Se solicitó al Institut La Riera el proyecto lingüístico del centro. Tras la reclamación, el centro informó que, al ser de creación reciente, el documento estaba aún en fase de elaboración. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que se ha proporcionado la respuesta pertinente a la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación ya que deriva de una solicitud de acceso a información pública.
2
La satisfacción extemporánea de la solicitud de información conlleva la pérdida de objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica.
3
El hecho de que el proyecto esté en fase de elaboración constituye la respuesta pertinente a la solicitud de acceso en este caso concreto.
Texto completo
Resolució 637/2019, de 16 d’octubre
Número d’expedient de la reclamació: 546/2019
Administració reclamada: Institut La Riera (Ca l’Arnús, segons la Reclamació) (Badalona)
Informació reclamada: Projecte lingüístic del Centre.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de garantia a la persona
reclamant la informació sol·licitada (concretament, que el projecte sol·licitat encara és en fase d’elaboració,
dada que constitueix la resposta pertinent a la sol·licitud), en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa
la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Centres públics d’educació. Departament d’Educació. Administració de la Generalitat.
Llengua. Educació. Projectes lingüístics. Reclamació contra silenci. Derivació. Publicitat activa. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 8 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 490/2019, presentada contra el Departament
d’Educació, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’1 d’agost de 2018 la persona reclamant demana la informació següent al Departament d’Educació de
la Generalitat: còpia de tots els projectes lingüístics dels centres educatius d’infantil, primària i secundària
públics de Catalunya. El procediment de reclamació posa de manifest que aquesta informació no estaria
en poder del Departament d’Educació, sinó de cada Centre públic afectat, perquè serien aquests els
responsables d’elaborar-los i difondre’ls i el Departament no en tindria còpia. En conseqüència, i atès el
previst per l’article 30 LTAIPBG, la Resolució de la GAIP 351/2018, de 21 de novembre, ordena
retrotreure el procediment de sol·licitud d’informació iniciat l’1 d’agost de 2018 i practicar la derivació
regulada per l’article 30 LTAIPBG a tots i cada un dels centres públics concernits, per tal que sigui cada
centre qui doni resposta directa, en allò que l’afecta, a la sol·licitud formulada per la persona reclamant.
3. La Reclamació presentada el 8 de setembre de 2019 indica que tot i que la Resolució de la GAIP
351/2018, de 21 de novembre, va ser notificada a tots els centres públics d’educació de Catalunya
afectats, conjuntament amb la derivació de la seva sol·licitud d’informació, i malgrat el temps
transcorregut des d’aleshores, hi hauria un total de 96 centres (dels que n’adjunta la relació) que encara
no li haurien proporcionat el projecte lingüístic respectiu.
4. El 12 de setembre de 2019 la GAIP notifica l’escrit següent a la persona reclamant: “En relació amb la
vostra reclamació, presentada el 8 de setembre de 2019, amb el número de registre 9015-745998/2019,
en la que es desprèn què reclameu l’accés als projectes lingüístics dels 96 centres escolars que no us
haurien lliurat de la informació que va ser objecte de la Resolució 351/2018, de 21 de novembre de 2019,
per la qual s’estimava el dret a accedir als projectes lingüístics dels centres educatius públics, mitjançant
la derivació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya als 2.325 centres educatius,
caldria que preciséssiu alguns aspectes. Atès que es tracta d’informació relativa a 96 centres educatius
públics diferenciats, s’hauria d’iniciar un expedient per a cadascun dels centres. Per tant, us demanem
que ens confirmeu la vostra voluntat de reclamar i continuar amb el procediment amb l’inici dels 96 nous
procediments de reclamació. Si així ho manifesteu expressament, us informem, que la GAIP durà a terme
una escissió d’ofici de la Reclamació presentada en data 8 de setembre, que comportarà la demora d’uns
dies, donat l’elevat volum de feina que implica l’obertura de 96 nous expedients”.
5. El 16 de setembre de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP la seva voluntat de continuar amb
la reclamació dels 96 projectes lingüístics pendents, si bé també expressa la seva estranyesa pel fet que
calgui donar lloc a 96 reclamacions diferents.
6. Entre el 17 i el 18 de setembre de 2019 la GAIP escindeix la Reclamació presentada contra el
Departament d’Ensenyament en 96 reclamacions, una per a cada un dels centres educatius que no
haurien facilitat el projecte lingüístic respectiu a la persona reclamant. Un cop feta aquesta escissió, la
Reclamació 546/2019 correspon a l’Institut La Riera (denominat Ca l’Arnús, segons la Reclamació), de
Badalona.
7. El 19 de setembre de 2019 la GAIP notifica a la persona reclamant el nom del centre destinatari d’aquesta
Reclamació, el de la persona responsable de la seva tramitació, les dades per contactar-hi i les
actuacions i previsions principals sobre la seva tramitació.
8. El 19 de setembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Institut La Riera i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti “- Un informe on exposeu els
antecedents de fet i fonamenteu en dret el vostre posicionament en relació amb aquesta Reclamació i
respecte la sol·licitud d’accés a la informació de la qual deriva, que assenyali expressament: - si heu
facilitat el projecte lingüístic del centre a la part reclamant o bé, li podeu fer arribar properament
directament o a través de la Comissió; - si ja consta publicat, amb la indicació de l’enllaç web
corresponent; - si no disposeu de projecte lingüístic del centre. Si és aquest el cas, haureu de deixar
constància escrita de la inexistència d’aquesta documentació. - L’expedient complet relatiu a la sol·licitud
d’accés a la informació pública, tramitada per la vostra administració”.
9. El 15 d’octubre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Institut. Indica que es tracta d’un centre de creació
recent i que per aquest motiu encara no ha aprovat el projecte lingüístic de centre, cosa que espera poder
fer properament, moment en el qual en donarà difusió.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de
vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article
29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la
GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan
aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a
les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta
llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o
de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el
que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només
pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que
en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de
garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada (concretament, que el projecte sol·licitat encara és
en fase d’elaboració, dada que constitueix la resposta pertinent a la sol·licitud), en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració
sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 d’octubre
de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 546/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tri bunal Superior
de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.