Se solicitó al Ayuntamiento de Llançà la copia íntegra de un expediente sancionador por tala de árboles. El solicitante alegó que la administración no respondió a su petición original. La GAIP desestimó la reclamación basándose en que el expediente contiene datos sobre infracciones administrativas de una persona física, los cuales están protegidos por la LTAIPBG.
Puntos clave de la argumentación
1
El artículo 23 de la LTAIPBG obliga a denegar el acceso cuando la información contenga datos relativos a la comisión de infracciones administrativas de personas físicas que no comporten amonestación pública.
2
A diferencia de otros límites al derecho de acceso, el límite establecido en el artículo 23 LTAIPBG no admite ponderación y debe aplicarse necesariamente si concurre la causa.
3
No es viable la entrega parcial de la información mediante la anonimización de los datos personales según el artículo 25 LTAIPBG, ya que el solicitante conoce la dirección de las fincas y podría identificar fácilmente a la propietaria.
Texto completo
Resolució 887/2021, de 7 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 532/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Llançà
Informació reclamada: Un expedient de protecció de la legalitat urbanística.
Sentit de la resolució: Desestimació.
Resum: És procedent desestimar la Reclamació perquè en aplicació de l’article 23 LTAIPBG no
es poden divulgar dades relatives a infraccions administratives vinculades a persones físiques
determinades. En aquest cas l’expedient sancionador sol·licitat previsiblement posa de manifest
la responsabilitat de la propietària de les finques en relació amb la tala d’arbres denunciada, i és
precisament aquest tipus d’informacions allò que protegeix l’article 23 LTAIPBG. Tampoc és
possible fer ús de l’article 25 LTAIPBG i facilitar la informació de manera parcial, anonimitzant la
persona responsable, perquè si la persona reclamant coneix, com és el cas, l’adreça de les
finques, segurament no li seria difícil obtenir la dada de la identitat de la seva propietària.
Paraules clau: Ajuntaments. Silenci administratiu. Infraccions. Sancions. Dades personals
especialment protegides. Urbanisme. Arbrat.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 8 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 532/2021, presentada contra
l’Ajuntament de Llançà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de maig de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament
de Llançà: D'acord al document adjunt, de data 23 de novembre, de referència "Exp.:
1076/2020" l'anterior alcalde expressa: "Us fem avinent que us considerem persona
denunciant, a l'efecte de garantir la confidencialitat de les vostres dades, que no constaran
a l'expedient. Quan l'objecte de la vostra denúncia s'hagi resolt, us ho comunicarem
perquè si no hi esteu d'acord, pugueu manifestar el que considereu oportú." Cal fer
memòria que dit expedient sancionador va ser incoat degut al requeriment també adjunt
del Síndic de Greuges degut a la vostra inoperància inicial a la meva denúncia,
fonamentada fotogràficament i en compliment de la vostra pròpia ordenança de protecció
de l'arbrat, teòricament vigent a l'ajuntament de Llançà”. En relació amb l’anterior, demana:
”còpia íntegra de l'expedient "Exp.: 1076/2020" en format electrònic”.
3. La Reclamació presentada el 8 de juny de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud anterior.
4. El 9 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Llançà i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
5. El 9 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 27 de juliol de 2021, atesa la manca de resposta municipal al requeriment d’informe, la
GAIP demana a la persona reclamant informació addicional sobre l’objecte del
procediment sancionador del qual sol·licita informació.
7. El 29 de juliol de 2021 la persona reclamant facilita a la GAIP les dades d’identificació de
les dues finques en les que s’haurien fet tales il·legals d’arbres, indicant que són propietat
de la mateixa persona, que seria contra la que l’Ajuntament tramitaria l’expedient
sancionador. Tanmateix, no facilita la identitat de la persona propietària de les finques.
8. Després de requerir diverses vegades l’informe i l’expedient demanats a l’Ajuntament, el
27 de setembre de 2021 la GAIP rep l’informe municipal, que posa de manifest el següent:
“En data 23 de novembre de 2020, es va comunicar a xxxx (la persona reclamant), que
des d’aquest Ajuntament s’havia incoat expedient de protecció de la legalitat urbanística,
per la realització de treballs de tala d’arbre sense disposar de la llicència preceptiva
municipal i, paral·lelament, s’incoaria el corresponent expedient sancionador. En el mateix
escrit se li comunicava que se’l considerava persona denunciant, a l’efecte de garantir la
confidencialitat de les seves dades, i se l’informava que, un cop resolt l’objecte de la seva
denúncia, li comunicaríem per tal manifestar el que cregués oportú. L’expedient número
1079/2020 del qual xxxx en sol·licita còpia, està en suspens fins que es resolgui
l’expedient de protecció de la legalitat urbanística. Per tot, us informo que tots els
documents que conté dit expedient ja els té a la seva disposició i així com també els
disposa el Síndic de Greuges”. L’informe també assenyala la identitat de la persona
propietària de les finques, que és una persona física.
9. El 29 de setembre de 2021 la GAIP comunica a la persona reclamant la recepció de
l’informe municipal i la predisposició de l’Ajuntament a facilitar-li accés a l’expedient, i li
indica que si en el termini de 5 dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la
sol·licitud.
10. L’1 d’octubre de 2021 la persona reclamant comunica a la GAIP que “a l'arxiu adjunt
tramès per la nova alcaldessa, xxxx, no hi figura cap document ni referència a l'expedient
sancionador presumptament incoat per l'anterior alcalde Sr. xxxx a instàncies del Síndic de
Greuges, d'acord amb l'escrit adjunt i motiu de la meva petició original. Així doncs, queda
establert de manera fefaent que la informació lliurada no satisfà la meva petició
d'informació” . A l’arxiu adjunt a aquest escrit hi figuren els documents següents:
- L’escrit de l’Alcaldessa següent: “En referència amb el vostre escrit RE 2020 -E-RE-
1148 de data 17 de maig de 2021, amb el qual sol·licita copia íntegra de l’expedient
1076/2020, en format electrònic, us en faig trasllat”.
- L’escrit de la GAIP indicat a l’antecedent anterior.
- Un ofici de l’anterior Alcalde de Llançà, de 23 de novembre de 2020, que indica el
següent: “En referència amb el vostre escrit RE 2020- E-RE-1148 de data 14 de juny de
2020, amb el qual denúncia la tala d’un arbre en una finca veïna i sol·licita que se li
interposi una denúncia per vulnerar l’article 13 de l’Ordenança municipal de protecció
de l’arbrat, us posem de manifest que s'ha dut a terme la corresponent inspecció per
part dels serveis tècnics municipals, i s'ha incoat expedient de protecció de la legalitat
urbanística per la realització de treballs de tala d’arbre sense disposar de la llicència
municipal i s’ha incoat expedient sancionador. Us fem avinent que us considerem
persona denunciant, a l'efecte de garantir la confidencialitat de les vostres dades, que
no constaran a l'expedient. Quan l'objecte de la vostra denúncia s'hagi resolt, us ho
comunicarem perquè si no hi esteu d'acord, pugueu manifestar el que considereu
oportú”.
- L’expedient 1076/2020 que, entre altres documents, conté la denuncia presentada per
la persona reclamant, un informe tècnic i una providència de l’Alcalde ordenant la
instrucció del corresponent expedient sancionador i diversos escrits sobre l’exercici del
dret d’accés a aquesta informació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
A la vista de l’antecedent 10, cal entendre que l’objecte de la Reclamació és l’expedient
sancionador que, segons escrits de l’anterior Alcalde i de tècnics de l’Ajuntament, aquest hauria
obert arran d’una denúncia de la persona reclamant per la tala d’arbrat sense autorització.
Aquesta pretensió té sens dubte la naturalesa d’informació pública, d’acord amb la definició que
fa d’aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, ja que només les Administracions públiques poden
instruir procediments sancionadors, de manera que l’expedient en qüestió ha de ser elaborat
necessàriament per l’Administració i hauria de trobar-se en el seu poder. Per tant, en aplicació
dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi llevat que concorrin
límits que puguin determinar-ne la denegació.
En aquest cas hi concorre el límit de la protecció de les dades personals, concretament de les
dades personals especialment protegides de l’article 23 LTAIPBG, segons el qual “les
sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol
obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia,
l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les
relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació
pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha
d’acompanyar la sol·licitud”.
La concurrència d’aquest límit és conseqüència del fet que la propietària de les dues finques
afectades és una persona física, qüestió que en aquest procediment ha costat temps de poder
establir, degut al retard amb què l’Ajuntament ha aportat la informació requerida per la GAIP.
Ara bé, un cop establert aquest fet, s’ha d’aplicar necessàriament el límit de l’article 23
LTAIPBG, perquè l’eventual responsabilitat infractora per la tala dels arbres denunciada
correspon a la persona propietària de les finques, que al ser una persona física és protegida
per l’article citat.
Per una altra banda, a diferència dels límits al dret d’accés a la informació pública regulats pels
articles 21, 22 i 24 LTAIPBG, que preveuen una aplicació dels límits ponderada amb el dret
d’accés, en el cas de l’article 23 LTAIPBG no hi ha lloc a la ponderació i el límit, si concorre,
s’ha d’aplicar necessàriament.
En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació perquè en aplicació de l’article 23
LTAIPBG no es poden divulgar dades relatives a infraccions administratives vinculades a
persones físiques determinades. En aquest cas l’expedient sancionador sol·licitat pot posar de
manifest la responsabilitat de la propietària de les finques en relació amb la tala d’arbres
denunciada, i és precisament aquest tipus d’informacions allò que protegeix l’article 23
LTAIPBG. Tampoc és possible fer ús de l’article 25 LTAIPBG i facilitar la informació de manera
parcial, anonimitzant la persona responsable, perquè si la persona reclamant coneix, com és el
cas, l’adreça de les finques, segurament no li seria difícil obtenir la dada de la identitat de la
seva propietària.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 7 d’octubre de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 532/2021, per aplicació
del límit al dret d’accés a la informació pública de l’article 23 LTAIPBG, i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.