Inadmisión de reclamación contra el Ayuntamiento de Barcelona por solicitud abusiva de información pública

Resolució 639/2021, d'1 de juliol Número d'expedient de la reclamació: 537/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: No demana informació pública. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Es tracta, per tant, d'una sol·licitud abusiva, encara que no ho al·legui el Districte, perquè utilitza un instrument jurídic (la sol·licitud d'informació pública), que ha estat instituït amb una finalitat determinada (obtenir informació pública), per a una finalitat diferent (perquè la informació ja la té i allò que vol la persona reclamant és fer treballar els serveis municipals per a ella i polemitzar). I aquest caràcter abusiu de la sol·licitud contamina també la Reclamació, que la persona reclamant utilitza amb finalitats diferents a les pròpies del dret d'accés a la informació pública. L'abús de dret no és una causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per la legislació de transparència. Això no és obstacle perquè pugui aplicar-se igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil espanyol proscriuen l'abús de dret) és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l'infringeixin, com és el cas de la present Reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Districtes. Sol·licituds abusives. Reclamació contra inadmissió. Informació pública. Consultes. Abús de dret. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 14 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 537/2021, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada a l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de maig de 2021 la persona reclamant presenta al registre del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya una sol·licitud d'informació pública dirigida a l'Ajuntament de Barcelona que, després de fer referència a un informe presentat pels serveis jurídics del Districte de Sant Martí a una reclamació anterior davant de la GAIP, El text original, elaborat pel ponent, ha estat redactat en castellà. que argumentava la comissió d'abús de dret per part de la mateixa persona reclamant, demana la informació següent: 1. Llistat de les “múltiples sol·licituds de similar naturalesa, de forma reiterada malgrat conèixer la seva inadmissió” en què es basa l'informe citat per demanar la inadmissió per abús de dret. 2. Motiu pel qual s'han inadmès les sol·licituds referides al punt 1. 3. Taula comparativa de les peticions formulades a cada sol·licitud a què es refereix l'informe indicat. 3. El 3 de juny de 2021 el Districte de Sant Martí resol inadmetre la sol·licitud anterior perquè la taula comparativa que demana la persona reclamant no és informació pública (article 2.b LTAIPBG) i perquè les sol·licituds de consultes o informes jurídics han de ser inadmeses en aplicació de l'article 29.2 LTAIPBG. Argumenta que el primer i l'últim apartat de la sol·licitud demanen elaborar documents que no existeixen (un llistat i una taula) i el segon, unes motivacions, i que tot això reflectiria informació que ja està en poder de la persona reclamant, perquè s'hauria d'extreure de resolucions de sol·licituds prèvies de la mateixa persona reclamant, que ja li van ser notificades en el seu moment. 4. La Reclamació presentada el 14 de juny de 2021 assenyala com a finalitat la de posar de manifest el desconeixement pel Districte de Sant Martí dels drets de la legislació de transparència. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula aquest títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant de la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d'una sol·licitud d'informació pública. L'article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei.” Per la seva part, l'apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb el que estableix aquesta llei”. L'article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. La present Reclamació ha de ser inadmesa per diversos motius. Perquè, tal com assenyala la resolució d'inadmissió de la sol·licitud dictada pel Districte de Sant Martí, més que l'accés a informació pública, demana l'elaboració d'informació i d'informes o dictàmens (articles 2.b i 29.1 LTAIPBG). També perquè la finalitat de la Reclamació no és demanar informació pública, sinó polemitzar amb els serveis jurídics del Districte de Sant Martí; sens dubte, la persona reclamant és lliure de polemitzar amb qui vulgui, però el dret d'accés a la informació pública no s'ha instituït amb aquesta finalitat, sinó amb la d'obtenir informació de l'Administració i en aquest cas, com també assenyala l'informe del Districte, la persona reclamant ja disposa de tota la informació (les resolucions municipals o del Districte), que se suposa li va ser degudament notificada, sobre la qual pretén que el Districte extregui llistats, quadres comparatius o motivacions. Es tracta, per tant, d'una sol·licitud abusiva, encara que no ho al·legui el Districte, perquè utilitza un instrument jurídic (la sol·licitud d'informació pública), que ha estat instituït amb una finalitat determinada (obtenir informació pública), per a una finalitat diferent (perquè la informació ja la té i el que vol la persona reclamant és fer treballar els serveis municipals per a ella i polemitzar). I aquest caràcter abusiu de la sol·licitud contamina també la Reclamació, que la persona reclamant utilitza amb finalitats diferents a les pròpies del dret d'accés a la informació pública. L'abús de dret no és una causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per la legislació de transparència. Això no és obstacle perquè pugui aplicar-se igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil espanyol proscriuen l'abús de dret) és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l'infringeixin, com és el cas de la present Reclamació. En consideració a les consideracions anteriors, és procedent inadmetre la present Reclamació perquè no té per objecte el dret d'accés a la informació pública i per abusiva. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d'1 de juliol de 2021, decideix per unanimitat inadmetre la Reclamació 537/2021 per no tenir per objecte el dret d'accés a la informació pública i per abusiva i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l'endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.