Se solicitó el proyecto lingüístico al Institut Montbui. Tras una reclamación inicial contra el Departamento de Educación y la posterior derivación a los centros, el solicitante alegó la falta de respuesta de 96 centros. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que el centro facilitó la información durante el proceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
La administración reclamada facilitó la información solicitada durante la tramitación del procedimiento, lo que supone una satisfacción extemporánea de la solicitud.
4
La entrega de la información conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica que la justificaban.
Texto completo
Resolució 613/2019, de 10 d'octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 531/2019
Administració reclamada: Institut Montbui (Santa Margarida de Montbui)
Informació reclamada: Projecte lingüístic del Centre.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de la informació sol·licitada
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió a la persona reclamant
accés a la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Centres públics d’educació. Departament d’Educació. Administració de la Generalitat.
Llengua. Educació. Projectes lingüístics. Reclamació contra silenci. Derivació. Publicitat activa.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 8 de setembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 490/2019, presentada contra el
Departament d’Educació, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’1 d’agost de 2018 la persona reclamant demana la informació següent al Departament
d’Educació de la Generalitat: còpia de tots els projectes lingüístics dels centres educatius
d’infantil, primària i secundària públics de Catalunya. El procediment de reclamació posa de
manifest que aquesta informació no estaria en poder del Departament d’Educació, sinó de cada
Centre públic afectat, perquè serien aquests els responsables d’elaborar-los i difondre’ls i el
Departament no en tindria còpia. En conseqüència, i atès el previst per l’article 30 LTAIPBG, la
Resolució de la GAIP 351/2018, de 21 de novembre, ordena retrotreure el procediment de
sol·licitud d’informació iniciat l’1 d’agost de 2018 i practicar la derivació regulada per l’article 30
LTAIPBG a tots i cada un dels centres públics concernits, per tal que sigui cada centre qui doni
resposta directa, en allò que l’afecta, a la sol·licitud formulada per la persona reclamant.
3. La Reclamació presentada el 8 de setembre de 2019 indica que tot i que la Resolució de la GAIP
351/2018, de 21 de novembre, va ser notificada a tots els centres públics d’educació de
Catalunya afectats, conjuntament amb la derivació de la seva sol·licitud d’informació, i malgrat el
temps transcorregut des d’aleshores, hi hauria un total de 96 centres (dels que n’adjunta la
relació) que encara no li haurien proporcionat el projecte lingüístic respectiu.
4. El 12 de setembre de 2019 la GAIP notifica l’escrit següent a la persona reclamant: “En relació
amb la vostra reclamació, presentada el 8 de setembre de 2019, amb el número de registre
9015-745998/2019, en la que es desprèn què reclameu l’accés als projectes lingüístics dels 96
centres escolars que no us haurien lliurat de la informació que va ser objecte de la Resolució
351/2018, de 21 de novembre de 2019, per la qual s’estimava el dret a accedir als projectes
lingüístics dels centres educatius públics, mitjançant la derivació del Departament
d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya als 2.325 centres educatius, caldria que
preciséssiu alguns aspectes. Atès que es tracta d’informació relativa a 96 centres educatius
públics diferenciats, s’hauria d’iniciar un expedient per a cadascun dels centres. Per tant, us
demanem que ens confirmeu la vostra voluntat de reclamar i continuar amb el procediment amb
l’inici dels 96 nous procediments de reclamació. Si així ho manifesteu expressament, us
informem, que la GAIP durà a terme una escissió d’ofici de la Reclamació presentada en data 8
de setembre, que comportarà la demora d’uns dies, donat l’elevat volum de feina que implica
l’obertura de 96 nous expedients”.
5. El 16 de setembre de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP la seva voluntat de
continuar amb la reclamació dels 96 projectes lingüístics pendents, si bé també expressa la seva
estranyesa pel fet que calgui donar lloc a 96 reclamacions diferents.
6. Entre el 17 i el 18 de setembre de 2019 la GAIP escindeix la Reclamació presentada contra el
Departament d’Ensenyament en 96 reclamacions, una per a cada un dels centres educatius que
no haurien facilitat el projecte lingüístic respectiu a la persona reclamant. Un cop feta aquesta
escissió, la Reclamació 531/2019 correspon a l’Institut Montbui, de Santa Margarida de Montbui.
7. El 19 de setembre de 2019 la GAIP notifica a la persona reclamant el nom del centre destinatari
d’aquesta Reclamació, el de la persona responsable de la seva tramitació, les dades per
contactar-hi i les actuacions i previsions principals sobre la seva tramitació.
8. El 19 de setembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Institut Montbui i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti “- Un informe on
exposeu els antecedents de fet i fonamenteu en dret el vostre posicionament en relació amb
aquesta Reclamació i respecte la sol·licitud d’accés a la informació de la qual deriva, que
assenyali expressament: - si heu facilitat el projecte lingüístic del centre a la part reclamant o bé,
li podeu fer arribar properament directament o a través de la Comissió; - si ja consta publicat,
amb la indicació de l’enllaç web corresponent; - si no disposeu de projecte lingüístic del centre. Si
és aquest el cas, haureu de deixar constància escrita de la inexistència d’aquesta documentació.
- L’expedient complet relatiu a la sol·licitud d’accés a la informació pública, tramitada per la
vostra administració”.
9. El 25 de setembre de 2019 la GAIP rep l'informe de l'Institut, que indica haver comunicar el seu
projecte lingüístic a la persona reclamant el passat mes de febrer i adjunta l'enllaç web amb la
seva publicació digital. La GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta a la
persona reclamant accés a la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat, motiu pel qual la
Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas
que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10
d'octubre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 531/2019 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.