Solicitud de programaciones didácticas de centros públicos en castellano y resolución sobre la obligación de traducción y derivación de la solicitud

Resolució 743/2021, de 13 d'agost Número d'expedient de la reclamació: 525/2021 Administració reclamada: Departament d'Educació Informació reclamada: Programacions didàctiques de primària, ESO i batxillerat. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La persona reclamant sol·licita i reitera que necessita les programacions didàctiques sol·licitades en llengua espanyola. Aquesta Comissió de Garantia té capacitat jurídica per requerir el lliurament a la persona reclamant d'informació que estigui en poder de l'Administració; per tant, si les programacions sol·licitades estan redactades en llengua espanyola, l'Administració, en aplicació del dret d'accés a la informació pública, les ha de facilitar en aquesta versió a la persona reclamant; però si alguna o algunes de les programacions estan redactades només en català, el dret d'accés a la informació pública no empara un eventual dret a què siguin traduïdes a l'espanyol, sens perjudici que puguin emparar-lo altres normatives davant d'instàncies de garantia diferents de la GAIP. Aquestes consideracions porten a la necessitat d'inadmetre la part de la Reclamació que, implícitament, requereix la necessitat de traduir a l'espanyol les programacions que, en el seu cas, estiguin només disponibles en català, perquè aquesta pretensió queda al marge del dret d'accés a la informació pública. La sol·licitud s'ha dirigit al Departament d'Educació, que difícilment tindrà a disposició dels seus òrgans centrals una informació tan dispersa i canviant com la sol·licitada; en aquestes circumstàncies i en aplicació de l'article 30.1 LTAIPBG, el més adequat és derivar la sol·licitud als òrgans que disposen de la informació sol·licitada, que són els òrgans que precisament l'han elaborat, és a dir: cada un dels centres docents públics de Catalunya Paraules clau: Generalitat. Entitats. Educació. Programacions didàctiques. Reclamació contra silenci. Llengües. Traducció. Derivació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 3 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 525/2021, presentada per una entitat contra el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada a l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El text original d’aquesta resolució, redactat pel ponent, s’ha escrit en castellà. 2. El 9 de desembre de 2020 l'entitat reclamant sol·licita al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que es remeti en format digital i en llengua espanyola les programacions didàctiques dels centres educatius de primària, ESO i batxillerat que depenen del Departament d'Educació. El 28 de gener de 2021 l'entitat reclamant reitera la sol·licitud. I posteriorment la reitera de nou davant del Defensor del Pueblo. 3. La Reclamació rebuda a la GAIP el 3 de juny de 2021 demana la remissió de la informació sol·licitada al Departament d'Educació. 4. El 9 de juny de 2021 la GAIP requereix la persona reclamant que acrediti la representació que ostenta i que complimenti el formulari de reclamació; la persona reclamant accedeix a la notificació el 17 de juny. 5. El 17 de juny de 2021 la persona reclamant acredita la seva representació. 6. El 22 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 23 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d'Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 20 de juliol de 2021 la GAIP reitera al Departament el seu requeriment de documentació. 8. El 26 de juliol de 2021 la GAIP rep l'informe del Departament d'Educació, que posa de manifest el següent: “Les programacions didàctiques dels centres educatius són programacions d'àrees i de matèries anuals que, juntament amb altres accions, despleguen el projecte educatiu de centre (PEC). Les programacions didàctiques s'associen a les matèries que s'imparteixen, àmbits o projectes que es proposin a l'alumnat. Hi ha d'haver tantes programacions com matèries o àmbits s'imparteixin (en tots els cursos). Així, per exemple, si en un centre a tercer de primària hi ha cinc àmbits (llengua, medi, arts, matemàtiques i educació física), hi ha d'haver cinc programacions. Però si el centre agrupa les matèries i treballa al llarg del curs amb deu projectes, llavors tindran deu programacions, una per projecte, i això per a cada nivell educatiu dins del centre. D'aquesta manera, un centre educatiu pot disposar de diverses desenes de programacions didàctiques, que poden variar en funció del model organitzatiu pel qual hagin optat, en el marc de l'autonomia pedagògica de la que disposen els centres educatius a Catalunya. La sol·licitud d'informació afecta a aproximadament 2.500 centres educatius que depenen del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, en els ensenyaments de primària, ESO i batxillerat, i al voltant de quaranta programacions didàctiques possibles en cada centre. Per tant, estem parlant de milers de documents de programacions didàctiques possibles de centres educatius, que variaran segons el seu projecte educatiu, d'acord amb el model educatiu de Catalunya, que difereix molt del que exposa la persona reclamant respecte d'una altra Comunitat autònoma. L'exposat pot conformar a la GAIP la idea sobre el gran abast que significa la petició de la reclamant, “programacions didàctiques de primària, ESO i batxillerat”, pel seu elevadíssim volum de programacions, així com de l'alta complexitat que suposa per al normal funcionament de la unitat del Departament competent en la matèria gestionar aquesta sol·licitud”. 9. El 27 de juliol de 2021 la GAIP comunica un escrit de concreció a la persona reclamant que, després de reproduir part de l'informe del Departament, que posa de manifest el gran volum que suposa la informació sol·licitada, assenyala el següent: “Naturalment, entenem que vostès tenen dret a obtenir aquesta informació, però ens preguntem si són conscients del volum que pot suposar, tant per al Departament d'Educació, preparar-lo, com per a vostès, analitzar les dades. És per això que, en primer lloc, i als efectes de no treballar en va, li demanem que es ratifiqui en la sol·licitud o, en el seu cas, manifesti la seva opció per seleccionar un volum més manejable d'informació, ja sigui un mostreig aleatori o qualsevol altra solució semblant. En segon lloc, i per al cas d'optar per ratificar la sol·licitud, li demanem també una adreça electrònica adequada a la que poder dirigir la informació sol·licitada, perquè en aquest cas segurament optaríem, com ja hem fet en casos anteriors semblants, per requerir la derivació de la seva sol·licitud a cada centre escolar i que siguin ells, que són els que tenen la informació sol·licitada actualitzada, els que la hi enviïn, amb el corresponent risc de col·lapsar el correu electrònic de destinació”. 10. El 9 d'agost de 2021 la persona reclamant contesta l'escrit de concreció anterior ratificant- se en la sol·licitud, assenyalant que necessita la informació sol·licitada de tots els centres públics d'educació de Catalunya, per tal d'ajudar les famílies que ho necessitin perquè els seus fills rebin l'educació en espanyol legalment garantida; indica també que les pàgines web dels centres només solen oferir aquesta informació en català; és conscient que el volum d'informació és molt elevat i que, per tant, necessita un gran esforç dels seus col·laboradors per dur a terme la seva tasca; assenyala també que si hi ha la possibilitat de prioritzar d'alguna manera la recepció de la informació sol·licitada, demana que es comenci per la relativa als centres escolars de la Ciutat de Barcelona, que al seu entendre és on hi ha més dificultats per accedir a les programacions didàctiques en llengua espanyola. Demana que la informació sol·licitada sigui enviada a l'adreça electrònica. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Dret d'accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada, en els termes indicats per la sol·licitud, és obtenir en format digital i en llengua espanyola les programacions didàctiques dels centres educatius de primària, ESO i batxillerat que depenen del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. És a dir, el que vol l'entitat reclamant és aconseguir totes les programacions didàctiques existents en els centres educatius públics de Catalunya, en llengua espanyola. El que és diferent a pretendre les programacions didàctiques indicades que existeixin en llengua espanyola, ja que aquesta interpretació deixaria fora de la sol·licitud aquelles eventuals programacions didàctiques que existeixin, per exemple, només en català. Aquesta diferència, com es veurà de seguida, té una notable transcendència en la determinació del dret de l'entitat reclamant a la informació sol·licitada. En la mesura que les programacions didàctiques sol·licitades corresponen a centres públics, que formen part de l'Administració pública, tenen la condició d'informació pública, d'acord amb els termes en els quals l'article 2.b LTAIPBG defineix aquest concepte, com la informació en poder de l'Administració. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té de dret la informació relativa a les programacions didàctiques, tret que es presenti algun límit legal que pugui portar a denegar-les. Al seu informe el Departament no ha invocat cap límit legal, i no és plausible que es pugui plantejar, motiu pel qual es pot assenyalar que la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada, amb les precisions que es fan a continuació. Una primera precisió que és necessari fer és la relativa a la llengua de les programacions. La persona reclamant sol·licita i reitera que necessita les programacions didàctiques sol·licitades, totes elles, en llengua espanyola. Aquesta Comissió de Garantia té capacitat jurídica per requerir el lliurament a la persona reclamant d'informació que estigui en poder de l'Administració; per tant, si les programacions sol·licitades estan redactades en llengua espanyola, l'Administració, en aplicació del dret d'accés a la informació pública, les ha de facilitar en aquesta versió a la persona reclamant. Però en realitat (i se'n queixa la persona reclamant en les seves al·legacions, en relació amb les programacions ofertes als webs dels centres educatius), hi ha centres que difonen programacions didàctiques només en versió catalana, i no pot descartar -se l'existència de programacions didàctiques només en llengua catalana (o només en llengua espanyola, o aranesa). Si alguna o algunes de les programacions didàctiques estan redactades només en català, el dret d'accés a la informació pública no empara un eventual dret a què siguin traduïdes a l'espanyol, sense perjudici que puguin emparar-lo altres normatives davant d'instàncies de garantia diferents de la GAIP. Per tant, si bé aquesta Resolució declara el dret de l'entitat reclamant a accedir a les programacions didàctiques redactades en llengua espanyola, si alguna de les programacions sol·licitades està redactada només en català o en aranès, l'Administració no està obligada a facilitar-la a l'entitat reclamant, que no ha sol·licitat rebre- les en cap llengua que no sigui l'espanyola. Aquestes consideracions porten a la necessitat d'inadmetre la part de la Reclamació que, implícitament, requereix la necessitat de traduir a l'espanyol les programacions que, en el seu cas, estiguin només disponibles en català o aranès, perquè aquesta pretensió queda al marge del dret d'accés a la informació pública. Una segona precisió necessària és la relativa a l'horitzó temporal de la sol·licitud. L'informe del Departament subratlla el caràcter canviant de les programacions, que en general tindrien vigència limitada al curs escolar. L'entitat reclamant fa la sol·licitud en present, el que remet a la programació didàctica que sigui vigent en el moment de presentar la sol·licitud, el 9 de desembre de 2020; però si la finalitat de la sol·licitud, com ha posat de manifest l'entitat reclamant, és assessorar les famílies interessades, difícilment no es podria donar cap servei per a un curs acadèmic conclòs; a més, també s'ha de tenir en compte que la demora en l'accés no és atribuïble a l'entitat reclamant, que més aviat és la perjudicada per la falta d'atenció puntual del Departament; per tant, ha de requerir-se que es faciliti la informació sol·licitada vigent per al curs 2021- 2022 i només en el cas que no existeixi, subsidiàriament haurà de facilitar-se l'immediatament anterior disponible. En tercer lloc, també s'ha de tenir en compte que l'entitat reclamant demana que es faciliti prioritàriament la informació sol·licitada relativa als centres educatius de la Ciutat de Barcelona. En no haver-se formulat aquesta pretensió a la sol·licitud, la GAIP no pot requerir executivament el Departament a complir-la, sense perjudici que li recomana que l'assumeixi voluntàriament, en la mesura possible. De tota manera, pel que es veurà seguidament, no sembla fàcil dur a terme aquest tipus de prioritzacions. Finalment, està la qüestió de quin és el procediment més adequat per complir aquesta Resolució per part de l'Administració educativa de Catalunya. L'informe aportat pel Departament a aquest procediment parla de 2500 centres educatius, a raó d'unes 40 programacions educatives per centre. És a dir, unes 100.000 programacions en total. Davant d'aquest volum, seria del tot desproporcionat pretendre que la unitat d'informació del Departament d'Educació hagués de recopilar totes aquestes programacions per lliurar-les de forma centralitzada a l'entitat reclamant; aquesta opció, a més de col·lapsar els serveis centrals d'informació del Departament, inevitablement redundaria en un major retard en l'accés a la informació sol·licitada per part de l'entitat reclamant. A més, l'ordenament jurídic preveu per a aquestes situacions una solució més àgil i eficaç: la derivació de la sol·licitud a cada centre educatiu, amb instruccions concretes perquè faciliti la respectiva programació didàctica directament a l'entitat reclamant. En aquest sentit, l'article 30.1 LTAIPBG estableix el següent: “En el supòsit que la sol·licitud d'accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l'entitat o a l'òrgan que en disposi, si el coneix, o a l'oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s'ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi”. La sol·licitud s'ha dirigit al Departament d'Educació, que difícilment tindrà a disposició dels seus òrgans centrals una informació tan dispersa i canviant com la sol·licitada; en aquestes circumstàncies i en aplicació de l'article 30.1 LTAIPBG, el més adequat és derivar la sol·licitud als òrgans que disposen de la informació sol·licitada, que són els òrgans que precisament l'han elaborat, és a dir: cada un dels centres docents públics de Catalunya. Naturalment, si una vegada vençuts els terminis assenyalats pel paràgraf següent l'entitat reclamant no ha rebut la informació assenyalada per aquesta Resolució, o considera que és incompleta, pot presentar noves reclamacions davant d'aquesta Comissió contra cada un dels centres presumptament incomplidors. En conseqüència, és procedent requerir al Departament d'Educació perquè en el termini de quinze dies naturals notifiqui a cada un dels centres de primària, ESO i batxillerat que depenen d'ell instruccions precises perquè remetin en el termini màxim de quinze dies naturals a l'adreça electrònica xxxx les programacions didàctiques previstes per al curs 2021- 2022 (o, en el seu defecte, les del curs immediatament anterior disponible), de que disposin en llengua espanyola; per a més seguretat jurídica i aclarir eventuals dubtes, és exigible que, a l’hora de facilitar la informació, cada centre manifesti formalment que les facilitades són totes les programacions didàctiques de què disposa en llengua espanyola. L'anterior no treu que els centres afectats o el Departament puguin facilitar, també traduïdes a l'espanyol, les programacions didàctiques que només hi hagi en català o/i aranès, si consideren que això és el procedent. 3. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 d'agost de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 525/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir, en format digital, a les programacions didàctiques que existeixin redactades en espanyol dels centres educatius de primària, ESO i batxillerat que depenen del Departament d'Educació. 2. Inadmetre la part de la Reclamació 525/2021 que, implícitament, requereix la necessitat de traduir a l'espanyol les programacions que, en el seu cas, estiguin només disponibles en català o/i aranès, perquè aquesta pretensió queda al marge del dret d'accés a la informació pública. 3. Requerir al Departament d'Educació perquè dins del termini de quinze dies naturals derivi la sol·licitud a cada un dels centres indicats per l'apartat anterior, amb instruccions precises perquè cadascun d'ells remeti a l'entitat reclamant la informació assenyalada per l'apartat anterior, d'acord amb les consideracions fetes per l'últim paràgraf del fonament jurídic 2, i perquè tot seguit n'informi la GAIP. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 5. Facilitar al Departament d'Educació l'adreça electrònica a la qual l'entitat reclamant demana que se li enviï la informació sol·licitada. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 525/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis previstos en aquesta Resolució per al lliurament de la informació s'han d'explicar en dies hàbils (descomptant dies festius i dissabtes) a partir de l'endemà de la recepció de la seva notificació per l'Administració reclamada, tret de previsió específica en sentit diferent. L'Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l'ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser presa en consideració si es comunica a la GAIP abans que acabi el termini fixat en la Resolució, i ha de fonamentar- se en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l'ampliació sol·licitada si l'Administració obligada justifica de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l'Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- lo en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic dirigit a [email protected] , a fi que la Comissió requereixi el seu compliment. Mentre no es compleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l'incompliment de l'Administració obligada, conforme a l'article 25.2.k RGAIP. Si l'Administració no atén el requeriment d'execució que li dirigeixi la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l'òrgan competent, d'acord amb el previst per l'article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d'un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d'accés a la informació pública, a l'empara de l'article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sense perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l'Administració, requerir la seva execució davant dels Tr bunals, a l'empara de l'article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l'Administració el compliment de la Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant del Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa.