Reclamación sobre el acceso a la baremación y expedientes de selección de personal técnico de investigación en la Universidad de Barcelona

Resolució 883/2023, de 5 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 523/2023 Administració reclamada: Universitat de Barcelona Informació reclamada: Informació sobre baremació i la seva aplicació a processos selectius per a places per a personal tècnic de recerca. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Es reitera la consideració d’aquesta Comissió que les persones que participen en un procés selectiu tenen dret d’accés a la informació continguda a l’expedient corresponent, incloses les dades personals i els mèrits, proves i avaluacions dels i de les altres aspirants que hagin obtingut una qualificació més alta que elles, ja que la possibilitat de contrastar els mèrits i els exercicis corresponents pot resultar necessària per valorar la raonabilitat i la justificació de la qualificació obtinguda, i aquesta valoració no es pot fer si no es poden posar en relació els mèrits i els exercicis en qüestió amb les persones seleccionades o més ben valorades. Paraules clau: Universitat. Interessats. Baremació. Selecció. Accés dades personals dels altres aspirants d’un procés selectiu. Reclamació contra silenci. Estimació. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 30 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 523/2023, presentada pel reclamant, en relació amb la sol·licitud a la Universitat de Barcelona indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 14 de novembre de 2022 la persona reclamant presenta, com interessat en un procés selectiu, una sol·licitud d’accés a la informació davant la Universitat de Barcelona, els termes següents: “ Informe de la aplicación detallada del baremo a la persona solicitante, en las plazas solicitadas: 100051TC44, 100051TC49, 100051TC27, 100051TC25, 100051TC45, 100051TCG2, 100051TC36 y 100051TC37. - Expediente de baremación de méritos de las personas concursantes, en especial de las seleccionadas, de las plazas en las que he participado. - Reclamaciones interpuestas a la baremación de méritos de las personas concursantes de la plaza, si las hubiera. - Recursos de reposición interpuestos a la resolución de la plaza o bolsa, de haberlos.” Esmenta a l’escrit de reclamació que no ha rebut cap resposta de la Universitat. El 12 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. La notificació és acceptada el 16 de juny. El 12 de juny de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a la Universitat de Barcelona (UB) i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 30 de juny de 2023, entra a la GAIP l’informe de la Secretaria general de la Universitat de Barcelona en el qual en síntesi s’exposa que : - “Respecte a la falta de resposta de la SAIP, admet que tot i que la Unitat de personal d’Administració i Serveis tenia la documentació preparada, no es va arribar a resoldre per motius que no han pogut concretar”. - “Que la informació a la qual correspon donar accés, prèvia anonimització de les dades personals no necessàries, seria únicament la informació referent a les persones que es van presentar en els diversos procediments de selecció en què va participar el sol·licitant i que van obtenir major puntuació que aquest. I en els casos dels processos en què el sol·licitant no va arribar a entrar a la llista d’espera prioritzada per no haver superat la selecció, l’accés s’ha de donar a la informació dels sol·licitants que sí van accedir a la llista d’espera prioritzada. Per altra banda, respecte de les reclamacions a la baremació o recursos de reposició interposats, no correspondrà cap accés, en tant que no es van interposar ni reclamacions ni recursos de reposició”. - La UB entén que, un cop resolta la reclamació, “correspondrà traslladar la sol·licitud novament a la Unitat de Recursos Humans, a fi que aquesta finalitzi el procés de donar accés a la informació que el XXXXX va demanar el passat 14 de novembre, en els termes referenciats al paràgraf anterior”. - Pel que fa a terceres persones afectades “convindrà indicar que, en aquest supòsit, en tant que el que es demanen són dades personals de terceres persones, i que entre els diferents processos hi ha 43 persones que han obtingut més puntuació que el sol·licitant, tindríem un total de 43 persones que poden resultar afectades per l’accés (en tant que no és possible anonimitzar o disgregar la informació de la identitat de les persones, perquè ja van ser publicats els noms i les puntuacions).” No obstant l’anterior, entén la Universitat de Barcelona que, en tant que l’accés fou sol·licitat per l’interessat en procediment obert, i que la informació que demanava se li hauria d’haver entregat i ja disposaria d’ella, es podria defensar que no correspon ara donar trasllat als tercers als quals fem referència, -a banda del volum de trasllats que suposaria- , sens perjudici de la consideració que efectuï la GAIP en la seva resolució, respecte del trasllat a tercers”. El 30 de juny de 2023, la GAIP sol·licita informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades d’acord amb allò previst a l’article 42.8 de la LTAIPBG. El 20 de juliol de 2023 entra a la GAIP l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades de la mateixa data, que conclou que: “ La persona reclamant, té dret a accedir a la informació continguda en els expedients dels processos de selecció de les places de la convocatòria “Programa Investigo- AGAUR 1 “en què ha participat, excloent la documentació que contingui dades personals especialment protegides, així com aquelles dades identificatives o d’altra naturalesa que resultin innecessàries per assolir la finalitat perseguida. No resulta justificat l’accés de la persona reclamant a la informació relativa a les persones aspirants que hagin obtingut una puntuació final inferior a la de la persona reclamant, tret de la que hagi estat objecte de publicació d’acord amb la normativa vigent”. El 24 de juliol de 2023 la GAIP trasllada l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades al reclamant i a la Universitat de Barcelona. El 3 d’agost de 2023 la GAIP sol·licita a la Universitat de Barcelona la col·laboració prevista l’article 34.1bis del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol a fi de que traslladi a les terceres parts afectades per la Reclamació, l’objecte la mateixa i també l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, per tal que se’ls hi doni un termini de de 10 dies per presentar les al·legacions o els documents que s’estimin oportuns en defensa dels seus drets. El 13 de setembre de 2023 la Universitat de Barcelona dona resposta a la petició de col·laboració de la GAIP en relació al trasllat a tercers i fa avinent que s’ha posat “ a disposició les setanta- sis notificacions a les persones els drets de les quals es poden veure afectats per l’accés objecte de la reclamació” . El 19 de setembre de 2023 la Universitat de Barcelona trasllada a la GAIP les evidències de les notificacions a les terceres persones que es poden veure afectades per l’accés objecte de la reclamació, on es pot consultar el resultat de cadascuna de les notificacions i es constata que no hi ha observacions per part d’aquests tercers. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i limitació respecte a les dades personals L’objecte de la reclamació consisteix, tal com s’ha dit als antecedents, en conèixer l’aplicació detallada del barem a la persona sol·licitant, i respecte d’unes determinades places que s’identifiquen a la sol·licitud, i en concret es demana l’expedient de baremació de les persones que han concursat, especialment de les seleccionades; les reclamacions interposades a la baremació dels mèrits, si n’hi hagut i els recursos de reposició interposats a la resolució de la plaça o borsa, si n’hi ha. Aquesta informació ha de ser considerada pública als efectes de l’article 2.b) de l’LTAIPBG , i per tant li és d’aplicació allò establert sobre el dret d’accés previst a l’article 18 de l’esmentada llei, en ser documentació en disposició de l’Administració com a conseqüència de la seva activitat, com és el cas, i en tractar-se d’una entitat dins l’àmbit d’aplicació de la llei com és la Universitat de Barcelona. Cal tenir en compte que en aquest assumpte la persona reclamant té la condició d’interessada en el procés selectiu del qual demana l’expedient, circumstància que reforça el seu dret d’accedir a la informació sol·licitada i en la seva ponderació amb les límits concurrents, atès que sol·licita la informació pública concernida per a la defensa dels seus drets i interessos. La taula d’accés i avaluació documental (TAAD) que afecta a la sèrie documental de “selecció dels empleats públics” (codi 16, publicada el DOGC 8296) que té com a funció administrativa seleccionar el personal que ha de treballar a les administracions públiques i proveir els llocs de treball d'aquestes amb criteris d'objectivitat segons els principis d'igualtat, mèrit i capacitat dels aspirants mitjançant convocatòria pública i estableix, com a criteri general, un règim d’accés restringit. Dels antecedents aquesta Comissió palesa, com també ho fa l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que el dret d’accés a la informació reclamada, pot afectar a dades personals de terceres persones sobre les quals es demana la informació, malgrat que tot i que s’ha fet trasllat de la reclamació per a que aportin les seves consideracions, no consta a questa Comissió que s’hagi presentat cap al·legació al respecte. En qualsevol cas, en aplicació d’allò previst a l’article 24.2 LTAIPBG sobre la informació que pugui contenir dades personals, si no són merament identificatives, però tampoc especialment protegides, com succeeix en aquest supòsit, “es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”; aquest precepte afegeix que una de les circumstàncies que cal tenir en compte en aquesta ponderació és la finalitat de l’accés. Així mateix, en l’aplicació dels límits legals al dret d’accés, l’article 22.1 de la LTAIPBG, reproduït al fonament jurídic 1, requereix l’aplicació del principi de proporcionalitat en l’aplicació dels límits i la ponderació dels interessos públics i privats concurrents. D’acord amb les anteriors consideracions, diverses resolucions de la GAIP (per totes, la Resolució 628/2019, de 16 d’octubre) venen establint que les persones que participen en un procés selectiu tenen dret d’accés a la informació continguda a l’expedient corresponent, incloses les dades personals i els mèrits, proves i avaluacions dels i de les altres aspirants que hagin obtingut una qualificació més alta que elles, ja que la possibilitat de contrastar els mèrits i els exercicis corresponents pot resultar necessària per valorar la raonabilitat i la justificació de la qualificació obtinguda, i aquesta valoració no es pot fer si no es poden posar en relació els mèrits i els exercicis en qüestió amb les persones seleccionades o més ben valorades. Cal destacar que la persona reclamant no demana la identitat de les altres persones aspirants, sinó aquella informació relacionada amb la baremació dels mèrits i la seva aplicació en les actuacions fetes per cada aspirant. Ateses les consideracions anteriors, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a l’accés a la informació reclamada que li ha de facilitar la Universitat de Barcelona, en el benentès que s’hauran d’excloure de la documentació lliurada aquella informació que contingui dades personals especialment protegides, i aquelles dades identificatives que siguin innecessàries. El mateix cal considerar pel que respecta la informació relativa a les reclamacions i els recursos si es que s’han presentat. No resulta justificat l’accés de la persona reclamant a la informació relativa a les persones aspirants que hagin obtingut una puntuació final inferior a la de la persona reclamant, tret de la que hagi estat objecte de publicació d’acord amb la normativa vigent. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) Cal tenir present que els arxius de les universitats formen part del Sistema d’Arxius de Catalunya d’acord amb el que estableix l’article 20 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol i, per tant, tenen l’obligació donar compliment a tots els requeriments que s’hi estableixen. L’article 7 de la Llei 10/2001l estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. En el cas concret de la Universitat de Barcelona, el Consell de Govern de 3 d’octubre de 2013, va aprovar el Reglament de Política Documental. En dit reglament, en l’article 5, s’estableix, entre altres, que la UB té la responsabilitat de documentar les seves activitats, mantenir la memòria corporativa i proporcionar sistemes adequats per a la gestió documental, que els òrgans de govern són responsables d’impulsar la política de gestió documental i que la Secretaria General té la responsabilitat de dirigir i coordinar el sistema de gestió documental i garantir-ne el bon funcionament. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, hauria de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 d’octubre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 523/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2, consistent en: -Informe de l’aplicació del barem a la persona sol·licitant a les places: 100051TC44, 100051TC49, 100051TC27, 100051TC25, 100051TC45, 100051TCG2, 100051TC36 y 100051TC37. - Expedient de baremació de mèrits de les persones seleccionades de les places on ha participat. -Reclamacions interposades a la baremació de mèrits de les persones concursants a la plaça si n’hi ha. - Recursos de reposició interposats a la resolució de la plaça o borsa, si n’hi ha. 2. Requerir a la Universitat de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a la Universitat de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 523/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.