Reclamación sobre la identidad del responsable de incumplir una resolución de la GAIP y otra información municipal, resultando en inadmisión y desestimación parcial

Resolució 595/2022, de 15 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 528/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Rabós Informació reclamada: Diversa sobre personal i contractes de l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i desestimació parcial Resum: La sol·licitud d’informació pública adjuntada a la Reclamació només demana la identitat de la persona que ha incomplert la Resolució 708/2019 i, per raons de congruència, la Reclamació, en tant que procediment de revisió d’una actuació prèvia de l’Administració, no pot tenir per objecte pretensions que no s’hagin plantejat prèviament a l’Administració reclamada i aquesta no hagi atès. Tot i que en el formulari de reclamació la persona reclamant afirma haver demanat diverses informacions, només acredita haver sol·licitat la identitat de la persona que ha incomplert la Resolució 708/2019 de la GAIP i, per tant, la Reclamació s’ha de cenyir a aquest objecte. Cal tenir en compte que la persona reclamant no es limita a demanar la dada neutra de la identitat de la persona que té la funció de complir les resolucions de la GAIP, sinó que demana la dada valorativa de qui és el responsable d’haver incomplert una resolució de la GAIP, és a dir, demana qui ha comès la infracció al dret d’accés a la informació pública tipificada com a molt greu per l’article 77.2.b LTAIPBG. Al demanar una dada persona relativa a la comissió d’infraccions, el règim jurídic aplicable per determinar el dret a accedir-hi és el previst per l’article 23 LTAIPBG, segons el qual “les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, la afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud”. Paraules clau: Ajuntaments. Infraccions. Incompliment de resolucions de la GAIP. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Informació pública. Congruència. Infraccions. Dades personals especialment protegides. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 2 de juny de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 528/2022, presentada contra l’Ajuntament de Rabós, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de desembre de 2021 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Rabós la instància següent: “Exigeixo a aquest ajuntament que m'informi a mi i a la GAIP de la persona responsable de l'incompliment de la resolució 708/2019 i s'incoï el pertinent procés sancionador per infracció molt greu contra la mateixa, a l'empara de l'article 77.2.b de la LTAIPBG I d'acord amb l'article 25.2 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA) que preveu expressament que el recurs contenciós administratiu és admissible contra la inactivitat de l’Administració, tot això sense descartar si existeixen indicis de prevaricació administrativa per omissió. En cas de no tenir resposta per part d'aquest ajuntament en el termini que determina la llei, informar-los que faig aquesta sol·licitud als efectes de poder reclamar-lo judicialment, d’acord amb el previst pels articles 25.2, 29, 32 i 136 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Com a part interessada vull rebre notificacions de tots els tràmits que es facin relacionats amb aquest expedient”. 3. La Reclamació presentada el 2 de juny de 2022 indica que com a informació sol·licitada la següent: “He sol·licitat la identitat de la persona que ha incomplert la resolució 708/2019 de la GAIP. He sol·licitat relació de contractes menors que ha realitzat l'Ajuntament de Rabós al 2021. He sol·licitat còpies de les proves realitzades per el personal treballador de l'Ajuntament de Rabós, les bases de cada procés selectiu, les publicacions als diaris oficials i els contractes de cadascú, ja que a la web de l'Ajuntament no hi ha constància de res de tot això”. 4. El 15 de juny de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta a aquest requeriment. 5. El 15 de juny de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada Cal deduir de l’antecedent 2 que la informació sol·licitada és la identitat de la persona responsable de l'incompliment de la Resolució de la GAIP 708/2019. La sol·licitud també demana mesures sancionadores contra aquesta persona, per incompliment de la Resolució 708/2019, però aquesta pretensió no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual no pot ser admesa a tràmit en aquest procediment, ja que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Segons l’antecedent 3, la persona reclamant indica que la informació sol·licitada objecte de la Reclamació és la identitat de la persona que ha incomplert la Resolució 708/2019 de la GAIP, però també assenyala que ha sol·licitat una relació de contractes menors que ha realitzat l'Ajuntament de Rabós al 2021, còpies de les proves realitzades per el personal treballador de l'Ajuntament de Rabós, les bases de cada procés selectiu i les publicacions als diaris oficials i els contractes de cadascú, ja que a la web de l'Ajuntament no hi ha constància de res de tot això. El cas és, però, que la sol·licitud d’informació pública adjuntada a la Reclamació només demana la identitat de la persona que ha incomplert la Resolució 708/2019 i, per raons de congruència, la Reclamació, en tant que procediment de revisió d’una actuació prèvia de l’Administració, no pot tenir per objecte pretensions que no s’hagin plantejat prèviament a l’Administració reclamada i aquesta no hagi atès. Tot i que en el formulari de reclamació la persona reclamant afirma haver demanat diverses informacions, només acredita haver sol·licitat la identitat de la persona que ha incomplert la Resolució 708/2019 de la GAIP i, per tant, la Reclamació s’ha de cenyir a aquest objecte. La resta de pretensions han de ser inadmeses, per infracció de l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixin els requeriments anteriors, entre els quals hi ha el de l’article 31 del mateix Reglament, segons el qual “les reclamacions s'interposen per mitjà d'un formulari electrònic senzill i fàcilment accessible, amb l'ús de signatura electrònica o qualsevol altre mitjà d'identificació que s'estableixi per reglament, a través de la seu electrònica de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, en què s'indica: (...) b) La resolució objecte de reclamació o l'incompliment material del dret d'accés si aquest ha estat reconegut expressament o de manera presumpta”. A la vista de les anteriors consideracions, cal concloure que l’objecte de la Reclamació es limita a la identitat de la persona que ha incomplert la Resolució 708/2019, i és en relació amb aquesta pretensió que cal valorar el dret de la persona reclamant a accedir-hi. La identitat d’una persona al servei de l’Ajuntament (ja sigui alt càrrec o membre de l’Ajuntament, o bé empleada) que té la responsabilitat de fer una determinada actuació de la competència municipal és una informació pública, atesa la definició que fa d’aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, ja que és de suposar que es troba en poder de l’Ajuntament. En conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que hi concorri alguna causa legal que en determini la denegació. L’Ajuntament no ha invocat cap causa legal que pugui justificar la denegació de la informació sol·licitada. Això no impedeix que la GAIP pugui valorar d’ofici si n’hi concorre alguna. L’única que sembla plausible és la de la protecció de les dades personals, perquè la informació que es demana és precisament una dada personal, com és el cas de la identitat d’una persona al servei de l’Ajuntament, relacionada amb el fet d’incomplir una resolució de la GAIP. Amb caràcter general, l’accés a les dades personals relatives a l’organització i al funcionament de l’Administració, inclosa la informació sobre les seves funcions públiques, es regeix per l’article 24.1 LTAIPBG, segons el qual “s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. Per la seva banda, l’article 70.2 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, segons el qual “als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques”. En aplicació d’aquests preceptes caldria concloure que la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada. Tanmateix, cal tenir en compte que la persona reclamant no es limita a demanar la dada neutra de la identitat de la persona que té la funció de complir les resolucions de la GAIP, sinó que demana la dada valorativa de qui és el responsable d’haver incomplert una resolució de la GAIP, és a dir, demana qui ha comès la infracció al dret d’accés a la informació pública tipificada com a molt greu per l’article 77.2.b LTAIPBG. Al demanar una dada personal relativa a la comissió d’infraccions, el règim jurídic aplicable per determinar el dret a accedir-hi és el previst per l’article 23 LTAIPBG, segons el qual “les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud”. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent desestimar la Reclamació, en relació amb la seva pretensió de conèixer la identitat de la persona responsable de l’incompliment d’una resolució de la GAIP. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de juliol de 2022, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 528/2022, en relació amb la seva pretensió de conèixer la identitat de la persona responsable de l’incompliment d’una resolució de la GAIP, atès que es tracta d’una dada relativa a la comissió d’infraccions i, per tant, especialment protegida per l’article 23 LTAIPBG. 2. Inadmetre la Reclamació 528/2022, en relació amb la resta de pretensions, en aplicació de les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 528/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.