Inadmitida 02/05/2024 · 20 días en resolverse

Inadmisión de reclamación por solicitud de respuesta a pregunta de Pleno y actuaciones administrativas al Ayuntamiento del Vendrell

Un concejal solicitó al Ayuntamiento del Vendrell respuesta a una pregunta formulada en el Pleno y la realización de actuaciones sobre espacios en cementerios. Ante la falta de respuesta, recurrió a la GAIP. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública inadmitió la reclamación por no tratarse de una solicitud de información pública, sino de un precepto y pregunta municipal.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP distingue entre las solicitudes de acceso a la información pública y los precs i preguntes, siendo estos últimos iniciativas de naturaleza distinta.
2 El procedimiento de reclamación ante la GAIP se limita a la obtención de información pública previamente existente y en poder de la administración.
3 La solicitud del recurrente pretendía obtener respuesta a una pregunta de Pleno y la ejecución de actuaciones administrativas, lo cual excede el ámbito del derecho de acceso a la información.
4 Se aplica el artículo 33.2 del RGAIP, que establece la inadmisibilidad de las reclamaciones que no tengan por objeto el derecho de acceso a la información pública.

Texto completo

Resolució 577/2024, de 2 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 549/2024 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Resposta a un prec (no és informació pública). Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Aquesta Comissió, des de la Resolució 66/2017, e s distingint reiteradament entre sol·licituds d’informació pública, per una banda, i precs i preguntes, per l’altra, i considera que la via de reclamació davant la GAIP, instituïda per la LTAIPBG en relació amb les sol·licituds d’informació pública, i aplicable també a les sol·licituds d’informació pública presentades per electes locals, no és procedent per donar empara a precs i preguntes, que són iniciatives de naturalesa diferent, malgrat que a vegades també demanen informació. Dit això i quant a la petició objecte de la reclamació que es presenta per part de la persona reclamant, resulta inqüestionable que no constitueixen un exercici del dret d’accés a la informació pública, perquè es pretén de l’administració resposta a una pregunta formulada en el Ple i unes determinades actuacions que queden completament fora de l’àmbit d’aquest procediment de Reclamació, limitat a l’obtenció per part de la persona que la sol·licita d’informació pública prèviament existent i en poder de l’administració. Paraules clau: Ajuntament. Electes. Precs i preguntes. No és informació pública. Inadmissió. Reclamació contra silenci. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 12 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 549/2024, presentada per una persona electa del grup municipal Fem Vendrell contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta per part de l’Administració. El 16 de gener de 2024 la persona reclamant electa va presentar a l’Ajuntament del Vendrell un escrit en el qual demanava: “Primer. Em donin resposta a la petició exposada al Ple Ordinari del passat dia 18 de desembre de 2023 referent a l’habilitació d’ un espai temporal al Cementiri de Vendrell o al de Sant Vicenç de Calders. Segon. Que es confirmi aquesta cessió temporal. Tercer. Que es comuniqui públicament a tota la població vendrellenca que té les cendres d’ un familiar difunt a casa seva a l’espera d’un columbari que pot accedir a aquesta cessió temporal d’espai fins que l’Ajuntament del Vendrell faci les obres pertinents (manquen columbaris des del 2019) per a complir la normativa vigent”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació En primer lloc, cal aclarir que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública vetlla pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública i exerceix les funcions d’acord amb l’article 7 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol . Entre aquestes hi ha la de resoldre les reclamacions contra les resolucions expresses o presumptes i les comunicacions que substitueixin les resolucions en matèria d'accés a la informació pública (article 7.2 b del RGAIP). En segon lloc, l’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Com ja és sabut, aquesta Comissió entén que els càrrecs electes gaudeixen d’un dret reforçat emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució i, en aplicació de la legislació sectorial que determina la Disposició Addicional 2a de la LITAIPBG, atén les sol·licituds d’informació pública en caràcter supletori al règim jurídic que els hi és aplicable de l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Així mateix, ho ha reconegut el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la sentència 1074/2019. Nogensmenys, la iniciativa de la qual deriva aquesta Reclamació no és una sol·licitud d’informació pública, sinó que es demana respostes a una pregunta formulada en el Ple a l’empara de l’article 18 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament, aprovat pel ple ordinari de 8 de setembre de 2012 i es realitzi una actuació per part del Consistori en relació amb el tema plantejat en la pregunta. Aquesta Comissió, des de la Resolució 66/2017, e s distingint reiteradament entre sol·licituds d’informació pública, per una banda, i precs i preguntes, per l’altra, i considera que la via de reclamació davant la GAIP, instituïda per la LTAIPBG en relació amb les sol·licituds d’informació pública, i aplicable també a les sol·licituds d’informació pública presentades per electes locals, no és procedent per donar empara a precs i preguntes, que són iniciatives de naturalesa diferent, malgrat que a vegades també demanen informació. Dit això i quant a la petició objecte de la reclamació que es presenta per part de la persona reclamant, resulta inqüestionable que no constitueixen un exercici del dret d’accés a la informació pública, perquè es pretén de l’administració resposta a una pregunta formulada en el Ple i unes determinades actuacions que queden completament fora de l’àmbit d’aquest procediment de Reclamació, limitat a l’obtenció per part de la persona que la sol·licita d’informació pública prèviament existent i en poder de l’administració, d’acord amb els preceptes citats anteriorment. Així doncs, és procedent inadmetre- la, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de maig de 2024, resol per unanimitat: 1. Inadmetre a tràmit la reclamació 549/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1. 2. Declarar la finalització de la Reclamació 549/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.