Se solicitó a ESPIMSA copia de contratos de obras del Mercado de Bonavista. La entidad alegó abuso de derecho debido al volumen de solicitudes del recurrente. La GAIP estima la reclamación porque ESPIMSA no dictó resolución de inadmisibilidad previa y ha mostrado una gestión negligente al desatender la mayoría de las solicitudes anteriores.
Puntos clave de la argumentación
1
El abuso de derecho, aunque no esté recogido expresamente en la LTAIPBG, es aplicable como principio general del derecho civil a las solicitudes de información pública.
2
La apreciación de una causa de inadmisión requiere que el órgano competente dicte y notifique una resolución en ese sentido dentro del término legal.
3
Para alegar abuso de derecho por parte del solicitante, la Administración debe acreditar una gestión diligente de las solicitudes, lo cual no ocurre si existe un historial de desatención sistemática.
4
Los contratos de empresas públicas constituyen información pública y deben ser objeto de publicidad activa según el artículo 13 de la LTAIPBG.
5
El derecho de acceso solo puede denegarse por causas legalmente establecidas, debiendo interpretarse las limitaciones restrictivamente en beneficio del derecho.
Texto completo
Resolució 675/2021, de 16 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 522/2021
Administració reclamada: ESPIMSA
Informació reclamada: Còpia de contracte d’obres.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Tot i que l’abús de dret no és una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a
la informació pública que hagi estat recollida expressament per l’article 29 LTAIPBG, això no
obsta per a què pugui ser aplicada igualment, ja que com a principi general del dret proclamat
pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi civil de Catalunya i 7 del Codi civil espanyol proscriuen
l’abús de dret), és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l’infringeixin, com pot ser el
cas de sol·licituds d’informació pública, i així ho han entès algunes resolucions de la GAIP. Per
una altra banda, si bé fins ara la GAIP ha valorat el caràcter abusiu de determinades sol·licituds
o de determinades reclamacions, considerades individualment, res impedeix valorar l’existència
d’una eventual praxi abusiva en relació amb un historial de sol·licituds o de reclamacions, que
és el que planteja en aquest cas l’empresa pública reclamada. Certament, considerada
globalment, i a la vista de les aportacions fetes per l’empresa reclamada (antecedent 6) i de
l’historial de reclamacions a la GAIP (des de novembre de 2019 la persona reclamant ha
presentat 140 reclamacions, de les quals 123 han estat presentades contra ESPIMSA), és
probable que la suma de sol·licituds d’informació pública de la persona reclamant a ESPIMSA
pugui arribar a ser qualificada d’abusiva o, com a mínim, de desproporcionada, i acabar
motivant resolucions d’inadmissibilitat. Però no és aquest el cas. En primer lloc, perquè, tal com
requereix l’article 64.1 del Decret 8/2021, de transparència i accés a la informació pública,
“l'apreciació d'una causa d'inadmissió d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent
per resoldre dicti una resolució en aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per
resoldre”. No consta que ESPIMSA hagi dictat cap resolució sobre la sol·licitud d’informació
pública de la que deriva la Reclamació i que l’hagi notificat a la persona reclamant dins del
termini d’un mes des de la data de presentació de la sol·licitud. En segon lloc, perquè per tenir
credibilitat per titllar d’abusiva la praxi de la persona reclamant, ESPIMSA hauria d’estar en
condicions d’acreditar una major disponibilitat a atendre les seves sol·licituds d’informació
pública que la manifestada els darrers anys. És cert que recentment aquesta empresa pública
sembla tenir una millor predisposició en aquesta línia, però mentre no es consolidi una pràctica
de gestió diligent de les sol·licituds d’informació pública, té poca credibilitat qualificar d’abusives
un historial de sol·licituds que en la seva major part, o gairebé totes, han estat absolutament
desateses per la mateixa empresa pública (per exemple, dels 105 informes que la GAIP ha
demanat a aquesta empresa, en relació amb les reclamacions de la persona reclamant, ha atès
els requeriments de la Comissió només en 7 ocasions).
Paraules clau: Empreses públiques. Contractes. Obres. Reclamació contra silenci. Abús de
dret.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 7 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 522/2021, presentada contra
l’empresa municipal de Tarragona ESPIMSA, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 4 de maig de 2021 la persona reclamant demana còpia del contracte o contractes
d’ESPIMSA amb una empresa constructora per a les obres fetes en el Pla de millora del
Mercat de Bonavista els anys 2018, 2019 i 2020, inclosa la documentació sencera dels
expedients respectius.
3. La Reclamació presentada el 7 de juny de 2021 indica que la persona reclamant no ha
rebut resposta a l’anterior sol·licitud.
4. El 9 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a ESPIMSA i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 9 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 14 de juny de 2021 la GAIP rep l’informe d’ESPIMSA, segons el qual la sol·licitud de la
que deriva aquesta Reclamació se suma a altres peticions, reclamacions o altres accions
de la persona reclamant i altres del seu entorn, fetes amb caràcter reiteratiu i constant a
ESPIMSA. Posa l’exemple d’algunes accions judicials, esmenta les nombroses sol·licituds
d’informació i reclamacions a la GAIP i argumenta que totes aquestes accions no són més
que una forma de pressionar ESPIMSA en relació amb un problema particular de la
persona reclamant relacionat amb un bar de la seva propietat i una terrassa al Mercat de
Bonavista. Indica que moltes de les seves actuacions s’han fet de manera ofensiva per a
autoritats i empleats municipals i d’ESPIMSA. Les nombroses iniciatives de la persona
reclamant han bloquejat la capacitat de resposta d’ESPIMSA i amenaça comprometre la
seva capacitat de gestió de les funcions que té encomanades. En atenció a aquestes
consideracions, considera que la pràctica sumada de la persona reclamant constitueix
abús de dret, pràctica proscrita pels articles 111- 7 del Codi civil de Catalunya i per l’article
7 del Codi civil.
7. El 18 de juny de 2021 la GAIP trasllada l’informe d’ESPIMSA a la persona reclamant i li
dóna deu dies per fer al·legacions. No consta resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Valoració del dret d’accés a la informació sol·licitada
La sol·licitud de la que deriva la Reclamació demana còpia del contracte o contractes
d’ESPIMSA amb una empresa constructora determinada per a les obres fetes en el Pla de
millora del Mercat de Bonavista els anys 2018, 2019 i 2020, inclosa la documentació sencera
dels expedients respectius. Allò demanat es tracta, sens dubte, d’informació pública, perquè els
contractes d’una empresa pública com ESPIMSA són contractes públics que no només
constitueixen informació pública, sinó també han de ser objecte de publicitat activa per mandat
de l’article 13 LTAIPBG. Per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol
persona té dret a la informació sol·licitada, llevat que concorrin límits legals que puguin
determinar-ne la denegació. En aquest procediment no s’ha invocat la concurrència de cap
límit, i no és previsible que n’hi concorri cap, llevat de la necessitat de protegir, en aplicació del
principi de minimització de les dades, les dades de persones físiques reiteratives o
innecessàries per a la finalitat de l’accés (signatura, DNI, adreça, adreça electrònica o número
de telèfon, per exemple, de les persones físiques que consten als expedients). Per tant, seria
procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sens perjudici de
suprimir d’ella les dades de persones físiques reiteratives o innecessàries que s’acaba
d’indicar.
L’empresa reclamada al·lega que amb la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la
Reclamació, sumada a les nombroses sol·licituds presentades els darrers temps per la mateixa
persona reclamant, gairebé totes entorn del mateix objecte, el Mercat ambulant de Bonavista,
la persona reclamant estaria cometent un abús de dret, tant perquè la seva motivació no és
obtenir informació pública, sinó benefici en relació amb un negoci que hauria gestionat en el
mateix entorn del Mercat, com perquè la quantitat de sol·licituds presentades perjudiquen
greument el normal funcionament de l’empresa.
Tot i que l’abús de dret no és una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la
informació pública que hagi estat recollida expressament per l’article 29 LTAIPBG, això no
obsta perquè pugui ser aplicada igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel
dret civil (els articles 111- 7 del Codi civil de Catalunya i 7 del Codi civil espanyol proscriuen
l’abús de dret), és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l’infringeixin, com pot ser el
cas de sol·licituds d’informació pública, i així ho han entès algunes resolucions de la GAIP. Per
una altra banda, si bé fins ara la GAIP ha valorat el caràcter abusiu de determinades sol·licituds
o de determinades reclamacions, considerades individualment, res impedeix valorar l’existència
d’una eventual praxi abusiva en relació amb un historial de sol·licituds o de reclamacions, que
és el que planteja en aquest cas l’empresa pública reclamada.
Certament, considerada globalment, i a la vista de les aportacions fetes per l’empresa
reclamada (antecedent 6) i de l’historial de reclamacions a la GAIP (des de novembre de 2019
la persona reclamant ha presentat 140 reclamacions, de les quals 123 han estat presentades
contra ESPIMSA), és probable que la suma de sol·licituds d’informació pública de la persona
reclamant a ESPIMSA pugui arribar a ser qualificada d’abusiva o, com a mínim, de
desproporcionada, i acabar motivant resolucions d’inadmissibilitat. Però no en aquest cas, per
les raons que s’exposen seguidament.
En primer lloc, perquè, tal com requereix l’article 64.1 del Decret 8/2021, de transparència i
accés a la informació pública, “l'apreciació d'una causa d'inadmissió d'una sol·licitud d'accés
requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en aquest sentit, que s'ha de
notificar dins del termini per resoldre”. No consta que ESPIMSA hagi dictat cap resolució
d’inadmissibilitat sobre la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i que
l’hagi notificat a la persona reclamant dins del termini d’un mes des de la data de presentació
de la sol·licitud.
En segon lloc, perquè per tenir credibilitat per titllar d’abusiva la praxi de la persona reclamant,
ESPIMSA hauria d’estar en condicions d’acreditar una major disponibilitat a atendre les seves
sol·licituds d’informació pública que la manifestada els darrers anys. És cert que recentment
aquesta empresa pública sembla tenir una millor predisposició en aquesta línia, però mentre no
es consolidi una pràctica de gestió diligent de les sol·licituds d’informació pública, té poca
credibilitat qualificar d’abusives un historial de sol·licituds que en la seva major part, o gairebé
totes, han estat absolutament desateses per la mateixa empresa pública (de les 123
reclamacions a la GAIP formulades per la persona reclamant, 108 ho varen ser contra silenci,
és a dir, contra la manca de resposta d’ESPIMSA a la sol·licitud d’informació, i dels 105
informes que la GAIP ha demanat a aquesta empresa, en relació amb les reclamacions de la
persona reclamant, ha atès els requeriments de la Comissió només en 7 ocasions).
En atenció a les anteriors consideracions, és procedent estimar la Reclamació 522/2021 i
declarar el dret de la persona reclamant a una còpia del contracte o contractes d’ESPIMSA
amb l’empresa constructora indicada a la sol·licitud per a les obres fetes en el Pla de millora del
Mercat de Bonavista els anys 2018, 2019 i 2020, inclosa la documentació sencera dels
expedients respectius.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 16 de juliol de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 522/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a una còpia del
contracte o contractes d’ESPIMSA amb l’empresa constructora indicada a la sol·licitud per
a les obres fetes en el Pla de millora del Mercat de Bonavista els anys 2018, 2019 i 2020,
inclosa la documentació sencera dels expedients respectius.
2. Requerir a ESPIMSA que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1
dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a ESPIMSA a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 522/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.