Una concejal solicitó al Ayuntamiento del Vendrell el expediente de recursos humanos de una trabajadora. Tras la reclamación por silencio administrativo, el Ayuntamiento facilitó la información mediante enlaces, la carpeta del regidor e informes de retribuciones. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto al haberse satisfecho la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no es obstáculo para admitir reclamaciones ante la GAIP, basándose en la jurisprudencia del Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022).
2
Los miembros de corporaciones locales tienen un derecho reforzado a obtener antecedentes y datos necesarios para su función, según el TRLMRLC, sujeto a deberes de confidencialidad.
3
La carpeta del regidor se considera un medio tecnológico idóneo y autónomo para el acceso a la información pública, aliviando la carga administrativa de solicitudes concretas.
4
Las dificultades técnicas o la disconformidad con la gestión de la herramienta digital no suponen un incumplimiento del deber de información si el acceso a los datos no queda restringido.
5
Se produce la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación cuando la Administración satisface extemporáneamente la solicitud de información, extinguiendo la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 748/2024, de 6 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 550/2024
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Expedient de recursos humans.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada relativa a un expedient de recursos humans
ha estat facilitada per l’Ajuntament mitjançant la indicació d’un enllaç, la remissió a la
carpeta del regidor i el lliurament d’informes i d’informació sobre retribucions, sota la
condició de confidencialitat que s’atribueix als electes.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva
la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, ja que s’han esvaït els motius
de discrepància jurídica que la justificaven. Pel que fa a les objeccions que la reclamant
formula sobre la gestió de la carpeta del regidor i les seves dificultats si no restringeixen
l’accés a la informació demanada, s’escau recordar que la Comissió no pot més que
recomanar que es formulin dins l’àmbit de l’organització dels recursos tecnològics de
l’Ajuntament.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Expedient de recursos humans. Carpeta regidor.
Reclamació contra silenci. Pèrdua.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 12 d’abril entra a la GAIP la Reclamació 550/2024 presentada per una persona electa
contra l’Ajuntament del Vendrell en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent.
A la reclamació s’indica que l’Ajuntament no ha respost la sol·licitud d’accés a la
informació, ni ha facilitat la informació reclamada.
El 24 de gener de 2024 la persona electa reclamant sol·licita a l’Ajuntament del Vendrell
un expedient de recursos humans sobre una treballadora que ocupa un lloc de treball al
què havia renunciat una regidora d’aquest Ajuntament. Concretament es demana:
“Abans de demanar excedència per a incompatibilitat de càrrec públic: Lloc físic on
treballava; Descripció del lloc de treball que ocupava(valoració de lloc de treball);
Descripció de la RLT, del lloc que ocupava: decret de nomenament, decrets sobre el
seu lloc de treball, grup, complement de destí, complement específic, triennis per
antiguitat i qualsevol altre complement o dada sobre les seves retribucions. Després de
demanar la incorporació al deixar d’ésser càrrec públic: Lloc físic on treballa o llocs on
ha treballat. Descripció del lloc de treball que ocupa(valoració de lloc de treballi
especificar si des de la seva incorporació fins ara ha ocupat diversos llocs). Descripció
de la RLT, del lloc que ocupa: decret de nomenaments dels diferents moviments des del
2019 (evidentment i per motius obvis no es demana res que no estigui relacionatamb el
lloc de treball),decrets sobre el seu lloc de treball, grup, complement de destí,
complement específic, triennis per antiguitat i qualsevol altre complement o dada sobre
les seves retribucions durant aquests anys especificant els diferents canvis (si hi ha
hagut processos de baixes per incapacitat no s’han d’especificar). Una còpia: dels
diferents decrets d’Alcaldia nomenant a la Sra. XXX en diferents càrrecs i/o
responsabilitats des del 2019 fins a l’actualitat així com, el decret on s’amplia l’edat de
jubilació de la funcionària.
Al tenir constància de que va ser anomenada com a treballadora dels serveis jurídics,
posteriorment cap de RRHH i, posteriorment, també de Secretària Municipal: l’informe
pertinent per aquests canvis i del perquè no va ocupar la plaça de cap de Secretaria o
Contractació, lloc que ocupava abans de la seva incorporació a la política municipal.
També, els informes de l’Interventor municipal sobre la dotació econòmica dels diferents
llocs de treball. I qualsev ol documentació relativa amb la informació requerida”.
El 19 d’abril de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El mateix dia la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació
de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre
la Reclamació.
En data 23 de maig de 2024 la GAIP rep una comunicació de l’Ajuntament que informa de la regulació de la informació requerida que d’acord amb l’article 14.1 del Reial Decret
2568/1986 de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització,
Funcionament i Regim Jurídic de les Entitats Locals, tots els membres de les
corporacions locals tenen dret a obtenir de l’alcalde o president o de les Comissions de
Govern tots els antecedents que estan en poder dels serveis de la corporació i siguin
necessaris per al desenvolupament de la seva funció. I informa que la documentació
demanada està disponible al portal de la transparència de la corporació a través de
l’enllaç que a l’escrit es refereix. Se li recorda que disposa de l'eina de la carpeta de
regidor on consten els decrets de nomenament, se li traslladen els informes de
l’interventor i les retribucions. També se li recorda el règim de confidencialitat respecte a
la informació lliurada atès allò que disposa l’article 16.2 del Reial Decret 2568/1986, de
28 de novembre, pel qual s'aprova el reglament d'organització, funcionament i règim
jurídic de les entitats locals (ROFEL) en relació amb l’article 79 del Reglament Orgànic
Municipal.
El 29 de maig de 2024 la GAIP trasllada la resposta de l’Ajuntament a la reclamant amb l’advertiment de què si en un termini de 5 dies hàbils no ens comuniqueu el contrari,
entendrem que dona resposta a la sol·licitud d’informació pública, i finalitzarà el
procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.
El 3 de juny la GAIP rep al·legacions de l’electa reclamant que considera que la
resposta que se li ha donat “a l'expedient amb codi 277G3L683 no s'ajusta a dret, ja que
hi ha una claríssima intenció d'obstruir la nostra acció política. En aquest escrit no ens
adjunten els decrets d'alcaldia del nomenament de l'exregidora i actual treballadora
demanats a l'escrit al·legant que soc regidora i tinc accés a la carpeta de regidora”.
S’afirma, en el mateix sentit que a la reclamació 554/24 que l'alcalde de l'Ajuntament del Vendrell dicta entre 350/400 decrets mensualment, que insisteix en el nombre de
decrets d’alcaldia que s’elaboren que xifra en 350/ 400 decrets mensualment, que la
indicació que es dona és la seva ordenació numèrica i per data. Valora que la carpeta
de la regidora no dona la possibilitat de descarregar, un document Excel i poder fer
filtres, i el nombre de 400 decrets, la gran majoria sense cap extracte, i sense referència
a l’assumpte, no facilita l’accés a la informació. S’esmenta jurisprudència sobre el dret
d’informació dels electes municipals i la regulació d’aquest dret i es referma en la petició
inicial sobre el llistat de decrets amb el format demanat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en
matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició
poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del
Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties
del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la
primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria
del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per
atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals
poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a
l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem (rec. 3382/2020) i
plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de
2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals
davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de
l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials
d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de
transparència i accés a la informació pública.
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació
d’aquests límits els principis i criteris e stablerts als apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG: “2.
Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord
amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han
d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per
analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En
la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no
són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que
siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de
protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 del
Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia
del Dret d'Accés a la Informació Pública i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Sobre el dret a la informació sol·licitada: informació lliurada
L’objecte de la reclamació consisteix a disposar d’un seguit d’informacions que es
corresponen amb l’expedient de recursos humans d’una treballadora de l’Ajuntament i
aquesta informació efectivament és d’acord amb l’article 2.b LTAIPB G informació pública, ja
que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal
tenir en compte que l’article 53.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i
el dret d'accés a la informació pública inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que
concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han
d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i
privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
En aquest cas escau recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre
de la corporació. En aquest sentit, s’expressa l’article 164.1 del Decret legislatiu 2/2003, de
28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya
(TRLMRLC), en disposar que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o
les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al
desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet
de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6
TRLMRLC).
D’acord amb aquest caràcter reforçat de llur dret d’accés a la informació pública, els electes
locals poden sol·licitar qualsevol informació de la corporació, i només es podrà desestimar
per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el
coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la
intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la
legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
Aquesta Comissió tal com es desprèn dels antecedents, constata que l’Ajuntament ha posat
a disposició de la regidora reclamant la informació demanada. D’una banda, s’ha fet
remissió al portal de la transparència de la corporació a través de la indicació d’un enllaç,
pel que respecta a la descripció del lloc de treball i Relació de Llocs de Treball (RLT), atès
que es tracta d’informació que forma part de la publicitat activa i sobre la qual la corporació
està obligada a facilitar-ne la seva publicació. Se li indica que disposa de l’eina de la carpeta
de regidor per obtenir la informació sobre els nomenaments i se li traslladen els informes de
l’interventor i les retribucions.
Si la regidora reclamant està disconforme i troba dificultats amb la forma de gestionar
l’accés a la informació mitjançant l’eina de la carpeta del regidor, tal com manifesta, en tot
cas caldrà considerar si l’eina és adequada per a comunicar aquestes dades entre els
membres de la corporació de forma àgil i manejable, però serà desproporcionat considerar-
ho com un incompliment del deure d’informació ara examinat.
Pel que fa a les objeccions que la reclamant formula sobre la gestió de la carpeta del regidor
i les seves dificultats, si no restringeixen l’accés a la informació demanada, s’escau recordar
que la Comissió no pot més que recomanar que es formulin aquestes peticions de millora
dins l’àmbit de l’organització dels recursos tecnològics de l’Ajuntament.
Es recorda que aquesta Comissió ha declarat sobre la carpeta del regidor que “La carpeta
del regidor/a és una eina tecnològica que implica que la informació ja no es troba en format
físic i a la seu consistorial, sinó que es troba emmagatzemada en un espai accessible en
format digital i de manera immediata. L’accés i/o lliurament de la informació pública per part
dels càrrecs electes mitjançant aquest mitjà es considera un mitjà perfectament idoni per
permetre’ls-hi accedir a la informació pública de forma autònoma, sense necessitat d’haver
de fer sol·licituds concretes alleugerint la tasca tècnica i administrativa que comporta la
resolució d’aquestes peticions, i contribuint, en definitiva, a la millora qualitativa de la
transparència en el marc de l’administració pública.” (Resolució 142/2024, de 8 de febrer).
D’altra banda, es constata que la resta d’informació ha estat lliurada i la reclamant electa no
ha manifestat el contrari, llevat de la crítica a l’instrument de la carpeta del regidor.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer
cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la
sessió de 6 de juny de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 550/2024 per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de
la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la
notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa.