Pérdida de objeto 05/11/2020 · 39 días en resolverse

Reclamación de un regidor contra el Ayuntamiento de La Portella por el acceso al listado de deudores, finalizada por entrega posterior de la información

Un regidor solicitó al Ayuntamiento de La Portella el listado de deudores y sus importes. Tras reiteradas solicitudes sin respuesta, reclamó ante la GAIP. La GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante la tramitación del procedimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, ya que estos no pueden tener un derecho de acceso a la documentación pública inferior al de los ciudadanos individuales.
2 La Ley 19/2014 (LTAIPBG) se aplica de forma supletoria a la normativa de régimen local para completar las garantías del derecho de acceso de los regidores.
3 El derecho de los miembros de corporaciones locales a obtener información necesaria para su función debe interpretarse restrictivamente en cuanto a sus límites y siempre en beneficio del derecho de acceso.
4 La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 635/2020, de 5 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 529/2020 Administració reclamada: Ajuntament de La Portella Informació reclamada: El llistat de deutors i el seu import Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Deutors. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 27 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 529/2020, presentada per part d’un regidor contra l’Ajuntament de Portella, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de març de 2020 el regidor d’independents per la portella- acord municipal (IxP-AM) presenta una instància, número de registre 285, sol·licitant “1) còpia padrons d’escombraries i aigua 2019; 2) copia llistat deutors i import individualitzar a 31 desembre 2019; 3) copia llistat deutors i import individualitzar a 29 de febrer de 2020; 4) còpia de portes treball desembre 2019 i gener i febrer 2020”. 3. El 2 de juliol de 2020 el regidor presenta una nova instancia, amb número de registre 618, on exposa que: “De la sol·licitud amb nº de registre 286, falta moviments bancaris de caixabanc i caixa corporació. De la sol·licitud amb nº de registre 285, falta llistat deutors i import”. 4. El 30 de juliol de 2020 la persona reclamant, en no rebre resposta, es dirigeix a l’Ajuntament, mitjançant una instància, amb número de registre 738, en la que exposa: “Sóc regidor, amb data 25 de maig i número de registre 493 ja vaig posar de manifest que els retard en els lliuraments de la documentació sol·licitada impedeix desenvolupar la meva funció de regidor, per la qual cosa, sol·licito sigui lliurada a la major brevetat possible la documentació que sol·licito, ja que de no ser així es vulneren els meus drets i impossibilita la meva tasca de regidor.” El mateix dia presenta un nou escrit, amb número de registre 740, en el que manifesta “Sóc regidor, amb data 10 de març de 2020 i número de registre 285 i data 2 de juliol de 2020 i número de registre 618, sol·licito el llistat de deutors de ciutadans i empreses municipals i a data d’avui encara no m’han estat lliurats. Sol·licito per tercera vegada em siguin entregats els esmentats llistes a data actual”. 5. La Reclamació presentada el 27 de setembre de 2020 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior. 6. El 2 d’octubre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació i informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 2 d’octubre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de La Portella i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 8. El 6 d’octubre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de La Portella que exposa: “El senyor XXXX regidor del grup municipal Independents per La Portella, va sol·licitar a aquest ajuntament informació sobre el llistat de deutors i l'import individualitzat a data 31 de desembre de 2019 i a data 29 de febrer de 2020, registre d'entrada número 285. Manifestar que és voluntat d'aquest ajuntament facilitar la documentació sol·licitada pels regidors, tal com sempre s'ha dut a terme en les sol·licituds que han aportat a aquest ajuntament el grup municipal independents per La Portella. Dir que es tracta d'un ajuntament petit on es disposem de recursos limitats i a més cal dir que l'estat d'alarma decretat i prorrogat en sis cops durant aquest any 2020 ha fet que s'alenteixi i que es tingui que prioritzar els treballs i que poc a poc es va tornant a la normalitat administrativa. Dir que aquest ajuntament no limita l'accés a la informació pública tramitada a aquesta administració, tal com es demostra, ja que s'han contestat amb més o menys celeritat les sol·licituds que s'han presentat i que la informació sol·licitada ha tingut un treball lent de depuració i també s'ha tingut que sol·licitar informació al Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals de la Diputació de Lleida, ja que tenim delegat la major part dels tributs i taxes i que un cop hem tingut la documentació s'ha donat tràmit a la sol·licitud del senyor XXXX i per tant ja s'ha entregat la documentació sol·licitada”. 9. El 6 d’octubre de setembre de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació facilitada per l’Ajuntament, tot indicat que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud i la Reclamació finalitzarà per la pèrdua del seu objecte. No consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar -ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de novembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 529/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.