Inadmisión de reclamación por falta de congruencia y objeto ajeno al derecho de acceso a la información pública

Resolució 554/2023, de 22 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 546/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Bescanó Informació reclamada: Cita prèvia. Funcionament d’un aplicatiu informàtic. Resolució motivada. Certificat de silenci. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Bescanó una cita prèvia per poder verificar una determinada informació, cita que l’Ajuntament ja es va oferir a facilitar-li en el seu moment. Aquesta Comissió no pot admetre la Reclamació formulada, atès que no està entre les nostres competències instar les administracions públiques a complir amb la normativa que regula l’atenció a la ciutadania. La GAIP tampoc no és competent per instar l’Ajuntament de Bescanó a emetre resolucions motivades. Finalment, el dret d’accés no empara el dret a obtenir certificats si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte. Paraules clau: Ajuntaments. Requisits de la reclamació. Sol·licitud prèvia d’informació. Cita prèvia. Objecte del procediment de reclamació. Informació pública. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 12 de juny de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 554/2022, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Bescanó en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En aquest cas la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Bescanó el següent mitjançant una instància genèrica registrada el dia 1 de març: “La Sra. XXXX molt atentament en la conversa telefònica que hem mantingut, m'ha ofert venir personalment a l'Ajuntament per poder veure, amb tota la transparència, la gestió de les comunicacions que mitjançant la plataforma AOC ha mantingut amb mi en relació a les sol·licituds de posar quatre suports, del 23 de novembre, i de fer una instal·lació fotovoltaica del 9 de gener. Havent jo acreditat que la manca de comunicació vàlida per tots els canals pactats ha sigut única i exclusivament deguda a l'irregular funcionament de l'administració, encara és el moment que vostè o el seu ajuntament hagin presentat cap disculpa o explicació per l'endarreriment que això ha provocat. Per això accepto l'oferiment, per el qual m'ha demanat que sol·licités una cita prèvia. Per això DEMANO Una cita prèvia per aquesta setmana, degut a que l'expedient ja porta molt endarreriment i degut a que aquest endarreriment m'està causant perjudicis”. Posteriorment, la persona reclamant registra davant l’Ajuntament de Bescanó en data 11 de març una “Sol·licitud resolució motivada sobre dues qüestions i certificació silenci positiu accés informació registres comunicacions AOC”. La Reclamació presentada el 12 de juny de 2023 indica que l’Administració no ha respost les seves la sol·licituds. En la seva Reclamació la persona reclamant expressa el següent: “Vaig demanar informació sobre la gestió dels avisos de la plataforma AOC, per esbrinar qui va ser el responsable de que un requeriment de l'Ajuntament de Bescanó del 20 de gener, no se'm notifiqués fins un mes després”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació Abans d’entrar a examinar les causes que motiven la inadmissibilitat de la Reclamació cal posar de manifest que hi ha una certa incongruència entre allò que es va sol·licitar davant l’administració i el que ara es reclama davant la GAIP. La persona reclamant va sol·licitar inicialment a l’Ajuntament de Bescanó el següent: “(...) Una cita prèvia per aquesta setmana, degut a que l'expedient ja porta molt endarreriment i degut a que aquest endarreriment m'està causant perjudicis” i posteriorment “Que resolgui d’una vegada sobre la necessitat o no de soterrar les línies i de fer que les construccions auxiliars s’integrin en el conjunt, incloent les casetes de jardí de menys de 4m2. Cas que segueixi imposant aquestes esmenes li demano que ho faci de forma motivada. És a dir, fent una referència als fonaments de dret que s’estan aplicant. En altres paraules: quines disposicions legals permeten exigir que soterri les línies i que tingui que fer construccions auxiliars «que s’integrin en el conjunt» i quina disposició legal indica com cal fer una construcció auxiliar per tal que s’integri en el conjunt. 2. Certificació del silenci administratiu positiu aconseguit amb data 1 d’abril de 2023, per accedir presencialment a tota la informació dels registres informàtics (...)”. Si bé el que acabem de transcriure és el que va sol·licitar inicialment a l’Ajuntament, i que hauríem d’entendre que és el contingut d’una sol·licitud d’accés a la informació pública, en la seva reclamació davant la GAIP la persona reclamant expressa el següent: “Vaig demanar informació sobre la gestió dels avisos de la plataforma AOC, per esbrinar qui va ser el responsable que un requeriment de l'Ajuntament de Bescanó del 20 de gener, no se’m notifiqués fins un mes després”. Vista aquesta manca de congruència entre allò que demana davant de l’Ajuntament i el que ara reclama davant la GAIP, cal tenir en compte, que l’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, la Reclamació ha de ser inadmesa en tots els seus extrems, tant pel que fa als ítems identificats en les sol·licituds registrades davant l’Ajuntament de Bescanó, com per connexió, pel que fa al petitum literal de la Reclamació davant la GAIP. I això perquè, d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG i d’acord amb l’article 33.2 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (RGAIP) aprovat pel Decret 111/2017, la reclamació no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Certament, en primer terme, la persona reclamant sol·licita inicialment a l’Ajuntament de Bescanó una cita prèvia per poder verificar una determinada informació (concretament aquesta: “la gestió dels avisos de la plataforma AOC, per esbrinar qui va ser el responsable que un requeriment de l'Ajuntament de Bescanó del 20 de gener, no se'm notifiqués fins un mes després”), cita que l’Ajuntament ja es va oferir a facilitar-li en el seu moment, com la persona reclamant posa de manifest en la documentació que acompanya la seva reclamació. Així doncs, aquesta Comissió no pot admetre aquest extrem de la Reclamació formulada, atès que no està entre les seves competències instar les administracions públiques a complir amb la normativa que regula l’atenció a la ciutadania. Com diem, en el cas que ens ocupa, i com admet expressament la persona reclamant, l’Ajuntament de Bescanó ja s’ha mostrat favorable a donar-li una cita prèvia per mostrar-li el funcionament d’un determinat aplicatiu informàtic. En el decurs d’aquesta cita és previsible que l’Ajuntament atengui les necessitats d’orientació que posa de manifest el reclamant, quan demana “poder veure, amb tota la transparència, la gestió de les comunicacions que mitjançant la plataforma AOC ha mantingut amb mi en relació a les sol·licituds de posar quatre suports, del 23 de novembre, i de fer una instal·lació fotovoltaica del 9 de gener”. Si s’escau, aquesta pretensió s’hauria de tramitar conforme a les exigències de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques que preveu el dret a obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, actuacions o sol·licituds que es proposin realitzar al seu article 53.1.f). En aquest punt és precís emfasitzar que l’abast del dret d’accés a la informació pública és diferent de l’abast del dret reconegut a l’article 53.1 f). En el primer cas, el reconeixement del dret d’accés a la informació pública per part de la LTAIPBG té entre les seves finalitats “(...) establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública” (art. 1.2 LTAIPBG). En el segon cas, la legislació de procediment està reconeixent el dret de les persones interessades a demanar la informació i a resoldre els dubtes que puguin sorgir de cara a la presentació i a la tramitació d'una sol·licitud o la preparació d'un procediment futur. El perfeccionament d’aquest dret recollit a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, exigeix una diligència per part de l’administració i un tracte personalitzat a la persona sol·licitant, atenent a les circumstàncies jurídiques i fàctiques que emmarquen la seva sol·licitud. Això implica que, per atendre la sol·licitud de l’interessat, l’òrgan competent hagi de formular unes valoracions fàctiques i jurídiques que no encaixen, en cap cas, amb la finalitat per a la qual el nostre ordenament jurídic ha reconegut el dret d’accés a la informació pública. En segon terme, aquesta Comissió tampoc és competent per instar l’Ajuntament de Bescanó a emetre resolucions motivades (art. 33 RGAIP), com sembla pretendre el reclamant en adjuntar tota la documentació relativa a la seva sol·licitud -en relació a una instal·lació fotovoltaica del seu interès- al formulari de la seva reclamació davant la GAIP. Finalment, cal tenir en compte que, d’acord amb l’article 72.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, el dret d’accés a la informació pública “no empara el dret a obtenir certificats, (...) si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte”. Aquest és el cas del tercer ítem que pretendria obtenir el reclamant, en atenció a la documentació adjuntada al formulari de la seva reclamació davant la GAIP, on demana, concretament, l’expedició del següent “Certificació del silenci administratiu positiu aconseguit amb data 1 d’abril de 2023”. En tots tres casos, l'objecte de la reclamació excedeix del concepte d'informació pública i, per tant, procedeix resoldre i notificar la inadmissió de la reclamació. Els tres ítems sol·licitants són qüestions ben diferents d’emparar el dret dels interessats en el procediment administratiu a accedir a la informació que obri en l’expedient, dret que no és l’objecte de la reclamació formulada a tenor de la seva literalitat. Finalment aquesta Comissió vol palesar, a la llum dels paràgrafs anteriors, que una reclamació relativa a l’exercici del dret d’accés a la informació pública -únic àmbit material en què és competent la GAIP- no és pas la via adequada per defensar o impulsar les pretensions de la persona reclamant en aquest supòsit. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de juny de 2023, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 546/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 546/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Clara I. Velasco Rico Vicepresidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.