Solicitud de informes y licencias urbanísticas y plan parcial Can Solà con resolución por pérdida sobrevenida del objeto

Resolució 716/2021, de 30 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 520/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Rubí Informació reclamada: Còpia dels informes i llicències urbanístiques que afecten el camí de les Martines i el pla parcial Can Solà. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Si bé és cert que l’article 164.5 TRLMRLC estableix el dret de les persones electes a obtenir còpia de la informació que sol·liciten a l’Alcaldia i que els és autoritzada, no ho és menys que l’Ajuntament ha al·legat no disposar, en aquest cas, de l’expedient en format digital, de manera que lliurar la còpia digital que es reclama no es pot fer de manera automatitzada i requereix prèviament l’elaboració i transposició de l’expedient al format digital, el què es compromet a fer dins del termini de tres mesos. Tenint en compte que la persona reclamant no ha informat la GAIP de què s’ha produït l’accés amb vista a la informació - ni quan va ser citada per l’Ajuntament, ni quan li va requerir expressament la GAIP-, ni tampoc ha fet cap al·legació contrària als termes en què l’Ajuntament s’ofereix a proporcionar la còpia digital, cal considerar perdut l’objecte de la reclamació, ja que les parts no mantenen una discrepància jurídica sobre l’accés a la informació sol·licitada que hagi de ser resolta per aquesta Comissió, i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa. Nogensmenys, atès que el lliurament de la còpia queda diferida i per al cas que es produeixi un incompliment sobre els termes i condicions de lliurament a què s’ha compromès l’Ajuntament, s’adverteix a la persona reclamant que pot comunicar a la GAIP qualsevol incidència que es produeixi en l’execució d’aquesta Resolució, d’acord amb les funcions de seguiment indicades al fonament jurídic següent. Paraules clau: Ajuntament. Electe Local. Informes. Llicències. Urbanisme. Reclamació contra silenci. Còpia. Transposició de format. Estimació extemporània. Accés presencial. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 6 de juny de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 520/2021, presentada per una electe local contra l’Ajuntament de Rubí, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 de maig de 2021 la regidora reclamant presenta una instància davant de l’Ajuntament de Rubí en la que demana: “Ens siguin facilitades còpies de tots els informes i llicències urbanístiques que afecten el camí de les Martines presentades i/o aprovades en el període comprès entre 1997 i maig de 2020. Així com el pla parcial Can Solà vigent i actualitzat amb totes les modificacions que s’hagin pogut realitzar des de la seva aprovació”. 3. La Reclamació presentada el 6 de juny de 2021 indica que demana aquesta informació en exercici de les seves funcions del grup municipal que representa i que no ha rebut resposta per part de l’Ajuntament. 4. El 9 de juny de 2021 la GAIP notifica un escrit en el qual demana a la persona reclamant que esmeni la seva reclamació atès que qui la presenta és una altra persona diferent de la persona reclamant i per això li demana que acrediti la representació d’acord amb la qual al·lega actuar en el marc d’aquesta reclamació, ja sigui manifestant que les dues persones actuen en nom del mateix grup municipal o bé, que la regidora que va presentar la sol·licitud d’informació davant de l’Ajuntament autoritzi a qui ha presentat la reclamació que la presenti en nom seu. 5. El 17 de juny de 2021 la regidora que va presentar la sol·licitud d’informació autoritza a que la persona que ha presentat la reclamació reclami en nom seu i la representi en els diferents tràmits que es duguin a terme en durant la tramitació d’aquesta reclamació. 6. El 22 de juny de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Rubí i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 29 de juny de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. El 13 de juliol de 2021 l’Ajuntament de Rubí s’adreça a la GAIP per consultar com ha d’actuar per al cas que doni una cita presencial a la persona reclamant per tal que pugui accedir als expedients de manera presencial i donar-li les còpies que necessiti, però fora del termini per a fer arribar l’informe i els expedients sol·licitats per la Comissió. 9. El 14 de juliol de 2021 la GAIP li respon que no cal que elabori un informe si per correu electrònic confirma que no considera que hi hagi cap obstacle a facilitar la informació reclamada amb la corresponent còpia. Així mateix, li demana que li faci arribar el justificant de la cita per accedir a la informació i quan es produeixi, la compareixença de la regidora a la consulta d’aquesta. 10. El 14 de juliol de 2021 l’Ajuntament de Rubí comunica a la GAIP que “Degut al gran volum d'expedients que es sol·liciten i la complexitat de donar resposta en format digital a tota la informació, se li dona cita presencial a la persona sol·licitant el dia 15 i 16 de juliol en el Servei de Llicències i Disciplina i el Servei de Planejament Urbà. La persona sol·licitant podrà accedir a tots els expedients físics i demanar còpia d'aquella informació que sol·liciti. Des de l'Ajuntament de Rubí us informem d'aquesta resolució sense el document de confirmació de l'accés a la informació per estar fora de termini. Després de la cita presencial us podrem enviar el document que confirmi l'accés a la informació per part de la persona sol·licitant”. I al mateix dia també comunica: “Avui hem fet la resposta comunicant a la GAIP que donem accés presencial a la càrrec electa en els propers dies 15 i 16 de juliol. Se li dona accés a l’expedient físic i a realitzar còpia de les parts que consideri oportunes. Per donar accés físic es necessiten dos dies perquè impliquen dos departaments i molts expedients. La persona càrrec electe ens acaba d’informar que vol còpia digital. I aquests expedients no estan digitalitzats. L’Ajuntament de Rubí té els expedients digitalitzats des de novembre de 2017. Per tant estem revisant la normativa i veiem que, si s’han de digitalitzar tots aquests expedients des de 1997 fins al 2020, necessitem molt temps i aquests serveis implicats estan col·lapsats. Davant aquesta situació hem de resoldre fent una ampliació de terminis a llarg termini que pot arribar a 3 mesos”. 11. El 21 de juliol de 2021 la GAIP s’adreça a la persona reclamant per demanar-li que, vist que l’Ajuntament havia informat que se l’havia citat a consultar la informació reclamada en la setmana anterior, se la requerirà a fer al·legacions al respecte, dins del termini dels cinc cies posteriors. A data d’aquesta resolució no s’ha rebut al·legacions de la persona reclamant Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva Sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar -ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Rubí no s’oposa a l’accés reclamat, i que manifesta haver donat cita per a la consulta de la informació els proppassats dies 15 i 16 de juliol. Tanmateix, manifesta que la persona reclamant manté la pretensió d’obtenir-ne una còpia digital, el què comportarà un retard en el lliurament de tres mesos, tenint en compte que són expedients antics que no es troben prèviament digitalitzats i caldrà digitalitzar-los per satisfer la sol·licitud. Si bé és cert que l’article 164.5 TRLMRLC estableix el dret de les persones electes a obtenir còpia de la informació que sol·liciten a l’Alcaldia i que els és autoritzada, no ho és menys que l’Ajuntament ha al·legat no disposar, en aquest cas, de l’expedient en format digital, de manera que lliurar la còpia digital que es reclama no es pot fer de manera automatitzada i requereix prèviament l’elaboració i transposició de l’expedient al format digital, el què es compromet a fer dins del termini de tres mesos. Tenint en compte que la persona reclamant no ha informat la GAIP de què s’ha produït l’accés amb vista a la informació - ni quan va ser citada per l’Ajuntament, ni quan li va requerir expressament la GAIP-, ni tampoc ha fet cap al·legació contrària als termes en què l’Ajuntament s’ofereix a proporcionar la còpia digital, cal considerar perdut l’objecte de la reclamació, ja que les parts no mantenen una discrepància jurídica sobre l’accés a la informació sol·licitada que hagi de ser resolta per aquesta Comissió, i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa. Nogensmenys, atès que el lliurament de la còpia queda diferida i per al cas que es produeixi un incompliment sobre els termes i condicions de lliurament a què s’ha compromès l’Ajuntament, s’adverteix a la persona reclamant que pot comunicar a la GAIP qualsevol incidència que es produeixi en l’execució d’aquesta Resolució, d’acord amb les funcions de seguiment indicades al fonament jurídic següent. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de juliol de 2021, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 520/2021, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Per substitució Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.