Inadmisión de reclamación por considerar que las preguntas formuladas al Ayuntamiento de Badalona son ejercicios de control político y no solicitudes de acceso a la información pública

Resolució 642/2021, d’1 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 547/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Badalona Informació reclamada: Preguntes sobre diversos assumptes. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Cal tenir en compte, però, que aquesta Reclamació no deriva de sol·licituds d’informació pública, sinó de preguntes formulades al govern o l’alcaldia, el què no constitueix un exercici del dret d’accés a la informació pública, sinó del dret a la representació política manifestat en l’exercici de les funcions de control i d’impuls de l’acció del govern municipal per part dels grups i persones a l’oposició. Efectivament, tot i que els escrits que s’aporten com a objecte de la reclamació invoquen genèricament la llei de transparència i el dret d’accés a la informació, hi ha elements que permeten afirmar que són realment preguntes al govern: d’entrada, la pròpia qualificació de preguntes que li dóna la persona reclamant en els seus escrits, tant davant de l’Ajuntament com d’aquesta Comissió; igualment, el termini de “resposta obligada” al què fan referència els escrits de presentació de les preguntes i de la reclamació (“abans de la celebració del proper Ple o dins dels trenta dies següent”), que no s’addiu amb el termini de resolució i lliurament de la informació del procediment d’accés a la informació pública previst a l’article 164.3 TRLMRLC. Aquesta regulació del procediment de sol·licitud d’informació del ROM de Badalona presenta algunes deficiències, com ho és no fer esment en el seu article 19.5 a la via de reclamació davant la GAIP de manera específica en cas de denegació, i alguna previsió que no s’ajusta a la legalitat o al criteri jurisprudencial consolidat, com la facultat discrecional que l’article 17.2. atribueix a l’Alcaldia per autoritzar l’accés a informació que impliqui l'elaboració d'un nou document, que no troba empara ni en l’article 164.3 TRLMRLC ni en la pròpia LTAIPBG, d’aplicació supletòria al règim jurídic especial dels electes, i l’exigència de motivació de la sol·licitud d’informació en l’exercici de les funcions de la persona electa sol·licitant que expressa l’article 19.1, que contravé la reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem desestimant que pugui ser exigida aquesta motivació (i emparant fins i tot que pugui convenir als interessos polítics de l’electe no desvetllar-la, STS de 26 de juny de 1998) i afirmant que qualsevol informació sol·licitada per un electe s’ha d’entendre relacionada, sense necessitat d’una justificació específica, amb l’exercici del seu càrrec i de les funcions que en són inherents (per totes, STS de 5 de novembre de 2000). Però, en tot cas, queda clar que l’article 17 ROM fa una regulació pròpia i diferenciada de les sol·licituds d’informació sotmeses a autorització de l’alcaldia previstes a l’article 164.3 TRLMRLC, la resolució o desatenció de les quals pot ser revisada per aquesta Comissió, d’acord amb la disposició addicional primera LTAIPBG i la interpretació que n’ha fet aquesta Comissió, plenament validada i confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la sentència transcrita al principi d’aquest fonament. Per tant, tot i que a les preguntes al govern s’hi continguin formulacions de peticions d’informació, el cert és que tant la legislació de règim local com els reglaments orgànics municipals configuren preguntes i sol·licituds d’informació com a institucions diferents al servei dels electes locals, que s’ajusten als seus respectius procediments i responen a dinàmiques i finalitats diferenciades, i la via de reclamació davant la GAIP només és admissible en relació amb les sol·licituds d’informació, sense que pugui servir per revisar l’atenció donada a les preguntes al govern. Així es desprèn de l’article 39.1 LTAIPBG, que estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. En el mateix sentit, l’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió inadmetrà les reclamacions que no tinguin per objecte el dret d'accés a la informació pública. D’acord amb l’exposat, és procedent inadmetre la reclamació, perquè no té per objecte la revisió d’una decisió administrativa limitativa del dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Preguntes. Reclamació Dret d’accés a la informació pública. Esmena. Còpia sol·licitud d’accés a la informació registrada. Reclamació sense acte previ. Inadmissió. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 15 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 547/2021, presentada per electes municipals contra l’Ajuntament de Badalona, en relació amb diverses instàncies indicades a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 de juny de 2021 la persona reclamant adreça una instància a l’Ajuntament de Badalona mitjançant la qual sol·licita que es doni resposta a les preguntes que prèviament s’haurien adreçat a l’alcalde i al govern de la ciutat per part del Grup, des del dia 10 de febrer de 2021. 3. La Reclamació presentada el 15 de juny de 2021, assenyala com a objecte de la reclamació la desatenció d’algunes preguntes “formals” que el grup municipal Guanyem Badalona en Comú haurien adreçat al govern i al mateix Alcalde atenent al reglament d’organització municipal de l’Ajuntament algunes de les quals fins al moment no hem obtingut resposta, i es fonamenta en la llei de transparència i en el “reglament d’organització municipal de l’ajuntament de Badalona que concreta l’ús del dret d'informació mitjançant preguntes dels Grups Municipals adreçades al govern municipal, i sotmeses a obligada resposta abans de la celebració del proper Ple o en un termini màxim de 30 dies”. A la reclamació s’adjunten tres escrits que consten signats però no registrats, un datat el 10 de febrer de 2021 i altres dos del 23 de març de 2021, que invoquen la llei de transparència i el reglament orgànic municipal per demanar resposta a les preguntes que s’hi contenen abans de la celebració del proper Ple o en un termini màxim de 30 dies. 4. El 21 de juny de 2021 la GAIP requereix la persona reclamant que esmeni la reclamació, als efectes d’aportar una còpia registrada de la sol·licitud d’accés a la informació pública, i l’adverteix que si no satisfà l’esmena en el termini de deu dies es considerarà que desisteix del procediment, de conformitat amb el que estableix l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. 5. En la mateixa data, la persona reclamant adreça un correu electrònic a la GAIP adjuntant un comprovant de registre d’entrada datat el 3 de juny de 2021, d’un escrit adreçat a l’Alcaldia i definit com a “comunicació preguntes formals no respostes grup GBeC”. L’escrit presentat al registre que s’aporta com a esmena de la reclamació s’adreça a l’Alcaldia i s’expressa dient que “el grup municipal Guanyem Badalona en Comú atenent al reglament d’organització municipal de l’Ajuntament de Badalona que concreta l’ús del dret d'informació mitjançant preguntes dels Grups Municipals, hem adreçat als membres del govern i al mateix alcalde diverses preguntes formals algunes de les quals fins al moment no hem obtingut resposta. Adjuntem la informació al respecte de les preguntes formals no respostes fins al moment. Tipus de Tràmit Contingut No de Registre Data pregunta formal Criteris tolerància estacionament voreres costat Montgat de Rambla Sant Joan entre avinguda Puigfred i carrer Liszt. 10/02/2021 pregunta formal Nau industrial del C/ Progrés núm. 166 s’han deixat instal·lats davant l’accés a la nau unes barreres “New jersey” que impedeixen l'entrada i sortida de vehicles a la nau. 12/03/2021 Unitat Omega Detall dels procés de formació de la unitat i de les actuacions que porten a terme 30/03/2021 pregunta formal Repregunta Unitat Omega 021028761 14/05/2021 FCC_Sol·licitud escrits presentats com a ajuntament al contenciós 23/04/2021 Al respecte de la Modificació puntual de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolit.En concret els canvis fan referència a la transformació de l’ús comercial o 13/05/2021 terciari a habitatge a les zones de volumetria específica (clau 18) i es proposa modificar els articles 226 i 334 de les NNUU del PGM. PREGUNTA AL PLE MARÇ no hi ha temps de formular les preguntes al Ple i es presenten com a preguntes formals Guàrdia Urbana - falta de material pel cos 2021018833 29/03/2021 Repregunta Nau industrial del C/ Progrés núm. 166 Situació de la cessió, gestió i governança de l'equipament municipal antiga Fàbrica Muebles Rojas el regidor es compromet a contestar per escrit PREGUNTA PLE D'ABRIL Situació dels 22 apartaments de l’avinguda M de Montroig, que van anunciar el 8 de març i que havien de servir per rebaixar la llista d’espera de les emergències. Quin és l’estat habitacional de les famílies afectades del Passatge de la Torre. el regidor es compromet a contestar per escrit I sol·licita que “En virtut de la Llei 19/2014, del 29 de desembre de 2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i atenent al reglament d’organització municipal de l’Ajuntament de Badalona que concreta l’ús del dret d'informació mitjançant preguntes dels Grups Municipals adreçades al govern municipal, i sotmeses a obligada resposta abans de la celebració del proper Ple o en un termini màxim de 30 dies”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per una persona electa local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Es pot concloure, per tant, que les sol·licituds d’informació pública formulades pels i per les electes locals, d’acord amb allò previst per l’article 164 TRLMRLC, poden obtenir l’empara de la via de reclamació davant la GAIP. Cal tenir en compte, però, que aquesta Reclamació no deriva de sol·licituds d’informació pública, sinó de preguntes formulades al govern o l’alcaldia, el què no constitueix un exercici del dret d’accés a la informació pública, sinó una manifestació del dret a la representació política manifestat amb l’exercici de les funcions de control i d’impuls de l’acció del govern municipal per part dels grups i persones electes a l’oposició. Efectivament, tot i que els escrits que s’aporten com a objecte de la reclamació invoquen genèricament la llei de transparència i el dret d’accés a la informació, hi ha elements que permeten afirmar que són realment preguntes al govern: d’entrada, la pròpia qualificació de preguntes que li dóna la persona reclamant en els seus escrits, tant davant de l’Ajuntament com d’aquesta Comissió; igualment, el termini de “resposta obligada” al què fan referència els escrits de presentació de les preguntes i de la reclamació (“abans de la celebració del proper Ple o dins dels trenta dies següent”), que no s’addiu amb el termini de resolució i lliurament de la informació del procediment d’accés a la informació pública previst a l’article 164.3 TRLMRLC. Tot això porta a concloure que l’objecte de la reclamació no son sol·licituds d’informació pública que puguin ser objecte de revisió per part d’aquesta Comissió per la via del procediment de garantia del dret d’accés a la informació previst a l’LTAIPBG, sinó preguntes a l’equip de govern que resulten alienes a aquest procediment de reclamació i a les competències revisores d’aquesta Comissió. Efectivament, la regulació i el procediment establerts per a les peticions d’informació i les preguntes a l’equip de govern són diferents, i això ho reflecteix el Reglament Orgànic Municipal (ROM) de Badalona, invocat genèricament a les preguntes i a la reclamació. El ROM de Badalona regula el dret d’accés a la informació dels membres de la corporació local establert a l’article 164.3 TRLMRLC (és a dir, el dret a la informació sotmesa a autorització de l’alcalde, diferent dl dret d’accés directe a la informació prevista en el supòsits de l’article 164.2 TRLMRLC, que es regula a l’article 18 del ROM de Badalona) al seus articles 17 i 19, en aquests termes: “Article 17. Dret a la informació: 17.1.Tots els membres de la Corporació tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, de la Junta de Govern Local, dels presidents o presidentes delegats/des de les Comissions informatives, dels regidors o regidores delegats o dels presidents o presidentes dels ens municipals de gestió directe, els antecedents, dades o informacions que es trobin en poder dels serveis de la Corporació i resultin necessaris per a l'exercici de les seves funcions, així com d'accedir als expedients administratius, antecedents i qualsevol altre tipus de documentació que consti en els arxius i dependències municipals, l'alcalde o alcaldessa haurà de vetllar per facilitar l'exercici d'aquest dret a tots el regidors i regidores. 17.2. Allò previst en el paràgraf anterior, es refereix únicament i exclusivament als documents existents en els arxius municipals. Quan la sol·licitud impliqui l'elaboració d'un nou document, tals com informes, relacions, llistes o qualsevol altre de naturalesa anàloga, la seva autorització tindrà caràcter discrecional, i el seu termini de contestació es decidirà per l'Alcaldia en funció de les característiques del document a elaborar. (...) Article 19. Accés a la informació sotmesa a autorització. 19.1. En els altres supòsits, els membres de la Corporació que desitgin accedir a la informació, hauran de presentar en el Registre General la sol·licitud en la qual s'haurà de fer constar la informació que es demana i motivar expressament la necessitat per a l'exercici de les seves funcions. La sol·licitud es podrà adreçar a l'alcalde o l'alcaldessa, als presidents o presidentes de les diferents Comissions informatives, o al regidor o regidora delegats. 19.2. Quan es tracti de documentació dels organismes autònoms municipals, la sol·licitud haurà d'adreçar-se als seus presidents o presidentes, i quan es tracti de les empreses municipals, a l'Alcaldia. 19.3. La sol·licitud haurà de ser resolta en el termini màxim dels 5 dies naturals següents a aquell en que s'hagués presentat, o de 4 dies hàbils si aquest últim termini resulta més beneficiós, entenent-se acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució expressa dins de l'esmentat termini i es notifica en els 10 dies hàbils següents. Un cop es produeix l'acceptació per silenci administratiu positiu, el funcionari o funcionària responsable de la unitat on es trobi la documentació serà l'encarregat de facilitar-la, prèvia comunicació a la Secretaria General. 19.4. La denegació de la informació únicament es pot fonamentar en les causes següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar els drets a l'honor, la intimitat personal o familiar, o la pròpia imatge o altres drets protegits constitucionalment. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials, estadístics o informàtics. c) Quan es tracti de matèries afectades per secret sumarial. 19.5.Contra les resolucions denegatòries que s'adoptin, els sol·licitants podran interposar els recursos procedents.” Aquesta regulació del procediment de sol·licitud d’informació del ROM de Badalona presenta algunes deficiències, com ho és no fer esment en el seu article 19.5 a la via de reclamació davant la GAIP de manera específica en cas de denegació, i alguna previsió que no s’ajusta a la legalitat o al criteri jurisprudencial consolidat, com la facultat discrecional que l’article 17.2. atribueix a l’Alcaldia per autoritzar l’accés a informació que impliqui l'elaboració d'un nou document, que no troba empara ni en l’article 164.3 TRLMRLC ni en la pròpia LTAIPBG, d’aplicació supletòria al règim jurídic especial dels electes, i l’exigència de motivació de la sol·licitud d’informació en l’exercici de les funcions de la persona electa sol·licitant que expressa l’article 19.1, que contravé la reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem desestimant que pugui ser exigida aquesta motivació (i emparant fins i tot que pugui convenir als interessos polítics de l’electe no desvetllar-la, STS de 26 de juny de 1998) i afirmant que qualsevol informació sol·licitada per un electe s’ha d’entendre relacionada, sense necessitat d’una justificació específica, amb l’exercici del seu càrrec i de les funcions que en són inherents (per totes, STS de 5 de novembre de 2000). Però, en tot cas, queda clar que l’article 17 ROM fa una regulació pròpia i diferenciada de les sol·licituds d’informació sotmeses a autorització de l’alcaldia previstes a l’article 164.3 TRLMRLC, la resolució o desatenció de les quals pot ser revisada per aquesta Comissió, d’acord amb la Disposició addicional primera.2 LTAIPBG i la interpretació que n’ha fet aquesta Comissió, plenament validada i confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la sentència transcrita al principi d’aquest fonament. De la seva banda, les preguntes al govern municipal es regulen al ROM de Badalona en el capítol I Secció I, dedicat als “Drets derivats de l’exercici del càrrec”, en aquests termes: “Article 10. Drets derivats de l'exercici del càrrec. (...) 10.4.Tots els membres de la Corporació, per la seva condició de regidors i regidores tindran dret a la participació política, desdoblant-se aquest dret en els següents (drets), que s'exerciran de conformitat amb allò que s'estableix per a cada cas en aquest Reglament: (...) b) Dret a ser convocat i assistir a les sessions dels òrgans municipals dels quals en formin part, prenent-t'hi part activa, mitjançant l'exercici del dret de vot i de la seva participació en les deliberacions. Aquest dret inclourà, a la vegada, el dret a sol·licitar la celebració de les sessions ordinàries del Ple, d'acord amb el règim de sessions establert i el de sol·licitar la celebració de sessions extraordinàries, junt amb d'altres membres de la Corporació, així com el dret a plantejar precs i preguntes, el de presentar mocions al Ple o a proposar la inclusió d'assumptes en el seu ordre del dia.” I l’article 36.1 del ROM defineix i regula els terminis per respondre les preguntes d’aquesta forma: “f) Pregunta és qualsevol qüestió plantejada als òrgans de govern. f.1) Les preguntes plantejades oralment en el transcurs d'una sessió seran generalment contestades pel seu destinatari en la sessió següent, sens perjudici que s'hi pugui donar resposta immediata. Les preguntes formulades per escrit, amb vint-i-quatre hores d'antelació, seran contestades ordinàriament en la sessió o, per causes motivades, en la següent. f.2) Les preguntes realitzades per escrit al marge de les sessions plenàries seran contestades amb la màxima celeritat possible i en tot cas, el dia anterior a celebració del Ple del mes següent en què la pregunta va entrar per registre. Quan el volum de preguntes puguin arribar a distorsionar el funcionament dels serveis, aquest termini es podrà demorar de forma motivada.” D’aquesta regulació i de la pròpia formulació de la persona reclamant es desprèn, malgrat la invocació confusa del dret d’accés a la informació pública, que el que reclama són preguntes realitzades per escrit que s’han de respondre abans del proper Ple o dels trenta dies, d’acord amb el què preveu l’article 36.1.f2 ROM, i no pas sol·licituds d’informació fetes a l’empara de l’article 17 i 19 del ROM de Badalona. Descartat, doncs, que el què es reclama sigui l’accés a la informació pública, sinó l’atenció adequada de preguntes al govern o l’alcaldia, cal inadmetre la reclamació, ja que tot i que aquesta Comissió té competències per atendre i resoldre les reclamacions contra decisions administratives prèvies en matèria del dret d’accés a la informació dels electes locals, no ostenta funcions d’òrgan de garantia i revisió de l’atenció deguda a d’altres procediments de control del govern municipal inherents a l’exercici de les funcions d’electe local diferents de les sol·licituds d’informació emparades en l’article 164.3 TRLMRLC i, en el cas de Badalona, a l’article 17 del seu ROM. Aquesta ha estat la posició mantinguda per aquesta Comissió des de la Resolució de la GAIP 66/2017 que va inadmetre a tràmit reclamacions contra la manca de resposta a preguntes, argumentant que: “Certament és molt qüestionable que es puguin servir d’un procediment de garantia instituït per l’LTAIPBG amb la finalitat de fer efectiu el dret d’accés a la informació pública, com és la Reclamació davant la GAIP, iniciatives que s’anomenen a si mateixes com a precs o preguntes (defugint voluntàriament la de sol·licituds d’informació), que s’emparen explícitament en preceptes diferents dels que regulen l’accés a la informació per part dels mateixos electes locals i que, a sobre, en molts casos materialment no demanen informació pública. La GAIP ha resolt reiteradament la inadmissió de reclamacions plantejades en relació amb sol·licituds que, amb independència de la seva denominació i de les normes invocades per emparar-les, no demanaven materialment informació pública, en el sentit que dóna a aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG (“la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions”). El dret d’accés a la informació pública, inclosa la garantia que li proporciona la reclamació davant de la GAIP, empara l’obtenció d’informació que sigui a mans de l’Administració, en cap cas altres pretensions, com ara conèixer el capteniment, la intenció o quines poden ser o deixar de ser actuacions futures d’una determinada Administració pública. (...)” Aquest criteri d’inadmissibilitat de les reclamacions en garantia de precs o preguntes al govern s’ha mantingut, des de la Resolució citada del 2017, fins a l’actualitat, i n’és mostra la Resolució 396/2021, de 29 d'abril, que assenyala la diferència entre les sol·licituds d’informació, que són manifestació del dret a la informació objecte d’una regulació precisa per la legislació de règim local (fins al punt de garantir que han de ser objecte de resolució administrativa, que es presumeix estimatòria en cas de silenci administratiu), i les preguntes, que són iniciatives de naturalesa molt més política que estrictament jurídica (que no està clar que s’hagin de resoldre per acte administratiu i menys encara que la manca de resolució expressa en termini tingui efectes estimatoris, com és el cas de les sol·licituds d’informació), sovint vinculades al desenvolupament de les sessions dels òrgans col·legiats, fins al punt que poden formar part del seu ordre del dia, amb continguts usualment més relacionats amb el capteniment, que amb la sol·licitud d’informació en sentit estricte, i si el seu objecte és aquest darrer, poden abastar el requeriment d’elaborar informació sobre un assumpte determinat i no limitar-se, com passa amb les sol·licituds d’informació en sentit estricte, a accedir a la informació existent. Per tant, tot i que a les preguntes escrites al govern s’hi continguin formulacions de peticions d’informació, el cert és que tant la legislació de règim local com els reglaments orgànics municipals configuren preguntes i sol·licituds d’informació com a institucions diferents al servei dels electes locals, que s’ajusten als seus respectius procediments i responen a dinàmiques i finalitats diferenciades, i la via de reclamació davant la GAIP només és admissible en relació amb les sol·licituds d’informació, sense que pugui servir per revisar l’atenció donada a les preguntes al govern. Així es desprèn de l’article 39.1 LTAIPBG, que estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. En el mateix sentit, l’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió inadmetrà les reclamacions que no tinguin per objecte el dret d'accés a la informació pública. D’acord amb l’exposat, és procedent inadmetre la reclamació, perquè no té per objecte la revisió d’una decisió administrativa limitativa del dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de juliol de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 547/2021 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.