Se solicitó al Ayuntamiento de Llançà copia de denúncias, permisos de obra y atestados policiales. El solicitante alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP estima parcialmente la solicitud: concede el acceso a las denúncias propias y al permiso de obras (anonimizado), pero inadmite la petición de elaborar atestados o amonestar a funcionarios por no ser derecho de acceso a la información.
Puntos clave de la argumentación
1
El acceso a la copia de la entrada de denúncias en el registro informático es plenamente garantizado al tratarse de datos propios del solicitante según el artículo 15 del RGPD.
2
El permiso de obras es información pública accesible, aunque procede la supresión de datos personales de terceras personas al ser irrelevantes para la finalidad de comprobar la legalidad de la obra.
3
La solicitud de que la policía elabore un atestado sobre la falta de equipos de protección individual no constituye un derecho de acceso a información pública, sino una petición de actuación administrativa.
4
La petición de recordar las obligaciones profesionales a un operario telefónico es inadmisible por no tener por objeto el derecho de acceso a la información pública.
5
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir el expediente a la GAIP no impide la resolución de la reclamación conforme al artículo 33.7 del RGAIP.
Texto completo
Resolució 718/2021, de 30 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 531/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Llançà
Informació reclamada: Diversa relacionada amb la presentació d’unes denúncies.
Sentit de la r esolució: Estimació parcial i inadmissió parcial.
Resum: Tot i que pugui afectar límits al dret d’accés a la informació pública (dades personals,
en tot cas), al ser la mateixa persona que ha presentat les denúncies la que ara en demana
còpia de l’entrada al registre informàtic, aquests eventuals límits no l’afecten; és més: en
aquest apartat la seva sol·licitud és de dades pròpies, a les quals li garanteix plenament l’accés
l’article 15 del Reglament europeu 2016/679, de protecció de dades personals. Cal concloure,
per tant, que la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada al primer apartat de la
sol·licitud.
Paraules clau: Ajuntaments. Llicències. Obres. Covid19. Denúncies. Reclamació contra
silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Dades personals. Objecte del procediment.
Informació pública.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 8 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 531/2021, presentada contra
l’Ajuntament de Llançà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de maig de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament
de Llançà: “ El proppassat dimecres 5 de maig vaig efectuar denúncia telefònica a les
09.42 hores a la policia local de Llançà per dos motius: 1.- Comprovació de si l'obra al jardí
de la casa xxxx té permís d'obra per reformes estructurals, car s'afecta estructura dels
fonaments de la pròpia casa al retallar unes bigues com es pot apreciar des del carrer. 2.-
Denúncia per l'absència de equips de protecció individual del treballador pel fet de treballar
amb una piconadora (a saber, casc, ulleres, protecció d'ulls, d'oïdes i botes de seguretat).
(...) El treballador municipal al telèfon, presumpte agent de la policia local, es va negar a
donar el número d'entrada al registre informàtic (DRAG) tot adduint que prenia nota de les
dos denúncies en un paper i que més tard m'ho donaria. Pren nota de les meves dades de
contacte. Al no haver rebut cap resposta i tot tornant a trucar 48 hores després, un
treballador municipal al telèfon, presumpte agent de la policia local, es nega a donar retorn
de la 2a denúncia i del número d'entrada de la denúncia, tot adduint "que haig de trucar
l'ajuntament", sense adonar-se, doncs, de a quina administració treballa o li paga el salari”.
En relació amb l’anterior, demana: “1.- Còpia de l'entrada al sistema informàtic de la policia
municipal de les dues denúncies efectuades el dimecres 5 de maig a les 09.42 hores. 2.-
Permís d'obres presumptament autoritzar per l'ajuntament. 3. - Atestat policial sobre
l'absència d'EPIs, i.e., incompliment flagrant de les mesures de seguretat i condició de tot
permís d'obres municipal. 4.- Fer memòria a l'operari telefònic de la policia municipal sobre
les seves obligacions a l'hora d'atendre denúncies de caràcter administratiu” .
3. La Reclamació presentada el 8 de juny de 2021 indica que l’Ajuntament no ha lliurat la
informació sol·licitada.
4. El 9 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Llançà i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. No consta a la GAIP resposta a aquest requeriment.
5. El 9 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre la informació sol·licitada i el dret a accedir-hi
La sol·licitud presentada per la persona reclamant, de la qual deriva la Reclamació, després de
fer diverses consideracions sobre la presentació d’una denúncia a la Policia Local de Llançà,
demana el següent: “1.- Còpia de l'entrada al sistema informàtic de la policia municipal de les
dues denúncies efectuades el dimecres 5 de maig a les 09.42 hores. 2.- Permís d'obres
presumptament autoritzat per l'ajuntament. 3.- Atestat policial sobre l'absència d'EPIs, i.e.,
incompliment flagrant de les mesures de seguretat i condició de tot permís d'obres municipal.
4.- Fer memòria a l'operari telefònic de la policia municipal sobre les seves obligacions a l'hora
d'atendre denúncies de caràcter administratiu”.
Allò que demana el primer apartat de la sol·licitud (còpia de l'entrada al sistema informàtic de la
policia municipal de les dues denúncies efectuades el dimecres 5 de maig a les 09.42 hores) és
sens dubte informació pública, perquè, al haver entrat al sistema informàtic de la policia local,
està en poder de l’Ajuntament (article 2.b LTAIPBG). Així mateix, tot i que pugui afectar límits al
dret d’accés a la informació pública (dades personals, en tot cas), al ser la mateixa persona que
ha presentat les denúncies la que ara en demana còpia de l’entrada al registre informàtic,
aquests eventuals límits no l’afecten; és més: en aquest apartat la seva sol·licitud és de dades
pròpies, a les quals li garanteix plenament l’accés l’article 15 del Reglament europeu 2016/679,
de protecció de dades personals. Cal concloure, per tant, que la persona reclamant té dret a la
informació sol·licitada al primer apartat de la sol·licitud.
Allò que demana el segon apartat de la sol·licitud (permís d'obres presumptament autoritzat per
l'ajuntament a la casa indicada a la presentació de la sol·licitud) també té la condició
d’informació pública, perquè es tractaria d’un document elaborat per l’Ajuntament que, d’existir,
es trobaria en poder de l’Ajuntament, complint d’aquesta manera els requisits als quals l’article
2.b LTAIPBG vincula el concepte d’informació pública. En conseqüència, qualsevol persona té
dret a accedir-hi, si no concorren límits que justifiquin denegar-lo (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG).
En el cas d’un permís d’obres, que es tracta d’un document de caràcter objectiu, l’únic límit al
dret d’accés que previsiblement hi pot concórrer és el de la protecció de les dades personals;
tenint en compte la finalitat de l’accés (comprovar que el permís és adequat per fer obres
estructurals), les dades personals que poden constar al permís són irrellevants per a la finalitat
de l’accés; en conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant al permís
sol·licitat, si existeix, havent suprimit d’ell prèviament les dades relatives a la identitat de
persones físiques que hi puguin constar.
Allò que demana l’apartat tercer de las sol·licitud (a testat policial sobre l'absència d'EPIs, i.e.,
incompliment flagrant de les mesures de seguretat i condició de tot permís d'obres municipal),
més que la còpia d’un atestat municipal, és que s’aixequi un atestat municipal sobre el fet que
el treballador de l’obra denunciada fa la seva feina sense EPIs. Ha de ser aquesta la
interpretació pertinent perquè en cap moment de la sol·licitud, prou expositiva en relació amb
altres qüestions, es fa referència a l’existència de cap atestat policial. És a dir: l’objecte
d’aquest apartat de la sol·licitud no és demanar informació pública, sinó demanar a la policia
que faci un atestat sobre l’absència d’EPI’s en el personal que fa les obres denunciades. Al no
tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública, aquesta part de la Reclamació ha de
ser inadmesa en aplicació de l’article 33.2 RGAIP.
Allò que demana l’apartat quart de la Reclamació (fer memòria a l'operari telefònic de la policia
municipal sobre les seves obligacions a l'hora d'atendre denúncies de caràcter administratiu) no
té cap relació amb el dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual aquesta part de la
Reclamació ha de ser inadmesa pels mateixos motius que s’esmenten a l’apartat anterior
(article 33.2 RGAIP).
Ateses les anteriors consideracions, és procedent estimar la Reclamació en relació amb allò
sol·licitat al seu apartat 1, estimar-la parcialment (amb eliminació prèvia de les dades
identificatives de persones físiques que hi constin) en relació amb allò demanat al seu apartat 2
i inadmetre- la en relació amb allò demanat pels seus apartats 3 i 4, perquè allò que demanen
no té per objecte el dret d’accés a la informació pública.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG) .
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 30 de juliol de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 531/2021, en relació amb allò sol·licitat al seu apartat
1, i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia de l'entrada al sistema
informàtic de la policia municipal de les dues denúncies efectuades el dimecres 5 de maig
a les 09.42 hores.
2. Estimar parcialment la Reclamació 531/2021, en relació amb allò demanat al seu apartat 2
i declarar el dret de la persona reclamant a una còpia del permís d'obres presumptament
autoritzat per l'ajuntament a la casa indicada a la presentació de la sol·licitud, amb
eliminació prèvia de les dades identificatives de persones físiques que hi constin.
3. Inadmetre parcialment la Reclamació 531/2021, en relació amb allò demanat pels seus
apartats 3 i 4, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública.
4. Requerir a l’Ajuntament de Llançà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
als apartats 1 i 2 dins del termini màxim de quinze dies.
5. Requerir a l’Ajuntament de Llançà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució .
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 531/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Per substitució
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administ rativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.