Se solicitó al Instituto de Seguridad Pública de Catalunya el acceso a los criterios de evaluación y baremos de un proceso selectivo de personal. Ante la falta de respuesta, se presentó reclamación. La GAIP resolvió finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones por incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública cuando este ha sido reconocido expresamente o presumidamente.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación razonada sin potestad discrecional.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
5
Cuando se produce la satisfacción de la solicitud durante la tramitación, procede finalizar la reclamación sin necesidad de pronunciarse sobre el alcance del derecho ejercido.
Texto completo
Resolució 599/2022, de 15 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 541/2022
Administració reclamada: Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Informació reclamada: Criteris d’avaluació en un procés selectiu de personal.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Persona interessada. Selecció de personal. Bombers.
Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 8 de juny de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 541/2022, presentada per una persona
interessada contra l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 26 d’abril de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública a
l’ISPC: “Exposo: 1. Que he participat al procés de selecció de personal formador de diversos
àmbits de l'Escola de Bombers i Protecció Civil, com a formador de l’especialitat d’activitat física i
salut. 2. Vaig superar la primera fase selectiva del procés selectiu 3. He estat declarat no apte a
la fase 2 del procés selectiu, relatiu a la simulació docent. Sol·licito: 1. Tenir accés als criteris
d’avaluació, puntuació i correcció de la segona fase selectiva del procés selectiu relativa a la
simulació docent. Tenir accés a la revisió de l’avaluació dels altres participants que hagin superat
el procés selectiu de la fase dos, amb l’aplicació dels criteris de correcció sol·licitats en el punt 1.
2. Tenir accés als barems utilitzat per avaluar les competències de la fase 3, relativa a
l’entrevista personal. 3. Fer arribar aquesta sol·licitud d’accés a informació pública”.
3. La Reclamació presentada el 8 de juny de 2022 indica que la persona reclamant no ha rebut
resposta a la sol·licitud.
4. El 10 de juny de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’ISPC i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 10 de juny de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 4 de juliol de 2022 la GAIP rep l’informe de l’ISPC, que adjunta documentació que,
aparentment, facilita la informació sol·licitada.
7. El 6 de juliol de 2022 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada per l’ISPC,
tot indicant que si en el termini de cinc dies no al·lega fonamentadament el contrari es
considerarà satisfeta la sol·licitud. Un cop vençut el termini indicat no consta resposta de la
persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant
la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15
de juliol de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 541/2022 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.