Solicitud de compatibilidad urbanística de actividades recreativas en suelo rústico y finalización de la reclamación por pérdida de objeto

Resolució 711/2023, de 3 agost Número d’expedient de la Reclamació: 528/2023 Administració reclamada: Departament de Territori Informació reclamada: Compatibilitat urbanística d’activitats recreatives sol rústec. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la part reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap altra declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori. Comptabilitats urbanístiques. Activitats recreatives. Sòls. Reclamació contra silenci. Informació pública. Pèrdua d’objecte. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 30 de maig de 2023 té entrada a la GAIP la Reclamació 528/2023, presentada pel reclamant, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La part reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 18 de maig de 2023 el reclamant va presentar una instància a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona i demana: “Es demana al Departament del Territori i Sostenibilitat i a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona que confirmi si una activitat de restaurant musical i bar musical són compatibles amb els usos admesos en sol rústec quan l'edificació on es desenvolupa l'activitat està catalogada en el catàleg de Masies del POUM. Atès que l'establiment Mas Sorrer (Gualta) és una masia catalogada en el POUM de Gualta que està situada en sòl rústec i en la qual es desenvolupa una activitat de bar musical/discoteca, es demana que es confirmi per la compatibilitat urbanística d'aquesta activitat. En aquest sentit, es demana que es confirmi que aquest tipus d'activitats musicals són compatibles amb els usos recreatius propis d'una activitat de restaurant/bar musical. En cas que no sigui així, es demana al Departament del Territori i Sostenibilitat i a la Comissió Urbanística quin motiu justifica que un establiment com el Mas Sorrer que està situat en sol rústec pugui desenvolupar aquesta activitat”. El 29 de maig de 2023 s’envia al reclamant una Comunicació del Departament de Territori per la qual s'estima la sol·licitud d'accés sobre la “Compatibilitat urbanística d’activitats recreatives sol rústec”, on s’informa de l’acta 13 de febrer de 2019 de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona, que conte la referencia a la tramitació de la sol·licitud d’autorització de l’ús de restauració al Mas Sorrer, al municipi de Gualta, s’aprova definitivament la sol·licitud d’autorització de l’ús de restauració al mas Sorrer, promoguda per Mas Sorrer, SL i tramesa per l’ajuntament de Gualta, de conformitat amb el procediment que assenyala l’article 48 del Text refós de la Llei d’urbanisme, únicament pel que fa a aquest ús. A la Reclamació presentada, en relació a la resposta efectuada per l’Administració, es diu que: ”La sol·licitud d'accés a la informació pública es va formular amb precisió i claredat sense que hi hagi lloc a dubte que es demanava la compatibilitat urbanística d'una activitat de restaurant/bar musica i discoteca que es desenvolupa en una edificació situada en SNU com és el cas de l'activitat desplegada en el Mas Sorrer al municipi de Gualta. Tanmateix, la Cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya s'ha limitat a respondre la sol·licitud mitjançant l'aportació de l'acord adoptat per la Comissió Territorial d'Urbanisme de 13 de febrer de 2019 (expedient 2018/067047/G. Aquesta resolució fa referència a la sol·licitud d'autorització de l'ús de restauració del Mas Sorrer al municipi de Gualta. Doncs bé, no s'ha donat resposta a la sol·licitud formulada, això és, si una activitat de restaurant musical i bar musical són compatibles amb els usos admesos en SNU quan l'edificació està catalogada al catàleg de Masies del POUM i la justificació del cas del Mas Sorrer”. El 20 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la part reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 20 de juny de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Territori i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 12 de juliol de 2023 entra a la GAIP l’expedient i l’informe d’11 de juliol de 2023 del Director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura del Departament de Territori on es conclou que “En la sol·licitud s’indica que el Mas Sorrer està inclòs en el Catàleg de masies i cases rurals del POUM de Gualta. El planejament vigent al municipi de Gualta són les Normes subsidiàries aprovades definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en data 9 de maig de 1990 i publicades al DOGC de 8 d’agost de 1990; i també és vigent el Text refós de la normativa urbanística de les Normes subsidiàries, amb l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona de 16 de març de 2006, de donar conformitat al Text refós, que es va publicar al DOGC de 30 de maig de 2006. Per tant, Gualta no disposa de cap POUM aprovat (l’ajuntament va iniciar un POUM l’any 2015 però no ha tingut continuïtat) tampoc consta aprovat cap Catàleg de masies i cases rurals”. El 14 de juliol de 2023 la GAIP trasllada a la part reclamant la documentació facilitada pel Departament de Territori tot concedint-li un termini de cinc dies per a formular al·legacions al respecte i advertint que en cas de no rebre’n en el termini assenyalat, es considerarà satisfeta la sol·licitud amb la informació lliurada. A data d’aquesta resolució, no consta resposta del reclamant a aquesta comunicació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la part reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 d’agost 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 528/2023 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.