Estimada parcialmente 22/10/2020 · 24 días en resolverse

Solicitud de información sobre apertura de expedientes disciplinarios a policías locales y procedimiento aplicable

Se solicitó al Ayuntamiento de Llançà el procedimiento para abrir expedientes disciplinarios a tres policías locales y la confirmación de su apertura. La GAIP resuelve inadmitir parcialmente la solicitud por considerarla una consulta jurídica y declarar la pérdida parcial del objeto respecto a la confirmación de apertura, al haber sido respondida por el municipio.

Puntos clave de la argumentación

1 La solicitud sobre el procedimiento a seguir para abrir un expediente disciplinario no constituye un derecho de acceso a la información pública, sino una consulta jurídica que requiere la redacción de un informe.
2 El derecho de acceso garantiza la obtención de información que se encuentra en poder de la Administración, no la elaboración de respuestas a consultas jurídicas.
3 Se declara la pérdida de objeto sobre la confirmación de la apertura del expediente ya que la administración informó de que la decisión aún no se había tomado, satisfaciendo así la solicitud de información existente.

Texto completo

Resolució 585/2020, de 22 d’octubre Número d’expedient de la r eclamació: 526/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Llançà Informació reclamada: Saber si s’ha obert un expedient a tres policies locals. Sentit de la Resolució: Inadmissió parcial i pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: La part de la sol·licitud d’informació pública que demana el procediment a seguir per obrir un expedient disciplinari contra tres policies locals no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, perquè aquest dret garanteix l’accés a informació que es troba en poder de l’Administració, mentre que allò sol·licitat no és una petició informació en poder de l’Administració, sinó una consulta jurídica, que requereix de la redacció d’un informe per ser atesa, operació que manifestament desborda el dret d’accés a la informació pública. Donat que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, aquesta part de la Reclamació ha de ser inadmesa. Paraules clau: Ajuntament. Expedient disciplinari. Policia local. Reclamació contra silenci. Consultes i informes. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 526/2020, presentada contra l’Ajuntament de Llançà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 d’agost de 2020 la persona reclamant relata uns fets en el decurs dels quals tres policies locals haurien exercit incorrectament les seves funcions i demana a l’Ajuntament de Llançà: Quin és el procediment per incoar expedient disciplinari a tres policies locals per falsedat en document públic. Confirmació de la incoació d’expedient disciplinari als tres policies locals, si escau, o denegació raonada. 3. La Reclamació presentada el 28 de setembre de 2020 indica que l’Ajuntament no hauria contestat la sol·licitud. 4. El 30 de setembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 2 d’octubre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Llançà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 16 d’octubre de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament , que fa una llarga i detallada relació de les actuacions que haurien tingut lloc arrel de l’incident sobre el qual es demana informació en aquest procediment. En relació amb la informació sol·licitada, l’informe municipal argumenta que la petició sobre el procediment que caldria seguir per obrir l’expedient disciplinari indicat, més que una sol·licitud d’informació pública, en realitat és una demanda d’informe jurídic, que no està emparada per l’LTAIPBG. Així mateix, l’informe explica que l’Ajuntament encara no ha decidit sobre l’eventual incoació de l’expedient sol·licitat, afirma que quan s’hagi pres la decisió se n’informarà a la persona reclamant i apunta elements de motivació en base als quals podria escaure la denegació d’aquesta incoació. 7. El 19 d’octubre de 2020 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissió parcial i pèrdua parcial d’objecte de la Reclamació Tal com indica l’informe municipal comentat als antecedents, la part de la sol·licitud d’informació pública que demana el procediment a seguir per obrir un expedient disciplinari contra tres policies locals no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, perquè aquest dret garanteix l’accés a informació que es troba en poder de l’Administració, mentre que allò sol·licitat no és una petició d’ informació en poder de l’Administració, sinó una consulta jurídica, que requereix de la redacció d’un informe per ser atesa (la petició del procediment disciplinari no es contesta, tal com argumenta l’Ajuntament, amb la remissió a un document, perquè segons quines siguin les circumstàncies o qui insta la seva obertura, el procediment a seguir serà un altre), operació que manifestament desborda el dret d’accés a la informació pública. Donat que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, aquesta part de la Reclamació ha de ser inadmesa. En quant a la part de la Reclamació que demana confirmació sobre l’obertura de l’expedient disciplinari o la seva denegació raonada, està clar que l’informe municipal facilita la informació demanada existent en poder de l’Ajuntament, que bàsicament és que la decisió encara no ha estat presa, i que quan ho sigui serà comunicada a la persona reclamant. Aquesta resposta facilita la informació sol·licitada existent, motiu pel qual s’ha de considerar satisfeta la part corresponent de la Reclamació que la demana i, en conseqüència, s’hauria produït la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació en relació amb ella. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 d’octubre de 2020, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 526/2020, en relació amb la part que demana el procediment disciplinari a seguir, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Declarar la pèrdua parcial d’objecte de la Reclamació 526/2020, en relació amb la part que demana la confirmació de l’obertura d’un expedient disciplinari o la seva denegació raonada. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 526/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samara Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.