El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Barcelona los motivos del comportamiento de una funcionaria, si era sancionable y orientación para seguir siendo miembro de una comisión. No hubo alegaciones de la administración por silencio. La GAIP decidió inadmitir la reclamación porque no se solicita información pública, sino justificaciones y consultas jurídicas.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud no versa sobre información elaborada o en poder de la Administración según la definición del artículo 2.b de la LTAIPBG.
2
Las pretensiones del interesado consisten en solicitar valoraciones y orientaciones jurídicas, lo cual queda al margen del derecho de acceso a la información pública conforme al artículo 29.2 LTAIPBG.
3
De acuerdo con el artículo 33.2 del RGAIP, son inadmisibles las reclamaciones que no tengan por objeto el derecho de acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 553/2020, de 8 d'octubre
Número d'expedient de la reclamació: 538/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Diverses consultes.
Sentit de la resolució: Inadmissió.
Resum: La persona reclamant no solꞏlicita informació en el sentit definit per l'article 2.b
LTAIPBG, d'informació en poder de l'Administració, sinó justificacions d'actuacions de
funcionaris i valoracions i orientacions jurídiques sobre com ha de qualificar-se el
comportament d'una funcionària i si ha de ser sancionada, o sobre com la mateixa persona
reclamant pot continuar sent membre d'una determinada comissió ciutadana. Aquestes
pretensions no tenen per objecte l'accés a informació pública, sinó que formulen consultes
jurídiques que, manifestament, queden al marge del dret d'accés a la informació pública (en
aquest sentit, l'article 29.2 LTAIPBG).
Paraules clau: Ajuntament. Reclamació contra silenci. Informació pública. Consultes.
Participació ciutadana. Persones amb discapacitat.
Ponent: Jose Mir Bagó
Antecedents
1. El 28 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 538/2020, presentada contra
l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la solꞏlicitud indicada en l'antecedent 2. La
persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 24 d'agost de 2020 la persona reclamant relata que una funcionària estaria impedint la
seva participació en una comissió ciutadana i solꞏlicita saber els motius d'aquest
comportament i si una funcionària pot incomplir les decisions dels polítics i si el seu
comportament en aquest cas és sancionable. També demana orientació per saber els
passos que ha de fer la persona reclamant per continuar sent membre de la comissió
ciutadana en qüestió. Demana el nom complet del funcionari que dona la resposta.
Demana de rebre la informació per escrit i correu postal.
La versió original d’aquesta reclamació redactada pel ponent és la versió en castellà.
3. La Reclamació presentada el 28 de setembre de 2020 indica que l'Ajuntament no hauria
respost a la solꞏlicitud anterior.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d'accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a
la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la
informació pública que regula el present títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte
i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant de la GAIP les comunicacions
que substitueixen les resolucions.
L'article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix les persones per solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i condicions
regulats per la present llei.” Per la seva part, l'apartat b del mateix precepte defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la
que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb l'establert per aquesta llei”.
L'article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte
el dret d'accés a la informació pública.
Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant no demana informació en el sentit
definit per l'article 2.b LTAIPBG, d'informació en poder de l'Administració, sinó justificacions de
suposades decisions o comportaments de funcionaris concrets, valoracions i orientacions
jurídiques sobre com ha de qualificar-se el comportament d'una funcionària i si ha de ser
sancionada, o sobre com la mateixa persona reclamant pot continuar sent membre d'una
determinada comissió ciutadana. Aquestes pretensions no tenen per objecte l'accés a
informació pública, sinó que formulen consultes jurídiques que, manifestament, queden al
marge del dret d'accés a la informació pública (en aquest sentit, l'article 29.2 LTAIPBG).
En consideració a les anteriors consideracions, la Reclamació ha de ser inadmesa perquè no té
per objecte el dret d'accés a la informació pública.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la
Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 8 d'octubre de 2020, resol per unanimitat la inadmissió de la Reclamació 538/2020 perquè
no té per objecte el dret d'accés a la informació pública i disposar la publicació de la present
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.