Estimada 31/08/2023 · 93 días en resolverse

Acceso a los acuerdos de la Junta de Govern Local de 2022 y 2023 del Ayuntamiento de Sant Pere de Ribes y estimación de la reclamación

Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Pere de Ribes el acceso a los acuerdos de la Junta de Govern Local de 2022 y 2023. El reclamante alegó falta de respuesta y publicación insuficiente en la web. La GAIP estima la reclamación, obligando al Ayuntamiento a facilitar los acuerdos por ser información sujeta a publicidad activa, aunque deniega la extensión a las actas completas.

Puntos clave de la argumentación

1 Los acuerdos de las sesiones de la Junta de Govern Local son información sujeta a publicidad activa según la Llei 19/2014 y la Llei 29/2010.
2 La respuesta enviada por el Ayuntamiento vía correo electrónico no cumple los requisitos formales de notificación de la Ley 39/2015 ni del Decreto 8/2021.
3 Existe una distinción jurídica entre la sesión, el acta y el acuerdo: mientras que las sesiones de la Junta de Govern Local no son públicas (art. 70.1 LBRL), sus acuerdos sí deben difundirse.
4 Las actas de la Junta de Govern Local, aunque no estén sujetas a publicidad activa obligatoria, constituyen información pública accesible según el art. 2.b de la LTAIPBG.
5 No se admite el cambio del objeto de la solicitud durante la tramitación de la reclamación (pasar de solicitar 'acuerdos' a solicitar 'actas').

Texto completo

Resolució 749/2023, de 31 d’agost de 2023 Número d’expedient de la Reclamació: 517/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Pere de Ribes Informació reclamada: Coneixement dels acords aprovats o desestimats per la Junta de Govern Local (JGL) dels anys 2022 i 2023. Al web municipal només hi figuren les actes de les JGL fins 18- 1-2022. De les posteriors només hi apareixen les convocatòries. Sentit de la resolució: Estimació Resum: En aquest sentit, els acords de les sessions de Junta de Govern de l’ens, indicant- ne la data, el tipus de sessió a la que pertany (ordinària / extraordinària / urgent) i el número de la sessió és tracta d’informació que s’ha de publicar prenent les mesures per garantir el compliment de les normes sobre protecció de dades personals, tot això d’acord amb l’article 8.1.c) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre i article 10.1 c) de la Llei 29/2010, de 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. En definitiva, els acords de les Juntes de Govern Local de l’any 2022 i 2023 han de ser objecte de publicitat activa, i com a tals informació pública que s’ha de proporcionar al reclamant. Que no existeixi l’obligació de publicitat activa de les actes de les Juntes de Govern Local no vol dir que aquestes no siguin públiques. Tot i que les sessions de la Junta de Govern Local no son públiques d’acord amb l’article amb l’article 70.1 de la LBRL, les actes de les sessions de la Juntes de Govern Local son informació pública d’acord amb l’establert a l’article 2.b) de la LTAIPBG, no sotmesa a publicitat activa. El canvi de l’objecte durant la tramitació de la reclamació no es pot admetre, i en el present assumpte si és d’interès del reclamant obtenir les actes de la Junta de Govern Local, haurà de dirigir nova sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament per aquesta finalitat. Si l’Ajuntament no satisfà la seva sol·licitud després podrà iniciar nova reclamació davant aquesta Comissió. Per tot l’exposat, aquesta comissió estima en la seva totalitat la sol·licitud d’accés a la informació pública feta pel reclamant, i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes li ha de facilitar la documentació demanada (acords presos per la Junta de Govern Local dels anys 2022 i 2023 -eliminant les dades de caràcter personal que siguin necessàries-). Paraules clau: Ajuntaments. Junta de Govern Local. Sessió. Acta. Acord. Publicitat activa. Canvi d’objecte. Notificació. Formalitat. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 30 de maig entra a la GAIP la Reclamació 517/2023, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El14 de març de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes: “Coneixement dels acords aprovats o desestimats per la Junta de Govern Local (JGL) dels anys 2022 i 2023. Al web municipal només hi figuren les actes de les JGL fins 18- 1-2022. De les posteriors només hi apareixen les convocatòries”. La reclamació presentada indica que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes no ha donat resposta a la seva sol·licitud i tampoc li ha lliurat la informació sol·licitada. Posteriorment, el 16 d’abril de 2023 el reclamant reitera la sol·licitud de documentació davant al falta de contestació de l’Ajuntament i tampoc rep resposta. El 6 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 20 de juny de 2023 la Comissió rep de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes informe i expedient sol·licitats. En l’informe del Secretari General Accidental de l’Ajuntament afirma que el 31 de març l’Ajuntament va respondre per correu electrònic a l’interessat en els següents termes: “En primer lloc cal aclarir que en cap cas hi ha actes de Juntes de Govern Local penjades a la pagina web, entre d’altres perquè les sessions de les Juntes de Govern Local no son publiques en virtut del que disposa l’article 70.1 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, reforçades per diferents dictàmens i informes de la Agencia de Protecció de dades i de l’Autoritat de Protecció de Dades. Tot i això, l’informen que en virtut de la seva sol·licitud, en breu procedirem a actualitzar les ordres del dia de les juntes de govern local, amb les indicacions de si s’han aprovat o desestimat els acords”. L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va les següents consideracions jurídiques respecte de les actes de les Juntes de Govern local: “En relació a les consideracions jurídiques de la informació relativa a les juntes de govern local que aquesta Corporació fa cal afirmar que la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, s’havia consolidat en el nostre ordenament jurídic el criteri que les sessions del Ple eren públiques i no les de les juntes de govern local. Així es recull a l’article 229 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les EELL. De la mateixa manera es regula a l’article 70.1 de la Llei 7/1985,l de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local. Actualment l’article 12 de la Llei de Transparència generalitza el dret d’accés a la informació, disposant que totes les persones tenen dret a accedir a la informació pública, en els termes previstos a l’article 105.b) de la Constitució Espanyola, desenvolupades per aquesta llei. El que resulta complicat en l’aplicació de la Llei serà conciliar convenientment el dret d’accés a la informació, amb els límits a aquest dret d’accés; especialment en relació amb la protecció de dades personals, conforme a l’article 15 . I aquesta complexitat es troba resumida a l’article 5.3 de la Llei de Transparència: “Seran d’aplicació, en el seu cas, els límits al dret d’accés a la informació pública previstos en l’article 14 i, especialment, el derivat de la protecció de dades de caràcter personal,, regulat a l’article 15”. Finalment l’Ajuntament contesta a la sol·licitud en els següents termes: A data d’avui, tal i com es va comunicar en data 31 de març a l’interessat s’han iniciat els treballs d’actualització d’aquests documents i consta publicat a la seu electrònica de l’Ajuntament els acords de les Juntes de Govern Local de l’exercici 2023 que han estat aprovats, retirat i s’inclouen les urgències aprovades, de la mateixa manera i amb el mateix format que els reclamava l’interessat en la seva instancia inicial i en aquesta setmana es publicaran els acords de l’exercici 2022”. El 28 de juny es dóna trasllat al reclamant del l’informe facilitat per l’Ajuntament per tal que en un termini de cinc dies presenti al·legacions, ja que en cas contrari s’entendrà que es dóna resposta a la seva sol·licitud i es finalitzarà el procediment amb la pèrdua sobrevinguda de l’objecte. L’1 de juliol de 2023 el reclamant presenta al·legacions on es queixa en síntesi que no va rebre mai la resposta que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes diu que va enviar per correu electrònic el passat 31 de març i nega que el correu electrònic sigui un mitjà vàlid per notificar comunicacions o resolucions. Així mateix argumenta que no està demanant accedir a les sessions de les Juntes de Govern Local, però si als acords presos que indica l’article 70.2 de la Llei de Bases de Règim Local que si s’han de publicar. Aclareix que està sol·licitant totes les Actes de la Junta de Govern Locals ja que l’Ajuntament diu que no demana cap document en concret. Finalment fa constar expressament que: “I si accedim als documents que hi apareixen com a Actes, es tracta de les convocatòries a les JGL, no a les Actes dels Acords. Aquests documents que hi apareixen son les convocatòries signades digitalment amb codi CSV per la seva comprovació de fiabilitat de forma electrònica. En les Convocatòries apareixen només els títols dels punts en que s’ha de prendre un acord, sense que hi figuri cap resum ni el contingut de l’acord. Si accedim a l’apartat del web municipal dels Acords de les JGL acords-jgl-2023) els documents que hi figuren son les Convocatòries de les JGL, on apareixen sobreescrites en vermell unes indicacions de si s’afegeixen nous punts i si els punts s’han aprovat. Però no es tracta de cap Acta. Els documents també estan signats amb codi CSV per la seva comprovació, però aquesta comprovació no es pot realitzar!” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada La sol·licitud d’accés a informació pública presentada pel reclamant el 14 de març a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes té per objecte el “coneixement dels acords aprovats o desestimats per la Junta de Govern Local (JGL) dels anys 2022 i 2023”. El reclamant indica que no ha rebut resposta de l’Ajuntament i quan presenta la reclamació davant aquesta Comissió concreta l’objecte de la reclamació: “Que em sigui entregada la documentació demanada (acords presos per la Junta de Govern Local dels anys 2022 i 2023 -eliminant les dades de caràcter personal que siguin necessàries-)”. Respecte del acords de la Junta de Govern Local, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes explicita en el seu informe de data 28 de juny que: “En data d’avui, tali com es va comunicar en data 31 de març a l’interessat s’han iniciat els treballs d’actualització d’aquests documents i consta publicat a la seu electrònica de l’Ajuntament els acords de les Juntes de Govern Local de l’exercici 2023 que han estat aprovats, retirat i s’inclouen les urgències aprovades, de la mateixa manera i amb el mateix format que els reclamava l’interessat en la seva instancia inicial i en aquesta setmana es publicaran els acords de l’exercici 2022”. Com a qüestió prèvia a la resolució de la reclamació l’Ajuntament afirma que va enviar un correu electrònic al reclamant en data 31 de març de 2023 en contestació a la seva sol·licitud d’informació que el reclamant nega haver rebut. Està clar que la resposta a una sol·licitud d’accés a informació pública realitzada formalment a través del registre electrònic de l’Ajuntament, no compleix amb els requisits que estableix els articles 40 i 43 de la Llei 39/2015 de 2 d’octubre de 2015. Així mateix la resolució / comunicació que es va enviar per correu electrònic no reuneix els requisits que exigeix l’article 71 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre transparència, i el dret d’accés a la informació pública. Per tot això no es considera contestada formalment la sol·licitud d’accés a la informació pública realitzada pel reclamant. Abans d’entrar plenament a la resolució d’aquesta resolució és convenient i aclaridor que la Taula d’avaluació d'accés i avaluació documental (TAAD) núm. 965 (DOGC 8296) referida als òrgans col·legiats de govern estableix l’accés lliure llevat que concorri algun límit que hagi de prevaler com a criteri general d’accés, i disposa la conservació permanent de les actes. Entrant en el fons de la qüestió, si accedim a la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes a l’apartat de la Junta de Govern Local és cert que a l’ordre del dia de la Junta de Govern Local hi apareix un petit apunt a cada punt de l’ordre del dia indicant quin és l’acord que s’ha pres. La pàgina web consultada a data de la present resolució sols consten els acords de les Juntes de Govern Local corresponents a l’any en curs 2023, però no els acords corresponents a les Juntes del Govern Local de 2022, també sol·licitades pel reclamant. En conclusió l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes no dona l’accés sol·licitat pel reclamant. Tant l’Ajuntament en el seu informe de 16 de juny com el reclamant en les al·legacions que presenta l’1 de juliol al trasllat de l’informe i expedient confonen el que son els acords de les Juntes de Govern Local, amb les sessions d’aquest òrgan i les actes de les sessions. Per això cal fer una distinció entre sessió, acta de sessió i acords de la sessió. En aquest sentit, els acords de les sessions de Junta de Govern de l’ens, indicant-ne la data, el tipus de sessió a la que pertany (ordinària / extraordinària / urgent) i el número de la sessió es tracta d’informació subjecte a publicitat activa, prenent les mesures per garantir el compliment de les normes sobre protecció de dades personals, tot això d’acord amb l’article 8.1.c) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre i article 10.1 c) de la Llei 29/2010, de 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. Article 8.1. L’Administració pública, en aplicació del principi de transparència, ha de fer pública la informació relativa a: c) les decisions i actuacions amb una rellevància jurídica especial. Article 10. Informació general del sector públic 1. Les entitats que integren el sector públic han de difondre, en l’àmbit de llurs competències, per mitjans electrònics, la informació següent: c) Informació sobre l’activitat, que inclou la que fa referència a les actuacions que duen a terme les entitats que conformen el sector públic i, en particular, la informació relativa als serveis públics prestats, les prestacions previstes, llur disponibilitat i les cartes de serveis, i també la informació relativa als acords que prenen les entitats del sector públic, d’acord amb el que estableix llur normativa reguladora En definitiva, els acords de les Juntes de Govern Local de l’any 2022 i 2023 son objecte de publicitat activa, i com a tals informació pública que s’ha de proporcionar al reclamant. Pel que fa a la publicació de les actes de la Junta de Govern, cal tenir present que l’article 10.2 de la Llei 29/2010, determina l’obligació de publicar les actes de les sessions del ple al lloc web municipal. Però el legislador ha donat un tracte diferenciat a les actes de la junta de govern local ja que no estan subjectes a l’obligació específica de publicació. Aquesta distinció és coherent amb el fet que la naturalesa de les sessions d’un òrgan i l’altre també és diferent, ja que si bé les sessions del ple són públiques, d’acord amb el que estableix l’article 70.1 segon paràgraf de la LRBRL i l’article 156.1 del TRLMRLC, les sessions de la Junta de Govern Local no tenen aquest caràcter. Cal tenir en compte però, que, malgrat que no hi ha una obligació de publicar les actes de la Junta de Govern Local i dels altres òrgans col·legiats de l’Administració local, l’article 10.1.c de la Llei 29/2010 determina el deure de difondre, per mitjans electrònics, “la informació relativa als acords que prenen les entitats del sector públic, d’acord amb el que estableix llur normativa reguladora”. En el mateix sentit, l’article 113.1.b) del ROF estableix que les sessions d’aquest òrgan no són públiques, sens perjudici de la publicitat dels acords i de la tramesa d’aquests a la comunitat autònoma i l’Administració de l’Estat, i de la tramesa d’una còpia de l’Acta a tots els membres de la corporació. Que no existeixi l’obligació de publicitat activa de les actes de les Juntes de Govern Local no vol dir que aquestes no siguin públiques. Tot i que les sessions de la Junta de Govern Local no són públiques d’acord amb l’article amb l’article 70.1 de la LBRL, les actes de les sessions de la Juntes de Govern Local són informació pública d’acord amb l’establert a l’article 2.b) de la LTAIPBG, no sotmesa a publicitat activa. Arribats a aquest punt, cal remarcar que el reclamant tan a la sol·licitud d’accés a la informació pública com a la reclamació davant la GAIP en tot moment ha fet referència als acords de les Juntes de Govern Local de 2022 i 2023. Només ha estat quan se li ha donat trasllat de l’informe i l’expedient de l’Ajuntament reclamat quan ha canviar l’objecte de la sol·licitud i la reclamació indicant que: “La informació que sol·licito des d’un primer moment son les Actes. Ja ho indicava a la sol·licitud inicial, “ACTES”. Ja no entrava en si els documents que hi havia publicats fins el 18 de gener de 2022 tenien la consideració d’actes. Només havia vist que fins el 18 de gener de 2022 hi havia documents però no el seu contingut. Per tant el que demano és que es publiquin les Actes (o se’m facin arribar de forma electrònica fins que no es publiquin). I de forma general hi hauran de figurar els assistents, els sentits de la votació (i si en algun punt algun present s’ha aussentat o abstingut de votar algun punt) i el contingut de l’Acord pres, amb la possibilitat de dissociació de les dades personals protegides de les persones físiques (per exemple com fan habitualment substituint el nom i cognoms per les inicials, i eliminant alguns dels digits del NIF per “*” )”. El canvi de l’objecte durant la tramitació de la reclamació no es pot admetre, i en el present assumpte si és d’interès del reclamant obtenir les actes de la Junta de Govern Local, haurà de dirigir nova sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament per aquesta finalitat. Si l’Ajuntament no satisfà la seva sol·licitud després podrà iniciar nova reclamació davant aquesta Comissió. Per tot l’exposat, aquesta comissió estima en la seva totalitat la sol·licitud d’accés a la informació pública feta pel reclamant, i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes li ha de facilitar la documentació demanada (acords presos per la Junta de Govern Local dels anys 2022 i 2023 -eliminant les dades de caràcter personal que siguin necessàries-). 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que es faciliti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Junta de Govern Local (codi 0005), sèrie sessions de la Junta de Govern local (1046). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 d’agost de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 517/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 517/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.