Solicitud de información sobre licencias turísticas, personal de Guardia Urbana, accidentes de tráfico, actas de terrazas y gastos judiciales del Cas Palau

Resolució 30/2017, d’1 de febrer Números d’expedient de les reclamacions: 519/2016, 528/2016, 537/2016, 542/2016 i 560/2016 (acumulades). Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona. Informació reclamada: Diverses qüestions que són objecte de preguntes al Govern municipal. Sentit de la reclamació: finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Resum: Posteriorment a la presentació de les Reclamacions, l’Administració atén les iniciatives de les que deriven, cosa que comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i procedeix finalitzar la seva tramitació. Paraules clau: Administració local. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 28 de desembre de 2016 entren a la GAIP les Reclamacions 519/2016, 528/2016 , 537/2016 , 542/2016 i 560/2016, presentades pel Regidor -President del Grup Municipal Popular de l’Ajuntament de Barcelona (GMP), en relació amb les preguntes i precs d’aquest Grup Municipal indicats a l’antecedent següent. No es demana el procediment de mediació. 2. Els objectes de les Reclamacions apuntades són les iniciatives (preguntes i precs) assenyalats seguidament, amb indicació de la data de presentació i eventuals precedents: 2.1. De la Reclamació 519/2016: en relació amb la suspensió de llicències per a activitats turístiques a tota la ciutat, el 5 de setembre de 2016 un membre del GMP, invocant els articles 64.2 i 98 del ROM, formula el següent prec: “Instar al Govern Municipal a informar sobre l’impacte econòmic a la ciutat i el possible impacte patrimonial a l’Ajuntament de Barcelona (possibles indemnitzacions, entre altres), per la suspensió de llicències d’activitats turístiques a la ciutat”. Aquest mateix prec hauria estat formulat el 26 d’octubre de 2015 i el 2 de gener de 2016, i no s’hauria obtingut resposta. 2.2. De la Reclamació 528/2016: el 5 de setembre de 2016 el President del GMP, invocant els articles 64.2 i 98 del ROM, formula les següents preguntes, per a ser contestades per escrit per l’Alcaldessa: “1. Quantes places d’agent de la Guàrdia Urbana s’han convocat per la via de concurs de mobilitat horitzontal interadministrativa entre funcionaris d’altres cossos i forces de seguretat a Catalunya durant els darrers cinc anys? Desglossar per anualitats. 2. Quantes d’aquestes places s’han cobert en aquestes convocatòries? Desglossar per anualitats. 3. Quina és la previsió de convocatòria de places per aquesta via per aquest any 2016?”. Les mateixes preguntes s’haurien formulat el 4 de maig de 2016 i no haurien obtingut resposta de l’Ajuntament. 2.3. De la Reclamació 537/2016: el 2 de gener de 2016 el President del GMP, invocant els articles 64.2 i 98 del ROM, formula la següent pregunta, per a ser contestada per escrit per l’Alcaldessa: “Quants accidents de trànsit s’han produït a la ciutat de Barcelona durant l’any 2015, indicant si aquests han estat a les rondes o a la pròpia ciutat i en tot cas el nombre de morts i ferits que hi ha hagut, desglossat per tipus de vehicles?”. 2.4. De la Reclamació 542/2016: el 5 de setembre de 2016 un membre del GMP, invocant els articles 64.2 i 98 del ROM, formula el següent prec: “Que se’ns lliuri còpia de totes les actes de la Comissió Tècnica de Terrasses”. Aquest mateix prec s’hauria formulat el 7 de juliol de 2015 i el 21 de gener de 2016, i no hauria estat atès per l’Ajuntament. 2.5. De la Reclamació 560/2016: l’11 d’octubre de 2016 el President del GMP, invocant els articles 64.2 i 98 del ROM, formula la següent pregunta, per a ser contestada per escrit per l’Alcaldessa: “Quina ha estat la despesa, per tots els conceptes – (lletrats, procuradors, poders notarials, informes o certificats registrals i informes pericials, etc .)- i desglossat pels tres imputats que ha satisfet l’Ajuntament de Barcelona per a la seva defensa en l’anomenat “Cas Palau” en totes les seves instàncies?”. Aquesta mateixa pregunta s’hauria formulat el 4 de juliol de 2016 i no hauria obtingut resposta municipal. 3. El 28 de desembre de 2016 el President del GMP presenta les Reclamacions indicades a l’antecedent 1 i les fonamenta en el fet que les iniciatives detallades a l’antecedent anterior no haurien estat contestades per l’Ajuntament de Barcelona dins del termini d’un mes donat a aquestes efectes per l’article 98.4 del ROM. 4. L’11 de gener de 2016 la GAIP trasllada les Reclamacions indicades als antecedents anteriors a l’Ajuntament de Barcelona, tot donant-li 10 dies per emetre el seu informe que exposi el seu posicionament sobre elles i per trametre còpia del corresponent expedient. 5. El 17 de gener de 2017 la Cap del Departament de Transparència de l’Ajuntament de Barcelona demana raonadament a la GAIP una pròrroga del termini indicat a l’antecedent anterior; el 19 del mateix mes el termini indicat és ampliat per cinc dies més. 6. El 26 de gener de 2017 entren a la GAIP els informes municipals relatius a les Reclamacions que són objecte d’aquesta Resolució, manifestant i en principi acreditant que la informació demanada per elles hauria estat facilitada al Grup reclamant en les dates assenyalades en cada cas i sol·licitant, en conseqüència, l’arxiu de les Reclamacions: - 519/2016. La informació demanada s’hauria lliurat el 18 de gener de 2017. - 528/2016. La informació demanada s’hauria lliurat el 16 de gener de 2017. - 537/2016. La informació demanada s’hauria lliurat el 19 de gener de 2017. - 542/2016. La informació demanada s’hauria lliurat el 18 de gener de 2017. - 560/2016. La informació demanada s’hauria lliurat el 16 de gener de 2017. 7. El 27 de gener de 2017 la GAIP trasllada al Grup reclamant els informes municipals anteriors i no consta que els hagi objectat. Fonaments jurídics 1. Acumulació de les Reclamacions. L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Està clara la identitat entre les Reclamacions indicades als antecedents: les parts són les mateixes (el Grup municipal reclamant i l’Ajuntament de Barcelona) i també ho són el motiu de les Reclamacions (el fet que, a judici del Grup reclamant, no s’hauria donat resposta a les sol·licituds presentades), la seva fonamentació i, en general, les aportacions de les parts a aquest procediment i, en conseqüència, les qüestions sobre les que s’ha de pronunciar la GAIP. Si al que s’acaba de dir hom hi afegeix els principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, així com el fet que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les parts, ni per a l’interès general, procedeix concloure que la mesura d’acumular les Reclamacions citades als antecedents en aquesta Resolució única és adequada a l’ordenament jurídic i oportuna i convenient per als interessos generals. 2. Pèrdua d’objecte de les Reclamacions. A la vista dels informes municipals assenyalats a l’antecedent 6, en el moment de dictar aquesta Resolució les Reclamacions que acumula han perdut el seu objecte de forma sobrevinguda, ja que l’Ajuntament ha contestat les iniciatives de les que deriven posteriorment a la seva presentació, lliurant presumptament la informació demanada. Sense entrar a valorar altres qüestions, procedeix finalitzar els corresponents procediments. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de febrer de 2017, resol per unanimitat: 1. Declarar la finalització de les Reclamacions 519/2016 , 528/2016, 537/2016, 542/2016 i 560/2016 per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de les reclamacions atès que s’ha produït el lliurament extemporani de la informació demanada. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 1 de febrer de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.