Estimada parcialmente 08/05/2025 · 393 días en resolverse

Solicitud de acceso a expedientes disciplinarios y datos de testimonios con resultado de estimación parcial

Una asociación solicitó al Ayuntamiento de Barcelona acceso completo a tres expedientes disciplinarios. El Ayuntamiento anonimizó los testimonios alegando protección de datos y riesgo de acoso. La GAIP desestima el acceso al expediente de la hermana de la reclamante por falta de representación, pero estima el acceso a la identidad de los testimonios en los otros expedientes para garantizar el derecho de defensa.

Puntos clave de la argumentación

1 El derecho de acceso del artículo 15 del RGPD permite conocer el origen de los datos personales, lo que incluye la identidad de las personas que han proporcionado la información.
2 La ponderación de intereses según el artículo 24.2 de la LTAIPBG favorece el acceso a la identidad de los testimonios cuando es relevante para el ejercicio del derecho de defensa y la tutela judicial efectiva (art. 24 CE).
3 Las alegaciones de terceros para denegar el acceso deben basarse en circunstancias personales concretas que demuestren un perjuicio real, no en generalidades o comportamientos pasados con otras personas.
4 La Ley 2/2023 de protección del informante no es aplicable ya que el testimonio de un voluntario contra otro por faltas disciplinarias no encaja en los supuestos de infracciones normativas o corrupción previstos.
5 Se debe aplicar el principio de minimización de datos del RGPD, excluyendo del acceso datos excesivos como los números de DNI.

Texto completo

Resolució 593/2024, de 8 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 527/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Accés complert a documentació de diversos expedients. Sentit de la resolució: Desestimació parcial i estimació parcial Resum: Una persona reclama accedir a l’expedient 8/2023- A. Tot i acreditar que és presidenta de l’Associació, no acredita actuar en representació de la seva germana (persona B), qui inicialment va sol·licitar l’accés. Per aquest motiu, es desestima la petició d’accés. D’acord amb l’article 15 del RGPD, el dret d’accés inclou la possibilitat de conèixer tant la informació recollida com la identitat de les persones que l’han proporcionada. En aplicació de l’article 24.2 de la LTAIPBG, la ponderació d’interessos s’ha de fer entre l’accés i els drets de tercers. Tot i les al·legacions de l’entitat sobre possibles perjudicis als testimonis, aquestes no es fonamenten en circumstàncies personals concretes i no queden acreditades. A més, la referència de l’entitat a la llei 2/2023 sobre la protecció d’informants no és aplicable, ja que no es tracta de cap dels supòsits previstos a la llei. La persona reclamant sol·licita accedir a les declaracions sense anonimitzar per defensar-se de la sanció imposada (suspensió com a voluntària). L’article 24 de la Constitució garanteix el dret a la tutela judicial efectiva i a utilitzar proves per a la defensa. Donada la rellevància de les dades per a avaluar la sanció, la ponderació d’interessos prevista a l’article 24.2 LTAIPBG afavoreix permetre l’accés a la identitat dels testimonis, malgrat no comptar amb el seu consentiment. Paraules clau: Ajuntament. Accés. Expedients disciplinaris. Voluntariat. Voluntaris. Entitats. Testimonis. Anonimització. Dades personals. APDCAT. Dades identificatives. Sense límits. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El 10 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 527/2024, presentada per l’entitat animalista: Associació per la Protecció dels Gossos Potencialment Perillosos (GPP’S) contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de juliol de 2023 dues persones presenten tres instàncies a l’Ajuntament de Barcelona. Instància presentada per la persona A), que és la mateixa persona que presenta la reclamació, en què demana: “Expedient 7/2023- A, demano rebre aquesta documentació per correu electrònic. També demano accés a la l’expedient per mitjans electrònics (art. 53 Llei 39/2015 LPAC): Els que es relacionin amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics tenen dret a consultar la informació a què es refereix el paràgraf anterior, en el punt d’accés general electrònic de l’Administració), ja que Oficina de Protecció Animal de l’Ajuntament de Barcelona m’ofereix cita entre el dimarts 11 i el dijous 13 de juliol, de 9h a 14:30, horari que em trobo treballant”. Instància presentada per la persona A) en què demana: Instància presentada per la persona A), que és la mateixa persona que presenta la reclamació, en què demana: “Expedient 9/2023- A, demano rebre aquesta documentació per correu electrònic. També demano accés a la l’expedient per mitjans electrònics (art. 53 Llei 39/2015 LPAC): Els que es relacionin amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics tenen dret a consultar la informació a què es refereix el paràgraf anterior, en el punt d’accés general electrònic de l’Administració), ja que Oficina de Protecció Animal de l’Ajuntament de Barcelona m’ofereix cita entre el dimarts 11 i el dijous 13 de juliol, de 9h a 14:30, horari que em trobo treballant”. Instància presentada per la persona B), persona diferent de la que presenta la reclamació, en què demana: “Expedient 8/2023- A, demano rebre aquesta documentació per correu electrònic. També demano accés a la l’expedient per mitjans electrònics (art. 53 Llei 39/2015 LPAC): Els que es relacionin amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics tenen dret a consultar la informació a què es refereix el paràgraf anterior, en el punt d’accés general electrònic de l’Administració), ja que Oficina de Protecció Animal de l’Ajuntament de Barcelona m’ofereix cita entre el dimarts 11 i el dijous 13 de juliol, de 9h a 14:30, horari que em trobo treballant”. 3. La Reclamació presentada el 10 d’abril de 2024 indica que ha rebut resposta parcial de l’Ajuntament de Barcelona. Concretament exposen que: “Som interessades en els expedients 7/2023, 8/2023 i 9/2023 de la OPAB (Ajuntament de Barcelona). Vam demanar còpia completa dels tres expedients, però l'Ajuntament de Barcelona ens ha ocultat informació, la qual ha tatxat deliberadament. Això ens ha provocat una total indefensió, i aquest ajuntament ha incomplert la seva obligació de donar-nos la informació que hem demanat, com a parts interessades. Demanem que ens donin absolutament tota la documentació d'aquests expedients, sense que ocultin cap dada incorporada en aquests escrits”. Junt amb la reclamació i les instàncies presentades, la reclamant adjunta la resposta que ha rebut de l’Ajuntament de Barcelona, corresponent a un correu electrònic que fa referència a una situació d’assetjament que es troben alguns voluntaris d’una associació, junt amb diversos testimonis que exposen les situacions d’assetjament. En tots aquests testimonis el nom i demés dades identificatives que cadascun d’ells estan ocultes. Així mateix s’adjunten correus electrònics enviats per la persones A i B on es notifica a aquestes persones la separació de la seva condició de voluntariat amb efectes immediats. Finalment hi ha diverses comunicacions electròniques entre l’Ajuntament de Barcelona i les persones A i B al respecte de la situació d’indefensió en què diuen trobar A i B. 4. El 29 d’abril de 2024 la GAIP demana a l’entitat reclamant que esmeni, en el termini de deu dies, la reclamació aportant la còpia de la data de recepció de la resolució de la sol·licitud d’accés a la informació pública que va presentar a l’administració. La notificació de la sol·licitud d’esmena fou acceptada el mateix dia 29 d’abril. 5. El 30 d’abril de 2024 la Comissió rep en contesta a l’esmena, la comunicació que l’Ajuntament de Barcelona envia a l’entitat reclamant indicant que ha rebut la sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) el 08/07/2023, que ha estat derivada a la unitat responsable de la seva tramitació el 10/07/2023, el número d’expedient 2023_EXP_913791 i que la data màxima per dictar resolució és 08/08/2023. No obstant, no aporta l’evidència de notificació de la resolució de la SAIP. 6. El 6 de maig de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 7 de maig de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 30 de maig de 2024 la Comissió rep l’informe i expedient sol·licitats. En l’informe, concretament en el fonament de dret primer, l’Ajuntament reconeix que: “En el present cas, per tant, en que parlem d’informació continguda en un expedient disciplinari, aquesta ha de ser considerada informació pública” Així mateix, s’exposa que el 07 de juliol de 2023 des del Departament de Gestió i Protecció dels Animals es va enviar correu electrònic a les reclamants amb còpia de l’expedient, on les dades dels testimonis es va anonimitzar per tal de protegir la intimitat de la resta del voluntaris. L’informe indica que: “les dades a les que l’entitat reclamant vol accedir es tracta de dades identificatives de persones voluntàries del Centre d’acollida d’animals de companya de Barcelona (CAACB) afectades per les accions de les reclamants, accions que han donat lloc a l’expedient disciplinari i a la sanció”. L’informe recull que: “En anteriors processos de reclamació iniciats per les mateixes reclamants, hem informat de que quan en alguna ocasió se’ls a atorgat accés a dades personals de persones funcionàries, aquestes han estat difoses a les xarxes socials, el que ha ocasionat un fort assetjament a les xarxes contra les persones treballadores del CAACB. Considerant això, res fa pensar que en aquest cas les reclamants actuarien de manera diferent, i menys tenint en compte que en aquest cas es tracta de testimonis que han al·legat haver patit assetjament per part de les mateixes, motiu pel qual se les ha sancionat”. Després de fer referència als articles 22, 23 i 24 LTAIPBG i article 68 del Decret 8/2021 per acabar concloent que: “En conclusió, entenem que la reclamació ha de ser desestimada perquè l’accés a la informació ha sigut atorgat aplicant els límits establerts per la llei de manera degudament fonamentada”. 9. Atès que la informació sol·licitada comprèn documentació que conté dades de caràcter personal el 3 de juny de 2024 la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) informe d’acord amb allò previst a l’article 42.8 de la Llei 19/2014 LTAIPBG. D’acord amb l’establert a l’article 42.9 LTAIPBG, s’informa a la part reclamant i reclamada l’ampliació del termini per resoldre. 10. L’1 de juliol de 2024 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que acaba concloent que la persona reclamant tindria dret a accedir a la identitat de les persones que han prestat declaració com a testimonis en el si dels expedients sancionadors, en virtut del seu dret a conèixer l’origen de les seves dades personals (art. 15.1.g) RGPD) i atesa la rellevància de tal informació per a l’exercici del seu dret de defensa (art. 24 CE). 11. En data 17 de juliol es trasllada l’informe de l’APDCAT a la reclamant i ajuntament reclamat. 12. A la vista de l’existència de terceres persones afectades, el 12 de desembre la GAIP requereix a l’Ajuntament de Barcelona a través d’EACAT, per tal que en el termini de 5 dies, arribar les dades de contacte de les persones afectades (concretament dels testimonis dels tres expedients disciplinaris objecte de la reclamació: 7/2023- A, el 8/2023- A, i el 9/2023- A) per l'accés que es reclama, per tal de que els puguem traslladar la present reclamació, de conformitat amb l'article 34.1bis del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, estableix el deure de les administracions públiques de col·laborar amb la Comissió en la identificació i el trasllat a les persones els drets de les quals es puguin veure afectats per l'accés objecte de Reclamació. 13. El 17 de desembre de 2024 la GAIP rep resposta de l’Ajuntament de Barcelona en els següents termes: “el Departament de Gestió i Protecció dels Animals ens informa que no disposa dels noms complerts de totes les persones afectades ni de cap correu electrònic o contacte. Això és així ja que nosaltres no tenim relació directa amb les persones voluntàries, sinó amb l’Entitat a la qual estan adscrites (en compliment del disposat a la Llei 25 20215 de Foment del Voluntariat i l’Associacionisme). Per aquest motiu, tota la comunicació s’hauria de fer a través de l’entitat Amics i Voluntaris del CAACB, i amb la Coordinadora de Voluntariat de l’entitat, Sra. XXX”. 14. El 27 de desembre de 2024 la GAIP comunica a la reclamant la necessitat de trasllat de la reclamació a les terceres parts afectades per tal que puguin formular al·legacions si ho consideren oportú. A tal efecte, es comunica a la reclamant que la Comissió considera rellevant facilitar la identitat de la persona reclamant a les terceres persones afectades i dona un termini de 5 dies per hàbils per tal de presentar al·legacions per oposar-s’hi. La comunicació fou acceptada per la reclamant en la mateixa data i aquesta Comissió no ha rebut cap al·legació al respecte de comunicar el nom de la persona reclamant. 15. El 16 de gener de 2025 la GAIP comunica a l’Ajuntament de Barcelona que realitza el trasllat a les terceres parts afectades pel procediment i amplia el termini per resoldre. 16. El 22 de gener de 2025 la Comissió posa a disposició de l’Associació d’Amics i Voluntaris de la Gossera de Barcelona (ICAACB), el trasllat a tercers en els següents termes: “Tenint en compte que és necessari el trasllat de la reclamació de forma individualitzada a totes i cada una de les persones afectades, i que, l’Ajuntament de Barcelona ens ha comunicat que no disposa de les dades identificatives de les terceres persones afectades, aquesta Comissió ha estimat oportú i justificat, aplicar en aquest cas la possibilitat prevista a l'article 62.5 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre transparència i el dret d'accés a ala informació pública. (....) Per aquest motiu i atès que sou l’associació que representa els interessos les persones afectades per la informació l’accés a la qual es reclama, i amb la finalitat que en feu la difusió que considereu oportuna als vostres representats, d’acord amb el que preveu l’article 34.1 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, us informem que disposeu d’un termini de 10 dies per realitzar una de les dues actuacions següents: - Presentar en nom de l’associació les al·legacions o els documents que estimeu oportuns en defensa dels seus drets o interessos. - O bé, traslladar a la Comissió els noms i les adreces, preferiblement electròniques, de les persones afectades pels expedients sol·licitats (noms, DNIs, correus electrònics i telèfons mòbils), als efectes que la GAIP pugui realitzar directament aquest tràmit”. El 29 de gener consta evidència del procés de notificació del trasllat. 17. El 3 de febrer de 2025, la GAIP rep les al·legacions presentades pel president de l’entitat indicada en els següents termes: “Disconformitat a través d'aquesta al·legació dirigida a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), en relació a la petició objecte de la reclamació, de conèixer la identitat dels testimonis que consten dins els expedients disciplinaris de l’Oficina de Protecció Animal de l’Ajuntament de Barcelona 7/2023- A, 8/2023- A i 9/2023- A. Entenem que La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública és l'òrgan encarregat de vetllar pel compliment i les garanties del dret que la Llei reconeix a totes les persones d'accedir a la informació pública, però la comunicació que els testimonis van fer, i que consten en aquests expedients, va ser en tot moment una comunicació privada entre la nostra entitat i la entitat amb la que col·laborem, en aquest cas, el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. Com a associació representant dels testimonis dels que es demanen les identitats, ens acollim a la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció”. L’entitat en qüestió acaba al·legant: “Que considerin la desestimació de la reclamació 527/2024, on es demanen les identitats de les persones que aporten el seus testimonis en els expedients disciplinaris de l’Oficina de Protecció Animal de l’Ajuntament de Barcelona 7/2023- A, 8/2023- A i 9/2023- A, ja que va ser una comunicació privada entre dues entitats”. 18. El 2 d’abril de 2025 la GAIP, envia escrit dirigit a la persona reclamant en la que se la requereix per tal que: “Cal que acrediteu la representació de la persona B d’acord amb la qual al·legueu actuar en el marc de la reclamació”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressam ent establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de representació. La reclamació per denegació de l’accés a informació pública presentada davant la GAIP l’efectua la presidenta de l’Associació en relació amb tres sol·licituds diferents d’accés a expedients tramitats per l’Oficina de Protecció dels Animals (OPAB) de l’Ajuntament de Barcelona, els quals fan referència a: - Un procediment disciplinari dut a terme contra la persona ara reclamant per uns fets ocorreguts mentre exercia de voluntària en el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB), en virtut de conveni de col·laboració signat amb la seva Associació, amb número de referència d’expedient 7/2023- A. - Un procediment disciplinari dut a terme contra una altra persona voluntària de la mateixa Associació, qui seria germana de la persona ara reclamant, per uns fets ocorreguts mentre exercia de voluntària en el CAACB, amb número de referència d’expedient 8/2023- A. - Un procediment tramitat contra l’Associació arran els fets que van donar lloc a la suspensió de la condició de voluntàries de la persona ara reclamant i de la seva germana, a qui s’ha fet esment abans, amb número de referència d’expedient 9/2023-A. La persona ara reclamant, que acredita la representació com a presidenta de l’Associació, no és la persona que hauria sol·licitat l’accés a l’expedient 8/2023- A, sinó la seva germana (persona B). Tampoc consta que hagués actuat en representació d’aquesta. En el marc d’aquesta reclamació s’ha requerit a l’ara reclamant que acrediti que actua també en representació de la persona B (antecedent 18), sense que hagi acreditat aquesta repres entació. Al no haver quedat acreditat en aquest procediment que la reclamant actua també en representació de la persona B, es desestima l’accés a l’expedient 8/2023. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i aplicació de límits L’objecte de la present reclamació a la vista dels antecedents relacionats, és únicament les dades de les persones que en els expedients 7/2023 i 9/2023, han prestat el seu testimoni i que ha servit per tal de poder sancionar disciplinàriament a la persona ara reclamant, ja que l’Ajuntament de Barcelona ha donat accés complert als expedients, excepte a aquestes dades. A la vista dels límits al·legats per part de l’administració reclamada i que fan referència a dades de caràcter personal, hem d’estar al contingut i conclusions de l’informe de l’APDCAT (antecedent 10). L’Ajuntament al·lega la concurrència del límit de dades personals especialment protegides previst a l’article 23 LTAIPBG: “Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, (...), i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud”. Les dades sol·licitades fan referència a dades identificatives de persones voluntàries del servei CAABC, que han donat el seu testimoni en relació a l’actuació de dues persones de l’entitat reclamant i que aquest testimoni és rellevant a l’hora de sancionar aquestes persones. En aquest cas, entenem que no seria d’aplicació l’article indicat, doncs qui demana les dades dels testimonis no és altra que la persona contra qui s’instrueix l’expedient sancionador, i finalment sancionada. A continuació l’Ajuntament de Barcelona aplica el límit de l’article 24 LTAIPBG, entenent que ha de prevaldre la protecció de dades personals i que ha de tenir en compte el fet que pugui afectar a la seguretat de les persones, doncs la reclamant en d’altres ocasions ha publicitat dades personals de funcionaris del servei a les xarxes socials “el que ha causat un fort assetjament a les xarxes contra les persones treballadores del CAACB” (antecedent 8). A la vista d’actuacions anteriors l’Ajuntament al·lega que res fa pensar en aquest cas que les reclamants actuarien de manera diferent, tenint en compte que es tracta de testimonis que han al·legat haver patit assetjament per part de les mateixes, motiu pel qual se les ha sancionat. Aleshores l’Ajuntament pondera d’acord amb els articles 22 de la LTAIPBG i 68 del Decret 8/2021 i conclou que: “De la ponderació realitzada es dedueix que la protecció de la seguretat dels testimonis que han participat en l’expedient disciplinari és un bé jurídic protegit que pot limitar (i ha de limitar) en aquest cas el dret d’accés a la informació pública de les reclamants”. En virtut d’aquesta ponderació no es dona accés a la informació. Cal fixar-nos doncs en les previsions de l’article 24.2 de LTAIPBG que estableix el següent: “2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones. (…)”. A efectes de la dita ponderació, cal tenir en especial consideració que la informació sol·licitada forma part del contingut del dret d’accés que l’article 15 de l’RGPD reconeix a la persona afectada. L’article 15 de l’RGPD, citat, preveu el següent: “1. El interesado tendrá derecho a obtener del responsable del tratamiento confirmación de si se están tratando o no datos personales que le conciernen y, en tal caso, derecho de acceso a los datos personales y a la siguiente información: a) los fines del tratamiento; b) las categorías de datos personales de que se trate; c) los destinatarios o las categorías de destinatarios a los que se comunicaron o serán comunicados los datos personales, en particular destinatarios en terceros u organizaciones internacionales; d) de ser posible, el plazo previsto de conservación de los datos personales o, de no ser posible, los criterios utilizados para determinar este plazo; e) la existencia del derecho a solicitar del responsable la rectificación o supresión de datos personales o la limitación del tratamiento de datos personales relativos al interesado, o a oponerse a dicho tratamiento; f) el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control; g) cuando los datos personales no se hayan obtenido del interesado, cualquier información disponible sobre su origen; h) la existencia de decisiones automatizadas, incluida la elaboración de perfiles, a que se refiere el artículo 22, apartados 1 y 4, y, al menos en tales casos, información significativa sobre la lógica aplicada, así como la importancia y las consecuencias previstas de dicho tratamiento para el interesado. 2. (…). 3. El responsable del tratamiento facilitará una copia de los datos personales objeto de tratamiento. (…). 4. El derecho a obtener copia mencionado en el apartado 3 no afectará negativamente a los derechos y libertades de otros.” D’acord amb aquest article, la persona reclamant té dret a accedir a la informació que sobre la seva persona figuri en els expedients reclamats. I, prenent en consideració que la informació que hi consta té origen en les declaracions d’altres persones que han intervingut en els procediments com a testimonis, el dret d’accés reconegut per l’article 15 de l’RGPD abastaria conèixer no només què s’ha dit o quina informació s’ha recollit que l’afecti, sinó també qui ho ha dit, això és la identitat de les persones que han facilitat la informació sobre la seva persona, en la mesura que formaria part del seu dret a conèixer l’origen de les dades. Per tant, l’existència del dret d’accés reconegut per la normativa de protecció de dades faria decantar la ponderació a què es refereix l’article 24.2 de la LTAIPBG, en favor de l’accés a les pròpies dades de la persona reclamant, inclosa la dita informació sobre el seu origen. Això, llevat que respecte la identificació d’aquestes terceres persones concorri algun element que, en funció de la seva situació personal, hagi de comportar una limitació d’aquest accés. D’acord amb els antecedents, la denúncia o queixa contra la persona reclamant per suposats comportaments irregulars i/o sancionables en l'exercici de les seves funcions com a voluntària al CAACB —en el marc del conveni de col·laboració signat amb la seva associació —, va ser formulada per una altra associació que també col·labora en tasques de voluntariat al CAACB. Els fets que han donat lloc a l’obertura del procediment disciplinari impliquen persones voluntàries d’aquesta segona associació, les quals van declarar com a testimonis. Cal tenir en compte que la revelació d’informació relativa a la identitat de les terceres persones que han actuat com a testimonis aportant informació sobre la persona reclamant podria comportar conseqüències per a aquestes. Això és especialment rellevant atès que es tracta de persones que compartien —i podrien tornar a compartir, tenint en compte la sanció imposada— el mateix entorn de voluntariat al CAACB, i les seves declaracions han tingut un pes en les conclusions dels procediments sancionadors. Fer pública la informació sobre el contingut de les seves declaracions, o la seva participació en la investigació, podria deteriorar les relacions interpersonals dins de l’àmbit del voluntariat. A la vista que les dades personals sol·licitades poden tenir afectacions de drets i interessos de tercers, d’acord amb l’article 31 LTAIPBG es va procedir a fer un trasllat a tercers (antecedent 16), per tal de conèixer si existeixen circumstàncies personals o motius que justificarien que es preservés la identitat d’aquestes persones (art. 15.3 RGPD). Cal tenir en compte especialment en aquest cas que l’Ajuntament fa avinent en el seu informe els antecedents respecte les dades facilitades a l’ara reclamant de funcionaris de l’Ajuntament i l’assetjament al que van sotmetre a aquests en xarxes socials. L’administració reclamada entén que la reclamant actuarà d’igual manera respecte dels testimonis (antecedent 8). La GAIP sol·licità les dades dels tercers afectats a l’Ajuntament que va negar que les disposés al·legant que no tenia relació directa amb les persones voluntàries, sinó amb l’Entitat de la que són voluntaris en compliment del disposat a la Llei 25/2015 de Foment del Voluntariat i l’Associacionisme (antecedent 13), i va facilitar les dades de l’entitat en qüestió. La GAIP va dirigir comunicació a l’entitat concernida amb les indicacions que ja consten en l’antecedent 16. L’entitat va presentar les al·legacions que consten en l’antecedent 17 que en resum exposen que els testimonis es van donar en un marc de comunicació privada entre l’entitat en qüestió i el CAACB i s’acullen a allò previst a la Llei 2/2023 de 20 de febrer. Els motius d’oposició que al·lega l’entitat ha de ser desestimat als efectes de la present reclamació. Com consta en l’informe de l’APDCAT, per tal que les al·legacions efectuades es puguin tenir en consideració en la ponderació de drets, aquestes han de fonamentar-se en circumstàncies personals concretes que posin de manifest que l’accés a la informació sol·licitada pot produir un perjudici real als drets o interessos de les persones afectades (testimonis), la qual cosa no consta acreditada en el següent cas. Si bé l’Ajuntament fa referència a uns episodis anteriors on es va facilitar les dades de persones funcionaries a la reclamant i afirmen que aquestes persones van ser objecte d’assetjament a les xarxes per part de la reclamant, no es tracta de les mateixes persones (voluntaris) que han donat el seu testimoni. Les al·legacions fetes per l’associació compel·lida en el sentit que les declaracions dels testimonis es van fer en un marc privat no evidencien cap perjudici real als drets o interessos d’aquestes persones. D’altra banda, l’apel·lació que fa l’entitat al·legant a la llei 2/2023 de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, no és aplicable en aquest cas. L’article 1.1 de la citada llei estableix que: “Aquesta Llei té per finalitat atorgar una protecció adequada davant les represàlies que puguin patir les persones físiques que informin sobre alguna de les accions o omissions a què es refereix l’article 2, a través dels procediments que s’hi preveuen”. El fet que un voluntari presti testimoni contra un altre voluntari, per la presumpta comissió d’una falta disciplinària en el marc d’una acció de voluntariat en el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, no se circumscriu en cap de les accions o omissions a què es refereix l’article 2 de la llei 2/2023. D’altra banda, tampoc en l’àmbit personal que la llei estableix en el seu article 3 s’hi encabeix aquesta situació. En aquest punt, és important també tenir en compte la finalitat a què respon la sol·licitud d’accés (article 24.2.b) LTC). La persona reclamant sol·licita accedir a les declaracions dels testimonis, sense ocultació de dades, per defensar els seus drets i interessos. L’article 24 de la Constitució espanyola garanteix el dret a la tutela judicial efectiva i a utilitzar proves per a la defensa. Per admetre l’accés a la informació, aquesta ha de ser rellevant per a la defensa de la persona interessada. En aquest cas, conèixer les actuacions de l’Ajuntament, la documentació utilitzada i les declaracions dels testimonis és rellevant per avaluar la sanció imposada (suspensió de la condició de voluntària i de les comunicacions amb l’Associació). Així, la ponderació d’interessos seria favorable a permetre l’accés a la identitat dels testimonis, malgrat no comptar amb el seu consentiment. No obstant, cal excloure’n de l’accés les dades excessives –números de DNI, per exemple, i d’altres dades equivalents-, d’acord amb el principi de minimització de dades de l’article 5 del RGDPD, així com qualsevol altra dada especialment protegida de tercers, conforme a allò disposat a l’article 23 de la LTAIPBG. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de maig de 2025, resol per unanimitat: 1. Desestimar parcialment la reclamació 527/2024 respecte de la reclamació presentada en nom de la persona B, per manca de representació d’acord amb el fonament jurídic 2. 2. Estimar parcialment la Reclamació 527/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de quinze dies. 4. D’acord amb allò previst a l’article 34.2 Decret 111/2017, de 18 de juliol RGAIP, al haver-se produït oposició de terceres persones, el termini de 15 dies per tal de facilitar la informació, s’iniciarà una vegada transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l‘acte administratiu. 5. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Notificar la Resolució a les parts i a l’Associació Amics i Voluntaris de la Gossera de Barcelona. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 527/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.