Estimada parcialmente 29/10/2020 · 33 días en resolverse

Solicitud de información sobre premios y ayudas del programa Barcelona Esport Inclou con resultado de estimación parcial, inadmisión parcial y pérdida de objeto

Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona información sobre el programa “Esport inclou”. El Ayuntamiento alegó abuso de derecho por la reiteración de solicitudes. La GAIP desestima el abuso, inadmite parcialmente por prematura la solicitud de proyectos, estima la relativa a honorarios de profesores (ordenando retroactividad para proteger datos) y declara pérdida de objeto la ya entregada.

Puntos clave de la argumentación

1 No se considera abusivo el comportamiento del solicitante ya que, aunque hay coincidencia temática en varias reclamaciones, cada una pide informaciones diferentes y pertinentes para evaluar el programa público.
2 La reclamación sobre la descripción de proyectos es prematura porque el Ayuntamiento accedió a facilitarla y aún no ha vencido el plazo legal de 30 días desde la notificación de dicha respuesta.
3 La información sobre nombres de profesores y honorarios percibidos por fondos públicos es considerada información pública, sujeta a los límites de protección de datos personales.
4 Es preceptivo trasladar la solicitud a los profesores afectados para que formulen alegaciones antes de decidir el acceso a sus datos, según el artículo 31 de la LTAIPBG.
5 Se produce pérdida sobrevenida del objeto respecto a la relación de cursos y el nombre del funcionario, al haber sido ya facilitados por la administración.

Texto completo

Resolució 614/2020, de 29 d'octubre Número d'expedient de la reclamació: 535/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Premis i ajuts del programa “Esport inclou”. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial, estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial d'objecte de la Reclamació. Resum: El suposat caràcter abusiu de la Reclamació es fonamentaria exclusivament en consideracions que atenen al comportament general de la persona reclamant com a autor de nombroses sol·licituds d'informació pública dirigides a l'Ajuntament, perquè les que es formulen en relació amb aquesta Reclamació concreta no argumenten el seu caràcter abusiu, sinó potser el de la posterior Reclamació 556/2020 i de la sol·licitud d'informació pública de la qual porta causa, que en part és repetitiva de la present. D'altra banda, la sol·licitud de què deriva aquesta Reclamació demana dades que semblen pertinents per poder avaluar un programa rellevant per a la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat (Barcelona Esport Inclou), amb independència de què pugui resultar justificat no proporcionar-los necessàriament tots si resulten ser excessivament detallats o complexos d'obtenir. L'al·legat municipal que argumenta l'abús de dret també fonamenta el possible caràcter abusiu de la Reclamació en el fet que la persona reclamant n'hauria presentat unes altres dues (les números 534 i 536) amb objectes molt similars a la present. És cert que les tres reclamacions tenen una coincidència temàtica evident (demanen dades relatives al programa Barcelona Esport Inclou), però cadascuna d'elles demana informacions diferents, que almenys majoritàriament semblen pertinents per avaluar el programa. En conseqüència, no pot titllar -se d'abusiu el comportament de la persona reclamant en presentar aquesta Reclamació. En relació amb el que es sol·licita pels dos primers apartats de la sol·licitud d'informació de la qual deriva la Reclamació (nom i descripció dels projectes premiats), la resposta municipal facilitada el 30 de setembre de 2020 accedeix a facilitar aquesta informació, tan bon punt s'hagin resolt els problemes tècnics de la base de dades que ho impedeix; en qualsevol cas, aquesta resposta equival a una estimació d'aquests dos primers apartats de la sol·licitud, cas en el qual l'article 36.1 LTAIPBG estableix que la informació ha de ser lliurada a qui la sol·licita en el termini de 30 dies. Tenint en compte que la notificació de la resposta municipal es va produir el 30 de setembre de 2020, el termini de 30 dies indicat venç l'11 de novembre del mateix any, de manera que, referent als dos primers apartats de la sol·licitud, la Reclamació és prematura, perquè encara no ha vençut el termini dins del qual l'Ajuntament ha de facilitar la informació sol·licitada i estimada. No s'ha de desconèixer, tanmateix, que aquesta informació afecta el dret de protecció de dades personals, ja que conté el nom dels professors i els honoraris percebuts per la seva feina; tenint això en compte, caldria valorar fins a quin punt l'accés a aquestes dades estaria emparat per l'article 24 LTAIPBG, en funció de la relació jurídica existent entre el professorat indicat i l'Ajuntament; a més, si d'aquesta valoració es dedueix que és procedent facilitar la informació sol·licitada, seria necessari traslladar prèviament la sol·licitud al professorat afectat, als efectes del previst per l'article 31 LTAIPBG. Tenint en compte que en la tramitació d'aquesta Reclamació i en la de la sol·licitud de la que deriva no s'han fet aquestes actuacions per part de l'Ajuntament, és procedent retrotreure la tramitació de la sol·licitud al moment procedimental adequat per practicar -les. La versió original d’aquesta resolució redactada pel ponent és la versió en castellà. Paraules clau: Ajuntament. Persones amb discapacitat. Esport. Reclamació contra silenci. Termini de lliurament de la informació estimada. Reclamació prematura. Dades personals. Retrotracció de la sol·licitud. Trasllat a terceres persones afectades. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 535/2020, presentada contra l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 d'agost de 2020, en relació amb els premis i ajuts del programa “Esport inclou”, la persona reclamant demana la descripció completa dels projectes presentats des del 2015 fins al 2019 (apartats 1 i 2 de la sol·licitud). També demana el llistat complet de cursos realitzats els cursos 2016- 2017 fins a 2019- 2020, indicant el nom del professor i els honoraris que se li han pagat (apartat 3). Demana el nom complet del funcionari que dona la resposta. Demana de rebre la informació per escrit i correu postal. 3. La Reclamació presentada el 26 de setembre de 2020 indica que l'Ajuntament no hauria contestat la sol·licitud anterior. 4. El 29 de setembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 30 de setembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l'Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 30 de setembre de 2020 l'IBE (Institut Barcelona Esports) comunica a la persona reclamant la resposta a la sol·licitud: indica que la informació sol·licitada pels apartats 1 i 2 de la sol·licitud no pot facilitar-la a causa d'un problema tècnic amb la base de dades, i que quan es resolgui li facilitarà; en relació amb el sol·licitat per l'apartat 3, l'IBE facilita a la persona reclamant el llistat complet de cursos realitzats des de 2016, afegint que la resta d'informació sol·licitada no pot ser facilitada a causa de la seva especificitat i tenint en compte els recursos disponibles per obtenir la informació. La comunicació indica el nom de la persona que la subscriu. 7. L'1 d'octubre de 2020 la persona reclamant comunica a la GAIP que ha rebut resposta municipal a la seva sol·licitud i que la resposta no facilita la informació demanada pels punts 1 i 2 de la sol·licitud, per problemes tècnics, i en l'apartat de formació no facilita ni el nom del professor, ni els seus honoraris. 8. El 4 d'octubre de 2020 la GAIP trasllada l'Ajuntament de la comunicació anterior de la persona reclamant. 9. El 23 d'octubre de 2020 la GAIP rep l'informe municipal que, en primer lloc, exposa que ja s'hauria facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, de manera que seria procedent l’arxiu de la Reclamació; fonamenta aquesta afirmació, d'una banda, en el fet d'haver facilitat la informació indicada per l'antecedent 6 i, per altra, en el d'haver remès a la persona reclamant, després d'haver conegut les seves al·legacions indicades per l'antecedent 7, els enllaços en els quals la persona reclamant pot consultar directament tot el detall de dades sol·licitat, detall que per a l'Ajuntament és difícilment assequible amb els recursos humans que disposa. En segon lloc, argumenta també la inadmissibilitat de la Reclamació per abusiva, qualificació que fonamenta en l'article 18.1.e de la Llei 19/2013, bàsica de transparència i accés a la informació pública, que estableix la inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública repetitives o abusives, i als articles 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil espanyol, que proscriuen l'abús de dret. Fonamenta el caràcter abusiu de la sol·licitud d'informació pública de què deriva la Reclamació en les següents consideracions: “És exigible que les persones facin un ús responsable i ponderat de l'exercici del dret d'accés a la informació pública perquè no perdi la seva virtualitat ni esdevingui un mecanisme de col·lapse de les administracions i de la GAIP, que repercuteixi negativament en les expectatives d'exercici i de garantia del dret d'accés per altres persones, tenint en compte la limitació de recursos humans que pateixen les administracions. Aquesta causa d'inadmissió conté dos motius d'inadmissibilitat diferents: d'una banda, la repetició concreta i objectiva i el caràcter reiteratiu de la sol·licitud i, per una altra, l'exercici abusiu del dret, aquest concepte molt més ampli, obert i de component subjectiu. En relació amb el primer supòsit d'inadmissió, s'entén que una sol·licitud és repetitiva quan coincideix amb altra o altres sol·licituds presentades anteriorment o simultàniament per la mateixa persona sol·licitant, en les quals es demana accés a la mateixa informació pública, és a dir, amb identitat d'objecte o bé amb una modificació irrellevant d'aquest objecte. En el cas que ens ocupa la persona reclamant ha presentat tres instàncies correlatives molt similars, amb les seves corresponents reclamacions a la GAIP, amb peticions molt semblants, relatives totes elles al Programa Barcelona Esport Inclou, les reclamacions 534/2020 i 536/2020 (a part de la present). A més, també ha presentat una altra instància idèntica, la DONA-2020- 0207, que ha donat lloc a la Reclamació GAIP 556/2020. En aquest cas, en la DONA-2020- 0207, se li va facilitar la resposta en paper, tal com sol·licita la persona reclamant. A la carta remesa se li facilitaven una sèrie d'enllaços, en els quals podia descarregar tota la informació sol·licitada. En el cas de la DONA-2020- 0207 també ha interposat Reclamació a la GAIP, la 556/2020, mostrant disconformitat no en el tema de la remissió als enllaços, sinó discutint que no se li ha argumentat el canvi de format. Quant al caràcter abusiu del dret, cal destacar que en els últims tres mesos la persona reclamant ha presentat un mínim de 25 reclamacions a la GAIP derivades de 25 sol·licituds presentades a aquest Ajuntament. Totes elles són en la seva gran mesura reiterades i obstinades en dos o tres temes. La persona reclamant segueix el mateix patró per a cada una de les instàncies, les presenta, al cap de poc més d'un mes ja presenta la corresponent Reclamació a la GAIP, si ha rebut resposta dient que no hi està conforme i si no l'ha rebut, dient que no l'ha rebut. Sempre exigeix que se li enviï la informació en format paper i per correu postal, dificultant molt la tasca a l'Administració i fent- la més costosa en mitjans materials, personals i econòmics, i més lenta. Posteriorment, gairebé sempre presenta algun incident d'execució de la resolució perquè tampoc no n’està conforme. A més, també pretén un contacte telefònic fluid, sent com és que el Departament de Transparència no és un departament obert al públic, sinó que les comunicacions es fan via correu electrònic o per via de presentació d'instàncies, però aquest ciutadà pretén un tracte diferencial i privilegiat, en detriment de la resta de la ciutadania. Totes aquestes actuacions de la persona reclamant entenem que suposen un clar abús de dret i a més acrediten que la finalitat de la persona reclamant no és la transparència i el rendiment de comptes mitjançant l'obtenció de la informació pública que permeti conèixer com s'exerceixen les funcions públiques i com es gestionen els recursos públics per poder, d'aquesta manera, “estimular les bones pràctiques del govern i de l'administració, millorar la qualitat democràtica i prevenir la corrupció” (Resolució de la Reclamació 36/2015 o Resolució de la Reclamació 7/2016)”. La sol·licitud d'accés que ens ocupa és abusiva perquè la persona sol·licitant, mitjançant l'exercici del dret d'accés, pretén en realitat causar intencionadament un perjudici, una alteració, una obstrucció, un col·lapse o una paralització il·legítima del funcionament normal de l'entitat o de l'òrgan al qual dirigeix la sol·licitud. Queda clarament acreditat que la veritable pretensió de la persona reclamant no és obtenir informació, sinó danyar, bloquejar o perjudicar l'Administració. A la vista dels antecedents de fet consignats en aquest informe, és a dir, que la sol·licitud d'accés a la informació pública formulada al seu dia per la persona ara reclamant és abusiva i reiterativa, aquesta Administració interessa que la GAIP, previs els tràmits oportuns, procedeixi a inadmetre- la per presentar-se la causa d'inadmissió de l'abús de dret”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “ Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula aquest títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant de la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d'una sol·licitud d'informació pública. L'article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i condicions regulats per aquesta llei.” Per la seva part, l'apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l'article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret a accedir a la informació pública, a la qual es refereix l'article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l'article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d'accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d'acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d'accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l'article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l'aplicació dels límits legals al dret d'accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d'accés a la informació pública han d’ésser aplicades d'acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d'aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per aplicar límits al dret d'accés a la informació pública, l'Administració no disposa de potestat discrecional i ha d'indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d'accés a la informació pública no són d'aplicació automàtica i absoluta (l'encapçalament de l'article 21 LTAIPBG es refereix expressament que els límits enumerats per aquest precepte “poden” portar a la denegació de l'accés sol·licitat), de manera que l'article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d'acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d'accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l'objecte i la finalitat de protecció. L'aplicació d’aquests límits ha d'atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d'un interès públic o privat superior que justifiqui l'accés a la informació. 2. Els límits del dret d'accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Valoració del possible caràcter abusiu de la Reclamació L'informe municipal referit per l'antecedent 9 argumenta que la Reclamació hauria de ser inadmesa per ser constitutiva d'abús de dret. No sembla que es donin en aquest cas amb la mateixa rotunditat les circumstàncies que van portar a la Resolució 571/2020 a declarar la inadmissibilitat per abusives de diverses reclamacions d'aquesta mateixa persona reclamant contra l'Ajuntament de Barcelona, el qual va formular consideracions parcialment coincidents amb les exposades en l'antecedent 6. Els informes municipals aportats a l'esmentada Resolució 571/2020 s'argumentava el caràcter abusiu de les reclamacions acumulades per la mateixa en un doble nivell de consideracions: unes que atenien el comportament general de la persona reclamant en la seva prolixa activitat de sol·licitant d'informació pública (amb la qual monopolitzaria en un percentatge elevat la capacitat de resposta de l'Administració, en detriment del normal funcionament dels serveis municipals i del dret de la resta d'usuaris) i altres que valoraven indicis d'abús de dret en cada una de les reclamacions acumulades (especialment que no tinguessin per finalitat l'accés a informació pública, sinó finalitats diferents i/o que sol·licitessin informació que la persona reclamant ja posseïa, amb la qual cosa era qüestionable que es beneficiés amb elles). La suma d'ambdós nivells de consideracions portava al cas de la Resolució 571/2020 a acreditar de forma convincent i consistent l'existència de l'abús de dret en les reclamacions acumulades. En aquest cas el suposat caràcter abusiu de la Reclamació es fonamentaria exclusivament en consideracions que atenen al comportament general de la persona reclamant com a autor de nombroses sol·licituds d'informació pública dirigides a l'Ajuntament, perquè les que es formulen en relació amb aquesta Reclamació concreta no argumenten el seu caràcter abusiu, sinó potser el de la posterior Reclamació 556/2020 i de la sol·licitud d'informació pública de la qual porta causa, que en part és repetitiva de la present. D'altra banda, la sol·licitud de la qual deriva aquesta Reclamació demana dades que semblen pertinents per poder avaluar un programa rellevant per a la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat (Barcelona Esport Inclou), amb independència de què pugui resultar justificat no proporcionar- los necessàriament tots si resulten ser excessivament detallats o complexos d'obtenir. L'al·legat municipal que argumenta l'abús de dret també fonamenta el possible caràcter abusiu de la Reclamació en el fet que la persona reclamant n'hauria presentat unes altres dues (les números 534 i 536) amb objectes molt similars a la present. És cert que les tres reclamacions tenen una coincidència temàtica evident (demanen dades relatives al programa Barcelona Esport Inclou), però cadascuna d'elles demana informacions diferents, que almenys majoritàriament semblen pertinents per avaluar el programa. En conseqüència, no pot titllar -se d'abusiu el comportament de la persona reclamant en presentar aquesta Reclamació. 3. Sobre el dret d'accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (la descripció completa dels projectes presentats des del 2015 fins al 2019 al programa Barcelona Esport Inclou, el llistat complet de cursos realitzats els cursos 2016- 2017 fins a 2019- 2020, indicant el nom del professor i els honoraris que se li han pagat i el nom complet del funcionari que dona la resposta) és sens dubte informació pública, si està en poder de l'Ajuntament i, en conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret d'accés a ella, tret que es presenti algun límit legal que pugui determinar la seva denegació. La resposta municipal indicada a l'antecedent 6 facilita la informació relativa al llistat complet de cursos realitzats i al nom de la persona que lliura la informació, assenyala que la sol·licitada pels dos primers apartats (la descripció dels projectes presentats) serà facilitada més endavant, quan s'hagin resolt els problemes tècnics que impedeixen facilitar-la en aquell moment, i no ofereix cap resposta al sol·licitat sobre el nom del professor i als honoraris percebuts. Per tant, la Reclamació ha de delimitar el seu objecte a la informació que encara no s'hauria lliurat a la persona reclamant, mentre que en relació amb la ja facilitada s'hauria produït una pèrdua sobrevinguda del seu objecte. En relació amb el que es sol·licita pels dos primers apartats de la sol·licitud d'informació de la qual deriva la Reclamació (nom i descripció dels projectes premiats), la resposta municipal facilitada el 30 de setembre de 2020 accedeix a facilitar aquesta informació, tan bon punt quan s'hagin resolt els problemes tècnics de la base de dades que ho impedeix; en qualsevol cas, aquesta resposta equival a una estimació d'aquests dos primers apartats de la sol·licitud, cas en el qual l'article 36.1 LTAIPBG estableix que la informació ha de ser lliurada a qui la sol·licita en el termini de 30 dies. Tenint en compte que la notificació de la resposta municipal es va produir el 30 de setembre de 2020, el termini de 30 dies indicat venç l'11 de novembre del mateix any, de manera que, referent als dos primers apartats de la sol·licitud, la Reclamació és prematura, perquè encara no ha vençut el termini dins del qual l'Ajuntament ha de facilitar la informació sol·licitada i estimada. Quant al nom del professor de cada curs i als honoraris percebuts per ells, és informació que no s'ha facilitat a la persona reclamant, ni s'ha justificat la seva denegació tàcita. En la mesura que aquesta informació fa referència a la persona responsable d'una prestació finançada amb recursos públics i als honoraris que percep per això, mereix ser qualificada d'informació pública, sempre que es trobi en poder de l'Ajuntament, i per tant la persona reclamant té dret a obtenir-la. No s'ha de desconèixer, tanmateix, que aquesta informació afecta el dret de protecció de dades personals, ja que conté el nom dels professors i els honoraris percebuts per la seva feina; tenint això en compte, caldria valorar fins a quin punt l'accés a aquestes dades estaria emparat per l'article 24 LTAIPBG, en funció de la relació jurídica existent entre el professorat indicat i l'Ajuntament; a més, si d'aquesta valoració es dedueix que és procedent facilitar la informació sol·licitada, seria necessari traslladar prèviament la sol·licitud al professorat afectat, als efectes del previst per l'article 31 LTAIPBG. Tenint en compte que en la tramitació d'aquesta Reclamació i en la de la sol·licitud de la que deriva no s'han fet aquestes actuacions per part de l'Ajuntament, és procedent retrotreure la tramitació de la sol·licitud al moment procedimental adequat per practicar-les. 4. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 d'octubre de 2020, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 535/2020, en relació amb el que es sol·licita pels dos primers apartats de la sol·licitud d'informació de la qual deriva, per prematura, en raó a les consideracions fetes pel fonament jurídic 3. 2. Estimar parcialment la Reclamació 535/2020 i retrotreure la tramitació de la sol·licitud d'accés a la informació pública de la qual deriva la Reclamació a la fase d'instrucció, als efectes que l'Ajuntament valori el dret d'accés a la informació sol·licitada sobre el professorat dels cursos i els seus honoraris, tenint en compte la normativa de protecció de dades de caràcter personal i d'efectuar el trasllat de la sol·licitud a les persones afectades, perquè puguin formular les seves al·legacions, segons el previst per l'article 31 LTAIPBG i d'acord amb les consideracions fetes pel fonament jurídic 3. 3. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d'objecte de la Reclamació 535/2020, referent a la part de la sol·licitud que demana la relació de cursos i el nom de la persona que facilita la informació, en raó a les consideracions fetes pel fonament jurídic 3. 4. Requerir l'Ajuntament de Barcelona que resolgui en el termini de quinze dies la sol·licitud d'informació pública retrotreta en aplicació del disposat per l'apartat 2, sens perjudici de la suspensió derivada del trasllat a les terceres persones afectades. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 535/2020 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.