Se solicitó al Departament d'Educació documentación sobre riesgos psicosociales y protocolos de acoso laboral. El reclamante alegó que la información denegada le afectaba a él o a un tercero que dio su consentimiento. La GAIP estima parcialmente la solicitud, concediendo el acceso a datos propios y consentidos, pero deniega los documentos de la Inspección de Trabajo por su carácter confidencial.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la propia información personal prevalece sobre la confidencialidad general de los procedimientos, conforme al artículo 15 del RGPD.
2
El consentimiento expreso de la persona afectada permite el acceso a datos personales especialmente protegidos, superando la limitación del artículo 23 de la LTAIPBG.
3
Los documentos de la Inspección de Trabajo están protegidos por el deber de secreto y confidencialidad establecido en los artículos 10.1 y 10.2 de la LOSITASS.
4
El acceso a la identidad de personal público es procedente cuando se relaciona con la actividad administrativa, debiendo anonimizarse únicamente la firma según el Decret 8/2021.
5
Se deniega el acceso a expedientes de acoso que afectan a terceros sin consentimiento debido a la protección de datos de salud y la intimidad según la Ley 31/1995 de Prevención de Riesgos Laborales.
Texto completo
Resolució 806/2021, de 2 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 541/2021
Administració reclamada: Departament d’Educació.
Informació reclamada: Actuacions en matèria de riscos psicosocials del personal d’un servei públic.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació.
Resum:
En relació amb la sol·licitud que demana els documents de la Inspecció de Treball, segons la
documentació facilitada a la GAIP pel Departament d’Educació, l’únic document que encaixaria en
aquesta denominació és una diligència d’una pàgina, amb anotacions manuscrites de l’inspector de
treball, que té per objecte la comprovació d’una baixa mèdica laboral. Aquesta informació no pot ser
divulgada, pels dos motius següents. Per una banda, perquè conté dades personals especialment
protegides per l’article 23 LTAIPBG, en aquest cas la identitat de la persona afectada i el fet que es
troba en situació de baixa mèdica, entre altres observacions. Per una altra, perquè, tal com al·lega la
seva resolució, el Departament d’Educació fonamenta la desestimació de la documentació de la
Inspecció de Treball
en la Llei 23/2015, de 21 de juliol, Ordenadora del Sistema d’ Inspecció de Treball i
Seguretat Social (LOSITASS), que estableix a l’article 10.1 que els funcionaris del Sistema d’Inspecció
de Treball i Seguretat Social consideraran confidencial l’origen de qualsevol queixa de què coneguin, a
l’àmbit de la seva funció inspectora, sobre l’incompliment de les disposicions legals, i al 10.2, que han
d’observar el deure de secret i a no revelar, fins i tot després d’haver deixat el servei, les dades, informes
o antecedents de què puguin haver tingut coneixement en l’exercici de les seves funcions.
La persona
reclamant pot accedir al document sol·licitat, inclosos el nom i cognoms de la persona afectada, perquè
té el seu consentiment; si bé aquesta informació està protegida per l’article 23 LTAIPBG, aquest mateix
precepte preveu que s’hi pugui accedir amb el consentiment de la persona afectada. I si bé també cal
tenir en compte que l a Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, estableix la confidencialitat de tota
la informació relacionada amb l’estat de salut, la intimitat i la dignitat dels treballadors i les
treballadores (article 22.2) i també afirma el deure de sigil dels delegats de prevenció, respecte de la
informació que coneguin per raó de la seva funció (article 37), aquests límits no poden impedir que
pugui accedir a la informació concernida la persona afectada o terceres persones autoritzades per
ella, com és el cas. Atès que allò sol·licitat són dades pròpies de la mateixa persona que ho demana,
l’accés s’ha de regir per la normativa de protecció de dades personals, concretament per l’article 15 del
Reglament UE 2016/679, de protecció de dades personals. La Llei 31/1995, de prevenció de riscos
laborals, estableix la confidencialitat de tota la informació relacionada amb l’estat de salut, la intimitat i
la dignitat dels treballadors i les treballadores (article 22.2) i també afirma el deure de sigil dels
delegats de prevenció, respecte de la informació que coneguin per raó de la seva funció (article 37).
En relació amb la part de la sol·licitud que demana, respecte de les tres sol·licituds d’activació del
Protocol d’assetjament abans esmentades (codis 29- 17, 30- 17 i 6- 21), que s’informi de les actuacions
dutes a terme per l’Administració de la Generalitat (número de persones entrevistades en cada cas,
indicatius objecte d’observació en cada supòsit concret – com baixes laborals, mobilitat del personal o
altres- i valoració obtinguda d’aquests indicatius, etc.), en la mida que la informació demanada no conté
dades concretes de ningú, ni afecta aparentment cap límit legal al dret d’accés a la informació pública, en
aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi i, per tant, és procedent
declarar el dret de la persona reclamant a aquesta informació que sigui disponible per al Departament.
Paraules clau: Generalitat. Riscos psicosocials. Assetjament laboral. Guarderies. Educació. Reclamació
contra silenci. Persona afectada. Consentiment. Dades personals. Dades especialment protegides.
Dades pròpies. Confidencialitat del procediment. Secret professional. Estimació parcial extemporània.
Lliurament parcial extemporani. Pèrdua parcial d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 13 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 541/2021, presentada contra el Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de
18 de juliol (RGAIP).
2. El 9 d’abril de 2021 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’informació pública al Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que demana “informació i documentació en relació amb
les actuacions realitzades en matèria de riscos psicosocials, conflictes laborals i altres situacions
relatives al personal de la Llar d’Infants El Tren de l'Hospitalet de Llobregat del Departament
d'Educació de la Generalitat”. El formulari de sol·licitud d’informació pública adjunta un document
addicional que és facilitat a la GAIP per la persona reclamant després d’un requeriment de millora de
la Reclamació, que concreta la sol·licitud en els termes següents: “Tenir accés a tota la
documentació que consti a les unitats competents en matèria de recursos humans, prevenció de
riscos laborals i salut en el treball del Departament d’Educació de la Generalitat (sol·licituds
d’intervenció, denúncies, informes d’actuacions realitzades i altra documentació) generada en
aquestes unitats o bé rebuda en elles procedents d’altres òrgans o organismes (Inspecció de
Treball i Seguretat Social, Direcció General de Funció Pública, Agència de Salut Pública de
Catalunya o similars) en relació amb els riscos psicosocials, conflictes laborals i situacions
d’hostilitat interpersonal denunciats i/o detectats des de l’any 2012 en el centre de treball on
presto els meus serveis, la Llar d’Infants El Tren de l'Hospitalet de Llobregat”. La persona reclamant
fa constar que treballa a aquest centre i adjunta el consentiment d’una tercera persona afectada
perquè la persona reclamant pugui accedir a la informació sol·licitada que l’afecta.
3. La Reclamació presentada el de 2021 indica que el Departament no ha facilitat la informació
sol·licitada.
4. El 15 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 15 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. Per resolució del 22 de juny de 2021 el Departament d’Educació estima parcialment la sol·licitud anterior. Fa les consideracions jurídiques següents: “
L’article 23 de l’esmentada Llei preveu que les
sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol
obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara, entre d’altres, les relatives a la
salut. Llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la
sol·licitud. L’article 24.1 de l’esmentada Llei estableix que s’ha de donar accés a la informació
pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o
l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat
que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres
drets constitucionalment protegits. L’article 24.2 de l’esmentada Llei afegeix que si es tracta d’altra
informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la
informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les
persones afectades. El Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre transparència i el dret d’accés a la
informació pública, a l’article 70.2 estableix que als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei
19/2014, són dades personals merament identificatives, entre d’altres, les consistents en el nom i
cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala. En els casos en els quals la publicació o l'accés a
un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment,
entre d’altres, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura
manuscrita. L’article 70.5 de l’esmentat Decret, preveu que en els casos en els quals, en aplicació
de la ponderació raonada de l'article 24.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, es denegui
l'accés a la informació pública que conté dades personals, les administracions públiques, en
aplicació dels principis de proporcionalitat i d'accés parcial, han de donar accés a la resta
d'informació, prèvia anonimització o pseudonimització d'aquestes dades, quan sigui possible. El
Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la
protecció de les persones físiques, a l’article 4.1) defineix que són dades personals qualsevol
informació sobre una persona física identificada o identificable. S’ha de considerar persona física
identificable qualsevol persona la identitat de la qual es pot determinar, directament o
indirectament. L’article 5.1 c) de l’esmentat reglament estableix el principi de minimització de
dades personals. L’article 21.1.c de la LTAIPBG preveu com a límit al dret d’accés a la informació
pública el secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració Pública, si el
secret o la confidencialitat son establerts per una norma amb rang de llei. La Llei 31/1995, de 8 de
novembre, de prevenció de riscos laborals, preveu a l’article 22.2 que les mesures de vigilància i
control de la salut dels treballadors s'han de dur a terme sempre respectant el dret a la intimitat i a
la dignitat de la persona del treballador i la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el
seu estat de salut. L’article 37 de l’esmentada Llei estableix el deure de secret professional dels
delegats de prevenció respecte de les informacions a què tinguessin accés en conseqüència de la
seva actuació. La Llei 23/2015, de 21 de juliol, Ordenadora del Sistema d’ Inspecció de Treball i
Seguretat Social, estableix a l’article 10.1 que els funcionaris del Sistema d’Inspecció de Treball i
Seguretat Social consideraran confidencial l’origen de qualsevol queixa de què coneguin, a l’àmbit
de la seva funció inspectora, sobre l’incompliment de les disposicions legals. L’article 10.2 de
l’esmentada Llei, obliga a observar el deure de secret i a no revelar, fins i tot després d’haver
deixat el servei, les dades, informes o antecedents de què puguin haver tingut coneixement en
l’exercici de les seves funcions.” I resol el següent: “
A) S’estima l’apartat d’actuacions portades a
terme en matèria de riscos psicosocials, conflictes laborals i altres, i es facilita: A1) Recull
d’actuacions consignades per la unitat de Prevenció de Riscos Laborals:
(...) A2) Plans formatius
del Departament d’Educació en relació amb la llar d’infants, des de l’any 2012 fins al 2021, així
com el recull de les activitats formatives portades a terme pel personal del centre educatiu. Es
facilita carpeta comprimida zip amb els arxius Excel següents:
(...) A3) Com a
altres actuacions,
s’informa que a petició de la direcció dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques, la titular
de la Secretaria General del Departament va dictar Resolució de 22.01.2021, d’incoació
d’expedient disciplinari a la persona sol·licitant de les SAIP 1280- 1288, que és personal de la
Llar d’infants El Tren, de L’Hospitalet de Llobregat. Aquest expedient va ser resolt i notificat
per eValisa a la persona interessada en data 13.05.2021, amb evidència de lectura el
24.04.2021.
B) S’estima parcialment el dret d’accés a la documentació sobre actuacions
realitzades. B1) Es facilita còpia de l’Informe d’avaluació de riscos psicosocials de la llar d’infants
El Tren, mitjançant l’arxiu en format pdf (...) . Aquest document es lliura parcialment anonimitzat,
d’acord amb el principi de minimització de dades personals i els fonaments de dret de l’apartat 3
d’aquesta resolució. (...) B2) Es desestima l’accés als documents següents, segons s’ha
fonamentat en l’apartat 3 d’aquesta Resolució: -Documents de la Inspecció de Treball -Formulari
3a cas 29-17_anon.pdf -Formulari 6a cas assetjament Codi 6-21_anon.pdf. Es desestima l’accés
als documents de la Inspecció de Treball d’acord amb la jurisprudència de la Comissió de
Garantia del Dret d’accés a la Informació Pública (GAIP), en les Resolucions 250/2018 i 73/2019,
dictamina que tot
i que el que es reclama no és un expedient en tràmit i, per tant, malgrat que de
l’accés no es derivaria un dany directe a la investigació del cas, cal considerar d’aplicació el límit
relatiu a la reserva dels procediments de la Inspecció de Treball de Catalunya (ITC). L’article 10
LOSITSS actua com a habilitació legal per a l’aplicació de l’article 21.1.c LTAPBG al cas, i per
tant, que el deure de sigil que s’hi regula comportaria establir el caràcter secret i confidencial del
procediment tramitat en l’àmbit de l’activitat inspectora de l’Administració, cosa que podria limitar
l’accés. La finalitat pretesa per la norma sectorial té a veure amb la necessitat de protegir
adequadament denunciants i testimonis, perquè puguin col·laborar, a través de l’aportació de
dades, amb les tasques que desenvolupa la ITC. L’aplicació i la ponderació del límit exigeix no
revelar la identitat de la persona denunciant, testimonis o col·laboradors, com tampoc no poden
ser divulgades dades referents a la persona denunciada (art. 23 de la Llei 19/2014). Es desestima
l’accés al Formulari 3a cas 29-17_anon.pdf i al formulari 6a cas assetjament Codi 6-21_anon.pdf
d’acord amb la jurisprudència de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública
(GAIP), en els seus Dictamen 1/2018 i Resolució 287/2019, dictamina que La Llei 31/1995
estableix la confidencialitat de tota la informació relacionada amb l’estat de salut, la intimitat i la
dignitat dels treballadors i les treballadores (article 22.2) i també afirma el deure de sigil dels
delegats de prevenció, respecte de la informació que coneguin per raó de la seva funció (article
37)”.
7. El 28 de juny de 2021 la GAIP trasllada la resolució anterior a la persona reclamant, tot indicant que
si no argumenta el contrari en el termini de 5 dies es considerarà satisfeta la seva sol·licitud.
8. L’1 de juliol de 2021 la GAIP rep les al·legacions següents de la persona reclamant: “d’acord amb
l’exposat en el paràgraf primer d’aquest correu, es considera insuficient la informació aportada i se
sol·licita que el Departament d’Educació pugui confirmar si els documents respecte dels quals es
denega l’accés (apartat B2: documents de la Inspecció de Treball i documents relatius a un cas
d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina cas amb codi núm. 29-
17_anon.pdf) afecten o han estat motivats per la persona el consentiment de la qual s’adjunta a la
sol·licitud d’accés i, en cas afirmatiu, faciliti la documentació que aquesta persona ha presentat o que
li ha estat notificada per part de l’Administració (si escau, anonimitzada respecte dels tercers que
s’hagin pogut oposar a l’accés). I el mateix seria extensible respecte de la documentació relativa a un
cas d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina cas amb codi núm. 30- 17, que
malgrat no aparèixer a l’apartat B2 de la resolució, sí que s’esmenta al punt A1.3. Igualment,
respecte de la documentació relativa a un altre cas d’assetjament psicològic laboral i altres
discriminacions a la feina cas amb codi núm. 6- 21 seguit a instàncies d’aquest interessat, se sol·licita
la documentació a disposició del Departament d’Educació que no ha estat presentada pel sol·licitant
o notificada a aquest (si escau, anonimitzada respecte dels tercers que s’hagin pogut oposar a
l’accés), especialment per tal de conèixer les indicacions que la Direcció General de Funció Pública
ha tramès al Departament d’Educació en relació amb aquest cas i poder valorar així el grau de
compliment d’aquestes indicacions, més tenint en compte els antecedents de conflictivitat existents
en aquest centre de treball. Finalment, respecte de les tres sol·licituds d’activació del Protocol
d’assetjament abans esmentades, se sol·licita que s’informi de les actuacions dutes a terme per
l’Administració de la Generalitat (número de persones entrevistades en cada cas, indicatius objecte
d’observació en cada supòsit concret – com baixes laborals, mobilitat del personal o altres- i valoració
obtinguda d’aquests indicatius, etc.).” La GAIP trasllada les al·legacions al Departament.
9. El 5 de juliol de 2021 la GAIP demana l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades previst
per l’article 42.8 LTAIPBG i informa les parts de la corresponent ampliació del termini per resoldre la
Reclamació.
10. El 28 de juliol de 2021 el Departament d’Educació fa les següents consideracions en relació amb les
al·legacions formulades per la persona reclamant: Primera. El Departament d’Educació fonamenta la
part desestimatòria de la resolució de la sol·licitud d’accés a informació pública 1280- 1288, d’acord
amb els criteris que es citen a continuació: I. Es desestima l’accés al document de la Inspecció de
Treball, a fi de respectar el deure de sigil dels funcionaris del Sistema d’Inspecció de Treball i
Seguretat Social, atès que s’aprecia la concurrència del límit relatiu a la reserva dels procediments
de la Inspecció de Treball de Catalunya. La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern, a l’article 21.1.c) preveu que el dret d’accés a la
informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació
comporta un perjudici per al secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per
l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei.
La Llei 23/2015, de 21 de juliol, Ordenadora del Sistema d’ Inspecció de Treball i Seguretat Social,
estableix a l’article 10.1 que els funcionaris del Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social
consideraran confidencial l’origen de qualsevol queixa de què coneguin, a l’àmbit de la seva funció
inspectora, sobre l’incompliment de les disposicions legals. L’article 10.2 de l’esmentada Llei, obliga
a observar el deure de secret i a no revelar, fins i tot després d’haver deixat el servei, les dades,
informes o antecedents de què puguin haver tingut coneixement en l’exercici de les seves funcions.
En data 22.06.2021, per mitjà de la resolució de la secretària general del Departament d’Educació,
es posa en coneixement de la persona sol·licitant, ara persona reclamant, el recull d’actuacions
consignades per la unitat de Prevenció de Riscos Laborals. Entre altres actuacions, s’informa que en
data 26 de gener de 2017 la Inspecció de Treball visita la llar d’infants El Tren i n’emet diligència.
Sol·licita una inspecció amb l’objectiu de d’investigar la situació de baixa laboral d’una treballadora
del centre. A petició de la Inspecció de Treball es lliura l’Avaluació de riscos psicosocials del centre i
diversa documentació relacionada amb la gestió i prevenció de conflictes. Aquesta diligència, es
correspon amb el document de la Inspecció de Treball que no s’ha lliurat a la persona reclamant, i es
confirma que no fa referència a la persona reclamant ni a la persona que ha donat el seu
consentiment exprés, d’acord amb l’article 23 de la LTAIPBG. D’acord amb els fonaments descrits i
la doctrina de la GAIP, de les Resolucions 250/2018 i 73/2019, el Departament d’Educació considera
que preval garantir les obligacions de confidencialitat, de secret i de no revelació d’informació dels
funcionaris del Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social. Malgrat que el document esmentat
fa referència a actuacions pròpies d’una investigació que no està en tràmit, es considera que el deure
de sigil es perllonga més enllà de les investigacions en curs. II. Es desestima l’accés al Formulari 3a
codi cas 29- 17_anon.pdf i al formulari 6a cas assetjament Codi 6- 21_anon.pdf, a la fi de respectar i
preservar el deure de sigil dels delegats de prevenció com a límit relatiu a la reserva dels
procediments de l’Administració pública. La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern, a l’article 21.1.c) preveu que el dret d’accés a la
informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació
comporta un perjudici per al secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per
l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei.
La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, preveu a l’article 22.2 que les
mesures de vigilància i control de la salut dels treballadors s'han de dur a terme sempre respectant el
dret a la intimitat i a la dignitat de la persona del treballador i la confidencialitat de tota la informació
relacionada amb el seu estat de salut. L’article 37 de l’esmentada Llei estableix el deure de secret
professional dels delegats de prevenció respecte de les informacions a què tinguessin accés en
conseqüència de la seva actuació. Es confirma que el formulari 3a cas 29- 17_anon.pdf afecta a la
persona treballadora que ha aportat el seu consentiment exprés, adjunt a la sol·licitud d’accés, i que
el formulari 6a cas assetjament Codi 6- 21_anon.pdf afecta a la persona reclamant. El Departament
d’Educació ha valorat aquests aspectes a l’hora de resoldre la sol·licitud d’accés corresponent i de
presentar el seu posicionament davant les al·legacions que ens ocupen. No obstant, d’acord amb els
fonaments detallats, conclou denegar l’accés a aquests documents en garantia del deure de sigil dels
delegats de prevenció, respecte de la informació que coneguin per raó de la seva funció. Segona. El
Departament d’Educació facilita l’accés a la informació relativa a un procediment administratiu en
tràmit, relatiu a la persona reclamant que és part interessada, d’acord amb els criteris del règim
d’accés de transparència. Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques, a l’article 53.1 a) estableix el dret de la persona interessada en un
procediment administratiu a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els
procediments esmentats. La persona reclamant, com a part interessada en el procediment, té dret a
exercir el dret d’accés a aquesta informació d’acord amb el règim de procediment administratiu comú
i d’acord amb el règim d’accés de transparència. El Departament d’Educació admet l’accés a
informació d’un procediment administratiu en tràmit i relatiu a la persona sol·licitant, com a part
interessada, d’acord amb la jurisprudència reiterada de la GAIP, que a les Resolucions 17/2015 i
247/2020 dictamina que no hi ha cap disposició a l’LTAIPBG, inclosa la seva disposició addicional
1a, que estableixi cap motiu d’inadmissió, ni cap límit d’accés que es defineixin en funció del caràcter
obert o tancat dels procediments administratius. Això comporta que el dret d’accés a la informació
pública s’ha de poder exercir amb independència de si aquesta informació forma part d’un
procediment obert o tancat, o de cap procediment específic. Tampoc hi ha cap precepte a l’LTAIPBG
del qual es pugui desprendre que la condició d'interessat o interessada en un procediment
administratiu hagi de ser o pugui ser un motiu d'inadmissió de les sol·licituds d'informació a
l'Administració pública o de les reclamacions a la GAIP. Tercer. Respecte a la informació requerida
per la persona reclamant a partir de les al·legacions de data 01.07.2021. La secretària dels Serveis
Territorials d’Educació a Barcelona i Comarques informa que la Secció de Prevenció de Riscos
Laborals no disposa d'aquesta documentació, ni informació. També informa que davant l'activació
dels protocols en casos d'assetjament, es presenta la sol·licitud i es realitza la investigació del cas, si
s'escau, des de la Secretaria d'Administració i Funció Pública, que és l'organisme responsable.
D'altra banda es tracta de documentació i informació de caire confidencial.”
11. El 29 de juliol de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “La normativa de protecció
de dades no impedeix donar accés al reclamant a informació que no inclou dades personals (número
de persones entrevistades, indicadors utilitzats, etc). La normativa de protecció de dades permet al
reclamant accedir a la informació relativa a una tercera persona de la qual acrediti tenir el
consentiment. El reclamant té dret a accedir a tota la informació que sobre la seva persona figuri en
la documentació de què disposa el Departament, incloent l’origen o la identitat de les persones que
haurien facilitat la informació, llevat que del tràmit d’audiència en resulti alguna circumstància que
justifiqui la limitació de l’accés. En canvi, no sembla que estigui justificat l’accés a la resta
d’informació sobre terceres persones que pugui constar en la informació sol·licitada, més enllà de les
dades merament identificatives de les persones responsables de la tramitació de la documentació”.
Aquestes conclusions es fonamenten en les següents consideracions: “Quan la informació que es vol
obtenir conté dades especialment protegides de terceres persones, com ara dades de salut
(possibilitat probable en documentació relacionada amb situacions de risc psicosocial en l’entorn
laboral, en concret pel que fa a les dades de salut, però també la relativa, si escau, a la comissió
d’eventuals infraccions administratives o penals), cal tenir en compte que l’article 23 de l’LTC no
permet aquest accés. Per això, en principi, aquesta informació especialment protegida de terceres
persones (com podrien ser altres persones assetjades o fins i tot testimonis, etc.), hauria de quedar
exclosa de l’accés sol·licitat (ex. art. 23 LTC). No obstant això, pel que fa al primer supòsit respecte
el qual el reclamant demana informació (el que afectaria a l’altra treballadora del centre de la qual
disposa el consentiment), no hi hauria inconvenient per a que el reclamant accedeixi a la informació
personal d’aquesta afectada, en la mesura que es disposi del consentiment. Cal fer menció, que pel
que fa al tercer supòsit que es planteja (assetjament psicològic del reclamant), l’article 23 no
impediria tampoc l’accés a la informació de salut que afecti el propi reclamant, atès que la limitació
prevista a l’article 23 no afectaria l’accés a les pròpies dades sinó només a les dades de terceres
persones. (...) L’article 24.1 LTC habilitaria l’accés del reclamant a la informació merament
identificativa de personal o càrrecs que puguin constar en els informes o documents que s’hagin
pogut elaborar des del Departament, o que en disposi (per exemple, el nom i càrrec del funcionari o
autoritat que hagi signat un informe). L’article 70.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la
transparència i el dret d'accés a la informació pública, especifica que a afectes del que preveu
l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, “són dades personals merament identificatives
les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions
desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al
personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic
de les administracions públiques”. Més enllà d’això, i centrant-nos ara en el tercer supòsit, això és, el
referit a l’assetjament a la mateixa persona reclamant, cal tenir en compte que l’article 15 de l’RGPD
reconeix el dret d’accés de la persona interessada (persona física titular de les dades que siguin
objecte del tractament) a accedir a la seva pròpia informació (...) En l’informe de 22 de juny, el
Departament fa referència al deure de sigil que comportaria establir el caràcter secret i confidencial
de la informació, en base a la previsió de l’article 21.1.c) de l’LTC, que preveu com a límit al dret
d’accés a la informació pública “el secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per
l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de
llei.” Ara bé, la consideració general de la informació com a “confidencial”, no pot suposar en cap cas
una limitació al dret d’accés a la informació o documentació referida exclusivament al propi reclamant
(art. 15 RGPD). Com ha fet avinent aquesta Autoritat, les informacions o dades relatives a la persona
reclamant (per exemple, valoracions fetes per un testimoni sobre el reclamant), s’han de considerar
als efectes de la normativa de protecció de dades personals com a informació del reclamant, com a
persona afectada (ex. art. 4.1 RGPD), i per tant, hi ha de tenir accés. El dret d’accés a la pròpia
informació és un element decisiu a l’hora de fer la ponderació de l’article 24.2 LTC, sense que
s’apreciï, tal com s’ha exposat, l’existència de cap límit al dret d’accés reconegut a l’article 15 RGPD,
ni cap altra circumstància que aconselli limitar l’accés del reclamant a les seves dades. A banda
d’això, l’article 24.2.b) de l’LTC estableix com a element de ponderació que es tingui en compte la
finalitat de l’accés. L’obtenció de la informació sol·licitada podria ser rellevant a efectes d’avaluar la
gestió realitzada per l’Administració pública en relació amb les situacions de riscos psicosocials o de
conflictivitat laboral que, si escau, hagin afectat directament aquesta persona, i pot justificar l’accés a
la informació sol·licitada, tenint en compte la finalitat de la Llei de Transparència (art. 1.2 LTC). Així,
el reclamant ha de poder contrastar la informació continguda en la documentació que reclama i en
les actuacions que s’hagin dut a terme en relació amb la seva pròpia persona, en relació amb la seva
situació laboral o de salut, i per a poder-ho fer ha de poder accedir a tota la informació sobre ell en la
documentació reclamada. L’accés ha de permetre al reclamant conèixer, contrastar i verificar, si
escau, la veracitat de la informació que sobre ell pugui constar en la documentació sol·licitada. Pel
que fa a conèixer la identitat de terceres persones que hagin pogut aportar informació (els testimonis,
altres persones de l’entorn laboral), recordar que el dret d’accés del titular de les dades (art. 15
RGPD) inclou també el dret a conèixer l’origen de les dades sotmeses a tractament i, per tant, la
identitat de la persona o persones denunciants, si escau, o de la resta de persones, treballadores o
no, de la Llar d’infants, que hagin aportat informació sobre el reclamant. La informació que hagi pogut
facilitar un testimoni, no ja sobre el propi reclamant sinó sobre les conseqüències que la situació de
conflicte laboral podria tenir per a l’estat d’ànim, psicològic o físic, d’aquest testimoni o denunciant,
seria informació d’aquesta tercera persona, que s’hauria de poder destriar del conjunt d’informació a
la que podria tenir accés el reclamant, i a la que ja ens hem referit. En aquest sentit, i a efectes de la
ponderació necessària, no sembla que a priori pugui estar justificat l’accés del reclamant a la
informació de terceres persones (per exemple, d’un altre treballador que hagi prestat testimoni), més
enllà de la referida a fets o conductes pròpies del reclamant, als efectes o amb la finalitat que el
reclamant pugui comprovar fets o conductes que se li atribueixen, o conèixer quines mesures ha pres
l’Administració en relació amb la seva situació laboral. Així, per exemple, caldria limitar l’accés a les
afirmacions, opinions o explicacions facilitades pels testimonis o pels denunciants, referides a la seva
pròpia situació laboral o personal, o fins i tot a la situació laboral o personal d’altres treballadors de la
Llar d’Infants. El principi de minimització de dades exigeix que tot tractament de dades que es dugui
a terme (com ara, la comunicació de dades o l’accés) es limiti a les dades mínimes necessàries per
assolir la finalitat pretesa amb aquest tractament (article 5.1.c) L’RGPD). En qualsevol cas fem notar
que, el propi reclamant, en el seu escrit complementari de 1 de juliol, manifesta que en el cas que
concorri alguna circumstància personal que justifiqui la preservació de la identitat de terceres
persones, sol·licita que es faciliti la informació (tant en referència a ell mateix com respecte l’altra
treballadora que l’hauria autoritzat a sol·licitar la seva informació), “si escau, anonimitzada respecte
dels tercers que s’hagin pogut oposar a l’accés”. Per tant, es desprèn de l’escrit del propi interessat
que aquest prioritza conèixer la seva pròpia informació, i no conèixer la identitat o altres dades
personals de tercers. (...) L’apartat A1- 3 del dit informe del Departament explica que: “En data 13 de
setembre de 2017 la directora dels Serveis Territorials (...) rep dos formularis d’informació d’una
sol·licitud sobre un cas d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina, que no
s’han admès a tràmit: Formulari 3a Codi: 30/17 i Formulari 3a Codi: 29/17, elaborats per la Direcció
General de Funció Pública del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, actualment
de la Presidència.” A diferència de la informació relativa a casos de conflicte laboral en què el propi
reclamant (tercer supòsit) o l’altra treballadora de la qual es disposa el consentiment (primer supòsit)
estiguin directament afectats, pel que fa aquest tercer cas, no es disposa d’informació que permeti
considerar que afecta directament el reclamant. Essent així (i llevat de l’accés del reclamant a les
pròpies dades que pugui constar en aquest expedient), no resultaria justificat que, tenint en compte
les consideracions fetes en aquest informe, el reclamant hagi d’accedir a informació personal de
terceres persones que sí podrien estar directament afectades en aquest cas que, segons el
Departament, s’hauria arxivat en no haver-se admès a tràmit.”
12. El 3 d’agost de 2021 la GAIP tramet la següent petició de concreció a la persona reclamant: “als
efectes de determinar la informació sobre la qual aquesta Comissió de Garantia considera que hi
teniu dret, ens cal saber fins a quin punt necessiteu la informació sol·licitada amb les dades
personals incloses de terceres persones afectades; en relació amb algun document ja heu dit que us
conformeu amb què sigui anonimitzat, però no en relació amb la resta. Heu d’entendre que si a la
informació que voleu hi consten la identitat i/o altres dades personals de terceres persones
identificades o identificables (denunciades, testimonis, denunciants, etc.), caldrà que les donem
audiència abans de pronunciar-nos sobre l’accés sol·licitat, tràmit que sens dubte demora la
resolució i del qual es podria prescindir si us conformeu en obtenir la informació anonimitzada. És per
aquest motiu que us demanem que ens informeu fins a quin punt acceptaríeu rebre la informació
anonimitzada, ja sigui respecte de cap, de tots o d’alguns documents determinats”.
13. El 3 d’agost de 2021 la persona reclamant contesta la petició de concreció anterior en els següents
termes: “la preferència es
rebre la documentació completa i només anonimitzada respecte de les
dades personals de
terceres persones que s’hagin oposat a l’accés i/o que, segons el criteri de
l’APDCAT i de la
GAIP, no escaigui incloure de forma identificativa, malgrat la demora que el
tràmit
d’audiència a aquestes persones pugui comportar per a la resolució final d’aquesta
reclamació”.
14. El 5 d’agost de 2021 la GAIP formula el següent requeriment al Departament d’Educació: “A la vista
de la documentació que heu fet arribar a aquesta Comissió en relació amb la Reclamació 541/2021,
necessitaríem disposar d'altres elements necessaris per poder resoldre amb ple coneixement de
causa. Per això, us demanem que un termini de màxim deu dies ens envieu còpia de la informació
sol·licitada, és a dir: - l’Informe d’avaluació de riscos psicosocials de la llar d’infants El Tren - els
documents de la Inspecció de Treball, - el formulari 3a cas 29- 17_anon.pdf - el formulari 6a cas
assetjament Codi 6- 21_anon.pdf - la documentació relativa al cas d’assetjament psicològic laboral i
altres discriminacions a la feina amb codi núm. 30- 17, esmentat a l’apartat A1.3 de la resolució del
Departament. - respecte del cas d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina
amb codi núm. 6- 21, la documentació a disposició del Departament d’Educació que no ha estat
presentada pel sol·licitant o notificada a aquest, especialment per tal de conèixer les indicacions que
la Direcció General de Funció Pública ha tramès al Departament d’Educació en relació amb aquest
cas i poder valorar així el grau de compliment d’aquestes indicacions. (...) Tal com estableix l'article
33.6 Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, la Comissió adoptarà les
mesures necessàries per assegurar la reserva d'aquesta informació durant la tramitació del
procediment de reclamació, si així ho demaneu”.
15. El 18 d’agost de 2021 la GAIP rep de part del Departament d’Educació la informació sol·licitada per
l’antecedent anterior.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de
reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material
del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests
preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i
no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Determinació de la informació reclamada
Els antecedents posen de manifest que part de la informació sol·licitada al Departament d’Educació ha
estat facilitada a la persona reclamant per la resolució de 22 de juny de 2021; per tant, en relació amb
aquesta informació s’hauria produït una pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. La resolució
de 22 de juny de 2021 denega o limita l’accés de la persona reclamant a la informació següent: La
identitat de les persones citades a
l’Informe d’avaluació de riscos psicosocials de la llar d’infants El
Tren, els documents de la Inspecció de Treball, el formulari 3a cas 29-17_anon.pdf (relatiu a la
persona que ha donat el seu consentiment a què es faciliti a la persona reclamant la informació que
l’afecta) i el formulari 6a cas assetjament Codi 6-21_anon.pdf (relatiu a la pròpia persona reclamant).
A més de l’anterior, la persona reclamant identifica també com a informació que formaria part de la
sol·licitud i que no li ha estat facilitada la següent:
la documentació relativa a un cas d’assetjament
psicològic laboral i altres discriminacions a la feina amb codi núm. 30- 17, esmentat a l’apartat A1.3 de la
resolució del Departament (i que afecta a una tercera persona que no és la reclamant, ni la que ha donat
el seu consentiment); respecte del cas d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina
amb codi núm. 6- 21, sol·licita la documentació a disposició del Departament d’Educació que no ha estat
presentada pel sol·licitant o notificada a aquest (si escau, anonimitzada respecte dels tercers que s’hagin
pogut oposar a l’accés), especialment per tal de conèixer les indicacions que la Direcció General de
Funció Pública ha tramès al Departament d’Educació en relació amb aquest cas i poder valorar així el
grau de compliment d’aquestes indicacions; respecte de les tres sol·licituds d’activació del Protocol
d’assetjament abans esmentades, demana que s’informi de les actuacions dutes a terme per
l’Administració de la Generalitat (número de persones entrevistades en cada cas, indicatius objecte
d’observació en cada supòsit concret – com baixes laborals, mobilitat del personal o altres- i valoració
obtinguda d’aquests indicatius, etc.).
Per tant, la informació pública que, després del lliurament parcial dut a terme per la resolució de 22 de
juny de 2021, es manté com a objecte d’aquesta Reclamació és la de la llista següent:
a. La identitat de les persones citades a l’Informe d’avaluació de riscos psicosocials de la llar
d’infants El Tren.
b. Els documents de la Inspecció de Treball.
c. El formulari 3a cas 29-17_anon.pdf (relatiu a la persona que ha donat el seu consentiment a què
es faciliti a la persona reclamant la informació que l’afecta).
d. El formulari 6a cas assetjament Codi 6-21_anon.pdf (relatiu a la pròpia persona reclamant).
e.
La documentació relativa a un cas d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina
amb codi núm. 30- 17, que afecta a una tercera persona que no és la reclamant, ni la que ha donat el
seu consentiment.
f.
Respecte del cas d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina amb codi núm.
6-21, sol·licita la documentació a disposició del Departament d’Educació que no ha estat presentada
pel sol·licitant o notificada a aquest (si escau, anonimitzada respecte dels tercers que s’hagin pogut
oposar a l’accés), especialment per tal de conèixer les indicacions que la Direcció General de
Funció Pública ha tramès al Departament d’Educació en relació amb aquest cas i poder valorar així
el grau de compliment d’aquestes indicacions.
g.
Respecte de les tres sol·licituds d’activació del Protocol d’assetjament abans esmentades, demana
que s’informi de les actuacions dutes a terme per l’Administració de la Generalitat (número de
persones entrevistades en cada cas, indicatius objecte d’observació en cada supòsit concret – com
baixes laborals, mobilitat del personal o altres- i valoració obtinguda d’aquests indicatius, etc.).
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada sobre la qual s’ha de pronunciar aquesta Resolució és la que s’acaba de llistar
pel fonament jurídic anterior. Es tracta en tots els seus apartats d’informació pública, majoritàriament
formularis o informis públics, en tots els casos en poder de l’Administració. En conseqüència, en
aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin
límits legals que puguin comportar-ne la denegació. En aquest cas hi concorren diversos límits, que són
analitzat en relació amb cada un dels apartats de la llista fins a la lletra g feta al fonament jurídic anterior.
En primer lloc, en relació amb la sol·licitud de la identitat de les persones citades a
l’Informe d’avaluació
de riscos psicosocials de la llar d’infants El Tren, gràcies a la col·laboració del Departament
d’Educació la GAIP ha pogut consultar l’informe en la seva integritat i ha pogut comprovar que l’únic
nom que hi surt és el de l’autora de l’informe, que és una tècnica dels Serveis territorials d’Educació.
L’accés a les dades identificatives d’aquesta persona es regeix per l’article 24.1 LTAIPBG, segons el
qual “
s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb
l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals
merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de
dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. Atès que l’article 70.2 del Decret 8/2021, de
transparència i accés a la informació pública, inclou dins de les dades personals l’accés a les quals es
regeix per l’article 24.1 LTAIPBG el nom i cognoms del personal de l’Administració, és procedent facilitar
a la persona reclamant el document sencer, inclosos el nom i cognoms de l’autora de l’informe, si bé
eliminant la seva signatura, tal com requereix l’article 70.2 del Decret 8/2021.
En segon lloc, en relació amb la sol·licitud que demana els documents de la Inspecció de Treball,
segons la documentació facilitada a la GAIP pel Departament d’Educació, l’únic document que
encaixaria en aquesta denominació és una diligència d’una pàgina, amb anotacions manuscrites de
l’inspector de treball, que té per objecte la comprovació d’una baixa mèdica laboral. Aquesta
informació no pot ser divulgada, pels dos motius següents. Per una banda, perquè conté dades
personals especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, en aquest cas la identitat de la persona
afectada i el fet que es troba en situació de baixa mèdica, entre altres observacions. Per una altra,
perquè, tal com al·lega la seva resolució, el Departament d’Educació fonamenta la desestimació de la
documentació de la Inspecció de Treball
en la Llei 23/2015, de 21 de juliol, Ordenadora del Sistema d’
Inspecció de Treball i Seguretat Social (LOSITASS), que estableix a l’article 10.1 que els funcionaris del
Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social consideraran confidencial l’origen de qualsevol queixa
de què coneguin, a l’àmbit de la seva funció inspectora, sobre l’incompliment de les disposicions legals, i
al 10.2, que han d’observar el deure de secret i a no revelar, fins i tot després d’haver deixat el servei, les
dades, informes o antecedents de què puguin haver tingut coneixement en l’exercici de les seves
funcions. En atenció a ambdues consideracions, és procedent desestimar l’accés de la persona
reclamant a la informació sol·licitada de la Inspecció de Treball.
En tercer lloc, en relació amb la sol·licitud que demana el formulari 3a cas 29-17_anon.pdf, segons la
documentació facilitada a la GAIP pel Departament d’Educació, es tracta d’una documentació relativa a
la persona que ha donat el seu consentiment a què es faciliti a la persona reclamant la informació que
l’afecta. El document que es correspon amb el formulari indicat és un document de dues pàgines, que
inclou el nom i cognoms de la persona afectada (la mateixa que dóna el consentiment), i el nom,
cognoms i signatura d’una alt càrrec de Funció Pública i de la persona al servei de l’Administració que
rep el formulari. La persona reclamant pot accedir al document sol·licitat, inclosos el nom i cognoms de
la persona afectada, perquè té el seu consentiment; si bé aquesta informació està protegida per l’article
23 LTAIPBG, aquest mateix precepte preveu que s’hi pugui accedir amb el consentiment de la persona
afectada. I si bé també cal tenir en compte que l a Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals,
estableix la confidencialitat de tota la informació relacionada amb l’estat de salut, la intimitat i la
dignitat dels treballadors i les treballadores (article 22.2) i també afirma el deure de sigil dels delegats
de prevenció, respecte de la informació que coneguin per raó de la seva funció (article 37), aquests
límits no poden impedir que pugui accedir a la informació concernida la persona afectada o terceres
persones autoritzades per ella, com és el cas. Consten també a la documentació d’aquest apartat els
noms, cognoms i signatures d’una alt càrrec i de l’empleada de l’Administració a qui s’ha presentat el
document; l’accés a aquesta informació s’ha de regir pels articles 24.1 LTAIPBG i 70.2 del Decret
8/2021, analitzats als paràgrafs anteriors, segons els quals és procedent donar accés als noms i
cognoms del personal i alts càrrecs de l’Administració, sens perjudici de la necessitat de suprimir o
tatxar prèviament les seves signatures, tant manuscrites, com digitals.
En quart lloc, en relació amb la sol·licitud que demana el formulari 6a cas assetjament Codi 6-
21_anon.pdf, segons la documentació facilitada a la GAIP pel Departament d’Educació, es tracta d’una
documentació relativa a la pròpia persona reclamant. És un document de tres pàgines, en el que hi
consta la identitat de la persona afectada, que és la reclamant, i de dos membres de l’Administració.
Atès que allò sol·licitat són dades pròpies de la mateixa persona que ho demana, l’accés s’ha de regir
per la normativa de protecció de dades personals, concretament per l’article 15 del Reglament UE
2016/679, de protecció de dades personals, segons el qual “e
l interesado tendrá derecho a obtener del
responsable del tratamiento confirmación de si se están tratando o no datos personales que le
conciernen y, en tal caso, derecho de acceso a los datos personales y a la siguiente información: a) los
fines del tratamiento; b) las categorías de datos personales de que se trate; c) los destinatarios o las
categorías de destinatarios a los que se comunicaron o serán comunicados los datos personales, en
particular destinatarios en terceros u organizaciones internacionales; d) de ser posible, el plazo previsto
de conservación de los datos personales o, de no ser posible, los criterios utilizados para determinar este
plazo; e) la existencia del derecho a solicitar del responsable la rectificación o supresión de datos
personales o la limitación del tratamiento de datos personales relativos al interesado, o a oponerse a
dicho tratamiento; f) el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control; g) cuando los
datos personales no se hayan obtenido del interesado, cualquier información disponible sobre su origen;
h) la existencia de decisiones automatizadas, incluida la elaboración de perfiles, a que se refiere el
artículo 22, apartados 1 y 4, y, al menos en tales casos, información significativa sobre la lógica aplicada,
así como la importancia y las consecuencias previstas de dicho tratamiento para el interesado”. Per tant,
la persona reclamant té dret a l’accés més ampli que sigui possible a la informació que integra un
document o un expedient que versa principalment sobre ell mateix, com és aquest cas. Això no treu,
tanmateix, que també sigui procedent protegir dades excessives o especialment protegides de terceres
persones, com és el cas de les signatures de les altres dues persones que consten al document, amb el
ben entès que la identitat d’aquestes altres persones és accessible d’acord amb allò que estableix
l’article 24.1 LTAIPBG. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a accedir
a la informació sol·licitada per aquest apartat, sens perjudici de la necessitat de protegir la signatura de
les altres persones afectades, així com també altres possibles dades personals addicionals a la seva
identitat, que hi pugui haver.
En cinquè lloc, en relació amb la sol·licitud que demana accés a documentació relativa a un cas
d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina amb codi núm. 30- 17,
segons la
documentació facilitada a la GAIP pel Departament d’Educació, es tracta d’una documentació
que
afecta a una tercera persona que no és la reclamant, ni la que ha donat el seu consentiment. La GAIP ha
pogut consultar diversos documents, inclosa una àmplia declaració manuscrita de la persona que ha patit
assetjament i que descriu la persona assetjadora, fins al punt que sembla fàcil la seva identificació,
malgrat l’anonimització practicada pel Departament, el qual ha desestimat l’accés sol·licitat per aquest
apartat tot fonamentant-se en què
la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, estableix la
confidencialitat de tota la informació relacionada amb l’estat de salut, la intimitat i la dignitat dels
treballadors i les treballadores (article 22.2) i també afirma el deure de sigil dels delegats de prevenció,
respecte de la informació que coneguin per raó de la seva funció (article 37). Sembla una
desestimació prou fonamentada, que també té el suport de l’article 23 LTAIPBG, ja que a la
documentació relativa a aquest codi hi ha dades de salut de la persona afectada. Per tant, és
procedent desestimar la Reclamació en relació amb aquest apartat, perquè la resolució del
Departament d’Educació de la Generalitat de desestimació d’aquest accés sembla raonablement
justificada.
En sisè lloc, en relació amb la sol·licitud que demana accés a documentació relativa a un cas
d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina amb codi núm. 6- 21,
i que demana la
documentació a disposició del Departament d’Educació que no ha estat presentada pel sol·licitant o
notificada a aquest (si escau, anonimitzada respecte dels tercers que s’hagin pogut oposar a l’accés),
especialment per tal de conèixer les indicacions que la Direcció General de Funció Pública ha tramès al
Departament d’Educació en relació amb aquest cas i poder valorar així el grau de compliment d’aquestes
indicacions,
segons la documentació facilitada a la GAIP pel Departament d’Educació es tracta de
documentació a la que la persona reclamant hi té dret d’accedir per les mateixes raons esgrimides dos
paràgrafs més amunt, en relació amb el règim d’accés a les dades pròpies de la mateixa persona
reclamant (article 15 del Reglament UE 2016/279.
Finalment, i en setè lloc, en relació amb la part de la sol·licitud que demana, respecte de les tres
sol·licituds d’activació del Protocol d’assetjament abans esmentades (codis 29- 17, 30-17 i 6-21), que
s’informi de les actuacions dutes a terme per l’Administració de la Generalitat (número de persones
entrevistades en cada cas, indicatius objecte d’observació en cada supòsit concret – com baixes laborals,
mobilitat del personal o altres- i valoració obtinguda d’aquests indicatius, etc.), en la mida que la
informació demanada no conté dades concretes de ningú, ni afecta aparentment cap límit legal al dret
d’accés a la informació pública, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret
a accedir-hi i, per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a aquesta informació que
sigui disponible per al Departament.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de
setembre de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 541/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la
informació següent: la identitat de la persona citada a
l’Informe d’avaluació de riscos psicosocials
de la llar d’infants El Tren
; el formulari 3a cas 29-17_anon.pdf; el formulari 6a cas assetjament
Codi 6-21_anon.pdf; la
documentació relativa a un cas amb codi núm. 6- 21, que demana la
documentació a disposició del Departament d’Educació que no ha estat presentada pel sol·licitant o
notificada a aquest, especialment per tal de conèixer les indicacions que la Direcció General de
Funció Pública ha tramès al Departament d’Educació en relació amb aquest cas; i la informació de
les actuacions fetes per l’Administració de la Generalitat amb motiu de l’activació del Protocol
d’assetjament abans esmentades (codis 29- 17, 30- 17 i 6-21).
2. Desestimar parcialment la Reclamació 541/2021 i denegar l’accés de la persona reclamant, per les
raons exposades al fonament jurídic 3, a la informació següent:
els documents de la Inspecció de
Treball; la
documentació relativa a un cas d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a
la feina amb codi núm. 30- 17, així com també les signatures manuscrites o digitals que constin a
tots els documents als quals l’apartat anterior estima l’accés, tal com requereix l’article 70.2 del
Decret 8/2021.
3. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació en relació amb la informació
facilitada per la resolució de 22 de juny de 2021 del Departament d’Educació.
4. Anular la Resolució del 22 de juny de 2021 del Departament d’Educació, de desestimació parcial de
la sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació, en tot allò que s’oposa als
apartats anteriors.
5. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies.
6. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o
la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a
terme per complir-la.
7. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 541/2021 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.