Acceso a información sobre inspecciones sanitarias en bares y restaurantes de la zona del mercado de Bonavista en Tarragona

Resolució 588/2020, de 22 d’octubre Número d’expedient de les Reclamacions: 547/2020 i 568/2020, acumulades Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Inspeccions a bars i restaurants. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de les Reclamacions acumulades Resum: L’Administració reclamada ha estimat les sol·licituds d’informació pública de les quals deriven les dues reclamacions acumulades i ha enunciat el lliurament de la informació sol·licitada a la persona reclamant, en el termini de 30 dies, tal com preveu l’article 36.1 LTAIPBG, tot en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntaments. Inspeccions sanitàries d’establiments. Mercat ambulant. Reclamació contra silenci. Acumulació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 5 d’octubre de 2020 entren a la GAIP les Reclamacions 547/2020 i 568/2020, presentades contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb les sol·licituds indicades a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de setembre de 2020 la persona reclamant presenta la sol·licitud d’accés a la informació pública a l’Ajuntament de Tarragona, de la qual deriva la Reclamació 547/2020, amb la que demana, en relació amb una llista de 13 bars i altres establiments de restauració de la zona del mercat ambulant de Bonavista, les inspeccions fetes a l’activitat dels establiments relacionats, amb indicació de l’any d’obertura del local, de l’existència de projecte i visat de l’activitat, els resultats de la inspecció (favorable o no), la gravetat de les incidències detectades i les actuacions fetes i la data de la inspecció. També demana els canvis de titularitat de les llicències d’activitat i la seva data, així com també canvis d’ús i la seva data, entre l’1 de gener de 2000 i el 31 d’agost de 2020. Motiva la sol·licitud en l’objectiu de garantir que els usuaris del mercat ambulant de Bonavista tindran a la seva disposició serveis sanitaris adequats, atès que en una resposta anterior ESPIMSA hauria indicat a la persona reclamant que el mercat no en disposa perquè els seus usuaris poden accedir als dels establiments de la zona. 3. El 2 de setembre de 2020 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Tarragona la següent sol·licitud d’accés a la informació pública, de la qual deriva la Reclamació 568/2020: 1. Còpia dels informes detallats de totes les inspeccions higiènic sanitàries fetes als bars de la zona d’influència del Marcat ambulant de Bonavista (relacionats en la llista de 13 establiments adjunta a la sol·licitud), des de l’any 2000 fins a l’agost de 2020. 2. Còpia dels informes detallats de totes les inspeccions higiènic sanitàries fetes al Mercat ambulant de Bonavista, des de l’any 2000 fins a agost de 2020. Motiva la sol·licitud en una resposta anterior d’ESPIMSA que indica que el servei de lavabo, especialment important durant la infecció de la Covid19, que hauria de prestar ESPIMSA, el prestarien els serveis dels establiments de l’entorn. 4. El 4 de setembre de 2020 l’Ajuntament de Tarragona comunica a la persona reclamant la recepció de les sol·licituds i la informa dels aspectes bàsics de la seva tramitació. 5. Les Reclamacions acumulades presentades el 5 d’octubre de 2020 indiquen que les sol·licituds anteriors no han set contestades per l’Ajuntament. 6. El 8 d’octubre de 2020 la GAIP admet provisionalment ambdues Reclamacions, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre durin les Reclamacions. 7. El 8 d’octubre de 2020 la GAIP comunica les Reclamacions a l’Ajuntament de Tarragona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre elles, així com també còpia dels expedients de les sol·licituds d’informació de les que deriven i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre les Reclamacions. 8. El 16 d’octubre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Tarragona, que adjunta còpia de la resolució municipal que estima ambdues sol·licituds d’informació pública que són objecte d’aquestes reclamacions acumulades i anuncia el lliurament de la informació sol·licitada per ambdues en el termini de 30 dies. 9. El 19 d’octubre de 2020 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Acumulació de les Reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Està clara la identitat entre les Reclamacions 547/2020 i 568/2020: les parts són les mateixes (la persona reclamant i l’Ajuntament de Tarragona) i també ho són el motiu de les Reclamacions (el fet que, a judici de la persona reclamant, no s’hauria proporcionat la informació demanada), la seva fonamentació i, en general, les aportacions de les parts a aquest procediment i, en conseqüència, les qüestions sobre les que s’ha de pronunciar la GAIP. Si al que s’acaba de dir hom hi afegeix els principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, així com el fet que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les parts, ni per a l’interès general, procedeix concloure que la mesura d’acumular les Reclamacions citades als antecedents en aquesta Resolució única és adequada a l’ordenament jurídic i oportuna i convenient per als interessos generals. 3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat les sol·licituds d’informació pública de les quals deriven les dues reclamacions acumulades i ha enunciat el lliurament de la informació sol·licitada a la persona reclamant, en el termini de 30 dies, tal com preveu l’article 36.1 LTAIPBG, tot en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, que ha quedat remès per a dins dels trenta dies següents a la resolució municipal, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada. Cal tenir en compte que aquestes Reclamacions finalitzen sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de les Resolucions, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 d’octubre de 2020, resol per unanimitat: 1. Finalitzar les Reclamacions 547/2020 i 568/2020, acumulades, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Requerir a l’Ajuntament de Tarragona a informar la GAIP, dins del termini d’un mes, de l’òrgan o la persona responsable del lliurament de la informació sol·licitada per la persona reclamant i de les actuacions fetes per l’Ajuntament per facilitar-li-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Disposar la publicació d’aquesta resolució sobre les Reclamacions 547/2020 i 568/2020, acumulades, al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr ibunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.