Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Sant Fost de Campsentelles la documentación entregada por la empresa Aqualia sobre consumos de agua. Tras alegar la falta de respuesta, la GAIP decidió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local del reclamante no es obstáculo para la admisión de la reclamación ante la GAIP, conforme a la jurisprudencia del Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022).
2
La legislación de transparencia es aplicable supletoriamente a los regímenes jurídicos especiales de acceso de los electos locales.
3
Los límites al derecho de acceso a la información pública deben interpretarse restrictivamente, no son automáticos y requieren una motivación basada en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el curso del procedimiento administrativo conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 881/2024, de 4 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 535/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles
Informació reclamada: Documentació lliurada per l’empresa que presta el servei d’aigua
potable a l’Ajuntament.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la
sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació el qual
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius
de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Aigua. Subministrament d’aigua. Empresa concessionària.
Consums clients. Reclamació contra silenci. Manca de lliurament. Lliurament extemporani.
Pèrdua sobrevinguda.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
L’11 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 535/2024, presentada pel regidor
portaveu del Grup Municipal Ara Sant Fost - ERC contra l’Ajuntament de Sant Fost de
Campsentelles, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 42 i següents del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant indica
que no ha rebut resposta de l’Ajuntament i tampoc li ha estat lliurada la documentació
sol·licitada.
El 3 d’abril de 2024 l’electe reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Sant Fost de
Campsentelles instància en referència a una carta que ha rebut de l’empresa
subministradora d’aigua potable a Sant Fost en referència a una informació que va facilitar
a l’Ajuntament de consum dels clients del municipi, i sol·licita concretament: “que se'ns
faciliti la documentació entregada per Aqualia, amb l'objectiu d'estudiar el nivell de
sensibilitat, així com garantir un ús responsable dels recursos naturals. Entenent que hi ha
dades personals que han de ser protegides degudament, sol·licito que només s'inclogui la
informació dels DNIs segons les recomanacions de les agències de protecció de dades
(***4567**).
El 19 d’abril de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Fost de
Campsentelles i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
El 26 d’abril de 2024 la Comissió rep comunicació de l’Ajuntament reclamat, que indica que
en data 25 d’abril s’ha donat resposta al regidor en els següents termes: “En resposta a la
vostra instància de 3 d’abril de 2024, teniu a la vostra disposició per a la seva consulta, a la
Secretaria Municipal, els llistats de consums excessius subministrats per la concessionària
Xxx en data12 de gener de 2024. Donada la vostra condició de Regidor disposeu de lliure
accés a aquesta documentació tot i que cal recordar la reserva de confidencialitat
establerta a l’art. 164.4 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de la Llei Municipal i de
Règim Local Catalana.
Cas de voler-ne obtenir còpia total o parcial del llistat de persones i/o empreses hom
procedirà a l’ocultació de les dades personals”.
El 2 de maig de 2024 la GAIP dona trasllat de la comunicació de l’Ajuntament a l’electe
reclamant indicant-li que si en un termini de 5 dies hàbils no ens comuniqueu el contrari,
entendrem que dona resposta a la vostra sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el
procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. La notificació consta
acceptada pel reclamant el dia 6 de maig sense que consti, a data de la present resolució
que hagi presentat cap al·legació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG,
sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que
estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els
òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la
Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la
informació pública.
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i
facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació el qual deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 4 de juliol de 2024, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment relatiu a la
Reclamació 535/2024 per pèrdua sobrevinguda del seu objecte i donar publicitat d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.