rep la resposta de la persona reclamant a l’escrit indicat a l’antecedent anterior, que manifesta la seva renúncia al procediment de mediació i demana que la Reclamació sigui resolta pel Ple de la GAIP. 9. El 10 de desembre de 2020 la GAIP rep l’informe del PTT, segons el qual el Patronat no utilitza cap mena de targeta ni cap altre sistema de pagament en les dates sol·licitades, ja que el seu únic sistema de pagament és el de càrrecs a un compte corrent. 10. L’11 de desembre de 2020 la GAIP comunica l’informe del PTT a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de desembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 551/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.