Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Pere de Ribes el acceso a los acuerdos de la Junta de Govern Local de 2022 y 2023. El reclamante alegó falta de respuesta y publicación insuficiente en la web. La GAIP estima la reclamación, obligando al Ayuntamiento a facilitar los acuerdos por ser información sujeta a publicidad activa, aunque deniega la extensión a las actas completas.
Puntos clave de la argumentación
1
Los acuerdos de las sesiones de la Junta de Govern Local son información sujeta a publicidad activa según la Llei 19/2014 y la Llei 29/2010.
2
La respuesta enviada por el Ayuntamiento vía correo electrónico no cumple los requisitos formales de notificación de la Ley 39/2015 ni del Decreto 8/2021.
3
Existe una distinción jurídica entre la sesión, el acta y el acuerdo: mientras que las sesiones de la Junta de Govern Local no son públicas (art. 70.1 LBRL), sus acuerdos sí deben difundirse.
4
Las actas de la Junta de Govern Local, aunque no estén sujetas a publicidad activa obligatoria, constituyen información pública accesible según el art. 2.b de la LTAIPBG.
5
No se admite el cambio del objeto de la solicitud durante la tramitación de la reclamación (pasar de solicitar 'acuerdos' a solicitar 'actas').
Texto completo
Resolució 749/2023, de 31 d’agost de 2023
Número d’expedient de la Reclamació: 517/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Informació reclamada: Coneixement dels acords aprovats o desestimats per la Junta de
Govern Local (JGL) dels anys 2022 i 2023. Al web municipal només hi figuren les actes de
les JGL fins 18- 1-2022. De les posteriors només hi apareixen les convocatòries.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: En aquest sentit, els acords de les sessions de Junta de Govern de l’ens, indicant-
ne la data, el tipus de sessió a la que pertany (ordinària / extraordinària / urgent) i el número
de la sessió és tracta d’informació que s’ha de publicar prenent les mesures per garantir el
compliment de les normes sobre protecció de dades personals, tot això d’acord amb l’article
8.1.c) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre i article 10.1 c) de la Llei 29/2010, de 3
d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. En definitiva, els
acords de les Juntes de Govern Local de l’any 2022 i 2023 han de ser objecte de publicitat
activa, i com a tals informació pública que s’ha de proporcionar al reclamant.
Que no existeixi l’obligació de publicitat activa de les actes de les Juntes de Govern Local no
vol dir que aquestes no siguin públiques. Tot i que les sessions de la Junta de Govern Local
no son públiques d’acord amb l’article amb l’article 70.1 de la LBRL, les actes de les
sessions de la Juntes de Govern Local son informació pública d’acord amb l’establert a
l’article 2.b) de la LTAIPBG, no sotmesa a publicitat activa.
El canvi de l’objecte durant la tramitació de la reclamació no es pot admetre, i en el present
assumpte si és d’interès del reclamant obtenir les actes de la Junta de Govern Local, haurà
de dirigir nova sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament per aquesta finalitat. Si
l’Ajuntament no satisfà la seva sol·licitud després podrà iniciar nova reclamació davant
aquesta Comissió.
Per tot l’exposat, aquesta comissió estima en la seva totalitat la sol·licitud d’accés a la
informació pública feta pel reclamant, i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes li ha de facilitar
la documentació demanada (acords presos per la Junta de Govern Local dels anys 2022 i
2023 -eliminant les dades de caràcter personal que siguin necessàries-).
Paraules clau: Ajuntaments. Junta de Govern Local. Sessió. Acta. Acord. Publicitat activa.
Canvi d’objecte. Notificació. Formalitat.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 30 de maig entra a la GAIP la Reclamació 517/2023, presentada per una persona
interessada contra l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El14 de març de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Sant Pere de
Ribes: “Coneixement dels acords aprovats o desestimats per la Junta de Govern Local
(JGL) dels anys 2022 i 2023. Al web municipal només hi figuren les actes de les JGL
fins 18- 1-2022. De les posteriors només hi apareixen les convocatòries”.
La reclamació presentada indica que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes no ha donat resposta a la seva sol·licitud i tampoc li ha lliurat la informació sol·licitada. Posteriorment, el 16 d’abril de 2023 el reclamant reitera la sol·licitud de documentació
davant al falta de contestació de l’Ajuntament i tampoc rep resposta.
El 6 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la
posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que
rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Pere de
Ribes i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP,
li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
En data 20 de juny de 2023 la Comissió rep de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes
informe i expedient sol·licitats. En l’informe del Secretari General Accidental de
l’Ajuntament afirma que el 31 de març l’Ajuntament va respondre per correu electrònic a
l’interessat en els següents termes:
“En primer lloc cal aclarir que en cap cas hi ha actes de Juntes de Govern Local penjades a la pagina web, entre d’altres perquè les sessions de les Juntes de Govern
Local no son publiques en virtut del que disposa l’article 70.1 de la Llei 7/1985,
reguladora de les bases de règim local, reforçades per diferents dictàmens i informes de
la Agencia de Protecció de dades i de l’Autoritat de Protecció de Dades.
Tot i això, l’informen que en virtut de la seva sol·licitud, en breu procedirem a actualitzar
les ordres del dia de les juntes de govern local, amb les indicacions de si s’han aprovat o
desestimat els acords”.
L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va les següents consideracions jurídiques respecte
de les actes de les Juntes de Govern local:
“En relació a les consideracions jurídiques de la informació relativa a les juntes de
govern local que aquesta Corporació fa cal afirmar que la Llei 19/2013, de 9 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, s’havia
consolidat en el nostre ordenament jurídic el criteri que les sessions del Ple eren
públiques i no les de les juntes de govern local. Així es recull a l’article 229 del Reial
Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització,
Funcionament i Règim Jurídic de les EELL. De la mateixa manera es regula a l’article
70.1 de la Llei 7/1985,l de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.
Actualment l’article 12 de la Llei de Transparència generalitza el dret d’accés a la
informació, disposant que totes les persones tenen dret a accedir a la informació
pública, en els termes previstos a l’article 105.b) de la Constitució Espanyola,
desenvolupades per aquesta llei. El que resulta complicat en l’aplicació de la Llei serà
conciliar convenientment el dret d’accés a la informació, amb els límits a aquest dret
d’accés; especialment en relació amb la protecció de dades personals, conforme a
l’article 15 . I aquesta complexitat es troba resumida a l’article 5.3 de la Llei de
Transparència: “Seran d’aplicació, en el seu cas, els límits al dret d’accés a la informació
pública previstos en l’article 14 i, especialment, el derivat de la protecció de dades de
caràcter personal,, regulat a l’article 15”.
Finalment l’Ajuntament contesta a la sol·licitud en els següents termes:
A data d’avui, tal i com es va comunicar en data 31 de març a l’interessat s’han iniciat
els treballs d’actualització d’aquests documents i consta publicat a la seu electrònica de
l’Ajuntament els acords de les Juntes de Govern Local de l’exercici 2023 que han estat
aprovats, retirat i s’inclouen les urgències aprovades, de la mateixa manera i amb el
mateix format que els reclamava l’interessat en la seva instancia inicial i en aquesta
setmana es publicaran els acords de l’exercici 2022”.
El 28 de juny es dóna trasllat al reclamant del l’informe facilitat per l’Ajuntament per tal que en un termini de cinc dies presenti al·legacions, ja que en cas contrari s’entendrà que es dóna resposta a la seva sol·licitud i es finalitzarà el procediment amb la pèrdua
sobrevinguda de l’objecte.
L’1 de juliol de 2023 el reclamant presenta al·legacions on es queixa en síntesi que no
va rebre mai la resposta que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes diu que va enviar per
correu electrònic el passat 31 de març i nega que el correu electrònic sigui un mitjà vàlid
per notificar comunicacions o resolucions. Així mateix argumenta que no està demanant
accedir a les sessions de les Juntes de Govern Local, però si als acords presos que
indica l’article 70.2 de la Llei de Bases de Règim Local que si s’han de publicar. Aclareix
que està sol·licitant totes les Actes de la Junta de Govern Locals ja que l’Ajuntament diu
que no demana cap document en concret. Finalment fa constar expressament que:
“I si accedim als documents que hi apareixen com a Actes, es tracta de les
convocatòries a les JGL, no a les Actes dels Acords. Aquests documents que hi
apareixen son les convocatòries signades digitalment amb codi CSV per la seva
comprovació de fiabilitat de forma electrònica. En les Convocatòries apareixen només
els títols dels punts en que s’ha de prendre un acord, sense que hi figuri cap resum ni el
contingut de l’acord. Si accedim a l’apartat del web municipal dels Acords de les JGL
acords-jgl-2023) els documents que hi figuren son les Convocatòries de les JGL, on
apareixen sobreescrites en vermell unes indicacions de si s’afegeixen nous punts i si els
punts s’han aprovat. Però no es tracta de cap Acta. Els documents també estan signats
amb codi CSV per la seva comprovació, però aquesta comprovació no es pot realitzar!”
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden
ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret
d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del
dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa
aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les
comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés,
quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests
preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu
que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i
les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte
defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les
seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el
que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública,
a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol
persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret
d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que
estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o
restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i
criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb
llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar
sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a
aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat
discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal
explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten
l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La sol·licitud d’accés a informació pública presentada pel reclamant el 14 de març a
l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes té per objecte el “coneixement dels acords aprovats o
desestimats per la Junta de Govern Local (JGL) dels anys 2022 i 2023”. El reclamant indica
que no ha rebut resposta de l’Ajuntament i quan presenta la reclamació davant aquesta
Comissió concreta l’objecte de la reclamació: “Que em sigui entregada la documentació
demanada (acords presos per la Junta de Govern Local dels anys 2022 i 2023 -eliminant les
dades de caràcter personal que siguin necessàries-)”.
Respecte del acords de la Junta de Govern Local, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes
explicita en el seu informe de data 28 de juny que: “En data d’avui, tali com es va comunicar
en data 31 de març a l’interessat s’han iniciat els treballs d’actualització d’aquests
documents i consta publicat a la seu electrònica de l’Ajuntament els acords de les Juntes de
Govern Local de l’exercici 2023 que han estat aprovats, retirat i s’inclouen les urgències
aprovades, de la mateixa manera i amb el mateix format que els reclamava l’interessat en la
seva instancia inicial i en aquesta setmana es publicaran els acords de l’exercici 2022”.
Com a qüestió prèvia a la resolució de la reclamació l’Ajuntament afirma que va enviar un
correu electrònic al reclamant en data 31 de març de 2023 en contestació a la seva
sol·licitud d’informació que el reclamant nega haver rebut. Està clar que la resposta a una
sol·licitud d’accés a informació pública realitzada formalment a través del registre electrònic
de l’Ajuntament, no compleix amb els requisits que estableix els articles 40 i 43 de la Llei
39/2015 de 2 d’octubre de 2015. Així mateix la resolució / comunicació que es va enviar per
correu electrònic no reuneix els requisits que exigeix l’article 71 del Decret 8/2021, de 9 de
febrer, sobre transparència, i el dret d’accés a la informació pública. Per tot això no es
considera contestada formalment la sol·licitud d’accés a la informació pública realitzada pel
reclamant.
Abans d’entrar plenament a la resolució d’aquesta resolució és convenient i aclaridor que la
Taula d’avaluació d'accés i avaluació documental (TAAD) núm. 965 (DOGC 8296) referida
als òrgans col·legiats de govern estableix l’accés lliure llevat que concorri algun límit que
hagi de prevaler com a criteri general d’accés, i disposa la conservació permanent de les
actes.
Entrant en el fons de la qüestió, si accedim a la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Pere de
Ribes a l’apartat de la Junta de Govern Local és cert que a l’ordre del dia de la Junta de
Govern Local hi apareix un petit apunt a cada punt de l’ordre del dia indicant quin és l’acord
que s’ha pres. La pàgina web consultada a data de la present resolució sols consten els
acords de les Juntes de Govern Local corresponents a l’any en curs 2023, però no els
acords corresponents a les Juntes del Govern Local de 2022, també sol·licitades pel
reclamant. En conclusió l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes no dona l’accés sol·licitat pel
reclamant.
Tant l’Ajuntament en el seu informe de 16 de juny com el reclamant en les al·legacions que
presenta l’1 de juliol al trasllat de l’informe i expedient confonen el que son els acords de les
Juntes de Govern Local, amb les sessions d’aquest òrgan i les actes de les sessions. Per
això cal fer una distinció entre sessió, acta de sessió i acords de la sessió.
En aquest sentit, els acords de les sessions de Junta de Govern de l’ens, indicant-ne la
data, el tipus de sessió a la que pertany (ordinària / extraordinària / urgent) i el número de la
sessió es tracta d’informació subjecte a publicitat activa, prenent les mesures per garantir el
compliment de les normes sobre protecció de dades personals, tot això d’acord amb l’article
8.1.c) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre i article 10.1 c) de la Llei 29/2010, de 3
d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.
Article 8.1. L’Administració pública, en aplicació del principi de transparència, ha de fer
pública la informació relativa a:
c) les decisions i actuacions amb una rellevància jurídica especial.
Article 10. Informació general del sector públic
1. Les entitats que integren el sector públic han de difondre, en l’àmbit de llurs
competències, per mitjans electrònics, la informació següent:
c) Informació sobre l’activitat, que inclou la que fa referència a les actuacions que duen a
terme les entitats que conformen el sector públic i, en particular, la informació relativa als
serveis públics prestats, les prestacions previstes, llur disponibilitat i les cartes de serveis, i
també la informació relativa als acords que prenen les entitats del sector públic, d’acord amb
el que estableix llur normativa reguladora
En definitiva, els acords de les Juntes de Govern Local de l’any 2022 i 2023 son objecte de
publicitat activa, i com a tals informació pública que s’ha de proporcionar al reclamant.
Pel que fa a la publicació de les actes de la Junta de Govern, cal tenir present que l’article
10.2 de la Llei 29/2010, determina l’obligació de publicar les actes de les sessions del ple al
lloc web municipal. Però el legislador ha donat un tracte diferenciat a les actes de la junta de
govern local ja que no estan subjectes a l’obligació específica de publicació. Aquesta
distinció és coherent amb el fet que la naturalesa de les sessions d’un òrgan i l’altre també
és diferent, ja que si bé les sessions del ple són públiques, d’acord amb el que estableix
l’article 70.1 segon paràgraf de la LRBRL i l’article 156.1 del TRLMRLC, les sessions de la
Junta de Govern Local no tenen aquest caràcter.
Cal tenir en compte però, que, malgrat que no hi ha una obligació de publicar les actes de la
Junta de Govern Local i dels altres òrgans col·legiats de l’Administració local, l’article 10.1.c
de la Llei 29/2010 determina el deure de difondre, per mitjans electrònics, “la informació
relativa als acords que prenen les entitats del sector públic, d’acord amb el que estableix llur
normativa reguladora”.
En el mateix sentit, l’article 113.1.b) del ROF estableix que les sessions d’aquest òrgan no
són públiques, sens perjudici de la publicitat dels acords i de la tramesa d’aquests a la
comunitat autònoma i l’Administració de l’Estat, i de la tramesa d’una còpia de l’Acta a tots
els membres de la corporació.
Que no existeixi l’obligació de publicitat activa de les actes de les Juntes de Govern Local no
vol dir que aquestes no siguin públiques. Tot i que les sessions de la Junta de Govern Local
no són públiques d’acord amb l’article amb l’article 70.1 de la LBRL, les actes de les
sessions de la Juntes de Govern Local són informació pública d’acord amb l’establert a
l’article 2.b) de la LTAIPBG, no sotmesa a publicitat activa.
Arribats a aquest punt, cal remarcar que el reclamant tan a la sol·licitud d’accés a la
informació pública com a la reclamació davant la GAIP en tot moment ha fet referència als
acords de les Juntes de Govern Local de 2022 i 2023. Només ha estat quan se li ha donat
trasllat de l’informe i l’expedient de l’Ajuntament reclamat quan ha canviar l’objecte de la
sol·licitud i la reclamació indicant que: “La informació que sol·licito des d’un primer moment
son les Actes. Ja ho indicava a la sol·licitud inicial, “ACTES”. Ja no entrava en si els
documents que hi havia publicats fins el 18 de gener de 2022 tenien la consideració d’actes.
Només havia vist que fins el 18 de gener de 2022 hi havia documents però no el seu
contingut.
Per tant el que demano és que es publiquin les Actes (o se’m facin arribar de forma
electrònica fins que no es publiquin). I de forma general hi hauran de figurar els assistents,
els sentits de la votació (i si en algun punt algun present s’ha aussentat o abstingut de votar
algun punt) i el contingut de l’Acord pres, amb la possibilitat de dissociació de les dades
personals protegides de les persones físiques (per exemple com fan habitualment substituint
el nom i cognoms per les inicials, i eliminant alguns dels digits del NIF per “*” )”.
El canvi de l’objecte durant la tramitació de la reclamació no es pot admetre, i en el present
assumpte si és d’interès del reclamant obtenir les actes de la Junta de Govern Local, haurà
de dirigir nova sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament per aquesta finalitat. Si
l’Ajuntament no satisfà la seva sol·licitud després podrà iniciar nova reclamació davant
aquesta Comissió.
Per tot l’exposat, aquesta comissió estima en la seva totalitat la sol·licitud d’accés a la
informació pública feta pel reclamant, i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes li ha de facilitar
la documentació demanada (acords presos per la Junta de Govern Local dels anys 2022 i
2023 -eliminant les dades de caràcter personal que siguin necessàries-).
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte
dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i
instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització,
per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la
implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública.
L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i
l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han
d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació
del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents,
la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la
integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de
conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i
immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la
normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients
electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que
contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la
integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i,
quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la
possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el
format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la
normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les
administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir,
sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de
les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de
les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la
informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació
documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha
de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en
disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la
documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de
documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català
que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre
altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència
de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats
autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència
estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de
documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i
accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme
aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la
documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de
l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància
administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a
eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12)
degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular
dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el
cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar
perfectament classificats de manera que es faciliti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau,
l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració
Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació
hauria d’estar classificada dins el nivell Junta de Govern Local (codi 0005), sèrie sessions
de la Junta de Govern local (1046).
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de
les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30
del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels
acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les
persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el
compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest
precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació
al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els
articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la
incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos
que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la
sessió de 31 d’agost de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 517/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes a informar la GAIP, dins del termini de
quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució,
així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 517/2023 i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per
la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després
d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva
necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona
reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a
[email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb
l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en
coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un
procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de
l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta
acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat
formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.